Opinions
Tothom coneix els seus veïns i sap com són,
però cadascú tan sols ens mostra una de les seves dues cares
esquizofrèniques, la que creu que és millor per al seu màrqueting.
Nosaltres com a poble en tenim dos de veïns, de
més propers amb els quals estem vertebrats gràcies al "pincho
moruno" (d'allò més picant) en què ens converteix
la N-340, i és que de pinxos en som tots i si no vegem-ho:
És cosa ben sabuda que ningú no
veu els propis defectes i n'exagera els dels demés, verbigràcia:
estiu, migdia, més de trenta-cinc graus de temperatura ambient,
no vull ni imaginar-m'ho sobre l'asfalt, des de l'Altet fins a la Creu
de València un embús de molt senyor parenostre, com en l'acudit
preelectoral: titulars al Ciudad(...) Cocentaina un verano más se
convierte en el freno de los alcoyanos en su merecido descanso en las caçetes
(sic) .Ara bé són ells els que eixien alhora i sense ordre
per a gaudir del benguanyat descans burgés pel qual quasi hipotequen
la vida. Nosaltres i en pro de la nostra integritat física necessitem
els semàfors...per sort la solució pareix estar pròxima.
I tot açò, per què? Per què
en un butlletí cultural? Els redactors han begut massa aquest dijous?
No, tota aquesta dissertació sense trellat ve
arran del que va passar amb el darrer "Premio Nadal" i en defensa d'un
escriptor, que malgrat no conéixer-lo, crec que ha sigut víctima
de l'integrisme anticultural alcoià.
Una cara ferotge acostumats a veure-la cap a l'Orient
(recordem el Salman Rushdie) ara la tenim ben a prop.
Però per què es repeteix aquest fenomen
tant sovint? Em sap molt greu però com de quasi totes les coses
la culpa la tenen (la tenim) els mestres. No ensenyem els nostres alumnes
una cosa tan elemental com la irrealitat de la literatura, la literatura
com a una eina més que ens acosta al plaer diví, a res material,
a la fantasia.
Quan una persona escriu sobre esdeveniments reals (que
tampoc mai no ho són), successos de la seva vida o ves a saber sobre
quin fet empíric i quotidià, està escrivint història,
biografia, crònica...Tan sols hi ha un engendre a mig camí
entre la literatura i la història. Parle de la novel·la històrica
que si ho és, ens narrarà uns fets imaginaris sobre un decorat
real.
Per tant voldria que tots reflexionàrem sobre
què és literatura i què no ho és, i no es tornara
a repetir un fet que ens calrada i que delata un analfabetisme desmesurat
en la nostra societat. I recordem que tots tenim un míster Hyde
al nostre interior que pot despertar si no sabem controlar-lo.
Ah, m'alegre de l'èxit de vendes que ha tingut
arran de la polèmica ja que encara que haguera sigut millor d'altra
manera, la gent ha llegit.
Xavier Miralles
Conferències al Palau Comtal
Des de desembre de 1995 i fins a maig d’aquest any,
s’han desenvolupat uns cicles de conferències organitzats per la
comissió del 750 Aniversari, del Bloc de Progrés Jaume I,
i amb el patrocini de l’Ajuntament de Cocentaina. Aquestes s’han realitzat
a la sala daurada del Palau Comtal, amb els títols genèrics
: “Aproximació a la història de Cocentaina”, “La nostra comarca”,
i “Llengua i literatura a la nostra comarca” i han volgut apropar-nos al
coneixement d’alguns aspectes de la nostra cultura i les nostres arrels.
Les conferències han estat impartides per especialistes i professors
de les Universitats d’Alacant i València.
Sense entrar en profunditat en cadascuna cal destacar
breument la varietat de temes i punts de vista tractats encara que aquestos
han sigut puntuals. Dins del cicle d’història ens mostraren, des
d’una visió innovadora, dos pintors contestans, Nicolás Borrás
i Jerónimo Jacinto de Espinosa, analitzats dins del context general
del renaixement valencià. Així també vam veure en
l’àmbit de l’Edat Medieval els orígens i formació
del nou país, com s’articulà l’espai després dels
primers anys de la conquesta cristiana ; desmitificant aspectes maniqueistes
i superficials que moltes vegades han caracteritzat aquest tema. L’última
conferència d’aquest cicle es va centrar al voltant de la industrialització
valenciana, molt debatuda entre els historiadors valencians.
El segon cicle feu referència a la comarca, als
seus aspectes geogràfics i medi-ambientals. La primera conferència
explicà el règim de tenença de la terra, la propietat
i concretament l’enfiteusi senyorial (cessió a molt llarg
termini del domini útil de la terra a canvi d’un pagament en espècie
o en diners, la propietat és compartida). Mostrant doncs la importància
que té conèixer qui i com detentava la propietat de la terra
a l’hora d’entendre les transformacions político-socials del segle
XIX i primers anys del XX.
La següent ens mostrà com s’organitza urbanísticament
la ciutat i com mitjançant aquest traçat coneixem la nostra
pròpia història i evolució. Per concloure aquest cicle
s’analitzà la visió de l’acció humana com un factor
decisiu i globalitzador al estudiar qualsevol aspecte del medi natural.
El darrer cicle, de llengua i literatura, ens parlà
d’una figura poc coneguda i tal vegada l’últim exponent de la literatura
d’or valenciana, Joan Roís de Corella. La segona va ésser
explicativa de la nostra situació lingüística, on gent
totalment fora de l’àmbit filològic pren decisions que no
li pertoquen, negant l ‘autoritat dels investigadors. Per finalitzar una
conferència ens mostrava les llengües que es parlaven a Cocentaina
del segle XIII, en aquest cas el català i les seves influències
de l’aragonés.
És sempre enriquidor que es donen espais com
aquests i llocs de trobada, que ens permeten dialogar, raonar i fins i
tot discrepar, perquè són aquestes coses les que ens fan
ser més tolerants i crítics bé siga parlant d’aquests
temes o d’altres. No perdem aquest costum.
Assumpció Orts