Llei d'arxius i documents
DEROGA la Llei 6/1985, de 26 d'abril, d'Arxius. (Correcció d'errada
en el DOGC núm. 570, p.
2601, de 2.8.1985).
MODIFICA els articles 19.2.e), 71.5.c), 75.1 i la disposició
addicional sisena de la Llei
9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. (Correcció
d'errades en el DOGC núm. 1825, pàg. 7761, de 24.11.1993).
LLEI 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents.
Preàmbul
L'any 1985 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 6/1985,
del 26 d'abril, d'arxius, que desenvolupava les competències que
en matèria de patrimoni documental i d'arxius reconeix l'article
9.5 i 6 de l'Estatut d'autonomia a la Generalitat de Catalunya. L'esmentada
Llei es proposava
conservar, inventariar i difondre el patrimoni documental de
Catalunya i fer compatible, quant a la documentació privada, el
dret de propietat reconegut per la Constitució amb les exigències
de l'interès general.
Quan fou aprovada la Llei d'arxius, la situació dels arxius i
del patrimoni documental català posava de manifest uns dèficits
crònics derivats de l'actuació insuficient de l'Estat en
aquesta matèria i de la inexistència, durant molts anys, d'unes
institucions de govern catalanes i, per tant, d'una política pròpia
en aquest àmbit. És un fet reconegut fora de Catalunya que
aquesta compta avui dia amb un bon desplegament normatiu en
aquesta matèria i que s'ha dotat d'un sistema genuí i innovador.
En el decurs dels quinze anys de vigència de la Llei 6/1985, d'arxius,
el país ha evolucionat institucionalment i s'ha dotat de nous
organismes i d'infraestructures culturals. En aquests anys gairebé
s'ha multiplicat per deu el nombre d'arxius existents a Catalunya,
fonamentalment mitjançant
l'actuació de la Generalitat i l'Administració local. La
Generalitat ha creat els arxius centrals dels seus departaments i
organismes, ha rebut el traspàs dels arxius provincials i ha
desplegat pel territori la Xarxa d'Arxius Històrics
Comarcals. Al mateix temps, les administracions locals han fet un
esforç important de creació d'arxius en els àmbits
territorials i competencials corresponents. L'Arxiu Nacional de
Catalunya, creat l'any 1980, ha esdevingut la infraestructura
arxivística principal del país.
Encara resta pendent, però, adaptar al marc estatutari el règim
jurídic de l'anomenat Arxiu de la Corona d'Aragó, que conté
els fons més importants per a la història de la Catalunya
medieval i moderna. Igualment, encara resta pendent el retorn a
Catalunya de fons documentals extrets i espoliats després de la
guerra de 1936-1939, a l'empara de la legislació o l'actuació
de governs no democràtics i de les institucions que en depenien.
Altres factors importants en la transformació del panorama arxivístic
català dels darrers anys han estat la implantació progressiva d'una
política catalana de patrimoni cultural, la renovació radical
de l'arxivística catalana i la configuració d'una administració
pública transparent i democràtica al servei dels ciutadans. En
aquest període les administracions públiques han adquirit
consciència plena de la importància de la gestió documental i
de la correcta organització dels arxius com a elements clau de
la gestió administrativa, dels serveis que presten als ciutadans
i de la conservació i la utilització social del patrimoni
documental. Les administracions han assumit l'existència dels
arxius com un òrgan més de llur organització i com un
ressort bàsic dels diversos serveis culturals que ofereixen als
ciutadans. Tampoc no es pot obviar, en aquest mateix període, el
desenvolupament constant i progressiu de les tecnologies de la
informació i la comunicació (TIC) que han tingut i continuaran
tenint llur influènciaen la gestió documental i els arxius.
Les necessitats de l'Administració i les demandes provinents de la societat, del món de la investigació i dels mateixos professionals dels arxius exigeixen l'aprovació d'un nou text legal que, tot reconeixent les aportacions principals de la Llei precedent, l'enriqueixi i creï un marc jurídic adequat a la realitat actual. Aquesta necessitat s'ha manifestat d'una manera especial a partir de la promulgació de la Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català, concebuda com a marc de referència de les diverses normes sectorials d'ordenació de cada àmbit específic de la cultura catalana. En aquest sentit, els arxius no tan sols són una de les fonts primàries i primordials d'informació per a preservar la memòria històrica de Catalunya, sinó que també són la base que ha de fer possible un sistema de gestió dels documents i de la informació de les administracions públiques, el qual sistema també ha de servir de model per a les institucions i les empreses privades. Cal tenir present que els documents que es creen avui són la informació del demà; per tant, l'arxiu ha d'incidir en tots els àmbits dels processos que concerneixen els documents, des que s'han concebut fins que s'eliminen o es decideix conservar-los permanentment.
Aquesta Llei es proposa assegurar que la documentació de
Catalunya compleixi les funcions i els objectius que interessen a
la societat. Considera els documents com a font d'informació.
Molts d'aquests integren, o passaran a integrar, el patrimoni
documental català i constitueixen, o constituiran, la memòria
de la nació. La Llei entén també que molts documents acrediten
drets
i deures dels ciutadans, de les entitats i de les administracions
públiques i que, en aquest sentit, tenen un paper rellevant en
llurs relacions.
Reconeix que l'accés als documents públics és un dret que té
tota persona, independentment de la nacionalitat, de la condició
o de la funció que tingui, dret que tan sols es pot denegar en
aplicació de les limitacions establertes legalment. Així mateix,
la Llei considera que per a les administracions públiques la
gestió correcta dels documents és essencial pel que fa a la
seguretat jurídica i a l'actuació eficaç i transparent i amb
obertura a la participació ciutadana.
Els preceptes d'aquesta Llei relatius al patrimoni documental s'han d'emmarcar en la regulació general establerta per la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català. Igualment, la regulació del dret d'accés als documents s'inscriu en el marc general que sobre aquesta matèria estableix la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Els eixos principals d'aquesta Llei són els següents:
a) La contribució a l'establiment del règim jurídic aplicable
als documents públics i als documents privats.
b) El reconeixement de les actuacions de les administracions
catalanes en matèria d'arxius. Tot respectant la competència
superior que correspon a l'Administració de la Generalitat,
constitueix un objectiu fonamental d'aquest nou text legal la
incorporació de les diverses administracions
públiques perquè col·laborin en les tasques de protecció i
difusió del patrimoni documental i se'n responsabilitzin.
c) La regulació dels arxius existents a Catalunya, especialment
dels arxius de les administracions públiques.
d) L'establiment d'una normativa bàsica comuna a tots els arxius
del país.
e) La regulació del dret d'accés als documents integrants del
patrimoni documental català.
