Renoi, com passa el temps! N’hi ha que ja han tingut descendència, felicitats!, altres n’esperem que vagi tot molt bé!, també en tenim uns quants de col·locats, vull dir... casats, i la majoria... anem fent!

Lluny queden les dures jornades de classe, els tradicionals jocs a l’hora del pati o al carrer quan sortíem del cole, les persecucions pel poble amb globus d’aigua quan s’acostava el bon temps, els primers sopars, etc.

El passat dia 6 d’abril la quinta del 77 ens vam retrobar per celebrar que ja en tenim o anem pel camí dels 25! Espero que l’any vinent ens hi puguem reunir tots, com més serem més riurem!

25
 

El passat dia 25 de maig es va celebrar a Cervera l’11è Concurs de Música Viva al Conservatori Municipal. De la categoria A, de la vintena d’aspirants que hi havia, 5 eren de Linyola: el Néstor Bonjorn, el Jaime Darbra, la Raquel Morcillo, la Sandra Serrano i l’Anna Berga. D’aquests, l’Anna va ser la guanyadora del 3r premi. En una altra categoria, la de cambra i piano a quatre mans, la Meritxell Balsells i la Roser Torres van quedar en segona posició. Enhorabona a totes i a tots!
 

El dimecres 26 de juny es va celebrar a l’Escola Municipal de Música de Linyola l’audició de fi de curs, clausura del curs 2001-2002 de música. Tant amb piano, com flauta, violí i guitarra es va interpretar obres populars i d’autors reconeguts com Bach, Mozart o Clementi. L’audició va ser distreta i divertida, i al finalitzar es van fer entrega de diplomes i àlbums del curs.

Per al curs vinent, l’escola compta amb una setantena d’alumnes que estudiaran matèries de llenguatge musical, conjunt instrumental, conjunt coral, harmonia, contrapunt, cambra, piano, flauta travessera, guitarra i violí. Qualsevol que hi estigui interessat pot passar-se a informar per l’escola municipal de música.
 

El passat 26 de juny, la Sala d’Actes del Consell Comarcal del Pla d’Urgell va acollir el lliurament de guardons del II n Premi Comarcal de Treballs de Recerca.

Aquest premi va adreçat als alumnes de 2n Curs de batxillertat que acaben els seus estudis en els diferents instituts de la comarca. En aquesta edició, dos joves de Linyola en van sortir guardonats entre els 11 treballs presentats. Dídac Batlle Mas que va ser el guanyador del premi amb el treball “L’Estany d’Ivars” i Noemí Joval Ramiro que va rebre el 2n accèssit pel treball “El Cannabis en la nostra societat”. Tots dos joves han finalitzat els seus estudis de batxillerat al Col·legi La Salle de Mollerussa.

Aquest premi està organitzat pel Centre de Recursos Pedagògics del Pla d’Urgell conjuntament amb el Consell Comarcal.
 

Les conclusions d’aquest treball també les he ordenat seguint l’estructuració del treball, part per part:

En el primer bloc de treball, on parlo de l’antic Estany, les conclusions a les que he arribat són: que l’Estany era com un símbol de la Comarca i que tant els habitants d’Ivars i de Vilasana se’n sentien orgullosos i n’extreien tot el profit que podien, ja fos caçant i pescant o passant-hi les hores lliures. Per això crec que l’Estany era com un motor de la vida social d’aquests pobles, i també en menor mesura dels altres. També cal treure conclusions de la dessecació de l’Estany: la dessecació es va dur a terme tot i anar en contra de l’opinió popular de la comarca, que en altres intents de dessecació havia aconseguit frenar-ne el desguàs. Però la dessecació va ser posible gràcies a l’Estat franquista que no permetia que el poble pogués expresar les seves opinions i va permetre que els interessos d’uns empresaris amb ganes de fer diners ràpids passessin per damunt del desig del poble. No s’ha d’oblidar que l’estat feixista va aportar el 70% del capital de l’empresa que va realitzar el desguàs.

