BLOC D'ASPECTES DE BENASSAL

Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal

ANY 2007
700 anys del final del Temple - 1 de desembre

Set-cents anys del final de l’Orde del Temple (1307-2007)

Fa set-cents anys que Jaume II, l’1 de desembre de 1307, es va dirigir a tots els seus representants perquè detingueren els Templers i confiscaren els seus béns. No fea més que imitar allò que el rei de França havia ordenat unes poques setmanes abans. D’esta manera, la corona controlava tots els recursos humans i econòmics de l’orde militar, que li anirien molt bé per a les seues empreses. La major part de l’actual comarca del Maestrat era dels Templers: només el castell de Cervera, amb Sant Mateu, pertanyia a l’orde de l’Hospital. I a terres aragoneses, en formava part també el castell de Cantavella, amb l’Anglesola.

El rei no va tindre problemes per controlar els dominis valencians del Temple: en pocs dies el seu delegat, en Guillem de Campserc, entrava als castells de Culla, Ares, el Boi (terme de Vistabella) i Corbó (terme de Benassal), i també als pobles de Benassal, Vistabella, Atzeneta, etc. De tots ells ja n’havia pres possessió abans de Nadal de 1307. El mateix va passar al Baix Maestrat, amb el castell de Peníscola, i el de Xivert, que van ser dominats sense problemes. En canvi, el de Cantavella i altres de la ribera de l’Ebre, com Miravet, no es van deixar ocupar sinó després de mesos de setge.

A l’Alt Maestrat s’han conservat poques restes del seu temps, perquè els castells d’Ares i de Culla van ser destruïts posteriorment. El castell d’Ares l’acabava de reconstruir frare Berenguer de Cardona, mestre del Temple, entre 1301 i 1305, aproximadament, i segurament també va fer alguna reforma al de Culla. Les excavacions que es fan ara mateix a Ares poden documentar bé estes obres fetes pels Templers.

A Benassal se’ls atribueix la murada entre la Mola i l’Església, que és més grossa que la resta, així com el vall i la barbacana que van originar l’ample carrer conegut com el Joc. Probablement també siga d’esta època la base del Forn de Dalt, i la de la Casa de la Comanda amb el graner. Tanmateix, tots estos edificis s’han reformat posteriorment, i n’han desaparegut uns altres que també podien tindre el seu origen al temps dels Templers, com l’església gòtica de Santa Maria, i les torres del Forn i de la Mola, que es van destruir cap a 1790 per a eixamplar l’església actual i fer-li la mitja taronja i sagristies.

Carles Salvador davant de l'Arc de la Mola, resta del mur templer (Fot. família Salvador)

En tot cas, sí que queden molts documents escrits que demostren la gran capacitat organitzadora dels frares, sobre tot l’excel•lent administració dels seus recursos econòmics. Dues vegades a l’any feen inventaris del menjar i diners de cada lloc per informar com estava la cosa, per demanar el que els faltava i enviar si calia el que els sobrava: blat o farina, vi, carn i cansalada, bestiar… També feen inventaris de les armes que hi havia a cada castell (Ares, Culla, Corbó, el Boi) i dels objectes de culte i ornaments que hi havia a les capelles (Ares). Així, en aquest aspecte sabem més coses dels últims anys del Temple que de tota la resta del segle XIV.

Per tant, hauríem d’oblidar les històries interessades que ens presenten els Templers com a una organització quasi esotèrica i diabòlica. Potser això es podria dir, i només en part, dels frares més importants a nivell internacional, però no dels templers de la nostra comarca, que van ser grans constructors i organitzadors de l’economia. Els castells de Peníscola, Miravet, Montsó i altres, com el destruït d’Ares, o part de les murades de Benassal que encara es conserven, en són la prova.

Publicat a la revista local Aigua Clara (11).