Manifest pel PSUC

Cap el IX Congrés

El IX Congrés del PSUC hauria d'haver­se celebrat l'any 1992. Haver mantingut, més que congelat, segrestat un partit de la tradició i la història del PSU ha impedit l'exercici del dret democràtic i constitucional dels comunistes a militar en el seu partit. Després de la Conferència Nacional de 1990, el Comitè Executiu va deixar de reunir al Comitè Central i, sense comunicar­lo als comitès ni a les organitzacions de base, va paralitzar el seu funcionament com a direcció del PSUC i es va dedicar exclusivament a actuar en el si d'Iniciativa per Catalunya, empenyent amb el seu exemple a que la majoria dels comitès i militants del partit fessin altre tant.

Els mètodes i els processos democràtics han brillat per la seva absència i constitueixen un fet de gravetat sense precedents a la història del PSUC. Del VIII al IX Congrés, per altre banda, la situació d'excepcionalitat viscuda no ha contribuït a veure i a projectar en IC el millor del PSUC: tota la seva complexitat tradicional política, la seva capitalitat cultural, certs sectors de militància i de votants.

Els qui han provocat aquesta situació deuran assumir la responsabilitat política d'una gestió que ha incomplit els acords del VIII Congrés i de la Conferència Nacional del 90. Els que impolsem aquest manifest ens sentim legítimament compromesos amb aquests acords, plenament vàlids fins que no es celebri el IX Congrés.

ÉS NECESSARI REACTIVAR EL PSUC

Creiem necessària la recuperació del funcionament orgànic i de l'activitat política del PSUC perquè som conscients que l'articulació d'una alternativa progressista a l'hegemonia del capitalisme neoliberal no pot prescindir de ningú sector de l'esquerra, i tampoc dels comunistes. Vuit anys després de la caiguda del mur de Berlín, amb l' enfonsament dels sistemes de l'est europeu ­ impròpiament anomenats del socialisme real ­ i que en cap cas van ser el nostre model, no s'evidencia sinó una profunda crisi d'idees alternatives de totes les esquerres. A la vegada els centres de poder econòmic i els de la seva defensa ideològica, han optat per augmentar les polítiques dirigides a la reducció dels drets socials, a l'augment del temps de treball, a la precarització dels contractes i els drets sindicals, a una competitivitat salvatge, a la disminució dels salaris, a l'abandó dels aturats i pensionistes, a la privatització d'empreses i serveis públics bàsics de l'"estat del benestar", a la depredació de la natura, a l'augment de les desigualtats per raó de sexe, de cultura, ètnia o raça, a la banalització de la cultura i de l'oci dels ciutadans, a la deformació dels mecanismes democràtics, a la construcció d'un demà que es revela buit e indiferent amb la sort de les 2/3 parts de la humanitat.

Els governs de dreta, centre­dreta i fins i tot els de centre­esquerra comparteixen cada vegada més l'opció neoliberal, que santifica una limitada democràcia política i un oligàrquic sistema econòmic, que augmenta les desigualtats, on uns pocs decideixen la sort de tots. La participació democràtica es limita a aspectes secundaris de la vida social, i fins i tot aquelles qüestions que haurien de ser rellevants ­ com el compliment dels programes electorals i de les promeses als ciutadans - són tamisades i controlades pels grups de pressió ­ un nou totalitarisme econòmic ­ que prescindeix de lleis, drets i constitucions. La lluita contra la creixent hegemonia dels poderosos del capital constitueix un ret ineludible per a totes les forces polítiques i socials d'esquerra que optem per un model alternatiu i socialista.

Els signants d'aquest document creiem que el PSUC, Partit nacional i de classe, defensor conseqüent del Front Popular durant la guerra civil, promotor sota la dictadura de la política de reconciliació nacional i dels organismes unitaris que van culminar a l'Assemblea de Catalunya, principal impulsor de la lluita i organització social i política dels treballadors, per la seva història i per la vigència del marxisme, té un lloc en la lluita per afrontar dit ret; que la seva presència i acció organitzades segueixen sent necessàries per a que els comunistes catalans continuïn la seva tradició unitària impulsant, a través d'IC, la construcció d'una alternativa d'esquerres al domini que la dreta manté a Catalunya des de fa 18 anys, i contribuent ­en germandat amb el PCE­ a aconseguir l'alternativa d'esquerres a tota Espanya i a la recerca, a escala internacional, dels nous camins que ens han de permetre avançar cap a la societat de lliures i iguals.

