Rasclons i petits camallargs, els limícoles
Els dos ocells que conformen el Racó Verd d’aquest número, són dos ocells pertanyents a dues famílies diferents. El rascló és un parent proper de les polles d’aigua, amb qui a més comparteix hàbitat, ambdues espècies viuen entre xiscars i aiguamolls. I amb aquest ocell tancarem una part del capítol dedicat als ocells aquàtics, encetant l’última part, la dels petits camallargs, dits científicament, limícoles.

El limícola que s’ha escollit per començar aquest grup, ens sembla prou representatiu, si més no pel nom, camallargues. Ocell que com indica el seu nom té les cames llargues, però com dèiem al títol, és més petit que els grans camallargs com la cigonya i la garsa reial.

Rascló (Rallus aquaticus)// Rascón, polleta:
El rascló és un ocell difícil de veure, pel seu hàbitat, però si tenim la sort de veure’n un, veurem un ocell rabassut d’uns 40 a 45 cm  amb el cap, l’esquena i la cua marronosos i tacats de negre. Les potes són llargues, així com els dits, també llargs per poder-se moure per entre els xiscars. El coll i el pit són de color grisós. Un bon consell per detectar el rascló és parar bé l’orella, doncs és més fàcil escoltar el seu sorollós cant que no pas veure’l; el seu estrident cant ve a ser com un: “gruiit, gruiit...”.

Habita basses, rius i llacunes amb abundant canyissar i xiscar, a vegades el veiem en zones on l’aigua no és molt abundant, com al Sot del Fuster a Térmens. És un ocell omnívor, menja de tot, des d’invertebrats, plantes, llavors i fins i tot alguns polls o ratolins.

És possible veure aquest ocell durant tot l’any, però a l’hivern amb l’arribada d’alguns exemplars forans, hi ha més possibilitats de trobar-nos-el. El lloc on més fàcilment podem detectar aquest ocell és en una bassa que hi ha a l’antic Estany d’Ivars, a partir d’aquí els llocs a Linyola són molt més limitats, així caldria observar els Prèstims o els Reguers a les zones amb més vegetació.

Camallargues (Himantopus himantopus)//cigüenyeta:
Aquesta au és fàcil de reconèixer, els seus colors com els de la cigonya, blancs i negres i les seves potes, fines i llargues la fan inconfusible. Amida entre 35 i 40 cm, i té el cap i la panxa blancs, el clatell, l’esquena i les ales negres. Les llargues potes són vermelles i el fi i llarg bec negre.

Viu en basses, rius i aiguamolls, hàbitat que li proporciona el seu aliment, invertebrats. Aprofita les seves potes per ocupar espais que no poden ocupar altres espècies per raons de físic, no tenen les potes tan llargues.

Podem veure el camallargues des de la primavera fins a finals d’estiu. A Linyola es pot veure en una bassa de purim que hi ha sota el tossal del Barret Picat, on ha arribat a criar, aquest és el millor lloc per veure’n i que els últims dos anys hi ha disminuït dràsticament. A pesar d’això, durant el mes d’agost i setembre és possible veure’n alguns a la bassa que hi ha a la Torre Calbet, al camí de Térmens, cruïlla amb el camí que va als Arcs. Pot ser observat ocasionalment en alguna altra bassa amb poca aigua, però no s’ha detectat la seva presència en altres llocs de Linyola.

Jordi Soldevila i Roig
Dibuixos extrets del llibre, Els ocells de Ponent, J. Estrada i dibuixos de D. Olivera, “La Mañana”.
 

No fa pas massa anys, a les nostres terres hi havia una gran quantitat i varietat d’ocells. La desaparició de terrenys sense cultivar, de llocs pantanosos (clot de la Llacuna...), l’entubament de moltes sèquies, amb la conseqüent destrucció de l’arbrat i altres llocs naturals de cria, els insecticides i altres productes tòxics, han fet empobrir considerablement el ventall d’ocells que viuen en els nostres camps.

Tot seguit fem un llistat dels ocells més abundants –anys enrere– al nostre territori. Els hem ordenat, més o menys, de més petit a més gran. Podreu comprovar que alguns ja estan pràcticament desapareguts del nostre terme, d’altres (àguila perdiguera, ànecs, puput, rapinyaires nocturns, guió...) són cada cop més difícils de veure. També hi ha els que s’han sabut adaptar a les circumstàncies i semblen espavilar-se força bé (pardal, tudor, garsa...).

· Sit
· Oriol
· Primavera
· Terredulla
· Pardal roquer
· Pastorella d’estiu
· Pastorella d’hivern
· Oreneta
· Rossinyol
· Carderola
· Passerell
· Cagamànecs
· Cul-roget
· Pardal
· Verderol
· Cotxa
· Falcilla
· Cruixidell
· Roquerol
· Cogullada
· Capser
· Tord
· Griva
· Tórtora
· Puput
· Estornell
· Alosa
· Ferreret
· Xut d’orelletes
· Guatlla
· Guió
· Saboc
· Esparver
· Polla d’aigua petita
· Polla d’aigua grossa
· Xut
· Picot
· Abellerol (Canadenc)
· Gralla
· Xamerlic
· Garsa
· Òliba
· Perdiu
· Xurra
· Ànecs (de tres tipus)
· Cogullada marina
· Grèvol
· Tudor
· Cigonya
· Oca
· Àguila perdiguera

Francesc Martí i Català