Pel que fa al segon bloc del treball, l’estat actual, la conclusió principal que s’ha d’extreure és que just después de la dessecació de l’Estany, les terres eren gairebé improductives a causa de l’alta salinitat i la falta de recs, i que amb cinquanta anys els pagesos de la zona dedicant-hi esforços i diners han aconseguit que les terres del fons de l’Estany, hagin esdevingut tan fèrtils com totes les altres de la Comarca.

En el bloc que tracta el futur Estany, resumint diríem que existeix un projecte on ja estan planificades totes les accions que caldrà dur a terme per tal que l’Estany torni a existir, per això he intentat extreure les parts més importants del projecte, on es pot comprovar que tots els posibles problemes que puguin ocórrer en el Futur Estany estan ben estudiats i que havent vist els resultats d’aquest estudi es pot tenir la seguretat que no passarà res que no hagi de passar i que l’Estany esdevindrà un gran espai natural de la zona del Pla d’Urgell.

Resumint les conclusions extretes de l’enquesta, cal dir que la majoria de la població està d’acord amb el reompliment de l’Estany i que dóna suport a que sigui un espai natural amb la possibilitat d’atreure turistes, tal com està previst que sigui, es pot afirmar per tant, que la visió en general de la població pròxima al Futur Estany, és que serà una obra que ens beneficiarà a tots d’una manera o altra. L’enquesta també ha servit per demostrar un fet al qual ja he fet al·lusió: que la dessecació es va fer tot i l’oposició popular.

Dídac Batlle Mas
 

El dia 21 de juliol sota la presidencia del Conseller en Cap, Artur Mas, es va formalitzar el Consorci de l’Estany d’Ivars-Vila-sana, que estarà format inicialment per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell, l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell, l’Ajuntament de Vila-sana i la universitat de Lleida.

Dins dels discursos optimistes de la diada, es va assegurar que l’any 2003 es començaria a inundar l’Estany i que estaria ple i ja en condicions l’any 2005. Aquest serà el nostre cavall per atreure visitants a la nostra comarca.
 

La nova Junta de la Penya té nous projectes per revitalitzar les activitats que es fan al seu local, està formada per:

President: Josep Vergé Caba
Sots-President primer: Manuel Vallès Lamarca
Sots-President segon: Carles Paul Torrent.
Tresorer: Josep Palou Trepat
Secretària: Irene Solsona Teixidó.
Vocals: Xavier Guerrero Martínez
            Antoni Llauradó Garulo
            Pere Badia Vergé
            Joan Vilamajó Duart
            Adrià Guixà Pardo
            Pere Llauradó Garulo

Durant els mes de juliol es deixà lliure –ja sense runes– l’espai que havien ocupat les “monges”. És un lloc que es podria recuperar parcialment fent-hi una placeta, en el punt alt, amb un mirador, des d’on es podria observar part de l’Urgell.

Ramon Vilalta, líder del PSC a les Terres de Ponent, vingué a donar la seva opinió sobre un tema que preocupa als linyolencs, la concentració parcel·lària. En la seva intervenció digué que tots els partits del Parlament des del PP fins a ERC, anaven en aquesta direcció, la d’afavorir la concentració parcel·lària i que si en la propera legislatura, ell era el Conseller d’Agricultura, faria el posible per afavorir les concentracions i els regs a pressió. Va fer una exposició de la PAC, dibuixant la seva reforma com molt negra, sobretot per l’agricultura cerealista i la de farratges, com la que hi ha a Linyola, per la reducció de diners, que es tindran de repartir amb els nous socis de l’est d’Europa, es deixarà d’incentivar la producció perquè comporta increment d’excedents i es primarà per sobre tot, una agricultura ECOLÒGICA, SOCIAL –pel reequilibri del territori que això comporta- i RESPECTUOSA AMB EL MEDI AMBIENT –no generadora de residus-. Això vol dir que s’alliberaran totalment els preus i es tindrà de competir amb països subdesenvolupats que treballen amb uns costos molt baixos, per tant l’alternativa és fer cultius amb més valor afegit i per la qual cosa es necesita minimitzar costos –concentració- i controlar el reg –aspersió, degoteig, etc.– indicant que el camí està en l’horticultura i va posar molt èmfasi en tenir una indústria agroalimentària a les terres de Lleida d’acord amb la seva importància com a productora agrícola i amb els canals de comercialització, explicant que cal tenir 4 cooperatives fortes que no 40. Va presentar l’acte Josep Maria Diaz.
 

