MESTER1
D’AMOR*
A Enric Casanoves
Si en saps el pler2 no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;3
deixa’t besar –sacrifici fervent–4
com més roent5 més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig6 en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada –la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire7 el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.8
Deixat’besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
(La gesta dels estels, 1922)
JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(Barcelona, 1894 -1924)
_________________________
1 Ofici. 2 Plaer. 3
Plena de plaers. 4 Apassionat.
5 Fogosa, vehement.
6 Airet, brisa. 7 Got; fig. Embriaguesa
amorosa. 8 Lloc.
_________________________
* En el bes i en l’art de besar es condensa l’ofici d’estimar.
Aquest poema desenvolupa el tema del carpe diem o invitació a gaudir
intensament del moment present i de la joventut.
EPÍSTOLA1
PER A UNES NOCES2*
Aquesta carta, que haurà de ser llegida,
no és de debò per ara, que és per més tard,
per al dia incert quan despertem a l’alba
perquè el son i el somni que descansa el cos
no pot seguir descansant-nos3 de la vida.
Vull que llavors recordem, dolç per l’enyor,
l’encontre —juguesca4 oculta del destí—,
els dubtes, la perplexitat, la sorpresa,
el voler i l’atzar que ens han dut aquí.
Vull que llavors recordem, amb un somrís,
les petiteses on la felicitat
s’atarda5 com un gat dròpol6 a la falda:
la tendresa en els menjars i els alcohols,
els llibres, amics, espectacles que no
sempre és fàcil d’estimar i de compartir.
Vull que aleshores recordem, sense esforç,
el que hem anant aprenent, com infants, dia
a dia: la placidesa de l’abraçada,
la seducció dels mots i el confort callat
d’anar creixent en uns temps que són els nostres
perquè hem volgut acceptar-ne les tristeses,
les passions, l’espai fosc i el lent oreig7
càlid del repte amable de viure junts.
(L’edat d’or, 1983)
FRANCESC PARCERISAS
(Begues, 1944)
_________________________
1 Carta. 2 Bodes (de plata, d’or,
...). 3 fig. Fent-nos despreocupar.
4 Aposta. 5 Entreté. 6
Gandul. 7 Vent suau.
_________________________
* A la manera d’una epístola moral, el poeta s’aconsella
per quan ja no hi haja massa temps per gaudir de la vida, i pensa en allò
que podrà ser el record: la bondat de les coses menudes, el menjar,
els llibres, la seducció de les paraules...
AQUEST
AMOR QUE FA UN ANY EM VA PRENDRE*
Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,1
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car2 el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l’ha habitat i poblat.
No puc ja més, repetiria encara;
però l’amor no em deixa mai, cruel,
i em trobe a gust dessota el seu domini,
sabent, com sé, que ha de matar-me un dia,
molt lentament, corcant-me a poc a poc.
La meua mort, mai espectacular,
m’ha d’arribar d’una lenta creixença:
va madurant a les meues entranyes,
exactament com madura l’amor.
(Hamburg,** 1972)
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
(Burjassot, 1924 – València, 1993)
_________________________
1 Creix. 2 arc. Perquè, ja que.
_________________________
* En aquest poema de regust ausiasmarquià, Estellés toca
l’antic tema de la mort d’amor, de l’amor que condueix a la mort, i del
masoquisme de l’amant que persevera en aquest amor fatal.
** Aquest llibre està dividit en tres seccions, totes encapçalades
per versos d’Ausiàs March i amb ressons marquians.
VAIG
TOT SEGUIT A COURE AQUELLES MENGES*
Vaig tot seguit a coure aquelles menges
que no tan sols la terra m’ha donat,
sinó la cura1 amb què les vaig regar
anys i més anys, en dies de sequera,
per l’àrid temps. Les coc amb poca sal,
que no perdessin el seu gust, i sense
massa de condiments: sé prou, amics,
que no estimeu la cuina complicada.
Beguem el vi de la collita pròpia,
que sé com està fet: vaig veremar2 el vinyet3
de ceps d’amor, d’anhel i de recança,4
mirant el mar, i vaig premsar el raïm
amb peus de caminant, i va passar en el cup5
els dies justos.
Ara, amics, anem
a celebrar l’àpat companyonívol;6
de res no cal parlar, que la guspira7
de l’esperit es manifesta als ulls
i som un tot sabent-nos solidaris.
(Passeig d’aniversari, 1984)
JOAN VINYOLI
(Barcelona, 1914-1985)
________________________
1 Atenció. 2 Collir el raïm.
3 Vinya. 4 Pena.
5 Bóta, recipient de vi. 6 De
germanor. 7Espurna, llum.
_________________________
* És hora de gaudir amb i de tot allò que
hom ha cultivat, i ha tret fruit, a pesar de les dificultats. I és
hora de fer-ho amb els amics i companys del camí fet, per saber-se
solidari amb la tasca aconseguida.
MOSQUES
I MOSQUITS
La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits
que treballen de nits.
PERE QUART
(pseudònim poètic de Joan Oliver)
(Sabadell, 1899 - 1986)
PIS MOBLAT
Res sembla teu quan t’hi poses, però
temps i manetes te’l fan habitable.
