1936

Juny: es funden les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.

21 de Juliol: neix "Treball". Pere Ardiaca és el seu primer Director.

23 de Juliol: Es funda el PSUC , per fusió de la USC, la Federació Catalana del PSOE, el PCC i el PCP. Joan Comorera es elegit Secretari General.

Setembre: el PSUC entra a formar part del govern de la Generalitat presidit per Lluis Companys.

1937

Maig: enfrontament armat entre el Govern de la Generalitat i POUM i FAI . El PSUC resta fidel al govern legítim de Catalunya.

Juliol: Iª Conferencia Nacional del PSUC A Barcelona.

Juliol: el PSUC passa de 6.000 militants en el moment de la seva fundació a 60.000 .

Novembre: III Congrés de la UGT de Catalunya (amb participació de socialistes i comunistes)

1938

Març: acord d'unitat d'acció entre UGT i CNT contra el feixisme.

Agost: Josep Moix, del PSUC, es nomenat ministre del govern de la república.

1939

Febrer: les tropes franquistes ocupen totalment Catalunya. Els militants del PSUC que no han mort en combat, s'exilien o resten clandestins.

Març: es reuneix el Comitè Central del PSUC a la Ciutat francesa d'Anvers: es decideix continuar la lluita antifeixista en la continuïtat del front popular.

Abril: fi de la guerra civil.

Juny: primer intent de reconstrucció clandestina de les JSU a Catalunya.

Juliol-Octubre: el PSUC és reconegut com a secció catalana de la Internacional, cas únic de reconeiximent d'un Partit d'una nació sense estat.

1940

Gener: detenció de la primera direcció del PSUC a la clandestinitat. Alejandro Matos és assassinat a comissaria. Otilio Alba i Tomás Pons són afusellats.

Comença a emetre Radio Espanya Independiente, "La Pirenaica" sota la direcció de "Pasionaria". Emet des de la Unió Soviètica, des de 1955 i fins a 1977 des de Bucarest.

A Méxic, el PSUC publica "Catalunya", que durarà fins als anys 70.

1942

Son afusellats Jaume Girabau, Isidoro Diéguez i Jesus Larrañaga, arribats clandestins de Méxic i detinguts a la frontera de Portugal.

Detenció de la direcció del PSUC encapçalada per Antoni Pardinillas i Albert Assa.

Nou intent de reorganitzar el PSUC a Barcelona dirigit per Vicenç Peñarroya i Lluis Fernández "Roca", que morirà per no delatar els seus companys.

Apareixen els primers números de "Treball", d'un full per les dues cares. Primera publicació en català durant la dictadura franquista.

Mor el secretari General del PCE , José Diaz.

EL PCE i el PSUC llencen la politica de "Unió Nacional", que pretén aplegar tots els antifeixistes.

1943

Nous intents de reorganitzar el PSUC a Barcelona, dirigits per Andrés Paredes "Gromán", Andrés Echauri "Luis" i Piedrafita. Hi haurá més de 20 detinguts.

Dolores Ibarurri, "Pasionaria", elegida Secretaria General del PCE.

Arriben a Catalunya, Josep Serradell "Román" i Margarida Abril, que formen la delegació del Comité Central per reorganitzar el PSUC.

Es reprèn la publicació de Treball, dirigit per Joaquim Puig Puidemunt, que apareix quinzenalment.

A la presó Model es publiquen uns números doblement clandestins, de Treball.

1944

Un grup d'uns 4.000 guerrillers, majoritàriament comunistes, entren a Catalunya des de França, per la Vall d'Aran, per instaura-hi un govern provisional que pretén ser reconegut pels aliats. Es retiren davant la mobilització de l' exercit de Franco.

Es constitueix la Agrupació Guerrillera de Catalunya, impulsada pel PSUC. Miquel Nuñez es el seu màxim responsable.

Joan Comorera publica "La Nació en la nova etapa histórica".

1945

"Resolució de març", primera elaboració política del PSUC realitzada a l'interior on es proposa: impuls de la lluita guerrillera, unitat antifeixista, confiança en la victòria dels aliats.