En uns moments en que als pobles no hi queda ningú, perquè tothom marxa a la platja, i a les terrasses a les nits de dissabtes o els diumenges, pràcticament són quatre i el cabo, a Linyola i gràcies a les activitats organitzades per l’Ajuntament fan que la gent surti, dissabte darrere dissabte a gaudir de la festa que es viu al carrer. La gent del poble, està molt contenta de com han anat les festes aquest estiu, en que Linyola s’ha convertit en punt de referència, com a mínim pels linyolencs. Cal que aquestes activitats continuïn.
 

El grup d’escoltes Mascançà, organista un escala en hifi, el 29 de juny, protagonitzat pels joves del poble, davant l’assistència d’uns centenars d’espectadors, a qui va agradar molt la interpretació dels números musicals que foren molt reeixits.
 

Com cada any, el 30 de juny centenars de ciclistes linyolenc s’uniren a la festa de la bicicleta, fent els recorreguts establerts, i que comptaren amb el típic esmorzar i a l’arribada a migdia al poble, amb el famós sorteig de bicicletes i regals.
 

El 6 de juliol i a les 10 de la nit a la plaça Planell, es va projectar la pel·lícula “John Q.”, que fou seguida pels linyolencs que ompliren la plaça.
 

El dissabte 20 de juliol, es va celebrar a la plaça Planell una Paella Popular, feta per uns especialistes d’Almatret. Assistiren a tastar-la uns 600 linyolencs.
 

El divendres 26 de juliol, passaren per Linyola, amb el seu tractorroulotte, la parella de malabaristas que formen el grup Zig-Zag, que feren davant un públic infantil i adult una meritòria actuació, en la que destacà el seu professionalisme.
 

El dissabte 27 de juliol, va tenir lloc la típica Caminada a la llum de la lluna, que s’inicià a les 10 del vespre i que va portar als passejants fins a la Font Vella, on es va servir un refrigeri. Després la tornada al Planell.
 

El 3 d’agost va tenir lloc la Nit de Tabola. En la seva presentació, ens deien: “Aquest estiu us volem presentar una nova festa a Linyola que substituïrà la Festa de la Cervesa. Hem cregut oportú donar un gir de tres cents seixanta graus al que havia estat, fins ara la Festa de la Cervesa i crear un nou esdeveniment apte per a tot el públic”. Correcte. L’únic que si era “una festa oberta a tot el poble”, encara hi ha gent que es pregunta a qui volien vendre els entrepans, els linyolenc/ques de les paradetes, perquè els del poble, abans de “sortir a passejar i gaudir de l’ambient”, sopem.

La festa fou magnífica. Començà amb la cercavila protagonitzada pel grup La Cremallera.

Fou seguida per l’actuació del grup Cirkatum a la plaça de l’església, que fou seguida per centenars de persones i a dir dels afeccionats es va trobar a faltar una nova actuació del grup, una hora o dues, después de la primera actuació. El grup fou molt aplaudit.

A la plaça Pau Casals, tinguérem la gran sorpresa de la nit, l’actuació del grup country, Cadillac Ranch, que a part de tocar molt bé, van atreure a uns centenars de linyolencs. Quan s’acabà l’actuació, el grup que feia de ballet, ensenyaren a ballar als qui volgueren. Molta gent va passar una bona vetllada.

En definitiva, s’aconseguí amb nota alta la reconversió de la festa, en una festa pel poble –va fer sortir la major part del poble, que a la fi som els qui paguem la festa, a passejar i gaudir de l’ambient i prendre alguna cosa a les terrasses que hi havia obertes al carrer– i es va allunyar a la primera de canvi al públic foraster que durant anys havia vingut a la festa de la cervesa, convertint aquesta festa en autoritzada per tots els públics. Enhorabona als organitzadors.
 

La nit del 10 d’agost, un nombrós públic que abarrotava la Plaça Planell va seguir la Cantada d’Havaneres que s’hi va fer.
 