Canvies mobles, hi penges els quadres,
poses un llum. I ja totes les coses
prenen un aire ben teu: –com s’assembla
tot aquest pis a vosaltres –diran–.
I somriem. Bé sabem el que costa
de fer agradable un racó qualsevol.
Quan el deixem, tornarem com abans
taules, sofàs al seu lloc. Sense quadres
es quedaran les parets. Tot callat.
Cap dels sorolls coneguts, cap mirada.
Paguem lloguer per usar el pis, els mobles
i fins la roba. Però mai no ens paguen
tants de neguits1 que hi deixem: anys de vida.
NARCÍS COMADIRA
(Girona, 1942)
_________________________
1 Inquietuds, angúnies, ànsies, preocupacions.
PAISATGES
DE SERRA I VALL
4
Pels cingles de Mariola
vaig igual que un pelegrí.
Olc la ginesta1, la sàlvia,
l’espígol i tot em diu
una rara melangia2
de càntic esborradís3
que grava en la pedra grisa
segles de calma. En el cim
l’àguila explora l’immens
amb son vol meditatiu.
Pels cingles de Mariola
vaig igual que un pelegrí.
Del meu gest de bruixot místic
s’ha burlat un teuladí.
(La cançó de Mariola, 1947)
JOAN VALLS I JORDÀ
(Alcoi, 1917-1989)
——————————
1 Arbust, gairebé sense fulles, de branques verdes semblants
a joncs i de flors grogues i oloroses. 2 Tristor, malenconia,
enyorança. 3 Que s’esborra o desapareix fàcilment.
VORA
EL BARRANC DELS ALGADINS*
Vora el barranc dels Algadins**
hi ha uns tarongers de tant dolç flaire,1
que per omplir d’aroma l’aire
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l’ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins,
s’alcen al cel quatre palmeres;
el vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, milers de teuladins
fan un soroll que el cor encisa.2
Qui oir pogués sa xiscladissa,
vora el barranc dels Algadins!
Vora el barranc dels Algadins,
l’aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l’arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i en caure el sol, caçadors destres,
a joca3 van d’ànecs silvestres,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins,
mourà demà les palmes l’aire;
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
El mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
jo no podré gojar4 ja d’elles,
vora el barranc dels Algadins!
TEODOR LLORENTE
(València, 1836 - 1911)
_________________________
1 Olor. 2 Encanta, enamora.
3 Caçar mentre dormen. 4 Gaudir.
_________________________
* Oda a la terra, de la qual rememora, emblemàticament,
els tarongers, el mas, la palmera... Alhora que melangia pel pas del temps
i del que és bo.
** El barranc dels Algadins és al terme municipal d’Alginet
(Ribera Alta).
SI
COM LO TAUR SE’N VA FUIT PEL DESERT*
Si com lo taur1 se’n va fuit2 pel desert
quan és sobrat3 per son semblant qui el força4
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l’ha desert,5
tot enaixí6 em cové llunyar de vós,
car7 vostre gest mon esforç ha confús;
no tornaré fins del tot haja fus8
la gran paor9 qui em tol10 ser delitós.11
AUSIÀS MARCH
(Gandia, v. 1397 - València, 1459)
_________________________
1 Bou. 2 S’en va corrents.
3 Superat. 4 Venç.
5 Perjudicat. 6 Així.
7 Ja que. 8 Fos, dissipat. 9 Por,
temor. 10 Priva. 11 Desitjós.
_________________________
* Tracta del tema de la timidesa de l’amant. Es compara amb
el bou que en heure-se-les amb un de semblant, recula fins que no veu que
s’hi pot enfrontar.
Tal com el brau que se’n fuig pel desert
quan és vençut pel seu semblant que el força,
i ja no torna fins que ha recuperat la força
per destruir aquell qui l’ha ofés,
així em cal a mi allunyar-me de vós,
car el vostre gest ha confós el meu coratge;
no tornaré fins que haja del tot arrancat de mi
la gran por que m’impedeix de ser feliç.
(Versió moderna, per Joan Fuster)
POSTCOMUNIÓ
Dieu-me, Angelets:
¿d’on me ve la ditxa
de que el bon Jesús
a mos braços vinga?
És Jerusalem
qui avui me l’envia,
no pas1 la del món,
sinó la divina.
Me ve del cel blau,
i és fill de Maria.
Oh moment ditxós!
Hora beneïda!
Encara que és rei,
no en porta la insígnia;
duu el ceptre2 amagat
i corona espínea.
Reiet amorós
que mon cor estima,
disfressat veniu
al vassall qui us crida;
mes prou vos conec
amb la pelegrina
i amb l’aire retxós3
que tant agracia.
Quedau-vos en mi,
puix4 la nit arriba,
que son fosc mantell
a la terra abriga,
i si us quedau Vós
me serà clar dia.
Quedau-vos-hi avui,
demà i mentres visca;
regnau sempre més
en l’ànima mia.
JACINT VERDAGUER
(Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902)
_________________________
1 Reforça la negació. 2 Vareta
simbòlica de l’autoritat i dignitat reial.
3 Ostentós. 4 Ja que.
|