BLOC D'ASPECTES DE BENASSAL

Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal

ANY 2007
Presentació del IV volum de Benassal - 30 d'agost

En eixir de la Missa Major del dia de Sant Cristòfol, al perxe de l'Ajuntament, va tenir lloc la presentació del IV volum de "Benassal. Recull bibliogràfic de textos", que conté la "Crònica documentada de Benassal. Segle XIV" de Pere-Enric Barreda. Ha estat editat conjuntament per l'Ajuntament de Benassal i la Universitat de Barcelona, com a resultat del conveni de col·laboració signat entre ambdues institucions per tal de recuperar la documentació escrita sobre el poble relativa al segle XIV. També han col·laborat en l'edició l'Institut d'Estudis Catalans i la Fundació Carles Salvador, i en la distribució els Majorals de Sant Cristòfol i de Sant Roc 2007 i l'Oficina de Turisme.

L'obra comença per una introducció i després recull de forma cronològica un total de 1450 resums i 265 transcripcions de documents que, junt amb 64 il•lustracions, ens serveixen per reconstruir l’esdevenir històric de Benassal al llarg del segle XIV, quan era de les primeres localitats en població de la comarca i del bisbat. Es troben referències al repartiment del terme, l’evolució urbana i de població, els masos i pobladors, les torres i murades, l’església i ermites, el segell i l’escut, els imposts i economia, els conreus i ramaderia, la vida social, etc. Els resums es completen de vegades amb un comentari, i algunes vegades també amb il•lustracions, que permeten entendre millor el contingut i context del document, sovint amb referències anteriors i posteriors sobre el mateix tema. Per facilitar la comprensió global de l’obra, al començament del llibre es fa una detallada introducció explicativa sobre el Benassal del segle XIV, i de la mateixa manera al final del llibre hi ha un annex amb els llistats dels notaris, comanadors i rectors, així com la relació de sigles i bibliografia utilitzada.

El principal resultat del treball és el redescobriment del Benassal monumental del segle XIV a partir de la lectura sistemàtica dels documents històrics, que ens dóna la satisfacció de recuperar per a tot el poble els monuments i persones que van marcar el nostre passat. El treball de catalogació, lectura i transcripció dels nostres textos del segle XIV ha resultat ben útil de cara al patrimoni i el futur turístic perquè demostra l’antigor de molts edificis encara existents, que es podran restaurar i aconseguir la declaració de BIC (Bé d’Interés Cultural). El principal exemple n’és la Font de la Vila o del Poble, que es va construir l’any 1337, amb canons des de la font de Castell d’Àsens (ara l’Ullal) i de l’Ombria (ara Mas de Vicento), i que passa a ésser la més antiga documentada de totes les comarques de Castelló, com va recalcar el Director General de Patrimoni, Arturo Zaragozá. Al seu costat podem posar la casa de l’ermità de Sant Cristòfol, documentada des de 1321, l’Hospital de la Mola, documentat des de 1334, el Molí d’en Rillo, documentat d’abans de 1367, o la llarga séquia que l’uneix amb el desaparegut molí de na Calbeta, al barranc del Rivet, que ja apareix documentat el 1352. Altres monuments, per desgràcia, han desaparegut, com per exemple la Casa de la Vila o Sala Vella, documentada des de 1382, que va ser destruïda per les bombes el 1938, o l’ermita antiga de Sant Cristòfol, documentada des de 1321, i cremada per la milícia de Jaume Grau. Uns altres es van reformar posteriorment, com el Forn de Dalt, que ja existia l’any 1320, però que va ser reedificat en bona part entre 1779 i 1780.

La contribució més important es refereix al cercle murat de Benassal, que ja va ser declarat BIC l’any 2002. Per començar, s’ha documentat des de 1335 una barbacana que tancava per l’Est els carrers del Joc i la Placeta, a l’alçada del pany de les actuals cases. La barbacana era un mur catxet que protegia el vall o fossat, i el mur vell de cinc o sis palms de gros que encara es conserva a la Mola, al Forn de Dalt, i entre les cases del Joc (David Monterde, Nieves Tugal) i el Graner i Casa Comanda, però que ha desaparegut a l’església i la Placeta. Tenia tres torres desaparegudes, una a la Mola, una altra entre el Forn de Dalt i la Comanda, i una altra la pedra de la qual es va aprofitar per fer el campanar. D’allí per avall el mur nou que es conserva darrere de les cases del carrer dels Cavallers, del Carrer Pla i del carrer de Sant Roc és més modern, perquè es va fer des de 1374 per manament de frare Albert de Tous, mestre de Montesa, amb una grossària de quatre palms i una altària de vint-i-sis. Les torres són posteriors, per exemple la torre de la Presó es construïa i encara no estava acabada l’any 1391. Les cases dels Carrerons i la Mola no tenien mur, perquè les parets posteriors i el tall de roca fins al Torrentill ja servien de defensa.

Als documents no sols apareixen cases, també apareixen persones, algunes ben treballadores com el notari Pere Cabestany, del qual s’han conservat molts documents. Va ser l’inspirador de la creació de la Setena de Culla el 1345, però com es va oposar al mestre de Montesa a la Guerra de la Unió, el va castigar amb la pena de mort. Altres destaquen pel seu esperit filantòpic, com el matrimoni entre Ramon Montreal i Elvira Calbó, que van fundar un hospital benèfic per a pobres que no tenien casa i a més van fer la capella de Sant Llorenç de l’església. I dones ben decidides, com Guiamona Salla, na Gomara, que va fer la capella de Sant Cristòfol a l’església i va crear una rica almoina per repartir cinc cafissos (quasi 800 quilos) de blat als pobres a Setmana Santa. O capellans com el rector Jacme Siurana, en temps del qual es devia comprar la talla en fusta de la Mare de Déu, coneguda com a “velleta”, que era al baptisteri fins l’any 1936.

Este treball de recopilació i anàlisi de la documentació escrita històrica dels nostres pobles es va començar a la Universitat de Barcelona l’any 2004 amb l’estudi de 48 nous pergamins de l’Arxiu Municipal de Culla, va seguir el 2006 amb la documentació d’Ares de 1157 a 1550, el 2007 amb els textos del segle XIV de Benassal, i seguirà els cursos següents amb l’estudi de les fonts històriques escrites d’Ares de 1551 a 1710, d’Albocàsser i de l’Anglesola (la Iglesuela) a Terol, i segurament d’algun poble més. Esperem que siguen molts els que s’afigguen a la llista, perquè d’eixa manera tindran editat un treball científic imprescindible per conèixer d’una forma objectiva el seu passat de fa segles, per documentar els monuments que cal restaurar, i per crear una infraestructura que afavoreixca el desenvolupament d’un turisme cultural de qualitat a les nostres terres.

Publicat en part al mateix llibre, i en part al Programa de Festes de Benassal 2007. Gravació en video: Ferran Torner.