Títol I
Disposicions generals
Article 1
Objecte
L'objecte d'aquesta Llei és impulsar la gestió i garantir la
preservació de la documentació de Catalunya, tant pública com
privada, d'acord amb els seus valors, per a posar-la al servei
dels interessos generals; establir els drets i deures dels qui en
són titulars, i també dels ciutadans en relació amb l'esmentada
documentació, i regular el Sistema d'Arxius de Catalunya.
Article 2
Conceptes
Als efectes d'aquesta Llei s'entén per:
a) Document: els béns definits per l'article 19.1 de la Llei 9/1993,
del 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
b) Fons documental: el conjunt orgànic de documents aplegats en
un procés natural que han estat generats o rebuts per una
persona física o jurídica, pública o privada, al llarg de la
seva existència i en l'exercici de les activitats i les funcions
que li són pròpies.
c) Col·lecció documental: el conjunt no orgànic de documents
que es reuneixen i s'ordenen en funció de criteris subjectius o
de conservació.
d) Arxiu: l'organisme o la institució des d'on es fan específicament
funcions d'organització, de tutela, de gestió, de descripció,
de conservació i de difusió de documents i fons documentals.
També s'entén per arxiu el fons o el conjunt de fons
documentals.
e) Sistema de gestió documental: el conjunt d'operacions i de tècniques,
integrades en la gestió administrativa general, basades en l'anàlisi
de la producció, la tramitació i els valors dels documents, que
es destinen a la planificació, el control, l'ús, la conservació
i l'eliminació o la transferència dels documents a un arxiu,
amb l'objectiu de racionalitzar-ne i unificar-ne el tractament i
aconseguir-ne una gestió eficaç i rendible.
f) Documentació de Catalunya: els documents produïts o rebuts a
Catalunya per qualsevol persona o entitat, pública o privada.
g) Patrimoni documental: el conjunt integrat pels documents
esmentats per l'article 19.2, 3 i 4 de la Llei 9/1993, del
patrimoni cultural català. Ho són també els documents de les
institucions catalanes medievals i de l'antic règim vinculades a
la Corona i els de les administracions de caràcter
senyorial i jurisdiccional, singularment els documents inclosos
en els fons que pels processos de desamortització són de
propietat pública.
h) Documentació en fase activa: la documentació administrativa
que una unitat tramita o utilitza habitualment en les seves
activitats.
i) Documentació en fase semiactiva: la documentació
administrativa que, un cop conclosa la tramitació ordinària, no
és utilitzada d'una manera habitual per la unitat que l'ha produïda
en la seva activitat.
j) Documentació inactiva o històrica: la documentació
administrativa que, un cop conclosa la vigència administrativa
immediata, posseeix valors primordialment de caràcter cultural o
informatiu.
Article 3
Àmbit d'aplicació
1. Formen l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei tots els documents
de titularitat pública de Catalunya, els documents privats que
integren o poden integrar el patrimoni documental català, els
arxius situats en l'àmbit territorial de Catalunya i els òrgans
administratius que els donen suport.
2. Els arxius de titularitat estatal, inclosos els integrats al
Sistema d'Arxius de Catalunya, es regeixen per la legislació
estatal.
Article 4
Coordinació i col·laboració
1. Totes les administracions públiques estan obligades a col·laborar
en la consecució dels objectius d'aquesta Llei. Els arxius que
integren el Sistema d'Arxius de Catalunya han de programar les
seves actuacions tot considerant que hi pertanyen.
2. El Departament de Cultura ha d'impulsar la coordinació dels
arxius integrants del Sistema d'Arxius de Catalunya, mitjançant
tots els recursos que estiguin al seu abast, i ha de vetllar per
l'aplicació d'un únic sistema de gestió documental en
cadascuna de les administracions i institucions públiques de
Catalunya.
3. En la mesura de llurs possibilitats, els arxius s'han de
facilitar recíprocament l'ús de mitjans tècnics, de recursos i
d'informació per a aconseguir el grau més elevat d'eficàcia i
l'optimació dels recursos públics. El Departament de Cultura ha
de vetllar perquè es compleixi aquesta disposició.
Article 5
Promoció de l'ús de les tecnologies
Les administracions públiques han de promoure d'una manera
activa l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació
(TIC) per tal de garantir que el tractament de la documentació,
en tots els seus aspectes de gestió documental, preservació i
difusió dels documents, compleixi la finalitat de posar-los a l'abast
dels usuaris.
TÍTOL II
Els documents
Capítol I
Els documents públics
Article 6
Enumeració dels documents públics
1. Als efectes d'aquesta Llei, són documents públics els que
produeixen o reben en l'exercici de llurs funcions:
a) El president, el Govern i l'Administració de la Generalitat.
b) El Parlament de Catalunya, el Síndic de Greuges, la
Sindicatura de Comptes i el Consell Consultiu i totes les altres
institucions de la Generalitat no dependents de la seva
Administració.
c) Les administracions locals.
d) Els òrgans amb seu a Catalunya de l'Administració general i
dels poders de l'Estat.
e) Els òrgans amb seu a Catalunya de la Unió Europea i d'institucions
públiques internacionals.
f) Les entitats de dret públic o privat vinculades a qualsevol
de les administracions públiques o que en depenen.
g) Les empreses i les institucions privades concessionàries de
serveis públics, en allò que fa referència a aquestes
concessions.
h) Els fedataris i els registres públics.
i) Les corporacions privades de dret públic.
j) Les persones i les entitats privades que exerceixen funcions públiques,
en allò que fa referència a aquestes funcions.
k) Qualsevol entitat pública o entitat dependent d'una entitat pública
no inclosa en les lletres precedents.
2. Es consideren inclosos en l'enumeració de l'apartat 1 els
documents produïts o rebuts per les persones físiques que
ocupen càrrecs polítics en institucions públiques, sempre que
aquests documents tinguin relació amb les funcions
administratives o polítiques pròpies del càrrec.
Article 7
Responsabilitats dels titulars de documents públics
1. Totes les administracions i les entitats titulars de documents
públics han de disposar d'un únic sistema de gestió documental
que abasti la producció, la tramitació, el control, l'avaluació
i la conservació dels documents i l'accés a aquests i en
garanteixi el tractament correcte mentre
siguin utilitzats administrativament en les fases activa i
semiactiva.