A França, el PSUC comença a editar "Lluita", que serà prohibida al 1950.

EL PSUC forma part del Govern de la Generalitat a l'exili.

1946

Son afusellats Francesc Serret i Joan Arévalo.

Vagues a Manresa, amb repercussions al Vallés, Maresme i Barcelonès. Activitat guerrillera.

A França el PSUC publica "Quaderns de Comunisme", revista mensual d'orientació teòrica.

EL PCE mitjançant Santiago Carrillo forma part del govern espanyol a l'exili, presidit per Giral.

1947

Son detinguts més de cent militants del PSUC. Aquesta caiguda es coneguda com la "dels vuitanta".

Es dissol el govern de la República a l'exili.

Es reprèn la publicació de "Treball", dirigit per Hidalgo.

Arriba a Barcelona , Gregori Lopez Raimundo, responsable de la delegació del Comitè Central del PSUC a l'interior.

1948

Es dissol el govern de la Generalitat a l'exili.

El PCE i el PSUC proposen dissoldre les "guerrilles".

Josep Raventós, director de "Treball".

1949

Puig Puidemunt, Numén Mestre, Angel Carrero i Pere Valverde són afusellats a Barcelona.

Joan Comorera, en desacord amb el canvi de línia del PSUC i PCE, és expulsat del PSUC.

Joan Comorera torna clandestinament a Catalunya a primers de 1951 per connectar a les organitzacions del Partit.

La direcció del PSUC a l'exili queda formada per: Josep Moix, Rafael Vidiella, Wenceslao Colomer, Josep Romeu, Margarida Abril i Pere Ardiaca. La direcció a l'interior pren força.

1950

Eduard Segriá es comdemnat a mort i executat.

Son detinguts a França 150 membres del PSUC I del PCE.

Radio Belgrad, Radio Praga i Radio Moscou emeten en català.

Antoni Tàpies i Joan Brossa fa el llibre "U no es ningú", que serà editat l'any 1979, dedicat "als lluitadors del PSUC, amb l' horitzó dels quals hem identificat sempre les nostres aspiracions de guerrillers culturals".

1951

12 de març : vaga dels tramvies a Barcelona.

Juny: Gregori López Raimundo encapçala la llista de trenta-tres detinguts, acusats d'afavorir el moviment dels vaguistes. Després d'una campanya internacional i de recollida de signatures, seran comdemnats només a quatre anys de presó com a pena màxima.

1952

"Treball" és coordinat per Pere Ardiaca.

1953

En un enfrontament armat a Besalú amb la guàrdia civil moren els enllaços del PSUC: Panyella, Solsona i Moreno.

Acords del govern de Franco amb el Vaticà.

Mort de Stalin.

1954

És detingut a Barcelona Joan Comorera. Serà comdemnat a 30 anys de presó.

A França el PSUC publica "Cultura Nacional" (precedent de Nous Horitzons).

V Congrés del PCE a Txecoslovàquia.

S'instal·la la fàbrica de SEAT a Barcelona.

Josep Tarradellas és elegit President de la Generalitat a l'exili amb els vots de republicans i del PSUC.

1955

Ingrés d' espanya a l'ONU.

1956

Primeres vagues obreres al metall i tèxtil d'ençà del 1951.

I Congrés del PSUC a França. Nou punt de partida polític i organitzatiu. Hi participen 50 delegats de l'exili i de l'interior (universitaris i obrers). S'aprova la política de "reconciliació nacional". El Comitè executiu queda format per : Josep Moix (Secretari general), Margarida Abril, Pere Ardiaca, Josep Bonifaci, Emili Fábregas, Gregori López Raimundo, Miquel Nuñez, Carles Rebellón, Josep Serradell "Román", Antoni Senserrich i Rafael Vidiella.

Victor Mora, militant del PSUC comença la seva exitossa carrera com a escriptor i guionista del "Capitán Trueno".

1957

Emili Fábregas és detingut a Barcelona i comdemnat a presó.

Iª Assemblea lliure d'estudiants al paranimf de la Universitat de Barcelona.

