RAPINYAIRES D’AIGUAMOLL I NOVES INCORPORACIONS
Si fins ara aquesta secció de BARRET PICAT era duta a terme per un sol autor, hem de dir que hem aprofitat l’estiu per retrobar antics companys de batalles de prismàtic i ocell. Així, a partir d’ara la secció tindrà dos autors l’actual i el nou “fixatge” de l’estiu, en Roger Guillem Martí, tot un ornitòleg i camí de llicenciar-se en biologia. Estem segurs que aquesta secció millorarà qualitativament a partir d’ara, el capítol d’avui queda dedicat a ell perquè vegi moltes pandion (forma en què els ornitòlegs anomenen a les àguiles pescadores) en tots els aiguamolls on vagi, si pot ser el màxim a prop de casa possible.

El present capítol tractarà els ocells que trobem al cim de la cadena alimentària dins de l’ecosistema de les àrees humides. Per una banda, un ocell cada cop més freqüent a la nostra contrada, l’arpella vulgar. I per altra, un ocell ocasional entre nosaltres, l’àguila pescadora.

Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
Amida pels voltants del mig metre, és de formes estilitzades i té un vol digne d’admirar, amb molts giravolts, encara que com a bon rapinyaire també planegi. El mascle és de tons marronosos, el cap blanquinós, la panxa d’un marró esgrogaït, les puntes de les ales negres, l’ala una part grisa (plomes secundàries) i marró, les espatlles són lleument blanques i la cua és grisa. La femella és d’un marró xocolata, amb el cap blanc cremós i un antifaç als ulls, molt distintiva alhora de reconèixer una arpella. Aquesta diferència entre ambdós sexes s’anomena, dimorfisme sexual i va lligat a les seves funcions reproductives, o sigui, les feines al niu.

Habita basses i llacunes, també embassaments amb canyissar abundant, requisit habitual de l’espècie. Alguna vegada podem trobar l’arpella vulgar caçant als camps. La posició en la cadena alimentària animal, ens indica que la seva alimentació es basa en la caça, aquesta va des de petits ratolins o talps, passant per granotes o serps que troba entre el canyissar, fins a carronyes que no menysprea, com ara peixos morts.

L’arpella vulgar és sobretot un ocell de pas a Linyola, i per tant, la teoria indica que podem veure-la a la primavera i a la tardor, quan va i ve de les seves zones de cria. Però la teoria cal revisar-la de tant en tant, i ens trobem l’arpella vulgar algun hivern i amb dades força recents al mig de l’estiu, en ple mes de juliol, encara que pugui ser algun exemplar jove que no cria.

Els millors llocs per poder veure l’arpella vulgar són a l’estanyet que hi ha dins l’antic Estany d’Ivars, voleiant entre l’extens xiscar. Aquest és el millor lloc dels nostres confins, especialment cap a l’octubre, s’hi ha vist volejades de fins a 10 exemplars en una bassa tan petita com aquella. Esperem que quan d’aquí a molt poc, segons es diu, s’ompli l’Estany i que s’hi formi un bon xiscar amb possibilitats de cria d’aquesta magnífica au. Des d’aquestes ratlles en recomanem l’observació, especialment del vol, és digne d’adquirir un espai a la nostra comarca per poder-lo observar durant tot l’any.

Àguila pescadora (Pandiom haliaetus)
Ocell d’entre 55 i 70 cm de llargada, àguila relativament grossa per la nostra comarca, amb una envergadura de més d’un metre i mig (1,45-1,60 m). Marró fosc sobre les ales i l’esquena, panxa i dessota les ales blancs ratllats de marró fort, amb un collar i un petit antifaç marró fort també.

El seu hàbitat natural són basses i rius, no s’acostuma a moure de les zones amb aigua abundant i bona pesca. No cal explicar què menja aquest ocell, com el seu nom indica la seva base alimentària són els peixos, quasi exclusivament, val a dir que és hàbil pescadora i tenir el gust de veure-la pescar és tot un esdeveniment.

Veure l’àguila pescadora a la nostra vila i contorns és certament difícil, cal estar molt atents durant les migracions tant primaverals (abril i maig) com tardorals (agost i setembre), en llocs amb aigua i punts d’aguait sobre aquesta. L’àguila pescadora ha estat vista a Linyola en comptades ocasions, una de les quals en una bassa de reg que hi ha vora la masia Folc, en un pal de llum prop de la carretera Tàrrega-Balaguer. Esperem que amb l’Estany ple en puguem veure més i a ser possible procurant-se l’aliment, o sigui, pescant perquè observarem la traça que té aquest ocell en ficar les potes a l’aigua i treure alguna carpa.

Jordi Soldevila i Roig

Dibuixos extrets del llibre, Els ocells de Ponent, J. Estrada
i dibuixos de D. Olivera, “La Mañana”.