El divendres 13 de juliol, les Adoli, celebraren el seu comiat de curs, amb un berenar-sopar al poliesportiu, en el que hi acudiren gairebé totes les sòcies. A la fi de l’acte hi hagué l’actuació d’uns “coyotes”.
 

Xavier Vives va presentar a la ciutat de Luchon (França), dels dies 16 al 31 de juliol, la seva exposició Flors Seques dels Pirineus, amb notable èxit.
 

Altre cop tornà el futbolsala a Linyola que va durar durant tot el mes de juliol i fins al 14 d’agost. Hi ha hagut noves modalitats, com futbol aleví i infantil. Això va comportar que tots els joves relacionats en el món del futbol s’han vist involucrats en la pràctica d’aquest esport durant tot l’estiu, en que es jugaven tres partits diaris.

Els equips alevins participants foren Autogamero, Cèltics (guanyadors), Els dragons, Superbat i L’estiu és teu.

Els equips infantils foren Teleñecos (guanyadors) Aquaris Linyola, Cèltics-2 i Cheer Leaders.

Els equips amateurs competiren en dos grups fer finalment jugar semifinals i finals entre els dos primers de cada grup. El grup A el formaren Villa Ferran-Flip Flap Ràdio, Sense Nom, Melis&Mels, J.J., Inalba, Kamikazes, Lazio. El grup B, Esports Querol, Amorós Interiors, Doralum, Amoca, Jovent la Sentiu, Los Torpedos, Said A.

Els resultats pel tercer i quart lloc foren:

Amoca, 8 – Melis&Mels, 3

Inalba, 6 – Esports Querol, 3.

També volem destacar altres activitats remarcables:

El grup d’escoltes Mascançà, organitzaren les seves colònies amb l’assistència de nombrosos nens, que estigueren uns dies convivint amb la natura. El darrer dia es va celebrar una gran festa amb els pares.

Els cursets d’estiu: natació, esports, hípica, el taller d’estiu, organitzat per l’AMPA.
 

Després de molts anys d’espera, per fi s’asfaltaren els carrers Doménech Cardenal i Pau Claris. Aquests havien estat dels primers carrers que s’asfaltaren i el terra estava fet malbé degut a la circulació que ha tingut de suportar i a les filtracions de l’aigua. Una millora que han agraït els veïns.
 

El divendres dia 9 d’agost, els qui havien fet els cursets de natació feren la darrera demostració de les seves habilitats i reberen el diploma. Aquest any han fet els cursets prop de 150 nens i nenes de la vila.

 

Encara que durant la festa major hi ha hagut els típics balls de tarda i nit i concert, la mainada gaudiren de l’Aquàtic Parc i els afeccionats a l’esport, veieren un partit de futbol femení i el triangular Memorial Manolo Calasanç, en que el Linyola es va proclamar campió davant del Balaguer i el Palau i els afeccionats a les bitlles feren la seva tirada i els qui assistiren a missa major el dia de la Mare de Déu d’Agost pogueren gaudir de les veus de la Coral Flor de Lli, aquesta festa major ha tingut d’actes remarcables. Els focs artificals tancaren la festa.
 

Si el dia 13 de juliol es va poder passar per la variant, aquesta va quedar inaugurada oficialment el dia 17 d’agost amb l’assistència de les autoritats municipals i comarcals, presidides pel president de la Diputació, Josep Pont. Es va fer una petita festa amb refrigeri als locals de la cooperativa del camp.

Els comentaris dels qui utilitzen –els conductors dels pobles veïns– la variant són irreproduïbles, però com diu un company, per amagar la rotonda quan vens des de Mollerussa i després de fer una llarga recta, “és té d’haver estudiat molts, però que molts anys...” i així tots coneixem a conductors que quasibé se l’han empassat.

El que és cert és que a Linyola ha disminuït de manera dràstica el pas del transport pesat i de molts vehicles que passen per la variant i que Linyola s’ha vist molt beneficiada, ja que no hi ha tan trànsit ni sorolls.
 