2. Amb independència de les tècniques o els suports utilitzats,
tots els documents públics han de tenir garantides l'autenticitat
i la integritat dels continguts, i també la conservació i, si
és procedent, la confidencialitat.
3. Un cop acabada la fase activa, els documents públics s'han de
transferir a l'arxiu corresponent. Si se'n decideix la conservació
permanent, d'acord amb el que disposa l'article 9, els documents
s'han d'aplegar a l'arxiu històric pertinent.
4. Les administracions i les entitats titulars de documents públics,
i específicament els òrgans responsables de custodiar-los, hi
han de fer possible l'accés i lliurar-ne una còpia o un
certificat a les persones que en cada cas hi tinguin dret. En
qualsevol cas, cal garantir el dret a la
intimitat personal i la reserva de les dades protegides per la
llei.
5. Les administracions i les entitats titulars de documents públics
han de destinar els recursos necessaris per a aconseguir el
tractament de llurs documents en el grau que la llei exigeix i
que els drets dels ciutadans justifiquen.
6. En cas d'incompliment de les obligacions establertes pels
apartats 1, 2 i
3, el Departament de Cultura pot acordar l'ingrés temporal dels
documents en un altre arxiu públic, a càrrec de l'administració
o l'entitat infractora.
Article 8
Gestió dels documents públics
L'organització, l'avaluació i la conservació dels documents públics
i l'accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars
respectius. En cas que les administracions o les entitats
titulars de documents públics contractin tasques relatives a
aquestes funcions amb empreses privades s'han
de reservar la definició del sistema de gestió documental i la
direcció i la supervisió de l'activitat contractada.
Article 9
Avaluació dels documents públics
Un cop concloses les fases activa i semiactiva, s'ha d'aplicar a
tots els documents públics la normativa d'avaluació, sobre la
base de la qual se'n determina la conservació, per raó del
valor cultural, informatiu o jurídic, o bé l'eliminació. Cap
document públic no pot ésser eliminat si no se
segueixen la normativa i el procediment establerts per via
reglamentària.
Article 10
Traspàs de funcions entre administracions i càrrecs públics
1. En cas de supressió o traspàs d'un ens o organisme públic,
els seus documents s'han d'incorporar a l'arxiu de l'administració
pública que n'assumeixi les funcions. Si no hi ha cap
administració que les assumeixi, els documents s'han d'incorporar
a un arxiu de l'administració pública de la qual depenia l'organisme
suprimit o traspassat. Si no es dóna cap d'aquestes circumstàncies,
els documents han de passar a l'arxiu que determini el
Departament de Cultura.
2. El traspàs parcial de funcions d'un ens o organisme públic a
un altre comporta també el traspàs dels documents corresponents
que tinguin vigència administrativa. El traspàs de documents s'ha
de formalitzar mitjançant una acta.
3. Els documents produïts o rebuts pels càrrecs polítics que,
en cessar en llurs funcions, no es trobin a l'arxiu corresponent
han d'ésser lliurats a qui els succeeixi en el càrrec o
ingressats a l'arxiu de l'administració o ens pertinent.
Article 11
Privatització d'entitats públiques
Quan un organisme públic o un ens que en depengui passi a ésser
de naturalesa privada o perdi la dependència pública, la
documentació anterior al canvi de naturalesa o de dependència
manté la titularitat pública.
L'esmentada documentació, si és de conservació permanent, s'ha
de transferir a l'arxiu de l'administració pública de la qual
depenia l'organisme o l'ens, o bé al que determini el
Departament de Cultura. Excepcionalment, l'administració titular,
si es garanteixen les disposicions dels articles 7
i 8, pot acordar que la documentació continuï essent custodiada
per l'organisme o ens que hagi estat objecte de privatització.
Article 12
Inalienabilitat, inembargabilitat i imprescriptibilitat
1. Els documents públics no poden ésser alienats ni embargats,
i els drets dels qui en són titulars no prescriuen.
2. Quan els titulars de documents públics tinguin coneixement de
l'existència de documents propis en possessió de tercers han de
prendre les mesures legals pertinents per a recuperar-los.
Capítol II
Els documents privats
Article 13
Responsabilitats dels titulars de documents privats integrants
del patrimoni documental
Els titulars de documents privats que formin part del patrimoni
documental tenen, a més de les establertes per la Llei 9/1993,
del patrimoni cultural català, les obligacions següents:
a) Tenir-los ordenats i inventariats. S'ha de lliurar una còpia
de l'inventari al Departament de Cultura.
b) Conservar-los íntegrament i no desmembrar els fons sense
autorització prèvia del Departament de Cultura.
c) Permetre-hi l'accés a les persones que acreditin
documentalment la condició d'investigadores. Per tal de donar
compliment a aquesta obligació, el titular del document té dret
a dipositar-lo temporalment i sense cost en un arxiu públic del
Sistema d'Arxius de Catalunya.
d) Comunicar prèviament al Departament de Cultura qualsevol
canvi en la titularitat o en la possessió dels documents.
e) No eliminar-los sense autorització prèvia de la Comissió
Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental, excepte en els
supòsits en què per reglament s'estableixi un altre procediment.
Article 14
Dipòsit de documents privats en arxius públics
1. Els propietaris de documents privats els poden dipositar en un
arxiu públic. Si en l'acord de dipòsit no consta res en contra,
l'arxiu queda autoritzat a:
a) Tractar arxivísticament els documents, tot seguint els
processos i les tècniques habituals del centre.
b) Facilitar la difusió dels documents amb finalitats culturals.
c) Facilitar l'accés als documents en les condicions generals
aplicables a la documentació pública.
2. Les administracions públiques poden establir sistemes de
compensació pel tractament arxivístic i el dipòsit de fons
documentals privats, especialment si el titular del fons
rescindeix el dipòsit.
3. En cas d'incompliment de les obligacions establertes per l'article
13, el Departament de Cultura pot acordar l'ingrés temporal de
documents privats en un arxiu públic, a fi de garantir la
preservació de llurs valors i assegurar el compliment de llur
funció social. En aquests casos l'arxiu pot fer, sense
necessitat d'autorització del titular del fons, les actuacions
establertes per l'apartat 1.
Article 15
Arxius d'entitats
1. El Departament de Cultura ha de donar suport tècnic a la
gestió documental de les entitats sense ànim de lucre que
disposin d'un patrimoni documental d'especial relleu.