El PSUC publica " Universitat", que apareix fins a 1977.

A Brussel·les apareix "Nuestras Ideas", amb nombroses col·laboracions de militants del PSUC.

1958

És detingut a Barcelona es responsable del PSUC, Miquel Nuñez, que serà comdemnat a 25 anys de presó per un consell de guerra.

El PSUC fa seva la iniciativa de convocar una Jornada de Reconciliació Nacional, que tindrà escassa repercussió a Catalunya.

Es crea a la Universitat de Barcelona el Comitè de Coordinació Universitària (CCU) que agrupa als estudiants del PSUC, del MSC, la NEU (del F.L.P.) i més tard del FNC.

Comença apublicar-se "Serra D'Or", on escriuen militants comunistes des del principi.

Mor Joan Comorera a la presó de Burgos, amb el reconeixement i solidaritat dels companys comunistes que complien pena.

1959

L' Estat espanyol forma part del F.M.I. i del Banc Mundial.

Pla d' Estabilització.

Migracions de treballadors cap a Europa i cap a Catalunya.

Francesc Vicens coordina "Treball" des de França.

18 de Juny: el PSUC, el MSC i el FLP, convoquen una Vaga Nacional Pacífica de 24 hores. Fracàs relatiu, malgrat que serà un antecedent de la política unitària que reeixirà el 1966.

VI Congrés del PCE, que aprova la via de la Vaga Nacional pacífica per enderrocar el franquisme. Santiago Carrillo és elegit Secretari General. Dolores Ibarruri, Presidenta.

1960

Són detinguts i empresonats els responsables del PSUC A Barcelona, Carles Rebellón i d'altres militants. El PSUC publica la revista Horitzons, la qual prendrà aviat el nom de "Nous Horitzons".

1961

És detingut i empresonat el responsable del PSUC a Barcelona , Vicente Cazcarra.

El PSUC publica "El problema Nacional Català", on s'analitza el fet nacional des de una aproximació marxista.

1962

Josep Sendrós i Leonor Bornau, s'encarreguen de la coordinació de "Treball".

Esclat vaguista a Astúries: neixen les Comissions Obreres.

Detinguts i empresonats a Barcelona: Antoni Gutierrez Diaz, Pere Ardiaca i altres militants.

Carta de cent trenta intel·lectuals demanant la fi de la repressió i les llibertats democràtiques.

Fundació del Front Obrer de Catalunya (vinculat al F.L.P.). Alguns militants del FOC, s'incorporaràn en diferents moments al PSUC, com Xavier Folch, Manuel Vazquez Montalbán, Angel Abad, Alfons CarlesComín, etc.

1963

A Barcelona apareix "Unitat".

Es comdemnat a mort i afusellat a Madrid, Julián Grimau. A Barcelona es realitzen manifestacions de protesta.

El moviment de la "nova cançó" apareix a la televisió.

Aprovació del I Plá de Desenvolupament.

1964

Es funda la Comissió Obrera Central de Barcelona, a la església de Sant Medir a Sants, amb participació d'obrers comunistes, socialistes i catòlics.

Iª Setmana de Renovació Universitària.

Debat intern al PCE sobre el significat i la transcendència dels canvis econòmics a Espanya. Són expulsats del PCE Fernando Claudín i Jorge Semprún. Igualment Francesc Vicens del C.E: del PSUC.

Paco Candel publica "Els altres catalans".

1965

23 de febrer: primera manifestació important de CC.OO. a la Via Laietana.

VII Congrés del PCE a França.

II Congrés del PSUC a França. Participen 90 delegats i delegades. S'aprova una línia d'impuls al moviment estudiantil i obrer.

Gregori López Raimundo es elegit Secretari General i Josep Moix President del Partit.

Victoria de les candidatures democràtiques als col.legis d'arquitectes i d'advocats.

Apareix "Crítica" , revista teòrica i política del sector universitari del PSUC.

1966

Es funda el SDEUB en una assemblea d'estudiants , professors i intel·lectuals.

