ðH geocities.com /Baja/Trails/2018/inman.html geocities.com/Baja/Trails/2018/inman.html delayed x “nÔJ ÿÿÿÿ ÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÿÈ @ìZ ‘& OK text/html 0Tj ‘& ÿÿÿÿ b‰.H Sun, 21 Nov 1999 12:12:35 GMT g[ Mozilla/4.5 (compatible; HTTrack 3.0x; Windows 98) en, * “nÔJ ‘&
Introducció (Manresa)
Introducció "Manresa
al s.XIV"
anresa, al segle XIV va gaudir del "Gran
Segle". Es van construir nombroses edificacions civils i
religioses d' una envergadura tan gran com ara la Seu o la
Sèquia. Aquest segle d' or manresà també va comportar un
augment de protocols notarials, cosa que fa més fàcil el seu
estudi, un augment d' activitat comercial i també un augment en
els privilegis atorgats pel Rei a la ciutat. Cap a finals d'
aquest segle que estudiem, la situació va empitjorar. El
despoblament, les pestes, les bandositats, l'endeutament per les
grans obres, el malestar entre noblesa i autoritats,... van ser
alguns dels problemes que van ocórrer a la ciutat de Manresa.
Aquell augment d' activitat comercial del qual ja hem parlat s'
evidencia amb les dues fires que els Reis van atorgar a la ciutat
a finals del s. XIII i principis del XIV: La de l' Ascensió (amb
permís de Pere El Gran) i la de Sant Andreu (amb permís de
Jaume I), unes fires que encara avui perduren.
questa vitalitat també es constata perquè els
consellers municipals diversifiquen la producció artesanal,
abans basada en el cuir, i feien instal·lar a la ciutat artesans
pertanyents a d'altres disciplines artesanals: teixidors,
argenters, tintorers, paraires,... a canvi d' alguna exempció
fiscal. Aquesta activitat va anar continuant tot i el descens de
compradors (disminució de població) perquè els vius emprenien
noves empreses i activitats econòmiques, per tant no es va donar
cap situació de crisi en el camp de l' economia. En el camp de
l' agricultura cal destacar la introducció de nous conreus com
ara el safrà i el cànem, amb gran importància per aquest
últim perquè era més barat. Els camps de cànem estaven
sobretot distribuïts al llarg de la sèquia. Malgrat tots els
desastres (pesta, ...) les obres que s' havien emprès varen
continuar construint-se: La Seu, la Sèquia, l' ampliació de les
muralles,... . La crisi econòmica que havíem apuntat va arribar
al seu punt màxim el s. XV (1462-1472) amb la Guerra Civil que
enfrontava la Generalitat amb el Rei Joan II.
L' EXPANSIÓ
URBANA
La població
va anar en augment fins el 1348 (any de la devastadora pesta
negra), tot i les secades de la dècada de 1330. Per saber-ho ens
basem en l' aparició de nous ravals: Vilanova, Arbonés,
Viladordis, Puigterrà,... La única ampliació urbanística que
es va dur a terme per aquestes raons va ser l' ampliació de les
muralles per incorporar al nucli el raval de Vilanova i estendre
les muralles fins la Plaça Calsina (avui de Gispert). Aquest
augment demogràfic, com ja hem dit es va veure frenat per la
pesta de 1348, cosa que va fer que la població disminuís tant
com per considerar-ho una crisi demogràfica.
ESTRUCTURA
SOCIAL
Queden ben
definides les classes socials de l'època: en el Govern
municipal, com està escrit, hi havia d' haver representants de
les tres mans: la Major, la Mitjana i la Menor. Aquesta divisió
social va causar conflictes entre " mans" , fins a
arribar a causar-se bandositats.
LA NOBLESA
CIUTADANA
Tenia molt
pes en la vida pública de la ciutat. Era un grup nombrós
perquè a Manresa s' hi oferia una millor forma de vida que no
pas al castell aïllat en algun turó de les contrades. La ciutat
fins i tot va demanar privilegis per poder atraure nobles i
nomenar-los ciutadans. Aquesta mà, però, havia de concedir
subsidis al Rei perquè Manresa era una ciutat Reial. Aquest
estament no era endogàmic, sinó que els homes d' aquesta mà es
casaven amb noies de famílies benestants no nobles. Aquesta mà
era la que ocupava els càrrecs d' importància de la ciutat:
batlle, veguer, Jurista, conseller,...
PROFESSIONALS
LIBERALS
Aquest
sector va tenir un creixement important. Els notaris, dels quals
n' hi havia més d' un de públic, estaven també a les cúries
del veguer i del batlle per escripturar documents públics. Hi va
haver un augment de juripèrits (gent especialitzada en dret)
perquè al s. XIV hi havia molts plets. Altres professions eren
metges, apotecaris, professors de llatí, mestres de
gramàtica,...
MENESTRALS I
MERCADERS
Hi va haver
una ampliació d' aquestes professions, ja que, com ja hem dit,
el consell de la ciutat havia diversificat l' activitat
artesanal. Es començà a implantar l' activitat tèxtil: es
documenten cotoners, paraires, teixidors, tintorers,... Es van
començar a crear gremis i confraries dels nous oficis.