2. Els preceptes d'aquesta Llei que regulen els arxius i els
documents privats són aplicables als arxius i els documents de l'Església
catòlica. En qualsevol cas, en relació amb els esmentats arxius
i documents, cal respectar el que estableixen els acords entre l'Estat
espanyol i la Santa Seu. Abans d'adoptar qualsevol resolució que
afecti els arxius de l'Església catòlica, l'Administració de
la Generalitat ha d'informar la comissió mixta a què fa referència
l'article 4.2 de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català.
TÍTOL III
El Sistema d'Arxius de Catalunya
Capítol I
L'estructura del Sistema d'Arxius de Catalunya i els seus òrgans
de direcció i d'assessorament
Article 16
Definició i estructura
1. El Sistema d'Arxius de Catalunya és el conjunt d'òrgans de l'Administració
i d'arxius que, amb normes i procediments, garanteixen, d'acord
amb els seus valors, la gestió, la conservació, la protecció,
la difusió correctes de la documentació de Catalunya, i l'accés
a aquesta documentació.
2. Formen part del Sistema d'Arxius de Catalunya:
a) Els arxius a què fa referència l'article 20.
b) L'òrgan del Departament de Cultura que tingui assignades les
funcions a què fa referència l'article 17.
c) El Consell Nacional d'Arxius.
d) La Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental.
Article 17
Funcions del Departament de Cultura
1. En relació amb el Sistema d'Arxius de Catalunya, el
Departament de Cultura exerceix les competències següents:
a) Coordinar el Sistema d'Arxius de Catalunya i elaborar-ne la
normativa.
b) Impulsar i coordinar la Xarxa d'Arxius Comarcals.
c) Dirigir funcionalment els arxius centrals administratius de la
Generalitat i impulsar-ne i coordinar-ne les actuacions.
d) Impulsar l'acció del Consell Nacional d'Arxius i de la
Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental.
e) Establir programes d'actuació arxivística.
f) Inspeccionar el compliment de la normativa sobre els arxius.
2. En exercici de la competència d'inspecció d'arxius,
corresponen al Departament de Cultura les funcions següents:
a) La inspecció tècnica dels arxius dependents de la
Generalitat.
b) La inspecció tècnica dels arxius situats a Catalunya
dependents de qualsevol altra administració, institució o
entitat pública, exclosos els arxius de titularitat estatal la
gestió dels quals es reservi a l'Estat.
c) La inspecció tècnica dels arxius privats que apleguen béns
integrants del patrimoni documental.
d) La inspecció, en l'àmbit del patrimoni documental, regulada
per l'article 70 de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català,
sigui qui sigui el titular dels documents.
e) Qualsevol altra que se li atribueixi per reglament.
3. El Departament de Cultura ha de promoure:
a) La formació permanent dels professionals dels arxius del
Sistema d'Arxius de Catalunya i la informació i la documentació
especialitzades sobre el sector.
b) L'estudi i l'establiment de normes que garanteixin el
tractament i la conservació dels documents que només es poden
llegir mitjançant un maquinari, a fi de preveure la recuperació
de la informació que contenen i d'evitar que l'evolució de la
tecnologia els faci inaccessibles.
4. El Departament de Cultura promou polítiques de preservació
destinades als arxius integrats al Sistema d'Arxius de Catalunya
i els presta, en les condicions que s'estableixin, serveis de
restauració i reprografia.
Article 18
El Consell Nacional d'Arxius
1. El Consell Nacional d'Arxius és l'òrgan consultiu de l'Administració
de la Generalitat en matèria d'arxius. La seva composició s'ha
d'establir per reglament, el qual ha de disposar que, entre els
seus membres, n'hi hagi de representatius dels professionals dels
arxius, de l'Administració de la
Generalitat, de les administracions locals, de l'àmbit de la
recerca i de les entitats socials i culturals del país.
2. Són funcions del Consell Nacional d'Arxius:
a) Proposar actuacions i iniciatives en matèria d'arxius.
b) Emetre informe sobre els projectes de disposicions generals en
matèria d'arxius.
c) Emetre informe sobre les normes tècniques bàsiques a què s'han
d'adequar els sistemes de gestió documental dels arxius que
formen part del Sistema d'Arxius de Catalunya.
d) Emetre informe previ a la incorporació d'un arxiu al Sistema
d'Arxius de Catalunya.
e) Emetre informe previ a la inclusió d'un document en el
patrimoni documental de Catalunya en aplicació de l'article 19.2.e)
de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català.
f) Emetre informe previ a l'aprovació del Mapa d'arxius de
Catalunya i de
les seves variacions.
g) Emetre informe sobre els programes globals d'actuació arxivística.
h) Emetre informe sobre la memòria anual que ha d'elaborar l'òrgan
que té assignades les funcions del Departament de Cultura en
relació amb el Sistema d'Arxius de Catalunya.
i) Fer el seguiment de l'elaboració de l'Inventari del patrimoni
documental de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article
60 de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català.
j) Emetre informe sobre qualsevol assumpte relacionat amb arxius
que el director o directora general competent en aquesta matèria
li sotmeti a consideració.
Article 19
La Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental
1. La Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria
Documental és un òrgan col·legiat de caràcter tècnic,
adscrit a la direcció general competent en matèria d'arxius. La
seva composició s'ha d'establir per reglament, el qual ha de
disposar que, entre els seus membres, n'hi hagi de designats per
les entitats representatives dels professionals dels arxius i de
les administracions locals.
2. La Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental
exerceix les funcions següents:
a) Quant a l'accés a la documentació:
Primera. Promoure l'exercici del dret d'accés als documents de
les persones i les entitats públiques i privades.
Segona. Emetre informe sobre les reclamacions de les persones i
de les entitats públiques i privades que considerin vulnerat
llur dret d'accés als documents.
Tercera. Emetre informe sobre les derogacions singulars de la
normativa sobre accés als documents, en els termes
establerts per l'article 34.3.
Quarta. Les que estableix l'article 34.4 en relació amb l'accés
als documents públics.
b) Quant a l'avaluació i la tria de la documentació:
Primera. Elaborar les taules d'avaluació documental, elevar-les
a l'aprovació del conseller o consellera de Cultura i controlar-ne
l'aplicació correcta.
Segona. Resoldre les sol·licituds d'avaluació de documents públics.
