"Els sindicalistes van declarar la guerra a Franco, al Poblenou, al pis d'un d'ells que estava al costat del camp del Júpiter vell. Aquí es van reunir els primers dies de la guerra el García Oliver, l'Ascaso, el Durruti i d'altres."
(Anton Alcover, aleshores un adolescent fill d'industrial)

"Vaig veure com van cremar les esglésies i el Centre Moral. Alguns obrers van matar els seus amos o encarregats."
(Domingo Sarsanedas, aleshores un suboficial fill d'industrial)

"L'edifici de les monges de la Rambla va ser saquejat. Llençaven el mobiliari per les finestres, sense pensar si després faria falta."
(Conxita Julià, aleshores una adolescent)

"No podem atribuir en aquells moments certs fets a alguna organització. El que se'n diuen vulgarment les turbes van ser les incendiàries. Serien de la CNT o de cap pensament. Cadascú va tirar per on li va semblar."
(Antonio Parrón, aleshores obrer i membre de les Joventuts Llibertàries)

"Un sindicalista que jo coneixia, el fereixen. Vaig veure com se'n anava cap a la font, i s'amarava d'aigua el mocador i se'l posava al pit, regalimant. El vermell de la bandera de la FAI, el donava amb la seva pròpia sang."
(Xavier Benguerel, aleshores un jove escriptor)

"El primer que se li demanava a un anarquista a la fàbrica era bon comportament, bona vida amb els fills i la dona. Sinó, no se'l volia. Els anarquistes érem els que llegíem, parlàvem, comentàvem..."
(Antonio Turón, aleshores obrer i membre de les Joventuts Llibertàries)

"Totes les fàbriques de la barriada es van transformar immediatament en indústries de guerra. Per substituir la gent que va anar al front, van entrar-hi moltes dones i feien material que calia per al front."
(Agustí Roa, aleshores treballador i membre de les Joventuts Llibertàries; després, periodista)

"Amb les col.lectivitzacions no vam destruir res. Al contrari, quan acabada la guerra els amos van retornar, es van quedat meravellats en veure que no hi havíem destruït res, que tot ho havíem millorat."
(Domingo Ibars, aleshores treballador i membre de les Joventuts Llibertàries)

"Va caure una bomba sobre l'antic edifici del Tío Ché que el va enrunar tot. Va ser molt dur perquè hi tenia amics."
(Ricard Creus, aleshores un noiet; després, escriptor)

"Estàvem tan tips dels bombardejos, rabiosos i nerviosos, que vaig voler representar en alguns dels meus quadres els moments de la guerra, dels bombardejos: una mare boja, la criatura esventrada, vidres trencats... Una diatriba contra els bombardejos, contra aquella massacre de què érem objecte."
(Ramon Calsina, pintor)


Índex