El VolcàFigura esvelta,terra encesa furiosa i grandiosa, el temor de l’univers. Llances, contra els fills de la teua terra, una pluja de pedres enceses; sense pietat ni compassió escridasses fort com un lleó. D’ira i venjança ets tu la unió; de força i de coratge, de tempesta i onatge. Ets com un llop famolenc amb dents de foc i l’udol del teu bramar que mires i anheles destruir la teua ciutat com el llop, la seua presa, esperarà. Es creen al teu cos fortes armes destructores i, després d’escridassar ben fort, brollen de tu les bombes. Sota els malèvols ulls teus comença el sofriment; sota un mar d’infern queda sepultada la ciutat. Passaran els anys i, la nostàlgia, cobrirà l’alegria d’una eixida del sol o la bellesa d’una lluna. Volcà! Sí, volcà: Qui podria fer callar el teu pervers bramar sinó la força grandiosa de les ones del mar? Ets violent i pervers; no tens bon cor ni miraments. Malgrat tot, si la natura t’esculpí... Sempre seràs benvolgut ací!
|
Poema a la marSi en un vaixell vas per l’immens mar,t’aconselle que observes molt bé els magnífics tresors de coral i totes les classes de peixets. L’elegància de les seues ones va a deixar-te bocabadat. No has de fiar-te de les persones que proven de llevar-t’ho del cap. Has d’evitar les profunditats i imitar un explorador, doncs molts d’ells jan pogut provar la mossegada del fort tauró. L’ocell pot parèixer tranquil, o incitar-te en ell indagar, però fes-ho amb molt sigil, o sempre eixiràs malparat.
SerrellaRacó de la serra de Serrella, és la millor part de tota ella. Conté unes grans boscanes i bancalades a les quals sempre acompanyen cadarneres i perdius a bandades. Els boscos estan molt repoblats, plens de pins i herbes medicinals. Llauradors de bons espencats i bona conversa sota els fanals.
|