Opinions





    Tothom coneix els seus veïns i sap com són, però cadascú tan sols ens mostra una de les seves dues cares esquizofrèniques, la que creu que és millor per al seu màrqueting.

    Nosaltres com a poble en tenim dos de veïns, de més propers amb els quals estem vertebrats gràcies al "pincho moruno" (d'allò més picant) en què ens converteix la N-340, i és que de pinxos en som tots i si no vegem-ho:

    És cosa  ben sabuda que ningú no veu els propis defectes i n'exagera els dels demés, verbigràcia: estiu, migdia, més de trenta-cinc graus de temperatura ambient, no vull ni imaginar-m'ho sobre l'asfalt, des de l'Altet fins a la Creu de València un embús de molt senyor parenostre, com en l'acudit preelectoral: titulars al Ciudad(...) Cocentaina un verano más se convierte en el freno de los alcoyanos en su merecido descanso en las caçetes (sic) .Ara bé són ells els que eixien alhora i sense ordre per a gaudir del benguanyat descans burgés pel qual quasi hipotequen la vida. Nosaltres i en pro de la nostra integritat física necessitem els semàfors...per sort la solució pareix estar pròxima.

    I tot açò, per què? Per què en un butlletí cultural? Els redactors han begut massa aquest dijous?

    No, tota aquesta dissertació sense trellat ve arran del que va passar amb el darrer "Premio Nadal" i en defensa d'un escriptor, que malgrat no conéixer-lo, crec que ha sigut víctima de l'integrisme anticultural alcoià.

    Una cara ferotge acostumats a veure-la cap a l'Orient (recordem el Salman Rushdie) ara la tenim ben a prop.

    Però per què es repeteix aquest fenomen tant sovint? Em sap molt greu però com de quasi totes les coses la culpa la tenen (la tenim) els mestres. No ensenyem els nostres alumnes una cosa tan elemental com la irrealitat de la literatura, la literatura com a una eina més que ens acosta al plaer diví, a res material, a la fantasia.

    Quan una persona escriu sobre esdeveniments reals (que tampoc mai no ho són), successos de la seva vida o ves a saber sobre quin fet empíric i quotidià, està escrivint història, biografia, crònica...Tan sols hi ha un engendre a mig camí entre la literatura i la història. Parle de la novel·la històrica que si ho és, ens narrarà uns fets imaginaris sobre un decorat real.

    Per tant voldria que tots reflexionàrem sobre què és literatura i què no ho és, i no es tornara a repetir un fet que ens calrada i que delata un analfabetisme desmesurat en la nostra societat. I recordem que tots tenim un míster Hyde al nostre interior que pot despertar si no sabem controlar-lo.

    Ah, m'alegre de l'èxit de vendes que ha tingut arran de la polèmica ja que encara que haguera sigut millor d'altra manera, la gent ha llegit.

Xavier Miralles


Conferències al Palau Comtal


    Des de desembre de 1995 i fins a maig d’aquest any, s’han desenvolupat uns cicles de conferències organitzats per la comissió del 750 Aniversari, del Bloc de Progrés Jaume I, i amb el patrocini de l’Ajuntament de Cocentaina. Aquestes s’han realitzat a la sala daurada del Palau Comtal, amb els títols genèrics : “Aproximació a la història de Cocentaina”, “La nostra comarca”, i “Llengua i literatura a la nostra comarca” i han volgut apropar-nos al coneixement d’alguns aspectes de la nostra cultura i les nostres arrels. Les conferències han estat impartides per especialistes i professors de les Universitats d’Alacant i València.

    Sense entrar en profunditat en cadascuna cal destacar breument la varietat de temes i punts de vista tractats encara que aquestos han sigut puntuals. Dins del cicle d’història ens mostraren, des d’una visió innovadora, dos pintors contestans, Nicolás Borrás i Jerónimo Jacinto de Espinosa, analitzats dins del context general del renaixement valencià. Així també vam veure en l’àmbit de l’Edat Medieval els orígens i formació del nou país, com s’articulà l’espai després dels primers anys de la conquesta cristiana ; desmitificant aspectes maniqueistes i superficials que moltes vegades han caracteritzat aquest tema. L’última conferència d’aquest cicle es va centrar al voltant de la industrialització valenciana, molt debatuda entre els historiadors valencians.

    El segon cicle feu referència a la comarca, als seus aspectes geogràfics i medi-ambientals. La primera conferència explicà el règim de tenença de la terra, la propietat i  concretament l’enfiteusi senyorial (cessió a molt llarg termini del domini útil de la terra a canvi d’un pagament en espècie o en diners, la propietat és compartida). Mostrant doncs la importància que té conèixer qui i com detentava la propietat de la terra a l’hora d’entendre les transformacions político-socials del segle XIX i primers anys del XX.

    La següent ens mostrà com s’organitza urbanísticament la ciutat i com mitjançant aquest traçat coneixem la nostra pròpia història i evolució. Per concloure aquest cicle s’analitzà la visió de l’acció humana com un factor decisiu i globalitzador al estudiar qualsevol aspecte del medi natural.

    El darrer cicle, de llengua i literatura, ens parlà d’una figura poc coneguda i tal vegada l’últim exponent de la literatura d’or valenciana, Joan Roís de Corella. La segona va ésser explicativa de la nostra situació lingüística, on gent totalment fora de l’àmbit filològic pren decisions que no li pertoquen, negant l ‘autoritat dels investigadors. Per finalitzar una conferència ens mostrava les llengües que es parlaven a Cocentaina del segle XIII, en aquest cas el català i les seves influències de l’aragonés.

    És sempre enriquidor que es donen espais com aquests i llocs de trobada, que ens permeten dialogar, raonar i fins i tot discrepar, perquè són aquestes coses les que ens fan ser més tolerants i crítics bé siga parlant d’aquests temes o d’altres. No perdem aquest costum.

Assumpció Orts