Tercera. Avaluar els documents privats integrants del patrimoni
documental que no hagin estat declarats d'interès nacional ni
inclosos en el Catàleg del patrimoni cultural català, i
autoritzar-ne l'eliminació, si escau.
Capítol II
Els arxius
Secció primera
Disposicions generals
Article 20
Arxius que integren el Sistema d'Arxius de Catalunya
1. El Sistema d'Arxius de Catalunya és integrat pels arxius següents:
a) L'Arxiu de la Corona d'Aragó.
b) Els arxius de la Generalitat de Catalunya.
c) Els arxius de les diputacions provincials i els dels municipis
de més de deu mil habitants.
d) Els arxius de les universitats.
e) L'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.
f) Els arxius històrics provincials.
g) Els arxius diocesans i capitulars de l'Església catòlica.
h) Els que hi siguin integrats d'acord amb el que estableix l'apartat
2.
2. Per resolució del conseller o consellera de Cultura, un cop
comprovat que compleixen els requisits establerts per l'article
21.1 i amb l'informe previ del Consell Nacional d'Arxius, es
poden integrar al Sistema d'Arxius de Catalunya:
a) Els arxius de municipis de menys de deu mil habitants i els d'altres
entitats públiques o d'entitats dependents de les
administracions públiques no establerts per l'apartat 1.
b) Els arxius d'entitats o persones privades altres que els
establerts per l'apartat 1.
c) Qualsevol altre arxiu amb responsabilitat sobre els documents
a què fa referència l'article 6.1.
3. Les administracions competents han de fomentar d'una manera
preferent la incorporació al Sistema d'Arxius de Catalunya dels
arxius dels municipis d'entre cinc mil i deu mil habitants.
Article 21
Requisits i efectes de la pertinença al Sistema d'Arxius de
Catalunya
1. Els arxius del Sistema d'Arxius de Catalunya han de complir
els requisits tècnics que s'estableixin per reglament i,
especialment, els següents:
a) Aplicar el sistema de gestió de la documentació que
correspongui als fons que apleguen, d'acord amb les normes tècniques
bàsiques fixades per l'Administració de la Generalitat.
b) Disposar del personal suficient, d'acord amb el que estableix
l'article 22.
c) Disposar de les instal·lacions necessàries per a garantir la
preservació dels fons documentals i tenir unes instal·lacions i
un horari d'obertura al públic que hi permetin l'accés. L'horari
de servei al públic ha d'ésser d'un mínim de deu hores
setmanals.
2. Els arxius integrats al Sistema d'Arxius de Catalunya han de
poder:
a) Accedir, en les condicions que s'estableixin, als serveis a què
fareferència l'article 17.4.
b) Accedir als programes anuals o plurianuals de suport tècnic i
econòmic i a les mesures de foment que estableixi l'Administració
de la Generalitat.
3. Només els arxius integrats al Sistema d'Arxius de Catalunya
poden rebre en dipòsit documents d'administracions o entitats públiques
altres que la titular de l'arxiu.
Article 22
El personal
1. Els arxius integrats al Sistema d'Arxius de Catalunya han de
comptar amb personal tècnic i qualificat suficient en nombre per
a cobrir les necessitats de l'arxiu i per a assolir els objectius
d'aquesta Llei. S'han de regular per reglament les titulacions i
la formació que ha de tenir el
personal tècnic dels arxius i les condicions que aquest personal
ha de complir. En tot cas, la direcció dels arxius ha d'ésser
exercida per persones amb titulació universitària superior.
2. Les persones al servei de l'Administració pública adscrites
a arxius integrants del Sistema d'Arxius de Catalunya estan
obligades a mantenir la confidencialitat de les dades excloses de
consulta pública de què tinguin coneixement per raó de llurs
comeses.
Article 23
Coordinació en la custòdia de documents
1. Els acords entre dues administracions o entitats públiques
pels quals s'estableixi el dipòsit de la documentació d'una d'elles
a un arxiu de l'altra s'han de notificar al Departament de
Cultura.
2. Els arxius públics integrats al Sistema d'Arxius de Catalunya
han de col·laborar en la salvaguarda del patrimoni documental
privat. En l'ingrés de documents privats en arxius públics s'ha
de procurar respectar l'àmbit territorial de cada arxiu.
Article 24
Inventari i Registre d'arxius
1. L'Inventari regulat per l'article 60 de la Llei 9/1993, del
patrimoni cultural català, ha d'incloure el cens dels arxius que
conserven béns integrants del patrimoni documental.
2. El Registre d'arxius, adscrit al Departament de Cultura, és
el repertori dels arxius que formen part del Sistema d'Arxius de
Catalunya.
3. La inclusió d'un arxiu al Sistema d'Arxius de Catalunya
comporta necessàriament la inscripció d'ofici al Registre d'Arxius.
Article 25
El Mapa d'arxius de Catalunya
1. El Mapa d'arxius de Catalunya és l'instrument de planificació
i de gestió del Departament de Cultura per al compliment de les
funcions que aquesta Llei li assigna en relació amb el Sistema d'Arxius
de Catalunya. Té per objecte establir les prioritats per a l'assoliment
dels objectius d'aquesta Llei a tot el territori.
2. Correspon al Govern aprovar el Mapa d'arxius de Catalunya i
les seves modificacions, amb l'informe previ del Consell Nacional
d'Arxius i havent consultat les entitats representatives de les
administracions locals i les altres entitats o institucions
interessades.
Secció segona
Els arxius de la Generalitat
Article 26
Enumeració
Constitueixen els arxius de la Generalitat:
a) L'Arxiu Nacional de Catalunya.
b) L'Arxiu del Parlament de Catalunya, l'Arxiu del Síndic de
Greuges, l'Arxiu de la Sindicatura de Comptes, l'Arxiu del
Consell Consultiu i els arxius de les altres institucions de la
Generalitat no dependents de la seva Administració.
c) Els arxius centrals administratius dels departaments de la
Generalitat, de les delegacions territorials del Govern, de les
empreses, entitats i ens dependents de la Generalitat i de les
entitats de dret públic vinculades a la Generalitat.
d) La Xarxa d'Arxius Comarcals.
e) Tots els arxius que es puguin crear o s'hi puguin incorporar
en aplicació d'aquesta Llei.