PAGESOS
És el
sector més desconegut. Sembla com si no existís perquè no té
representació enlloc. Tot i això tenien una confraria, però
eren marginats pel consell de la Ciutat. Tenien una producció
agrícola molt alta: amb cànem, safrà, vinya,... El terme de
Manresa era ple de masos i les terres properes a la Ciutat devien
ser treballades per menestrals, que alternaven l' artesania amb
la terra.
JUEUS
Era un grup
que tenia gran importància econòmica, ja que exercien sobretot
de prestamistes. Eren exposats a les conversions de religió. A
Manresa hi hagué conversos des del 1314, però la comunitat
jueva continuà tenint força. A Manresa els jueus no originaven
problemes, però tot de cop, el 1392 , l' activitat de l' Aljama
manresana s' acaba.
CONVERSOS
Els
conversos jueus no eren esclaus sinó que eren lliures, i podien
viure en comunitats jueves. Tot i que patien marginació, van
poder continuar la seva activitat amb llibertat.
BANDOSITATS
L'únic
conflicte conegut a Manresa va ser el 1322, quan els manresans
van envair el castell de Castellolí i van matar el seu Senyor.
Els culpables van ser capturats, denunciats i més tard
perdonats. Les bandositats més conegudes van ser enfrontaments
de grups encapçalats per Pere de Gravalosa i Berenguer de
Talamanca. El Rei prengué part en l' enfrontament i va dictar
sentència, però això va atiar els ànims i les lluites van ser
encara més fortes.
ORGANITZACIÓ
MUNICIPAL
El Rei
concedí als prohoms i a la Universitat de tenir 4 consellers
exercint l' administració de negocis i afers de la Ciutat.
Aquest va ser el primer consell. Però el sistema d' elecció
només era favorable a la ma major. Més tard, el nombre de
consellers va passar a ser de sis: dos de cada ma, un sistema
més adequat. L' elecció era la cooptació, és a dir, els
consellers sortints elegien els entrants pertanyents a la mateixa
ma. Aquest sistema va anar canviant al llarg dels segles.
LES GRANS
CONSTRUCCIONS DEL S. XIV
En les
construccions religiosos del segle XIV destaquem la Seu, l'
església de St. Pere Màrtir i l' església del Carme com a
edificis majestuosos i l' església de St. Andreu, el convent St.
Pau, el monestir de Sta. Clara, l' església de Sta. Llúcia, la
de St. Miquel i el Monestir de Valldaura com a edificis notables.
d Pel què fa a les obres civils o públiques, cal destacar el
Pont Nou, el Pont de la Riera de Rajadell, l' ampliació i
reparació de les muralles de la ciutat i l' obra cabdal de l'
enginyeria hidràulica del s. XIV, la Sèquia de Manresa.
[tornar a l'índex]
anresa, al segle XIV va gaudir del "Gran
Segle". Es van construir nombroses edificacions civils i
religioses d' una envergadura tan gran com ara la Seu o la
Sèquia. Aquest segle d' or manresà també va comportar un
augment de protocols notarials, cosa que fa més fàcil el seu
estudi, un augment d' activitat comercial i també un augment en
els privilegis atorgats pel Rei a la ciutat. Cap a finals d'
aquest segle que estudiem, la situació va empitjorar. El
despoblament, les pestes, les bandositats, l'endeutament per les
grans obres, el malestar entre noblesa i autoritats,... van ser
alguns dels problemes que van ocórrer a la ciutat de Manresa.
Aquell augment d' activitat comercial del qual ja hem parlat s'
evidencia amb les dues fires que els Reis van atorgar a la ciutat
a finals del s. XIII i principis del XIV: La de l' Ascensió (amb
permís de Pere El Gran) i la de Sant Andreu (amb permís de
Jaume I), unes fires que encara avui perduren. 
questa vitalitat també es constata perquè els
consellers municipals diversifiquen la producció artesanal,
abans basada en el cuir, i feien instal·lar a la ciutat artesans
pertanyents a d'altres disciplines artesanals: teixidors,
argenters, tintorers, paraires,... a canvi d' alguna exempció
fiscal. Aquesta activitat va anar continuant tot i el descens de
compradors (disminució de població) perquè els vius emprenien
noves empreses i activitats econòmiques, per tant no es va donar
cap situació de crisi en el camp de l' economia. En el camp de
l' agricultura cal destacar la introducció de nous conreus com
ara el safrà i el cànem, amb gran importància per aquest
últim perquè era més barat. Els camps de cànem estaven
sobretot distribuïts al llarg de la sèquia. Malgrat tots els
desastres (pesta, ...) les obres que s' havien emprès varen
continuar construint-se: La Seu, la Sèquia, l' ampliació de les
muralles,... . La crisi econòmica que havíem apuntat va arribar
al seu punt màxim el s. XV (1462-1472) amb la Guerra Civil que
enfrontava la Generalitat amb el Rei Joan II.