Avui és dia 25-IX-00, és una diada optimista perquè després de la compra massiva d’euros, Estats Units ofereix part de les seves reserves de petroli i tornen a oferir el barril a 30$. També he llegit que produir un barril pot costar entre 2 i 11 $. Tot i així hom està pessimista: “L’Euro ha tornat ja a cedir
una mica i ara un dòlar ja torna a costar 189 pessetes”. Hom té una visió parcial clara: “Haurem de treballar una mica més i a preu barat per a poder competir amb els Estats Units, Anglaterra, Suïssa, Països Asiàtics, etc...”, Fa uns 40 anys un dòlar costava unes 40 PTA i ara en costa quasi 200 PTA. Això vol dir que hem dividit per 5. Per què? D’ací dos mesos, què haurà passat?

A finals de l’any 2000..., en començar l’hivern –quan surti aquesta nova revista– el “Bar Cal Planes”, haurà perdut ja un dels seus encants més tradicional i nostàlgic: “Funcionarà una estufa de gas en comptes de la de llenya”. Amb les hectàrees de fruiters que hi ha i es planten: Això vol dir que tothom es posa al dia.

Com a nota curiosa dir que “L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre” es constituí el 22 de maig de 1851, a les 12 de migdia.

Un amic em preguntà per la Universitat de Linyola. Hom creu que es pot referir a l’ajuntament antic. Actualment la nostra Universitat de Lleida pertany a l’Exèrcit, Paheria o Generalitat i Bisbat. Aquests tres poders faciliten ensenyança i responen dels universitaris.

Es pot beneir un riu? Està beneït el riu Segre? Hi ha constància escrita? Per exemple conec que el Canal d’Urgell té ermita i que està dedicada a Sant Isidre... se suposa que compta amb benediccions parcials. Per ex. trams u obres difícils.

En el Pallars comptem amb un cementiri i ermita tocant al riu. Ésser una o diverses persones enterrades sobre un riu... té algun significat mitològic o religiós? I si se’ls emporta el riu?

A la farmàcia obsequien amb una revista de medicina força interessant.

Robert Bonjorn i Duart
 

Sr. Director:

Tot i que reconec que sóc una mica excèntric, he constat un fet aquest estiu força estrany, a mitjans de juliol, pel meu carrer van començar a passar motos a velocitats excessives, fet que va augmentar al mes d’agost i finalment al mes de setembre això ja fou l’hecatombe, ja que les motos passaven moltes vegades, fent carreres i a cops, els nois cridaven com si estiguessin boixos o tinguessin necessitat d’una ajuda psiquiàtrica urgent...

El cas és que com que no conec ningú vaig començar a preguntar als meus veïns qui eren aquells joves que passaven fent aquells sorolls, i l’estranyesa fou que aquests nois pertanyen tots a famílies de Linyola... el que fa impossible, que els seus pares ignorin el seu comportament... aquesta coneixença dels pares, ha estat la que ha fet que els veïns del carrer no denunciéssim aquests bàrbars... però el que és estrany és per què els pares d’aquests nois ho han permès això? O potser, mai ningú els ha dit que feien massa soroll i aquests nois ignoren que els veïns, a la nit dormen
i que el soroll i els crits desperten a la gent?

Benvinguts siguin la tardor i l’hivern i esperem que l’any vinent, ja els hagi passat la ceba, i no facin sorolls a la nit (jo no m’ho crec, però...) I si no, si fan el mateix, proposo que tots els veïns surtin a la nit, i cridin tan com puguin, davant de les cases dels pares dels nois de les motos, que si no diuen res als seus fills, tampoc ens diran res a nosaltres...

PEREPUNYETES GILA.

Nota. Feia un mes que tenia feta la carta, quan m’he trobat a un dels nois que passa amb moto i crida per les nits (ara ja no els sento) i li he
preguntat perquè ho feia i m’ha respost textualment “Perquè m’ho passo bé ...” Penseu en la seva sincera i honesta resposta.
 

Sóc una de moltes altres persones que necessita l’electricitat per poder treballar satisfactòriament. Què ha passat en aquests darrers mesos? Com pot ser que diàriament hàgim hagut de patir, com a mínim dos talls elèctrics diaris? Fins i tot us diré exactament quan es produïen: entre les deu i dos quarts de dotze del matí i entre les sis i les set de la tarda i estiguem de sort que això no es dupliqui.
No sé a qui queixar-me, a l’ajuntament, a Fecsa a vés a saber qui, però per favor, no ens feu anar tan malament, que no treballem perquè les coses vagin a pitjor.

Una usuària.
 

Només dir que estic d’acord amb la darrera carta que es va publicar al BARRET PICAT sobre el tema de la calefacció de gas-oil. Sóc jubilat i tinc la sort de viure sol, pel que durant el dia aniré a locals amb calefacció i per la nit m’espavilaré amb una manta i tapaorelles. I per Nadal i els dies més
gelats de l’hivern engegaré la calefacció. Com enyoro la meva estufa de llenya.

Un altre jubilat.