El dia 18 d’agost, en el dia del gos, es va presentar a la una i mitja de migdia i a la sala Pau Casals, el llibre –editat per l’Associació Cultural Alorenil– “El Costumari de Linyola del segle XX.”. ”Recull d’imatges, vivències i tradicions del nostre poble”, amb text d’Esteve Mestre i coordinació gràfica de Jaume Balcells, davant d’un públic format per més de 80 persones.

A l’acte, els autors foren acompanyats per l’alcalde Jaume Flaquer i pels impressors del llibre Anton i Antoni Saladrigues. A la fi de l’acte es signaren una gran quantitat de llibres.

El llibre està magníficament presentat i hi ha unes explèndides fotografies. El llibre ha estat molt elogiat pels linyolencs. Els autors creuen que és un llibre que totes les cases han de tenir.
 

Tots sabem com funciona l’engalament de carrers. Més o menys, sinó abans, al mes de febrer ja se sap com s’engalanarà el carrer. Passada la festa major de maig, la gent del carrer comencen a treballar ja en el carrer. Són uns mesos en què el projecte es va millorant i perfilant... hi pot haver-hi discussions entre els qui treballen i els qui manen, però a la fi la cosa arriba a bon port. Milers d‘hores treballades per tots els veïns dels carrers. I a vegades amb esforços de la gent il·lusionada que han treballat per damunt de les seves possibilitats.

I arriba la nit del 14 d’agost i matí del 15 d’agost i la gent es dedica a engalanar els carrers. Hi ha una sèrie de carrers –aquest any hi ha participat 9 carrers: Calderón de la Barca (Vistes al Mar), Cervantes (Cel), Colom (Autonomies) Jaume I (transports) La Font (fauna i flora), Major (Ballarines) Pons i Arola (flor d’estiu) Prat de la Riba (Gaudí) i Hormiguera (Venècia)– que es presenten però tots saben que el joc anirà entre dos carrers: el Formiguera i La Font. Les característiques d’aquests carrers –a l’igual que el Calderón de la Barca– són especials per poder fer-ho bé, ull!!!, si el veïns volen... i aquests volen tant, que primer deixen glaçats als dels altres carrers, meravellats a la gent del poble i sorpresos a tots els visitants que no s’acaben de creure el que veuen.... i miren i remiren tots els racons, fan fotografies, porten crios amunt i avall.... i els altres actes de la festa major, com el ball passen a ser secundaris. He vist gent venir a ballar i en comptes de fer-ho anar a veure carrers, després visitar l’exposició del Robert Pérez i fer un beure a la plaça planell, convençuts que han passat una bona tarda.

Dels premis i decisions del jurat ja en parla l’espai l’Ajuntament Informa.
 

Flip Flap Ràdio celebrà la seva festa al poliesportiu de Linyola, el dissabte 23 d’agost, amb l’assistència de centenars de joves que vingueren a escoltar la música dels djs. S’intentà fer una festa única a les Terres de Lleida, i va tenir un gran èxit.
 

El dilluns 26 d'agost, la Plataforma Anti-Antenes convocà al poble a una reunió a la sala Pau Casals, per tal de demanar-li ajuda per fer resistencia passiva ja que sabien que a l'endemà Amena vindria a instal·lar la seva antena. S' acordà que s' avisaria al poble mitjançant petards.

Assabentats d' aquesta circumstància l’empresa començà la instal.lació de l’antena la matinada del 27 d’agost, amb la protecció dels mossos d' esquadra, pel que quan els veïns anaren al lloc ja hi estaven treballant. Durant el matí, grups de veïns protestaren de manera pacífica davant del local on es col.locava l’antena i també es manifestaren a l’ajuntament de la vila. Finalment l’antena es va instal.lar. Per un poble és humiliant assistir a aquest espectacle, en què a una companyia que té tot el dret a instal.lar una antena, però que se li ofereix des del poble un lloc allunyat per posar-hi la seva antena i per altre costat que aquesta companyia sàpigui que aquesta antena no és ben vista, ni ben rebuda pels veïns, que no escoltin ningú i vulguin imposar la seva "llei", talment fossim vasalls seus.

La resposta no pot ser altra que: AMENA, A PRENDRE PEL SAC.