Nova etapa de política unitària. Es funda la Taula Rodona, organisme de coordinació dels Partits antifranquistes. El PSUC es representat per Josep Solé Barberá.

Es funda la CONC

Llei de premsa: comença l'aventura del periodisme democràtic.

El PSUC, conjuntament amb altres grups d'oposició, fa una crida al boicot al Referèndum de la Llei Orgànica de l'Estat.

1967

El SDEUB organitza un acte d' homenatge a Pablo Picasso.

Comissions Obreres participa en la manifestació de l'Onze de setembre.

Nous Hortizons coordinada per Francesc Vallverdú i dirigit fins al 1971 per Manuel Sacristán, dedica un número especial a Gramsci.

1968

La Primavera de Praga i el Maig francès son motiu de reflexió i presa de posició per part del PSUC. La Condemna a la invasió soviètica és el seu resultat.

Joan Miró fa el cartell del Primer de Maig.

1969

Estat d'excepció promulgat per la dictadura.

Inici de la lluita urbana las barris de les grans ciutat industrials de Catalunya. Es creen les primeres Associacions de Veïns.

Escàndol Matesa.

Joan Carles de Borbó es nomenat successor a títol de rei.

Es funda la Coordinadora de Forces polítiques de Catalunya.

1970

Procés de Burgos. Solé Barberá , entre els advocats defensors. Manifestacions i assemblees en solidaritat amb el poble basc.

Tancada a Monserrat

Es constitueix el Comitè Nacional de la Joventut Comunista de Catalunya.

1971

Vaga a la Seat. La policia mata a l'obrer de CC.OO i del PSUC Antoni Ruiz Villalba.

7 de novembre: es funda l' Assemblea de Catalunya a l'església de St. Agustí de Barcelona.. El PSUC hi és representat per Antoni Gutierrez Diaz.

Mitin comunista al parc de Montreau a París amb la assistència de 50.000 persones i en el que intervé S. Carrillo i "Pasionaria".

"Testament a Praga" de Teresa Pàmies guanya el premi Josep Plà de novel·la.

1972

14 de febrer. Jornada contra la Llei General d'Educació.

Intensa campanya de solidaritat amb Vietnam

Primera convocatòria important de l'Assemblea de Catalunya: el 12 de novembre a Ripoll.

"Treball" torna a ser editat totalment a Catalunya. Es dirigit per Joaquim Sampere, que és també secretari de redacció de Nous Horitzons.

VIII Congrés de PCE a Praga.

1973.

Gener: III Congrés del PSUC. Hi participen 200 delegats i delegades. Josep Moix i Gregori Lopez Raimundo tornen a ser escollits President i S. Gral respectivament.

Vaga a la central tèrmica del Besós. Mort per la policia el militant del PSUC Manuel Fernandez Márquez.

1º de Maig a S. Cugat del Vallés. Convoca la Assemblea de Catalunya.

Agost: Mor a Praga el President del PSUC Josep Moix.

Son detinguts els 113 membres de la Comissió permanent de la Assemblea de Catalunya. Ampli moviment de solidaritat.

Es funda a Calafell "Cristians pel socialisme".

1974

Son detinguts seixanta membres de la Comissió permanent de l'Assemblea de Catalunya. Davant les protestes són ràpidament alliberats.

Es funda la Unió de Pagesos.

Es presenta a París la Junta Democràtica.

La majoria dels militants del grup "Bandera Roja", encapçalats per Jordi Solé Tura, Alfons Carles Comín, Jordi Borja, etc. s' incorporen al PSUC.

Vaga a la Seat

Felipe Gonzalez és escollit Secretari General del PSOE en el XXIII Congrés.

1975

Es celebra el cicle de conferencies "Terceres vies a Europa", primera presentació en un acte legal de les propostes polítiques dels partits antifranquistes. El PSUC hi és representat per J. Solé Barberà., que parlà sobre el "compromís històric".

A les darreres eleccions del sindicat vertical obtenen un gran triomf les candidatures unitàries i democràtiques. Promogudes per CC.OO: amb participació d'USO i independents.

IIª Conferència del PCE. S'hi aprova un manifest-programa on es concreta l'alternativa democràtica al franquisme.