Article 27
L'Arxiu Nacional de Catalunya
1. L'Arxiu Nacional de Catalunya té les funcions següents:
a) Rebre la documentació en fase semiactiva d'ús infreqüent i
de conservació permanent, i la documentació històrica dels òrgans
centrals de l'Administració de la Generalitat i de les entitats
i les empreses que en depenen, preservar-la i tenir-la a
disposició de l'Administració i dels ciutadans.
b) Ingressar, conservar i difondre els fons i els documents
privats que per llur valor testimonial i referencial concerneixin
Catalunya i siguin d'una rellevància especial.
2. L'Arxiu Nacional de Catalunya promou les activitats de difusió
del patrimoni documental que custodia i pot establir els acords
que calgui amb altres institucions per a fomentar-ne el
tractament tècnic i la difusió.
Article 28
Els arxius centrals administratius
1. Els arxius centrals administratius defineixen, implanten i
mantenen, en l'àmbit de l'organisme o ens respectiu, el sistema
de gestió de la documentació administrativa en fase activa i
semiactiva, d'acord amb la normativa tècnica i les directrius
del Departament de Cultura i amb les instruccions del secretari o
secretària general o de l'òrgan directiu corresponent.
2. Els arxius centrals administratius conserven la documentació
en fase semiactiva que utilitza més freqüentment l'organisme o
ens corresponent.
Article 29
La Xarxa d'Arxius Comarcals
1. La Xarxa d'Arxius Comarcals s'organitza com un conjunt d'arxius
d'àmbit comarcal que actuen d'una manera coordinada per garantir
el compliment dels objectius d'aquesta Llei en tot el territori i
fer possible l'aplicació dels principis de provinença i
territorialitat en el tractament dels documents i
en l'accés a aquests.
2. La direcció, l'impuls i la coordinació de la Xarxa d'Arxius
Comarcals són competència del Departament de Cultura, el qual,
amb aquest objecte, pot elaborar programes comuns als arxius de
la Xarxa, establir directrius sobre l'execució i controlar-ne l'aplicació.
3. El Departament de Cultura ha de prestar suport tècnic i
organitzatiu als arxius que conformen la Xarxa d'Arxius Comarcals
perquè puguin complir llurs funcions.
Article 30
Funcions dels arxius comarcals
1. En els respectius àmbits territorials, correspon als arxius
comarcals:
a) Col·laborar amb totes les administracions públiques per
aconseguir els objectius d'aquesta Llei.
b) Coordinar i dirigir els programes específics sobre el
patrimoni documental de la comarca i elaborar l'Inventari del
patrimoni documental, d'acord amb el que estableix l'article 60
de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català.
c) Oferir serveis especialitzats complementaris i de suport als
altres arxius de la comarca, especialment serveis d'assistència
als arxius municipals dels municipis de fins a deu mil habitants.
d) Ingressar, custodiar i difondre la documentació que estableix
aquesta Llei.
e) Vetllar pel compliment de la normativa d'arxius.
f) Fomentar l'organització d'activitats de divulgació del
patrimoni documental i promoure'n la recerca.
2. Als arxius comarcals, sens perjudici que l'organisme originari
en conservi en tot cas la titularitat, els correspon rebre la
documentació següent:
a) La documentació en fase semiactiva i inactiva dels òrgans o
les entitats dependents de l'Administració de la Generalitat d'àmbit
local o comarcal.
b) La documentació en fase semiactiva i inactiva del consell
comarcal.
c) La documentació en fase semiactiva i inactiva de l'ajuntament
del municipi on l'arxiu comarcal té la seu, quan s'hagi acordat
la gestió conjunta del centre entre el consell comarcal i l'ajuntament,
d'acord amb el que disposa l'article 33.
d) La documentació històrica dels municipis de fins a deu mil
habitants del seu àmbit territorial, amb l'acord previ de l'ajuntament
i llevat dels que tinguin un arxiu propi integrat al Sistema d'Arxius
de Catalunya.
e) Els protocols notarials de més de cent anys, d'acord amb la
normativa que els és aplicable.
f) La documentació de l'Administració de justícia, dels
registres públics i dels serveis de l'Estat corresponents a la
comarca, en els termes que s'acordin.
3. Els arxius comarcals també poden rebre, d'acord amb el
titular del fons i en les condicions que s'estableixin, la
documentació següent:
a) La documentació en fase semiactiva dels ajuntaments de
municipis de fins a deu mil habitants.
b) La documentació semiactiva i inactiva dels altres ens i
organismes públics de llur territori.
c) La documentació d'altres persones físiques o jurídiques d'interès
històric o cultural del respectiu àmbit territorial.
d) Tota altra documentació no ressenyada en els apartats
anteriors que el Departament de Cultura o el consell comarcal
considerin pertinent destinar-hi.
Secció tercera
Els arxius de les administracions locals
Article 31
Entitats obligades a tenir arxiu
1. Els ajuntaments dels municipis de més de deu mil habitants i
les diputacions provincials han de tenir un arxiu propi que
compleixi les condicions a què fa referència l'article 21.1.
Els consells comarcals també n'han de tenir un de propi,
integrat a l'arxiu comarcal.
2. Tots els ajuntaments i les altres administracions locals poden
crear i gestionar el propi arxiu, i integrar-lo, si compleix els
requisits fixats per aquesta Llei, al Sistema d'Arxius de
Catalunya.
3. Els municipis de fins a deu mil habitants que no tinguin un
arxiu propi integrat al Sistema d'Arxius de Catalunya no estan
exempts de les obligacions que estableix l'article 7. Si acorden
el dipòsit de la documentació a l'arxiu comarcal, aquest
assumeix les esmentades obligacions en relació amb la
documentació dipositada.
4. Correspon als consells comarcals, a les diputacions
provincials i a qualsevol ens de caràcter regional que pugui
existir en el futur prestar assistència als municipis i cooperar-hi
per tal que els arxius municipals compleixin els requeriments
exigits per a la integració al Sistema d'Arxius
de Catalunya.
Article 32
Els arxius municipals
1. Els arxius municipals defineixen, implanten i mantenen el
sistema de gestió de la documentació administrativa en fase
activa i semiactiva, i gestionen i conserven la documentació en
fase semiactiva i la documentació històrica. Fan aquestes
funcions en relació amb la documentació de l'administració
respectiva, dels seus organismes autònoms i de les seves
empreses públiques, dels consorcis en què tinguin participació
majoritària i de les fundacions i altres entitats finançades
majoritàriament per l'ajuntament de què es tracti.
