RELACIÓ DE 2000
| Avant la festa! |
| Introducció |
| Lloa a sant Vicent (text de l'any 1992) |
| El Miracle |
| Permís a l'autoritat |
| Crítiques |
| Pregària (text de l'any 1992) |
El Diumenge de Sant Vicent 2000 va caure enguany el dia 30
d'abril. Els actes que es van dur a cap en aquesta diada festiva
van servir, una vegada més, per consolidar els fonaments de les
parts més importants -potser- que la conformen, uns puntals que
fan que l'expressió tradicional, amarada pel pas d'uns anys que
es remunten a períodes seculars, mantinga aquest caliu que
barreja les formes velles de desplegar la festa vicentina amb les
formes noves d'entendre-la. Així, doncs, al matí, els
dansaires, les autoritats locals i els feligresos van assistir a
la missa en honor a sant Vicent; a la tarda, la relació i la
dansa van ser l'acte que va fer aplegar la gent a la plaça Nova;
i, a la nit, el correfoc va recórrer alguns dels carrers de la
població esclatant coets i il·luminant amb llum de foc els
llocs per on passava.
Amb tot, és cert que a aquesta celebració li manquen avui una
sèrie d'elements i d'actes que qui sap si el dia de demà
tornaran novament a engrandir la diada. Ens estem referint, amb
això, als majorals i a la processó amb el sant pels carrers de
la població un cop acabada la missa. Però, anem per pams.
Sabem, de les poques paraules que ens han arribat d'èpoques
passades, que a Càlig hi havia la Confraria de Sant Vicent,
també sabem de l'existència de majorals, encara que haurem
d'avançar el temps i situar-nos a darreries del segle XIX -i
això ens ha arribat, sobretot, per via oral-, per veure en la
figura del majoral una peça important de la festa vicentina, ja
que ell era qui sostenia la mateixa festa i pagava bona part de
les despeses que aquesta produïa o bé, en unes altres ocasions,
n'era el qui tenia cura o fins i tot formava part de
l'organització de la diada festiva. Tanmateix, avui, el majoral
o majorals no haurien de tenir aquella funció altruista o
benefactora perquè els ingressos que permeten dur a bon cap la
festa vicentina a Càlig provenen d'unes altres fonts que ara i
ací no enumerarem. És, per tant, una figura perduda, però no
oblidada.
La processó ens fa recordar que la dansa que es balla a Càlig,
el ball pla -el que coneixem-, és una dansa processional. De
fet, aquesta dansa es ballava mentre durava la processó que
recorria els carrers de la població, malgrat que la gent també
la podia ballar en unes altres ocasions. Actualment, i d'una
manera tal volta inconscient, el fet cert és que aquesta dansa
processional, treta la Festa de Sant Vicent, es balla a la plaça
Vella durant la processó de sant Llorenç i després d'acabada
la processó de la Mare de Déu del Socors pel recinte ermità.
Potser perquè l'endemà -dilluns, 1 de maig- també era dia
festiu, i va continuar fent bo, la celebració de la Festa de
Sant Vicent 2000 va acollir un grapat d'actes que li van donar un
aspecte una mica més lluïdor -si va bé dir-ho així. El
diumenge hi va haver una cursa de bicicletes de muntanya
organitzada pel Club Ciclista Caligense i, el dilluns, al matí,
al paratge del Socors, l'Ajuntament de Càlig va inaugurar els
torradors amb una torrada de carn, botifarres i llonganisses, a
la qual els qui hi van voler assistir tenien l'esmorzar
assegurat, i a la tarda, organitzat per l'Associació Cultural
Crema Catalana, el grup de música tradicional Terrer Roig va
oferir un concert de ball a l'esplanada dels torradors, situada
al mateix paratge.
A.Q.A.
Capçalera
|
INTRODUCCIÓ
Bona
tarde tinguen tots, Los saludo amablement, Perquè entenc que els que han vingut Esta festa puja i baixa Per sant Vicent és la festa (Text de l'any 1992.) Per honorar en este dia Tot això que jo diré Va ser l'any mil quatre-cents Lo segell era del rei, Li pregava a Vicent En això, lo nostre sant, Que lo rei li havia dit Se'n va anar així de València De camí a Barcelona Sant Mateu en va ser un Sent lo sant a Sant Mateu I ara feu més atenció Allà havia un ermità "No escolteu res de Vicent Que sóc jo un enviat Que el dimoni i Vicent Molta gent, d'esta manera, A l'església que hi ha al poble, Sant Vicent, molt enfadat, Que aquell hàbit que vestia Tots aquells que l'escoltaven Agarrant-lo en destresa, Allà dins a la presó Quan va ser en sendemà, L'ermità, que era el dimoni, En saber el sant la notícia Esta història que he narrat I avui encara queda Algun dia explicaré Per poder seguir parlant Demano de tots vostès (Diu el lloer a l'autoritat: Que lloança és per al poble Tots los punts que he de tocar A la gaita li demano I si algú se sent ofès Que no patisca de res Fallen rics i fallen pobres, Que no s'esglaio ningú Si silenci vos demano, Que aquí al poble moltes coses Que en passats los quatre dies Tots ben prompte hau de traure Que el que avui diem pesseta, Però amb l'euro tots tindrem, Amb l'euro arreglaran La faran d'allò més gran De redones, no en parlem, Ja vorem si l'any que ve, D'altra cosa parlaré Tot això que és progrés Perquè als telèfons mòbils Alguns vius, sense permís, Tant va córrer la notícia Bona part de l'avallà Calia saber primer "Que l'antena allí alçada, Les paraules aixins dites I és que tot aquell revol L'ajuntament d'esta vila Mentrestant se disculpava En poc temps d'allí van traure I com sembla que pareix És molt trist i lamentable La mitat del nostre poble Mireu un carrer arreu De les vint n'hi ha cinc que hi viuen, Eixes que no tenen amo Les famílies que hi habitaven Altres van fer més camí Per diverses circumstàncies També hi ha cases que tenen Casa que té molts hereus La situació és diferent Se n'obra una per viure La casa que està tancada Si mai surt un comprador, Estes cases tenen totes En lo gran que és este poble Avui tenim la visita, I això d'APAVAL, què és? Lo que sí que el sap tocar, La font de la plaça Nova De plaça quasi no en queda, Però eren eleccions A n'este poble ara és moda La moda resulta cara. Jo ben bé puc dir la xifra: La vorera que allí han fet No comprenc qui necessita, Alguns trossos de carrer Tanta llum que hi ha als afores Quan arribes a l'ermita, Entre fanal i fanal Com mos sortirà de car Los inauguren demà Donaran carn de torrar Pobre recinte ermità! Perquè volen fer de Càlig Vinguen obres i palmeres Poso d'exemple la Torre En quatre palmeres menys No coneixem los criteris Segons com, falten los quartos, Parlem ara d'altres coses Potser siga per regar És veritat que no plou Les societats de regants S'arranquen los garrofers, De què val fer regadiu Llauradors no vos fieu Calijons i calijones Que jo sé que alguns no vénen Per acabar ja les paraules A ell li demano ara En uns altres pobles fan Per a enguany, he acabat A fer cants i relacions, Que la festa que avui fem (Text de l'any 1998). VISCA CÀLIG! |
© Centre de Cultura Pere de Balaguer
Pàgina actualitzada per Vicent Pomada Carbó dissabte, 06 / desembre / 2003 a les 19:36:17
Amb la col·laboració de Inrom Hardware