Són executats dos militants d'ETA i tres del FRAP, enmig de grans protestes internacionals.

20 de novembre: mor el general Franco.

10 de desembre: Primer míting públic del PSUC. Es realitza a la Universitat i hi parla Isidor Boix.

Constitució del Consell de Forces Polítiques de Catalunya en substitució de la Coordinadora. El PSUC hi és representat per J. Solé Barberà i Gregori Lopez Raimundo.

1976

40 aniversari del PSUC. Antoni Tàpies autor del cartell.

Esclat vaguistic sense precedents. L'1 i 8 de febrer, manifestacions a Barcelona, convocades per l'Assamblea de Catalunya i la FAVB, per la llibertat, l'amnistia i l'Estatut de Autonomia. Seràn un element decisiu per evitar el continuisme.

Març: es contitueix a Madrid Coordinació Democràtica, plataforma unitària dels partits antifranquistes de l'àrea central d'Espanya, per fusió de la Junta i la Plataforma.

Mitíng comunista al Pavelló Esportiu de Tarrassa, sense permís per utilitzar la sigla del PSUC. És el primer acte autoritzat del Partit, el qual eguiran presentacions arreu de Catalunya, sempre amb restriccions.

Juny: mitíng socialista al Palau Blaugrana (10.000 persones). Participació massiva de la militància del PSUC.

Reunió del Comité Central del PCE a Roma. Representa l'aparició pública dels dirigents comunistes de tot l'Estat i inicia la sortida a la superfície del PCE i el PSUC. S'hi adopta l'organització per agrupacions i s'obren diferents locals.

11 de setembre: primera celebració autoritzada de la Diada Nacional de Catalunya autoritzada des de 1938 a Sant Boi de Llobregat.

Octubre: Gregori Lopéz Raimundo es detingut i alliberat al cap de poques hores.

Comencen a retornar els exiliats, entre ells R. Vidiella.

15 de desembre: Referèndum per a la Reforma Política. Socialistes i Comunistes fan una crida a l'abstenció. L'aprovació de la Llei representa la liquidació de la legalitat franquista.

1977

Un escamot d'extrema dreta assassina al seu despatx professional al barri d'Atocha a Madrid a quatre abocats laboralistes i un empleat, militants del PCE. L'enterrament es converteix en una gran demostració antifeixista.

Es constitueix la "Comissió dels nou" per tal de negociar amb el govern la legalització dels partits i les garanties per unes eleccions lliures.

Conferència de premsa a Madrid: Carrillo, Marchais, Berlinguer.

3 de maig: el PSUC es legalitzat, unes setmanes després del PCE. Treball dirigit per Joan Busquets, s'edita setmanalment i es torna a vendre als quioscos.

Grans mítings durant la campanya electoral, entre els quals destaquen els del PSUC a un càmping de Gavà i al Parc de la Ciutadella amb més de 200.000 persones.

Juny: primeres eleccions des de 1936. El PSUC obté més de 564.000 vots. Es el segon partit més votat a Catalunya. Obté vuit diputats.

També són elegits dotze senadors de l'Entesa dels Catalans, encapçalats per Josep Benet, amb el suport de comunistes, socialistes, republicans i independents de l'Assemblea de Catalunya.

És forma un govern de la UCD.

11 de setembre: gran manifestació unitària, amb un milió de catalans de catalans al Passeig de Gràcia.

Es celebrà per primer cop la Festa del Treball, al recinte de Montjuïc.

Restabliment de la Generalitat Provisional. Es forma un Govern d'unitat presidit per J. Tarradellas, amb presència de dos consellers del PSUC: Antoni Gutierrez Dias i Ramon Espasa.

IV Congrés del PSUC a Barcelona. Hi participen 1.217 delegats. S'aprova un programa centrat en la lluita pel socialisme i la llibertat i en la consolidació de la democràcia i l'Autonomia de Catalunya. Gregori Lopez Raimundo es elegit President i Antoni Gutierrez Secretari General.

Acords de la Moncloa.

