Introducció

Lloa a sant Vicent

Crítiques

Pregària

Al nostre sant valencià,
perquè a València nasqué,
com sabem els valencians
i asseguren els papers.

Son pare es deia Guillem
i era sa mare Constança,
els dos eren valencians
de bona i cristiana raça.

Han passat trenta-cinc anys
sense celebrar la festa,
aquest any la celebrem,
com veieu, amb molta gresca.

Així pos, jo ara invito
al públic que estiga atent
per a poder escoltar
la lloa a sant Vicent.

Capçalera

D'ell es conten molts milacres,
de fama per tot arreu,
predicant santa doctrina,
la doctrina del bon Déu.

A Peníscola i Morella
grans milacres ell va fer,
i agraïts tots se'n recorden
del gloriós Vicent Ferrer.

Alguns morts ressucitava,
coixos i cecs va curar
per a poder demostrar
que del Crist no se'n burlava.

Del que féu allà a Peníscola,
segons afirma la gent,
és tan gran que val la pena
que ara mateix ho diguem.

Es conta que era un paleta
de l'embastida caïa,
i passava sant Vicent
i a l'aire el sostenia.

El que es conta de Morella
és encara molt més gros:
Varen fer un bon arròs,
és a dir una paella.

La dona que el convidà
no estava molt bé del cap,
i un xiquet que ella tenia
per minjar lo va matar.

Sant Vicent en adonar-se'n
d'aquella tan gran malesa,
el va fer ressucitar
a la vida ben de pressa.

La vida de sant Vicent
és molt digna d'imitar
per a qui a dalt al cel
un dia vullga anar.

Capçalera

Jo diré el que sento a dir,
no coses per mi inventades,
encara que de vegades
penso algú que puc mentir.

Què us pareix l'ajuntament?
Vos parlo de l'edifici,
mirar-lo dóna desfici,
tots lo veuen rnalament.

Portes pobres! I els balcons!
Sense ritme les finestres,
No en parlem de lo de dins,
lo de fora a revolcons.

Qui tindrà d'això la culpa?
La tindran los pressupostos?
Jo penso que és l'arquitecte
que la fet a pams i mossos.

Què direm ara del riu,
del riu nostre o del riu Sec?
Abans era com la neu
i ara negre mo l'han fet.

Està ple d'escombraries,
la que és rambla de Cervera,
i fa fastic quan u passa
anant per la carretera.

On era la Bassa Nova,
no sé jo quins deuen ser,
però tiren porqueries
pensant-se que és un femer,

A la plaça del Socors,
del nostre bell ermitori,
donem gràcies al bon Déu
que han tret ja el supositori.

Al carrer de la Raval
un semàfor han posat,
no dic jo que estiga mal
però n'hi ha qui no en fa cas.

Millor seria un desvio
que el semàfor que han posat,
el soroll s'acabaria
i tothom més descansat.

Dels fils de la nostra llum,
els que passen pels carrers,
són coses que no fan més
que donar-nos ombra i fum.

Van dir que els posarien
dels carrers per les voreres,
però adornen les fronteres
lo mateix noves que velles.

I la Torre d'esta vila,
que de Càlig és honor,
van dir que restaurarien,
es veu que encara és denjorn.

Que no siga tot ballar,
que no siga tot cultura,
que tinga més formosura
per a poder-la admirar.

Si aneu a Vinaròs,
i no agarreu l'avió,
vos prometo jo un mal rato,
si trobeu un camió

Té molts clots la carretera,
per a mal és molt estreta,
si el camió et ve de cara
vas de cap a la voreta.

Vaig escriure al president
demanant-li protecció,
i amatent em contestá:
«No pot ser est any, senyor».

Acabem de criticar,
també hi ha coses ben fetes,
com és el camp dels esports
i l'aigua de les Crevetes.

Tenim un camp de futbol
que de veres cal omplir
perquè sempre falta gent
per a poder aplaudir.

Qué podrem dir del progrés
que ha fet nostra agricultura?
Tots els camps estaven secs,
i ara es cull molta verdura.

Però diu el llaurador
que.abusen els comerciants,
perquè li paguen poquet
les despeses i els treballs.

Les ametles i garrofes
són molts els qui no les pleguen
per això tots els pagesos
amb molta raó gemeguen.

Estimats bons calijons,
benvingut el foraster,
la lloa j a s'ha acabat:
Visca sant Vicent Ferrer!

(Text de Josep Manuel Borràs i Mercè)

Capçalera

Era costum de la nostra gent,
en acabar la relació,
posar-se tots de cara a l'ermita
i resar en molta devoció.

Per això a tots vostés los demano
molt de silencio i atenció,
per poder fer jo lo reso
des d'aquí dalt del balcó:

«Mare de Déu del Socors,
Vós que sou consol i ajuda,
guardeu tots los calijons
de passar per mala desventura.

No mos dixeu mai abandonats,
vetleu per les nostres collites
doneu-mos lo que necessitem
i atorgueu-mos gràcies infinites.

I que lo vostre Fill Jesucrist,
Sinyor nostre i de tota la gent,
mos acollixca en sa gloria
pels segles dels segles. Amén.»

VISCA CÀLIG!
VISCA SANT VICENT!

(Text d'Aureli Querol i Anglès)

Capçalera