Dins el que habitualment coneixem com a Grècia arcaica trobem els següents mots relacionats d'alguna manera amb el camp de dispersió del nostre concepte de ànima:

- Psykhé: vida, alè, ànima-alè... Era emprat per a referir-se a l'ombra que, un cop mort el cos, baixa a l'Hades. Aquesta ombra és tan sols una pura imatge (éidolon) del cos i no té cap mena de vida conscient. És a dir, les ombres de l'Hades no conserven cap tret de la vida, ni espiritual ni físic. Malgrat això, el terme psykhé també era emprat per a referir-se a la vida mateixa que anima l'ésser viu. I, en aquest cas, psykhé no es refereix a un individu, sinó al fet mateix de la vida. Tot això sols tenint en compte Homer. Més tard, Píndar dirà que la psykhé, com a ombra que baixa a l'Hades, es manifesta en els nostres somnis.

Aquest és el terme grec que, com veurem, està destinat a fer-se amb el significat que nosaltres ja atribuïm al concepte modern d'ànima.

- Thymos: passió, voluntat, ànima, esperit. Passarà a significar 'bravura'.

- Areté: vigor, valor, virilitat. És el concepte clau en l'escala de valors que constituïa la jerarquia de la cultura aristocràtica de la Grècia arcaica.

Psykhé passarà a ocupar, donada la seva amplitud de significat -encara que això és pura conjectura meva-, el lloc que li correspondria a un terme adequat per a designar una ànima capaç de perfecció moral, de transcendència en una altra vida i, en el seu sentit òrfic i primigeni, de reencarnació o metempsicosi.

Aquest canvi semàntic -si el podem anomenar d'aquesta manera- operat amb el terme psyché, és impossible d'entendre sense tenir en compte la forta expansió d'un corrent religiós fonamental per a l'esdevenidor del pensament grec posterior: l'orfisme. Aquest corrent, d'origen oriental, es va estendre de manera notable per tot Grècia al segle VI abans de Crist i va influir decisivament en filòsofs de la miportància de Pitàgores, les teories del qual van deixar una forta petjada en Plató, sobretot arran del seu segon viatge a Sicília, on va tenir contacte amb comunitats pitagòriques, i després del qual, sembla ser, va elaborar el seu arxifamós Fedó, diàleg, sigui dit de passada, d'una gran bellesa i on es defensen les teories pitagòriques de la preexistència de l'ànima i la seva supervivència després de la mort física. Sòcrates, en acabar el diàleg, diu que tota la vida del filòsof no és altra cosa que una preparació per a la mort, moment en què, de veritat, comença la vida del savi. Els conceptes d'ànima immortal i, sobretot, de perfeccionament moral d'aquesta ànima constitueixen pilars fonamentals de la filosofia platònica (almenys en el seu primer moment, socràtic). No obstant això, hem d'afegir que, posteriorment, el cristianisme negarà la immortalitat de l'ànima com a característica consubstancial a aquesta, i afirmarà que és Déu qui realment dóna aquesta immortalitat que els grecs creien pròpia de l'ànima.¹

Per a l'orfisme, i per als pitagòrics, el perfeccionament de l'ànima es fa de cara a la seva salvació. Però aquesta salvació, lluny encara del concepte cristià, sols significa l'alliberament de l'etern cicle de reencarnacions a què està sotmesa l'ànima. Reencarnacions que poden materialitzar-se perfectament no sols en altres éssers humans, sinó també en qualsevol altra espècie animal. D'aquí el precepte pitagòric del vegetarianisme (amb l'única excepció de les faves).²

Així doncs, hem de tenir en compte, en referir-nos al concepte grec d'ànima, que no és, ni de bon tros, uniforme. De fet, hauria estat força estrany que un concepte tan important s'hagués mantingut al marge de tota evolució, sobretot en un període de canvis paradigmàtics tan profunds com els que va patir Grècia entre els segles VIII i V abans de Crist.

El nostre concepte d'ànima com a part de la naturalesa dual de l'home té l'origen, almenys en la nostra tradició occidental, o cristiana més pròpiament, en aquesta antiga religió d'origen oriental que va influir de manera prou intensa en els primers desenvolupaments de la filosofia grega³: l'orfisme.

Jaeger diu: "La teoria òrfica de l'ànima és un antecedent directe de la idea de la naturalesa divina de l'ànima o esperit de Plató i Aristòtil".

També: "I quan Sòcrates afirma que preservar del mal l'ànima de l'home és la cosa més important de la vida, i que en comparació amb això tota la resta ha de cedir, aquest èmfasi en el valor de l'ànima, tan incomprensible per a la Grècia d'edats anteriors, fóra inexplicable si la religió òrfica no hagués emmenat l'atenció d'aquell poble cap al fur intern, amb aquella fe que expressa el lema d'aquest bíos 4: Jo també sóc de raça divina."

Notes

1 Cf. Gibson, E. La filosofía en la edad media. Madrid : Gredos, 1985. P. 27: "[...] la doctrina de la immortalitat natural de l'ànima, actualment integrada en la doctrina cristiana, no s'imposà com a necessària al pensament dels primers cristians."

2 Encara no he pogut esbrinar de manera seriosa la qüestió de les faves, en la doctrina pitagòrica, s'entén. I tmpoc m'acaba de convèncer l'explicació que Pitàgores, quan va fugir de Samos en arribar Polícrates al poder, ho va fer amagant-se en un camp de faves.

3 Encara i així, és escassa la bibliografia marxista, i per tant rigorosa i seriosa, sobre la qüestió. Tot el que tenim és bibliografia burgesa, bàsicament.

4 En alfabet grec en l'original.

Bibliografia

Alegre, Antonio. Historia de la filosofía antigua. Barcelona : Anthropos, 1988. 253 p. (Pensamiento crítico/pensamiento utópico ; 32) Extensa bibliografia. ISBN 84-7658-071-1

Jaeger, Werner. La teología de los primeros filósofos griegos. México, D.F. : Fondo de Cultura Económica, 1993. 265 p. Índex. ISBN 84-375-0131-8
Són d'especial utilitat els capítols IV i V, dedicats a l'orfisme i a l'origen de la doctrina sobre la divinitat de l'ànima, respectivament.

Jaeger, Werner. Paideia. 2^a ed. México, D.F. : Fondo de Cultura Económica, 1962. Índex.
Vegeu-hi les pàgines 417 i següents. Excel.lent, tot el llibre.

Mondolfo, Rodolfo. La comprensión del sujeto humano en la cultura antigua. 2^a ed. México, D.F: : EUDEBA, 1979. Índex.
Fonamental.
 
 

N'és permesa la reproducció tot indicant-ne la procedència.
Citació estàndard:

• "Breus notes sobre la gènesi i evolució del concepte d'ànima en el món grec". EN: Els documents de la Tertúlia [en línia]. 1997- .<http://www.oocities.org /Athens/ Olympus/3197/tert11.htm>. [Citat: dia, mes, any]