1978

Primeres eleccions sindicals lliures. A Catalunya el 67% dels delegats dels treballadors als Comitè d'Empresa són de CC.OO.

IX Congrés del PCE. La discussió sobre la transició a la democràcia es trasllada a un debat sobre la permanència de la referència de la referència leninista del Partit, que finalment es definit com "marxista, revolucionari, democràtic". S: Carrillo es escollit per última vegada Secretari General.

Barcelona acull a 30.000 persones en un Míting a la plaça Monumental de Braus en que intervenen Berlinguer, Gregori Lopez Raimundo, Antoni Gutierrez Díaz, S. Carrillo i Dolores Ibárruri.

Iª Congres de la CONC, es escollit J.L. Lopéz Bulla.

6 de desembre s'aprova la Constitució Espanyola en Referèndum.

Congrés Constitutiu del PSC-PSOE per fusió del PSC (Congres), FC del PSOE i PSC (Reagrupament).

1979

Segones eleccions generals. El PSUC torna a obtenir vuit diputats. Els socialistes trenquen l'Entesa dels Catalans. Es elegit el senador Josep Benet amb el suport del PSUC.

Es forma un nou govern de la UCD.

Eleccions municipals. El PSUC obté l'alcaldia a 34 ciutats i pobles (Sabadell, Cornellà, Badalona, Santa Coloma...) i 536 regidors.

Aprovació en Referèndum de l'Estatut d'Autonomia, en la redacció del qual hi han participat representants del PSUC.

CCOO refusa l'acord-marc entre la CEOE i la UGT.

1980

Vaga general d'Universitats contra el projecte de Llei d'Autonomia Universitària (LAU)

Eleccions al Parlament de Catalunya. Forta abstenció. Són elegits vint-i-cinc diputats del PSUC. Es forma un govern minoritari de la Generalitat presidit per J. Pujol.

Acte d'homenatge als militants del PSUC morts per la llibertat,

II Congrés de la CONC- s`hi aprova la incorporació d'USO de Catalunya i propugna la unitat sindical amb UGT.

En les eleccions sindicals a Catalunya, CCOO obté el 40% dels delegats a comitès d'empresa, pel 30% de la UGT.

Mor Alfons Comín.

Vot de censura al president Suárez promogut per socialistes i comunistes.

1981

V Congrés del PSUC. L'anàlisi de la transició és traslladada a un debat sobre la referència eurocomunista, que és ratificada en l'informe polític i eliminada en les tesis programàtiques. López Raimundo i Gutierrez Diaz no es presenten a la reelecció. Són elegits Francesc Frutos Secretari General i Pere Ardiaca President del partit. Aquest últim serà destituït mesos després pel Comitè Central.

Andreu Claret, nou director de Treball.

23 de febrer. Cop d'estat fallit.

12 de març, a les 12 hores, a tot l'Estat, un minut de silenci contra el terrorisme i per la democràcia.

X Congrés del PCE. Santiago Carrillo és reelegit Secretari General.

Acord UCD-PSOE sobre les autonomies. Partits que sumen el 63% de la representació parlamentària estan en contra de la LOAPA.

Conferència Nacional del PSUC, en la qual es retorna, en un ambient tens, el terme eurocomunisme a les tesis programàtiques.

El CC expulsa dotze membres Es produeix una escissió del PSUC i es formarà el PCC.

1982

VI Congrés del PSUC. Gregori Lopez Raimundo i Antoni Gutierrez Diaz són elegits President i Secretari General respectivament.

Joan Sanjuan, nou director de Treball

El govern de la UCD firma el tractat adhesió d'Espanya a la OTAN.

Judici contra els militars colpistes del 23 F.

Mor Rafael Vidiella.

Eleccions generals, el PSOE obté majoria absoluta. Gran part del vot comunista El vot del PSUC passa al PSOE o a l'abstenció. El PSUC obté a l'entorn del 160.000 vots i el PCC uns 45.000.

1983

Eleccions municipals, en les quals el PSOE torna a obtenir la majoria. El PSUC recupera vots respecte a les eleccions generals, però en perd respecte a les municipals de 1979.

