Per Àngel Periel Navarro

Al llarg de l’any 1903

Dijous 12 de març. D’entrada, la relació dels veïns de Linyola que foren contribuents de la Delegació Provincial d’Hisenda de Lleida, a causa de l’impost per la “Matrícula Industrial i del Comerç”, a hores d’ara la restem finida tot consignant els següents: Antoni Reig i Llovera, C/. Carnisseria, baster, 14 pessetes; J. Batista Escolà i Formiguera, Planella, fuster, 14 id.; Antoni Oliva i Berengué, C/. Carnisseria, fuster, 14 id.; Antoni Pedrós i Suñé, P/. Major, fuster, 14 id.; Antoni Solà i Ginestà, T. Planella, fuster, 14 id.; Manel Palau i Brufau, D. Dr. Cardenal, constructor de carros, 14 id.; Ramon Solà Balagueró, A. del Planell, constructor de carros, 14 id.; Joan Camarasa i Boneu, P/. Major, ferrer, 14 id.; Ramon Prats i Esqué, A. Cementiri, ferrer, 14 id.; Antoni Santó i Mallorqués, A. del Planell, ferrer, 14 id.; Pere Vives i Fontanet, P/. Major, serraller, 14 id.; Manel Casán i Serra, P/. l’Església, sastre, 14 id.; Antoni Colell i Suñé, A. Cementiri, sabater, 14 id.; Domènec Escolà i Mas, A. Cementiri, sabater, 14 id.; Marià Gasull i Esqué, A. del Planell, sabater, 14 id.; J. Marcel·lí Fenoll i Borras P/. dels Patis, farmacèutic, 50 id.; Enric Piquer i Albareda, P/. l’Església, veterinari, 32 id.; Jaume Coll i Civit, P/. Major, forn de pa, 6 id.; Sebastià Martí i Niubó C/. l’Església, forn de pa, 6 id.-

Dimarts 17 de març. Segons notificava Diario de Lérida, a la Biblioteca Nacional de Madrid, dirigida llavors per l’eminent polígraf Marcel·lí Menéndez i Pelayo, havia estat recenment destinat l’Enric Arderiu i Valls, el linyolenc il·lustre i digne sempre de la major consideració, un dels membres més notables del Cos d’Arxivers i Bibliotecaris i, alhora, l’exdirector del periòdic barceloní i catalanista La Renaixença.

Tanmateix, aquesta destinació li servia a l’Arderiu de tristor solament, motivada per la mena d’exili forçós que continuava patint encara a les terres castellanes, per raó de la seva actitud capdavantera quan el celebèrrim fet de la “Marxa de la Llibertat” que l’Associació Catalunya tingué organitzada fins a Torres de Segre (1900).

Dissabte 4 d’abril. Tot volent facilitar les tasques inherents de les properes eleccions dels Diputats a Corts, Francesc Segañoles, el president de la Junta Provincial del Cens Electoral, va usar del Boletín Oficial de la Provincia de Lérida per a fer notori un resum de la llista oficial de la població amb el dret al vot existent a la demarcació que el mateix tenia encomanada. D’aquesta manera, la localitat de Linyola, adscrita dins la circumscripció electoral de Balaguer, respecte de la secció única del seu districte 1r assolia 136 electors i quant a la secció única del districte 2n la constituïa un total de 230 electors.

Dijous 7 de maig. Sota la presidència d’Enric Vivanco i Mencheta, ensems que comptant-se l’assistència de 14 individus dels representatius d’ella, va reunir-se la Junta de la Diputació de Lleida en sessió ordinària. Enmig els assumptes tractats es va acordar l’acceptar la dimissió que, des del dia 4 de l’anterior mes de març, tenia sol·licitada Pau Silvestre, el peó caminer de la carretera de Mollerussa a Linyola i a Bellcaire d’Urgell.

Com a conseqüència del precedent, a la pròpia reunió està aprovat l’anomenar Roc Jové, de Vallbona de les Monges, el caminer auxiliar provisional de l’esmentada via de comunicació. El sou anual que a l’efecte rebria sumava la quantitat de 638 pessetes i 75 cèntims.

Dilluns 29 de juny. Puix que, en virtud del concurs únic del semestre segon de 1902, el Rector del districte universitari de Barcelona vingué a nomenar l’encisadora linyolenca Adelina Arderiu i Valls mestra propietària de l’escola pública elemental de nenes de Bahent, el Governador civil de Lleida, president de la Junta provincial d’Instrucció Pública, mitjançant el Boletín Oficial de la Provincia de Lérida l’assabenta a ella que en el termini improrrogable d’un mes s’havia d’incorporar al destí que se li havia assignat, per tal l’evitar la possible caducitat del mateix.

L’Adelina, una noia ben simpàtica, molt estudiosa i força intel·ligent, havia destacat precoçment al centre escolar del seu poble, d’aital manera que comptava només uns catorce anys d’edat quan li foren encomanades de primera vegada les suplències de quantes mestres titulars necesitaven absentar-se per qualssevol motiu personal de llurs respectives aules.

