LA FI DELS GLAUCS
Amb l'arribada del 2002, els Glaucs es trobaven en un periode de desconcert. Conscients de la situació de desmotivació que havia envaït el grup, es plantejaven la seva continuitat. I en cas de seguir endavant, es plantejaven també si ho havien de fer en català (sabent que si ho feien difícilment aconseguirien arribar més lluny d'on havien arribat amb els discs "Simbènia" i "Si vols venir", la qual cosa no els permetia viure de la música, que és l'objectiu de tot músic) o bé en castellà (una aposta molt arriscada, tenint en compte els precedents d'altres grups de rock en català que ho havien intentat amb anterioritat). Per altre part, tenien una maqueta, però com hem comentat no estaven contents amb els resultats, de manera que van optar per no distribuïr-la entre les discogràfiques, deixant totalment paralitzat el seu futur com a grup.
Amb tot això, als Glaucs els arribà (a través
d'en Lluís) la proposta d'actuar com a músics en un homenatge
als llavors recentment dissolts Sopa de Cabra. El grup, que en aquells
moments gairebé estava més ocupat en projectes paral·lels
(els quals per aquelles dates els resultaven més excitants i, perquè
no dir-ho, més rentables) que en els propis Glaucs, va acceptar
sense dubtar-ho ni un moment.
D'aquesta manera, el diumenge 3 de maig els Glaucs (tot i que per l'ocasió
no actuaven com a tals, sinò sota el nom de "la banda")
van ser els protagonistes de l'esdeveniment musical més destacable
de la X fira del disc de col·leccionista de Girona d'aquell any,
com a músics acompanyants d'alguns dels cantants més destacats
del món del rock català d'aquells moments.
Poques setmanes després d'aquesta actuació, els cinc membres de Glaucs es reunien en un restaurant xinès de Girona, i mentre sopaven van discutir seriosament sobre el seu futur com a grup. La conclusió a la que van arribar és que, tal i com estaven les coses, el millor era deixar-ho estar i dissoldre el grup. Tot i així, van acordar mantenir en secret la seva decisió fins varis mesos després -un cop haguéssin arreglat del tot l'organització d'un concert d'acomiadament-.
Un cop alliberat del grup, en Lluís va decidir que
era el moment de deixar aparcada la música (almenys a nivell professional)
i dedicar-se a l'hosteleria. D'aquesta manera, l'estiu d'aquell any va
obrir el seu propi restaurant, el Rostei
2, a Begur.
Els demés membres de Glaucs van seguir amb els seus projectes paral·lels.
I és que la seva intenció és no abandonar la música
i tirant endevant nous projectes (ja sigui junts o per separat) que, qui
ho sap, potser algun dia els permetran arribar més lluny que amb
Glaucs.
D'aquesta manera, per exemple, en Jofre, l'Àngel i l'Àlex
(de nou amb en Quim al baix, i ara amb el guitarrista Aleix Pujol substituïnt
en Lluís) van actuar com a The Beetles a la fira del
disc de Reus (el mes de juny), i com a One Wild Night Band a la fira del
disc de Barcelona (el mes de novembre).
Durant l'estiu, van continuar actuant setmanalment al bar Mariscal de
l'Estartit (també com a Beetles i One Wild Night Band), ja per
tercera temporada consecutiva. A més, en Jofre va començar
a col·laborar amb el periodista Pere Espinosa (ex-presentador del
programa Sputnik) de cara a realitzar un disc conjuntament; i l'Àlex
i en Miquel van participar en l'homenatge a George Harrison que va tenir
lloc el novembre a la sala Bikini de Barcelona, just quan es complia un
any de la mort del guitarrista.
La inactivitat dels Glaucs com a grup, i les declaracions
informals de diferents membres del grup a persones properes a aquest,
va propiciar l'aparició entre els seus fans de rumors que qüestionaven
el seu futur com a banda. Uns rumors que finalment van resultar ser veritats:
El setembre d'aquell any, finalment, els Glaucs decidien anunciar oficialment
la seva separació i, alhora, el concert d'acomiadament del grup,
el qual tindria lloc a la sala La Mirona de Salt (Gironès).
Però abans de la dissolució definitiva del
grup, als Glaucs encara els quedà temps per a tornar a entrar en
un estudi de gravació, i enregistrar una darrera cançó
(la segona cançó de Glaucs editada de manera oficial, i
que no forma part de cap dels seus discs d'estudi). Es tractava del tema
"Avui és Nadal" (original de Jofre Bardagí), el
qual s'havia d'incloure a la segona edició del recopilatori "Altres
cançons de Nadal".
La cançó es va gravar a principis d'octubre als estudis
Tívoli del Vendrell, i va comptar amb la col·laboració
dels Lax'n'Busto gairebé al complert (és per això
que als crèdits del disc, consta que la cançó està
interpretada pel grup Glaucs'n'Busto).
El disc "Altres cançons de Nadal 2" es va editar a principis
de desembre i, malgrat la intervenció dels Glaucs (que aporten,
clarament, el que és el millor tema del disc) és una mostra
palpable del mal moment que viu el rock cantat en català.
Amb tot això arribem al dia 6 de desembre, data
en la qual, finalment, va tenir lloc el concert que va significar l'acomiadament
oficial dels Glaucs.
L'actuació, que es va enregistrar de cara a un proper disc en directe,
va comptar amb la participació dels components de Lax'n'busto,
així com d'ex-membres i amics molt propers al grup. Només
hi faltava el guitarrista original del grup, l'Eduard Font, que per aquells
dies es trobava de vacances. Potser influïts per les circumstàncies,
l'actuació dels Glaucs va resultar ser de les millors, si no la
millor, de la seva història. I, per descomptat, la més emotiva.
Els fans del grup trigarem molt a oblidar aquella nit màgica.
Amb aquest concert, els Glaucs van aconseguir el que pretenien, és
a dir, marxar amb el cap ben alt, per la porta gran. És el mínim
que es mereixien, després de la magnífica música
que ens han deixat i de totes les desgràcies que han viscut al
llarg de la seva carrera.