2. Els arxius municipals tenen les responsabilitats següents
quant al patrimoni documental dels seus respectius àmbits
territorials:
a) Vetllar per conservar-lo.
b) Col·laborar amb l'arxiu comarcal en l'elaboració de l'Inventari
del patrimoni documental.
c) Potenciar l'organització d'activitats de divulgació i de
foment de la recerca.
3. Els arxius municipals poden acollir, si l'ajuntament ho acorda
amb el titular respectiu, documentació d'interès històric
o cultural d'altres persones físiques o jurídiques relacionades
amb el municipi.
Article 33
Gestió dels arxius comarcals
1. La gestió dels arxius comarcals, sens perjudici del que
disposa l'article 29, correspon als consells comarcals, els quals
poden, amb el municipi cap de comarca, acordar la gestió
conjunta del centre mitjançant la subscripció del conveni
corresponent. En aquest cas l'arxiu fa les funcions d'arxiu
comarcal i d'arxiu municipal, i l'ajuntament s'ha de fer càrrec
de les despeses derivades de la conservació i la gestió dels
fons municipals.
2. A les comarques on raons demogràfiques o de servei ho
justifiquin, es poden crear altres seus de l'arxiu comarcal. Si
aquestes seus radiquen en un municipi altre que el cap de comarca,
també es poden establir convenis per a gestionar-les amb els
ajuntaments corresponents.
TÍTOL IV
L'accés als documents
Article 34
Accés als documents públics
1. D'una manera general, totes les persones tenen dret a accedir
als documents que formen part de procediments administratius
closos.
2. L'accés als documents públics només pot ésser denegat en
aplicació de les limitacions legalment establertes. Les
denegacions del dret d'accés als documents públics s'han de fer
per resolució motivada. El fet que un document no sigui en un
arxiu no l'exclou de consulta pública.
3. Excepcionalment, amb l'informe previ de la Comissió Nacional
d'Accés, Avaluació i Tria Documental, l'Administració de la
Generalitat, les administracions locals o les altres entitats públiques
poden, respecte a llurs documents:
a) Permetre l'accés a documents exclosos de consulta pública,
en casos de peticions d'accés per interessos legítims o científics,
tot preservant les situacions protegides per la llei i garantint
la intimitat de les persones.
b) Denegar l'accés a documents no exclosos de consulta pública
que no hagin estat qualificats expressament d'accessibles per la
normativa, sempre que es consideri que, d'acord amb la llei,
perjudiquen interessos generals o de les persones.
4. La Comissió Nacional d'Accés, Avaluació i Tria Documental
ha d'establir criteris sobre l'aplicació de la normativa que
regeix l'accés als documents públics. En resoldre les sol·licituds
d'avaluació de documents públics, la Comissió ha de fer
constar el règim aplicable a l'accés als documents que s'hagin
de conservar.
5. Les limitacions a la consulta de documents custodiats en els
centres integrants del Sistema d'Arxius de Catalunya s'han de fer
públiques perquè els usuaris en tinguin coneixement.
Article 35
Exercici del dret d'accés a documents públics
1. El termini per a resoldre les sol·licituds d'accés a
documents públics és de dos mesos. Si, passat aquest termini,
no s'ha dictat resolució, s'entén que la sol·licitud ha estat
desestimada, sens perjudici que la persona sol·licitant pugui
reclamar a l'Administració que compleixi la seva obligació de
resoldre-la.
2. L'Administració ha de permetre l'accés parcial als documents
que continguin dades que, d'acord amb la llei, calgui mantenir
reservades, sempre que sigui possible sotmetre els documents a
processos tècnics que garanteixin plenament la impossibilitat d'accés
a les dades reservades i de
reconstrucció d'aquestes dades a partir de la informació
facilitada.
3. L'accés als documents s'ha de facilitar en el suport material
disponible que la persona sol·licitant hagi elegit. En cas que l'exercici
del dret d'accés pugui perjudicar la conservació correcta d'un
document, se n'ha de facilitar a la persona sol·licitant la
consulta d'una reproducció.
4. Les administracions públiques i els arxius integrants del
Sistema d'Arxius de Catalunya s'han de dotar dels recursos i els
mitjans tècnics necessaris per a facilitar als ciutadans l'exercici
del dret d'accés als documents.
Article 36
Vigència de les exclusions de consulta
1. D'una manera general, les exclusions establertes legalment
quant a la consulta de documents públics queden sense efecte al
cap de trenta anys de la producció del document, llevat que la
legislació específica disposi una altra cosa. Si es tracta de
documents que contenen dades personals que puguin afectar la
seguretat, l'honor, la intimitat o la imatge de les persones, com
a norma general, i llevat que la legislació específica disposi
una altra cosa, poden ésser objecte de consulta pública amb el
consentiment dels afectats o quan hagin passat vint-i-cinc anys d'ençà
de la seva mort o, si no se'n coneix la data, cinquanta anys d'ençà
de la producció del document.
2. Per reglament es poden establir, respecte a classes
determinades de documents, terminis de vigència diferents dels
previstos per l'apartat 1.
Article 37
Accés als documents privats
Els investigadors poden accedir als documents privats integrants
del patrimoni documental en els termes establerts per l'article
13.c), tot respectant els límits generals al dret d'accés
establerts legalment.
TÍTOL V
Infraccions i sancions administratives
Article 38
Infraccions administratives
1. Són infracció administrativa les vulneracions de les
prescripcions d'aquesta Llei, d'acord amb el que estableixen els
apartats 2, 3, 4 i 5.
2. Són infraccions lleus:
a) L'obstrucció a l'exercici de les funcions de la inspecció d'arxius,
ja sigui per la negativa d'accés als arxius o documents, ja
sigui per l'obstaculització de les funcions inspectores.
b) L'incompliment de qualsevol de les obligacions establertes per
l'article 13.a) i c).
c) L'incompliment de les obligacions establertes per l'article 13.b),
quan el valor del bé que n'ha estat objecte no superi els 20.000
euros.
3. Són infraccions greus:
a) L'incompliment de les obligacions establertes per l'article 8,
sempre que no es posi en perill immediat la integritat dels
documents o no se'n faci impossible la recuperació.
b) L'incompliment de l'obligació establerta per l'article 13.b)
quan el valor del bé superi els 20.000 euros.
c) La destrucció de documentació que contravingui a l'article 9
o l'article 13.e) quan el valor del bé no superi els 60.000
euros.
d) La difusió no autoritzada de documents sotmesos a un període
d'exclusió de consulta.
e) La comissió reiterada d'una mateixa infracció lleu.
