El passat mes d’abril, el club de submarinisme Ponent Sub que té la seva seu a Linyola, organitzà un viatge a Malàisia, a la recerca del tauró martell. El nostre destí fou una petita illa que es troba més enllà d’Austràlia, anomenada Layang Layang –la joia del Mar de Xina–, possiblement un dels millors llocs d’Àsia on es pot bussejar.

Layand Layan és un atoló de 14 km 2 i el mar al seu voltant té una profunditat de 2.000 metres de fons. L’any 1985, el govern de Malàisia hi construí una illa de 15 acres, essent una illa artificial situada a 300 Km de la costa i la batejaren amb el nom de Layang Layang.

La nostra arribada fou molt ben rebuda pels natius que ens informaren que en una quarta part de l’illa no s’hi podia circular per ser territori militar, en l’altra quarta part tampoc, perquè hi anidaven uns ocells, que només habiten en aquesta part del món.

Instal·lats en l’hotel, férem les nostres primeres immersions a la mar que foren fascinants, vàrem poder contemplar les astilleres de coral en perfecte estat, amb immenses taules de corals, que portaven allí 500 anys intactes, doncs la mà de l’home i la tecnologia humana encara no han deteriorat aquesta part del món. En les immersions posteriors vàrem poder veure tortugues verdes, mantes, taurons i milers de peixos de diferents formes i colors.

El més fascinant fou que un cop a 35 metres de profunditat vàrem veure lluny alguns taurons martell, però al cap d’uns minuts ens trobàrem emmig d’un banc de taurons martell, que desfilaren davant nostre –un espectacle que possiblement mai tornarem a veure. N’hi havia centenars, hi anaven en forma de bander, i es movien cap a les profunditats buscant una aigua més freda.

El nostre segon itinerari fou l’illa de Tortuga.

En dita illa es troben unes reserves de tortugues molt importants. Els natius ens ensenyaren com treballen dia a dia per salvar centenars de tortugues.

Cada nit les tortugues es desplacen a l’illa, en la que elles també varen nèixer per dipositar els seus ous i els vigilants esperen que hagin fet els seus forats i hi deixin els seus ous. Després aquests són recollits pels vigilants que els posen en llocs ja preparats i segons la profunditat en que els enterrin les tortugues que neixin seran mascles o femelles. Quan neixen les tortugues són traslladades al mar per aquestes persones que es dediquen a salvar aquesta espècie.

Després en adreçaren cap a Borneo, per anar a veure el Santuari dels Orangutans.

Milers de kms. de bosc són destruits sistemàticament cada any, en aquest país. Els natius exploten la fusta i els orangutans es veuen obligats a viure en cercles reduïts, quan el que necessiten ells per sobreviure són grans extensions de selva.

Per aquest motiu, els orangutans només viuen en algunes reserves a l’illa de Borneo i en algunes illes veïnes.

El retorn cap al nostre país pel grup dels 15 submarinistes fou magnífic ja que havien complert un dels seus somnis, bussejar amb taurons martell i en un dels mars verges que encara es troben en el nostre món.

Matilde Llombart