S'aprova el decret de reconversió siderúrgica.

TVE3 comença a emetre.

Els GAL cometen el seu primer atemptat.

1984

Escissió al PCE. Es constitueix el PCPE.

Eleccions al Parlament de Catalunya. CiU obté majoria absoluta. El PSUC obté únicament sis diputats.

Jordi Guillot director de Trabell.

Comencen els tràmits de l'afer Banca Catalana.

Felipe González defensa al Congrés de diputats la permanència d'Espanya a la OTAN.

1985

A sol·licitud del PSUC, el Consell de la Generalitat trasllada a Barcelona les cendres de Joan Comorera.

Aord per l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea.

VII Congrés del PSUC. Gregori Lopez Raimundo deixa la presidència del partit. Antoni Gutierrez Diaz, secretari general. S'aprova una renovació en el si del partit, expressada en l'elkecció d'una secretaria politica i l'obertura a possibles coalicions electorals amb d'altres forces d'esquerra.

Vaga general en contra del projecte de llei que retalla dels pensions, convocada per COO entre d'altres organitzacions socials i sindicals. L'abast de la convocatòria es convertí en una fita històrica.

Gorbatxov és nomenat secretari general del PCUS.

1986

Referèndum de l'OTAN. A Catalunya guanya el NO i a Espanya el SI.

Eleccions generals. El PSOE obté majoria absoluta. El PSUC es presenta en coalició amb l'Entesa de Nacionalistes d'Esquerra i independents. Els resultats (123.000 vots) són per sota dels previstos, la secretaria política dimiteix. Rafael Ribó és escollit secretari general.

23 de juliol. 50 aniversari de la fundació del PSUC.

Desembre: IX Conferència Nacional del PSUC. S'aprova avançar cap a un projecte nacional d'esquerres, que mesos més tard es concretaria en la Federació Iniciativa per Catalunya.

1987

23 de febrer. Fundació d'Iniciativa per Catalunya, federació formada pel PSUC, PCC, ENE i independents.

CCOO guanya les eleccions sindicals.

Dies 4 i 5 d'abril. I Jornada Nacional d'Iniciativa per Catalunya. S'hi aproven les tesis sobre els següents eixos: lluita per transformar la societat; afavoriment de la participació ciutadana; defensa dels drets humans; defensa activa de la pau; desenvolupament de l'autogovern encaminat a aconseguir majors quotes d'autodeterminació,.

10 de juny, Eleccions municipals i al parlament europeu. IC supera el resultat obtingut per les forces de la federació a anteriors conteses.

19 de juny: atemptat d'ETA a Hipercor.

4 de juliol. II Jornada Nacional d'Iniciativa.

14 de novembre. III Jornada Nacional d'Iniciativa. Es defineixen les línies-marc del programa d'Iniciativa per a les properes eleccions autonòmiques.

28 de desembre: El PSUC cedeix el seu Arxiu Històric a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

1988

4 de gener. Mor Soler Barberà.

24 de gener X Conferència Nacional del PSUC. Es debaten i aproven les aportacions als documents del XII Congrés del PCE.

12 de març: IV Jornada Nacional d'Iniciativa. Es concreta el programa electoral per les eleccions autonòmiques.

29 de maig, Eleccions al Parlament de Catalunya. IC obté 209.000 vots.

El Comitè Executiu del PSUC crea una comissió d'unitat per tal d'avançar cap a la unitat orgànica amb les diferents organitzacions comunistes (PCC, PTC-UC, OCBR).

14 de desembre. Vaga general.

Dies 16, 17 i 18 de desembre de 1988. VIII Congrés del PSUC. Ribó és confirmat Secretari General . El CC es renova en un 56% i la secretaria política en un 50%.

1989

23 de Juny, per manca de sintonia el PCC abandona IC, a les Eleccions Generals IC es queda amb 136.000 vots.

Congrés d'unitat comunista: Sectors del PCC, del PT-UC i de OCBR s'integren al PSUC.

Desembre: Cau el mur de Berlín.

