| Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
|  |
|
| Pàgines WEB multimèdia dissenyades per Pere-Enric Barreda, cronista oficial de la Vila de Benassal |
| |
L'assagador de la Cova d'en Girona uneix la font de la Pinella amb la d'Osseta, i forma part del sistema de vies pecuàries que uneix el riu Sec amb Sant Cristòfol i Vilar de Canes. Delimita, a més , el comú del Carrascal de la Lloma i el mas de la Pinella, per una part, i la Solana d'en Girona i el Fontanal, per l'altra. Es conserven visures antigues sobre la seva descripció i és molt ben dibuixat al cadastre de 1921.
La font de la Pinella és l'origen d'aquest assagador, que es superposa al camí de la Creveta i al del mas de la Vella en una part del seu recorregut. Així, des de la Font volta entre el mas i l'era. La Pinella és un mas molt antic, i el seu nom, que significa "penyeta" o muntanyeta, ja es documenta el 1432. Va pertànyer als Segura, i després als Miralles, dels que passà als Febrer i als Vallterra. Després de la guerra carlina, en Josep-Maria Vallterra el va refer el 1858, segons una pedra de la façana. Ara és restaurat i el componen dues cases destinades al turisme rural.
Des d'allí entre un poc pel camí del mas de la Vella i el deixa a l'esquerra, voltant per la foia del mas avall, de cara a Culla. Al costat té una caseta a una paret. A mesura que avança es tenen diferents vistes dels cingles de la Pinella.
La foia és plena de bancals, però a la vora de l'assagador també creix alguna savina.
La baixada cap a la Bolija, sempre entre camps de conreu, dóna diferents perspectives dels cingles, com ha estat dit.
Però la baixada s'acaba en arribar a un collet sobre la Bolija, en vista de Culla. Allí comença un troç de carrascal, i el camí es perd. Cal girar el collet cap a l'oest fins trobar un barranquet que baixa de la lloma.
Des d'allí es veu tant Culla com la sort i solana d'en Girona, els cingles de la Pinella i la lloma del Palom, que parteix terme. Però com tot és erm l'assagador, que anava entre finca de la Pinella i la sort d'en Girona, s'ha perdut, i cal anar camp a través.
Culla es veu cada vegada més a prop. Una vegada s'avança lloma avant, sempre en direcció oest, s'arriba a un altre barranquet, on reapareix l'assagador, que fa unes voltes per guanyar el barranquet.
El desnivell entre l'assagador on ens trobem i el fons del barranc de la Bolija és molt gran, ens esglaia un poc perquè les voltes de l'assagador, pronunciades i mig perdudes, es despengen sobre l'abisme abans d'arribar a la cova. Al fons es veu l'entreforc entre dit barranc de la Bolija i el del Vernís, que ve del terme de Culla.
En passar les voltes, uns vasos abandonats ens marquen el nivell de la cova. Des d'allí es veu tota la lloma del Palom i també Culla al costat.
Ara ja tenim a mà l'entrada de la cova, convertida des de fa segles en assester. Per això només és practicable per un únic lloc, car la paret que la converteix en corralissa la tanca per tots els altres. Al damunt hi ha un prominent morral de roca.
L'entrada no és molt alta, de manera que una persona no pot quedar-se dreta. A l'interior la roca superior es va abaixant, i en conjunt la cova no és molt fonda.
Arriba un moment que, primet ajupits i després arrossegant-nos, ja no podem entrar més. No comprenem com ací es van refugiar una quinzena de persones després del bombardeig de 1938: la por els devia fer estar amuntonats.
Els únics habitants actuals són les ovelles i cabres, ocasionalment, com ho prova l'eixerri, i unes formigues molt grosses, negres i amb platxes roges.
Un cop restablerts de la caminada, seient a la porta de la cova es pot fotografiar Culla, i també el barranc de la Bolija.
L'assagador continua per la lloma avant, deixant la cova. Des d'allí, tornant cap enrera, es veu la lloma del Palom i el Montcatil.
Una carrasca marca la seguida avant, i quan l'assagador voreja la lloma ja s'ix en vista del Riu de Montlleó i del Fontanal.
També es veu al fons el Picaio i Penyagolosa, abans que l'assagdor es decante cap al barranc del Mançanar o del Rivet en direcció a la font d'Osseta, on s'ajunta a un altre assagador i camí.
Disseny Web: Pere-Enric Barreda, 1999.