Dimecres 15 de juliol. La comissió privativa de la Diputació Provincial de Lleida va anunciar una subhasta pública pel dia 24 d’igual mes i encaminada a la contractació de la recollida dels materials necessaris per dur a un bon terme la conservació de la carretera de Mollerussa a Linyola i a Bellcaire d’Urgell. La quantitat que servia en ella de tipus ho era de 1421’51 pessetes, conforme amb la fixada al pressupost; la qual cosa obligava als organitzadors de la mateixa a la no admissió d’aquelles proposicions que excediren de la quantitat taxada.

Dimecres 12 d’agost. La Guàrdia Civil de la Torre del Remei procedí a la detenció de Francesc Coma Freixa, nascut a la ciutat de Barcelona, com a presumpte autor del robatori de catorce pollastres a Manela Marsal, veïna de la vila de Linyola. El delinqüent suposat, juntament de l’aviram recuperat i de les diligències corresponents, va ésser lliurat al jutge municipal de la localitat darrera.

Divendres 21 d’agost. Per la manca de l’oportuna licitació, no es va aconseguir pas la celebració de la subhasta assenyalada pel dia 24 del passat mes de juliol, la qual tenia com a finalitat la contractació del recull dels materials propicis a la conservació de la carretera de Mollerussa a Linyola i a Bellcaire d’Urgell. Per la qual cosa, quan la data va efectuar-se una segona subhasta amb les iguals intencions que la precedent i l’adjudicaren finalment al linyolenc Joan Lamarca i Niubó.

Dimecres 2 de desembre. Miquel Oriol i Capdevila, veí de Linyola, hagué de marxar vers a Lleida, per tal de portar a efecte un pagament. Semble que abans de partir no s’havia amagat pas de manifestar a diverses persones la intencionalitat del seu viatge a la capital. En conseqüència, mentrestant que era de nit i ell caminava a peu en la direcció de Mollerussa, tot pensant el pujar al tren que el transportaria, poc abans d’arribar a la masia anomenada “Marlet” el varen assaltar tres individus desconeguts que li robaren la totalitat de les 415 pessetes que duia.

Tan aviat que va trobar-se a Mollerussa l’atracat denuncià semblant incidència a la Guàrdia Civil, als efectes preceptius d’establir les diligències oportunes de cerca i captura.

Diumenge 6 de desembre. El rotatiu El País, diari independent de Lleida, assabentava com els Jocs Florals de 1904, organitzats per l’Associació Catalanista de la dita ciutat i de cara a gaudir-se el proper mes de maig, tindrien com a jurat el següent: president, Narcís Oller; vicepresident, Manel Roger de Llúria; vocals, Artur Masriera i Humbert Torres i Barberà.

El secretari ho havia de ser Valeri Serra i Boldú.

Tot i que l’acabem d’esmentar, d’aquest home ben plantat, d’aspecte tan distingit i que a la seva molt estimada Linyola i arreu lluïa sempre un caràcter bondadós, que a tota hora mostrava una mirada neta ensems que intel·ligent i que, a més a més, fruïa d’un somriure varonil –conforme hi veieu, nosaltres estem fent una clara al·lusió de Valeri Serra i Boldú–, a hores d’ara volem transcriure un fragment d’un l’escrit seu, el qual ell va signar-lo a la vila nostra el 23 de març de 1901, així que està publicat seguidament a La Comarca de Lleida: 

«LES VINYES NOVES (Comparansa) (1).- ¿No és desesperador aixó, fill meu? Ja la veus la nostra hisenda. Avans, quan tot lo Pla de Urgell era un vinyar, sortía de casa á punta de sol, y, de primer, á la vinya gran, després á la mallola, no més resseguint les propietats y fantassejant pel teu pervindre, passava deliciosament la meva vellesa. No’m savía greu de haver gastat la vida trevallant, perque deixava rastre, tot aquell bé de Deu que jo havia plantat per tú m’enorgullía. –Ara vaig á morirme, y creume, ¡moro ab un pesar!– Es veritat que la teva laboriositat ha trovat camp per esplayarse, y ara, la verdor de les nostres terres es també productiva; si no es de pampes, es de aufalsos la verdor, pero que vols que’t diga: les vinyes, les vinyes ... –Ya pujen les noves, pare, no us apuréu... –Qué t’hi faré jo!... ser tan nostre y perdreho tan aviat... Tú que llegeixes y voltes més, sempre ho has dit que no faltarian arbitres pera refermos de la pérdua de les vinyes, pero qui’m priva a mi de plorar lo bé perdut, y més pensant que no he de veure ni’ls fruyts nous sisquera. Mira, ne so tocat les consequencies y encara no me’n puch avindre. Ni es estrany que tampoch pogués avindrerm’en aleshores quan ho perdia. Era una ilusió tan volguda aquella! pero la realitat amarga m’anava fent adonar de que avuy s’enmalaltía una renga, demá un’altra, després tota la vinya ... fins que de la una vinya vá passar a l’altra...– Peró, quedéus tranquil: si no fos la esperansa de les vinyes noves, com de totes les altres coses: de que vivim y de qué viuríam sino de la esperansa?(...)»
 

DOCUMENTACIÓ
* Boletín Oficial de la Provincia de Lérida, de l’any 1903.
* Diario de Lérida, de l’any 1903.
* La Comarca de Lleyda (Setmanari catalanista).-Núm. 50.- Corresponent al dia 31 de març de 1901.- Pàg. 3.
* Llibre d’Actes de la Diputació de Lleida, de l’any 1903.
* El País (Diari de Lleida independent), de l’any 1903.