1990

Gener: Conferencia Nacional del PSUC que acorda projectar l'acció pública del PSUC a través d'IC.

I Assemblea Nacional d'IC, aprovació del Manifest d'IC.

La direcció comença a obstruir el funcionament regular del PSUC.

1991

22 de març: Comitè Central del PSUC: decideix incorporar automàticament tots els militants a IC, el establiment d'una cuota única PSUC-IC i el traspàs de locals i la Festa del Treball a IC.

Agost: cop d'Estat a l'URSS, desfenestrament de M. Gorbatxov.

Dissolució de Iugoslàvia, inici de guerra als Balcans.

Eleccions municipals.

1992

II Assemblea Nacional d'IC. S'aprova el Manifest-Programa i un Document de Principis.

Eleccions autonòmiques encapçalades per Rafael Ribó. IC es queda amb 171.000 vots.

1993

Març: es celebrà la IIIª Assemblea Nacional de IC. Desprès de una forta discussió interna, Ribó assegura haver entès el missatge de enfortir el discurs social i millorar les relacions amb IC. Es escollit de nou per unanimitat President d'IC.

Eleccions Generals també encapçalades per Rafael Ribó. IC es queda amb 187.000 vots.

1994

Eleccions Europees

1995

Es deixa de celebrar la Festa del Treball (traspassada a IC) per falta de participació i recursos. Mentre la Fiesta del PCE a Madrid registra records d'assistència i es converteix en punt de referència política indiscutible.

El sector majoritari d'IC rebutja incorporar a IC el PCC i els Verds. A canvi els ofereix participar en una coalició electoral per mantenir a dins d'IC l'actual majoria. Apareix la coalició IC-Els Verds, que inclou al PCC i als independents.

Eleccions Autonòmiques també encapçalades per Rafael Ribó, IC aconsegueix arribar als 312.000 vots, amb l'ampliació d'IC a una coalició. Desprès aquesta quedarà congelada en el seu funcionament intern al igual que el PSUC.

Eleccions Municipals, IC obté 9 alcaldes i 373 regidors.

1996

Març: Eleccions Generals, IC es queda en 297.000 vots tot i la forta estirada de IU i la greu crisi del PSOE. Victoria del PP, Aznar arriba a la Presidència del Govern de l'Estat.

Novembre: IV Assemblea de IC:, per primera vegada apareix una oposició alternativa a Rafael Ribó al si d'IC. El Col·lectiu Roig, Verd i Violeta impulsat amb el "Manifest pel PSUC" assoleix a pesar dels diversos obstacles formals en l'elecció de delegats un resultat final de 33%. Aquest resultat es produeix malgrat que dels 748 votants, mes de 100 eren directament procedents de l'anterior CPN (no escollits a les organitzacions de base). Per primera vegada també es presenta un candidat alternatiu a la Presidència d'IC (el company Ramon Luque).

Desembre: desprès d'una forta difusió del "Manifest pel PSUC", la direcció intenta convocar el IX Congrés del PSUC sense documents i sense procés de discussió, pel 15 i 16 de març, amb l'intenció de procedir a la seva dissolució.

1997

Febrer: es convoca per el 10 de maig el IX Congrés del PSUC. Les organitzacions escolliran poc més de 300 delegats, per contra més de 150 persones que hi participaran directament com membres de l'anterior Comitè Central. Tot i això la direcció es veu obligada a presentar documents polítics i a acceptar el termini mínim de discussió que estableixen els estatuts del PSUC.

El "Manifest pel PSUC" davant les notables deficiències del document de Rafael Ribó (mes curt que els canvis d'Estatuts que es proposen) presenta un document polític alternatiu.

Maig: Es celebra el IX Congres del PSUC. La "majoria" practicament empata amb "el manifest" pero imposa una major paralització al PSUC, amb els vots del delegats procedents del CC anterior. Nomes el CC podrà admetre nous afiliats i es reunirà un cop l'any. Dies abans el PCC celebra el seu Congres y propossa iniciar un procés d'unitat comunista.

Baixar còpia en *.zip(12 Kb.)Tornar a l' index general