4. Són infraccions molt greus:
a) L'incompliment de les obligacions establertes per l'article 8,
quan es posi en perill immediat la integritat dels documents o es
faci impossible recuperar-los.
b) La destrucció de documentació que contravingui a l'article 9
o l'article 13.e), quan el valor del bé superi els 60.000 euros.
c) La comissió reiterada d'una mateixa infracció greu.
5. La fixació dels valors dels documents als efectes del que
estableix aquest article correspon a la Junta de Qualificació,
Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de
Catalunya.
Article 39
Sancions
1. Les infraccions lleus se sancionen segons una escala que comprèn
des de l'advertència fins a la multa de 3.000 euros; les greus,
amb una multa de 3.000,01 a 60.000 euros, i les molt greus, amb
una multa de 60.000,01 a 300.000 euros.
2. Les quanties establertes per l'apartat 1 s'han d'incrementar,
si escau, fins a cobrir el benefici obtingut com a conseqüència
de la infracció.
Article 40
Òrgans competents
1. Correspon al director o directora general competent en matèria
d'arxius la incoació dels expedients sancionadors per les
infraccions tipificades per aquesta Llei.
2. Correspon al director o directora general competent en matèria
d'arxius la imposició de sancions fins a 3.000 euros; al
conseller o consellera de Cultura, la imposició de sancions des
de 3.000,01 fins a 60.000 euros, i al Govern de la Generalitat,
la imposició de sancions de més de 60.000 euros.
Article 41
Prescripció
Les infraccions lleus prescriuen al cap d'un any d'haver-se comès,
les greus prescriuen al cap de cinc anys i les molt greus
prescriuen al cap de set anys.
Disposicions addicionals
Primera
D'acord amb l'Administració de l'Estat i sens perjudici del que
estableix l'article 3.2, els arxius històrics provincials poden
fer, a més de les que els corresponen d'acord amb la legislació
estatal, les funcions següents:
a) Custodiar la documentació en fase semiactiva de conservació
permanent i la documentació inactiva de les delegacions
territorials de l'Administració de la Generalitat.
b) Les pròpies d'arxiu comarcal a la comarca on tenen la seu.
Segona
1. Es modifica l'article 19.2.e) de la Llei 9/1993, del 30 de
setembre, del patrimoni cultural català, que resta redactat de
la manera següent:
"e) Els documents no compresos en els apartats anteriors que
hi siguin integrats per resolució del conseller o consellera de
Cultura, amb l'informe previ del Consell Nacional d'Arxius,
atesos els seus valors històrics o culturals."
2. Es modifica l'article 71.5.c) de la Llei 9/1993, del patrimoni
cultural català, que resta redactat de la manera següent:
"c) Les actuacions i les intervencions sobre béns mobles d'interès
nacional o béns mobles catalogats no aprovades pel Departament
de Cultura."
3. Es modifica l'article 75.1 de la Llei 9/1993, del patrimoni
cultural català, que resta redactat de la manera següent:
"1. Pertoca als ajuntaments la competència per a sancionar
les infraccions a què es refereix l'article 71.2.b) i c), 71.3.c)
i 71.4.b), quant als béns culturals d'interès local, excepte en
els municipis de menys de cinc mil habitants, en què aquesta
competència pertoca als consells comarcals."
4. Es modifica la disposició addicional sisena de la Llei 9/1993,
del patrimoni cultural català, que resta redactada de la manera
següent:
"S'aplica als arxius i als documents privats inclosos en
algun dels supòsits de l'article 19 d'aquesta Llei, a més del règim
que aquesta estableix, el que disposa el capítol 2 del títol II
de la Llei d'arxius i documents."
Tercera
Es mantenen vigents els reglaments dictats per l'Administració
de la Generalitat en les matèries regulades per aquesta Llei, en
tot allò que no s'hi oposin.
Quarta
La Generalitat ha de transferir als consells comarcals els
mitjans i els recursos per a la gestió dels arxius comarcals en
termes equivalents a les transferències que, en el moment de l'entrada
en vigor d'aquesta Llei, ja s'efectuen en virtut de les
delegacions de competències sobre arxius acordades en execució
del Decret 208/1989, de l'1 d'agost, de delegació de competències
en matèria de cultura a les comarques.
Cinquena
En el termini d'un any de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el
Govern ha de trametre al Parlament un projecte de llei que reguli
les taxes per la utilització per tercers de documents de
titularitat de la Generalitat. En el mateix termini d'un any, les
administracions locals han de regular les taxes
per la utilització per tercers de documents de llur documentació.
Sisena
Els arxius a què fa referència l'article 20.1 s'han d'inscriure
d'ofici en el Registre d'arxius en el termini de tres mesos de l'entrada
en vigor d'aquesta Llei.
Setena
Els arxius comarcals es poden adequar a la realitat de les
diverses formes d'organització territorial que hi pugui haver en
el futur, i en tot cas la Generalitat manté la titularitat de la
Xarxa d'Arxius Comarcals.
Disposicions transitòries
Primera
Els arxius municipals de municipis de més de deu mil habitants s'han
d'adaptar progressivament, en un termini de cinc anys, als
requeriments establerts per aquesta Llei per a formar part del
Sistema d'Arxius de Catalunya. Durant l'esmentat període
transitori, els ajuntaments poden acordar amb l'arxiu comarcal el
dipòsit de llur documentació en fase semiactiva i històrica en
les condicions que s'estableixin.
Segona
L'equivalència en pessetes de les quantitats en euros a què fan
referència els articles 38, 39 i 40 s'obté aplicant la relació
següent: 1 euro = 166,386 pessetes.
Tercera
Mentre no hi hagi arxiu comarcal en una comarca, el Departament
de Cultura pot assignar responsabilitats sobre la documentació
corresponent a un altre arxiu de la Generalitat o del Sistema d'Arxius
de Catalunya, amb l'acord previ del titular de la documentació.
Disposició derogatòria
Es deroga la Llei 6/1985, del 26 d'abril, d'arxius, modificada
per la Llei 8/1989, del 5 de juny.
Disposició final
S'autoritza el Govern perquè actualitzi per via reglamentària
els valors establerts per l'article 38 i les quanties de les
multes establertes per l'article 39, de conformitat amb la
variació de l'índex de preus de consum.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació
aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les
autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 13 de juliol de 2001
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Jordi Vilajoana i Rovira
Conseller de Cultura
Pàgina creada el 17 de novembre del 2001