Poesies escolars

(Col·laboració del CP Real Blanc de Cocentaina)

Cocentaina, març de 1996

La Poesia

     Durant aquest 2n trimestre hem treballat a classe la poesia com a text literari. Al cap i a la fi, qui no ha intentat imitar alguna vegada els poetes al llarg de la vida ?
     El poeta busca i rebusca dins d’un oceà de paraules, aquelles que expressen millor els seus sentiments, tal volta, les més boniques, les que sonen bé... Podríem dir que el poeta és l’artista del llenguatge, és el que posa les pinzellades, barreja els colors, ..., és a dir, li dóna al llenguatge una altra dimensió: art !
     Com a mostra, un botó de l’expressió d’alguns dels nostres alumnes de segona etapa.

El Volcà

Figura esvelta, 
terra encesa 
furiosa i grandiosa, 
el temor de l’univers. 

Llances, contra els fills de la teua terra, 
una pluja de pedres enceses; 
sense pietat ni compassió 
escridasses fort com un lleó. 

D’ira i venjança 
ets tu la unió; 
de força i de coratge, 
de tempesta i onatge. 

Ets com un llop famolenc 
amb dents de foc i l’udol del teu bramar 
que mires i anheles destruir la teua ciutat 
com el llop, la seua presa, esperarà. 

Es creen al teu cos 
fortes armes destructores 
i, després d’escridassar ben fort, 
brollen de tu les bombes. 

Sota els malèvols ulls teus 
comença el sofriment; 
sota un mar d’infern 
queda sepultada la ciutat. 

Passaran els anys 
i, la nostàlgia, cobrirà 
l’alegria d’una eixida del sol 
o la bellesa d’una lluna. 

Volcà! Sí, volcà: 
Qui podria fer callar 
el teu pervers bramar 
sinó la força grandiosa 
de les ones del mar? 

Ets violent i pervers; 
no tens bon cor ni miraments. 
Malgrat tot, si la natura t’esculpí... 
Sempre seràs benvolgut ací! 
    Mercedes Martí Beneito 

Poema a la mar

Si en un vaixell vas per l’immens mar, 
t’aconselle que observes molt bé 
els magnífics tresors de coral 
i totes les classes de peixets. 

L’elegància de les seues ones 
va a deixar-te bocabadat. 
No has de fiar-te de les persones 
que proven de llevar-t’ho del cap. 

Has d’evitar les profunditats 
i imitar un explorador, 
doncs molts d’ells jan pogut provar 
la mossegada del fort tauró. 

L’ocell pot parèixer tranquil, 
o incitar-te en ell indagar, 
però fes-ho amb molt sigil, 
o sempre eixiràs malparat. 
    Carlos Cano García 







Serrella


Racó de la serra de Serrella, 
és la millor part de tota ella. 
Conté unes grans boscanes i bancalades 
a les quals sempre acompanyen 
cadarneres i perdius a bandades. 
Els boscos estan molt repoblats, 
plens de pins i herbes medicinals. 
Llauradors de bons espencats 
i bona conversa sota els fanals. 
    Gabriel Grau Devesa