ELS DEU GÈNERES DE NÚVOLS
Per la seva altitud els núvols es classifiquen en: alts, mitjans i baixos. Els núvols alts són els que se situen en l’anomenat pis superior, que per a les nostres latituds és el comprès entre els 5 i 13 Km d’altitud. Els núvols mitjans són els que es troben en el pis mig, entre els 2 i els 7 Km d’altitud. I els núvols baixos, situats en el pis inferior, tenen un altitud que no sobrepassa els 2 Km. Els pisos mig i alt se sobreposen per evitar canviar la categoria d’un núvol pel fet que aparegui una mica més amunt o més avall del seu nivell habitual.

NÚVOLS ALTS
CIRRUS: Són núvols de gel o els que presenten major altura i apareixen individualment en qualsevol època de l’any. El seu aspecte pot ser fibrós i apareixen emmascarats de manera capritxosa o en forma de bandes amples que donen la impressió que convergeixen cap a l’horitzó. Procedeixen sovint de l’evolució de cirrocúmulus i altocúmulus, o de la transformació d’un cirrostratus d’espessor no uniforme les parts més primes dels quals s’han evaporat.

CIRROSTRATUS: Normalment es presenten sota un vel nuvolós molt tènue, transparent i blanquinós, d’aspecte fibrós o llis, que cobreix total o parcialment el cel, ja que tenen una gran extensió horitzontal, i es produeixen quan s’interposen, a la lluna o al sol, fenòmens d’halo deguts a la refracció en els cristalls de gel que el composen. La seva formació es deu a l’ascens, fins a nivells suficientment elevats, de capes d’aire de gran extensió. També poden provenir de la fusió de cirrus o d’elements dels cirrocúmulus.

CIRROCÚMULUS: Banc, mantell o capa fina de núvols blancs, sense ombres pròpies, composta per elements molt petits en forma de grumolls, d’ones, etc., soldats o no, i disposats més o menys regularment; es poden originar tant en una atmosfera neta com a partir de la transformació de cirrus o cirrostratus. Són núvols que es veuen amb poca freqüència.

NÚVOLS MITJOS
ALTOESTRÀTUS: Mantell o capa nuvolosa grisenca o blavenca, d’aspecte estriat, fibrós o uniforme, que cobreix total o parcialment el cel, presentant parts suficientment primes per deixar veure el sol almenys vagament, com si fos a través d’un vidre desllustrat. Poden procedir de l’augment d’espessor d’un vel de cirrostratus o d’una capa d’altocúmulus.

ALTOCÚMULUS: Banc, mantell o capa de núvols blancs o grisos o a la vegada blancs o grisos, que tenen generalment ombres pròpies, compostos per laminetes, còdols, rodets, etc., d’aspecte a vegades parcialment fibrós o difús, soldats o no; la major part dels elements petits disposats amb regularitat tenen generalment una amplada aparent compresa entre un i cinc graus. Poden procedir del creixement de les dimensions o de l’espessor d’un mantell o una capa de cirrocúmulus o de l’estratificació de cúmulus. Amb forts vents i a sotavent d’una muntanya agafen formes lenticulars.

NIMBOESTRATUS: Capa nuvolosa grisenca, freqüentment ombrívola, l’aspecte de la qual resulta borrós per les precipitacions més o menys contínues de pluja o de neu que, en la majoria dels casos, arriben al terra. L’espessor d’aquesta capa és en totes les seves parts suficient per ocultar completament el sol. Per sota de la capa existeixen freqüentment núvols baixos esquinçats, soldats o no amb ella. Poden procedir de l’engrandiment d’un altostratus o per l’estratificació de cumulo-nimbus.

NÚVOLS BAIXOS
ESTRATOCÚMULUS : Banc, mantell o capa de núvols grisos o blanquinosos, que tenen quasi sempre parts fosques, compostos per lloses, còdols, rodets, etc., d’aspecte no fibrós, soldats o no; la major part dels elements petits disposats amb regularitat tenen una amplada aparent superior a cinc graus. A vegades originen precipitacions d’intensitat dèbil en forma de pluja o neu. Es formen freqüentment com a resultat de l’estratificació de les parts altes o mitjanes de cúmuls. Es desenvolupen en ambient atmosfèric estable i són molt freqüents en zones de mar.

ESTRATUS: Capa nuvolosa generalment grisa, amb base bastant uniforme, que pot donar lloc a plugims, prismes de gel o neviscó. A vegades s’originen o donen lloc a boires denses que apareixen al matí i que al passar per llocs més càlids, s’eleven i fraccionen fins desaparèixer. També poden formar-se a partir d’estratocúmulus. Se solen desenvolupar en ambient estable o anticiclònic i són més freqüents a l’hivern.

CÚMULUS: És el tipus de núvol més comú, apareix a qualsevol època de l’any. Són núvols de petites dimensions, tant verticals com horitzontals. Presenten freqüentment formes suaus, de tipus cotó i contorns ben definits. Sol ser fàcil veure com es mouen amb el vent. A vegades apareixen agrupats en línies o carrers que són perpendiculars a la direcció del vent. Es formen a partir de corrents ascendents poc intenses. També poden provenir del descens d’altocúmulus o del fraccionament d’estrato-cúmulus.

CUMULUNIMBUS: Núvol dens i potent, amb una dimensió vertical considerable, en forma de muntanya o d’enormes torres. Almenys una part de la seva regió superior és generalment llisa, fibrosa o estriada quasi sempre aixafada; aquesta part s’estén freqüentment en forma d’enclusa o d’ampli plomall. Es desenvolupen en ambient de gran inestabilitat atmosfèrica (aire fred en altura, aire càlid per sota). Són els majors productors de temps atmosfèric i amb freqüència donen lloc a tempestes, aiguats de pedra o forts vents.

David Gispert Mata
Extret de www.svt.es/meteosort