IC, PROJECTE ESTRATÈGIC DELS COMUNISTES CATALANS

Tal és l'aposta que va fer el VIII Congrés i que segueix sent vàlida: un PSUC volcat en IC. Una alternativa que va néixer de la millor tradició històrica del PSU d'obertura i mirada cap el futur; un PSUC que no volem i no serà una instància de confrontació amb IC, un PSUC que, en IC, acceptarà sempre l'expressió democràtica que en qualsevol moment es doni, però un PSUC que té dret al seu propi espai i reclama també, que IC, no sigui vista mai com instrument alternatiu al nostre Partit.

El PSUC és una senyal d'identitat de la Catalunya republicana i antifranquista, autònoma i democràtica. La seva història constitueix un capítol polític no solament dels comunistes, sinó de tots els catalans que aspiren a superar la societat regida per el capitalisme salvatge i a construir altre tipus d'organització social que es proposa acabar amb la fam, la guerra, la ignorància, l'explotació i l'opressió.

Davant el debat, per nosaltres obert ja, cap el IX Congrés del PSUC, els que subscrivim el Manifest pel PSUC solament contemplem la hipòtesi que el Partit es reactivi, discutint ­ amb les diferències i matisos que sens dubte existeixen i existiran en una organització saludablement no monolítica ­ quina és la seva funció com a organització sobirana compromesa en un projecte més ampli i divers a través del qual s'estableix la mediació política i parlamentària.

Per això estem fermament convençuts de que la desaparició del PSUC provocaria inevitablement un debilitament d'IC i la continuïtat, en canvi, no tindria altre resultat que el seu enfortiment.

Els comunistes tenim dret a dotar­nos d'un teixit organitzatiu propi, amb òrgans de direcció que funcionin regularment. Respectem als que, per coherència, deixin la militància perquè consideren superat el projecte comunista, en el convenciment que podem i hem de seguir junts en el treball polític, en el marc de l'esquerra transformadora, que per a nosaltres és IC. Així mateix, deu respectar­se la voluntat dels que creiem fermament que és necessari mantenir viu el PSUC. Ningú ens pot obligar a seguir desorganitzats, congelats o a dissoldre'ns. Seria una paradoxa singular que quan tots defensem la inevitabilitat i la conveniència del pluralisme per fer avançar els projectes d'esquerra, es discrimini al PSUC i es pretengui aniquilar la contribució a la mateixa d'un projecte tan creatiu, coherent i sòlid com ha estat per Catalunya el del PSUC.

EL PSUC QUE VOLEM

1. És necessari adequar el partit a la nova realitat política del final d'un cicle històric, amb el convenciment de que l'aposta comunista té un espai en l'enfortiment d'Iniciativa per Catalunya, per contribuir a convertir­la en una formació política capaç d'articular una alternativa d'esquerres i transformadora, de caràcter socialista.
   
2. 
   Els comunistes creiem que la superació de la crisi permanent de l'Estat, que l'assumpció de respostes emancipadores i que la profundització d'una política que tingui per objecte la llibertat i la igualtat, la dignitat i la solidaritat, deu necessàriament enfrontar­se a la lògica del mercat i la deshumanització. En aquest objectiu la vigència de les idees i de la militància comunista no pot representar un obstacle sinó una contribució.
   
3. En Catalunya el PSU segueix sent necessari com a l'instrument més adient per fer avançar les idees del comunisme, de la utopia necessària per a que la transformació social avanci. Aquesta contribució s'expressa, com a opció estratègica, a través d'Iniciativa per Catalunya, formació plural de l'esquerra, que deu ampliar­se amb la incorporació de nous col·lectius i noves inquietuds, que representa un projecte autònom de l'esquerra transformadora ­ roja, verd i violeta ­ diferent a aqueixa esquerra resignada que accepta el sistema capitalista com a únic, inevitable i fins i tot indiscutible. Enfortir el PSUC és enfortir IC, perquè concebem un partit per i per a Iniciativa que és el projecte estratègic dels comunistes catalans.
   
4. El PSUC deu contribuir a la construcció d'un nou internacionalisme, a la confluència dels moviments d'esquerres en el món desenvolupant la seva tradició unitària. Treballar, junt amb altres, per construir l'Europa dels pobles i dels ciutadans, per a encapçalar l'acció internacional per la pau, la democratització de l'ONU i per un nou ordre econòmic internacional que redueixi les diferències entre el nord i el sud.
   
5. El PSUC és un partit nacional i de classe. Això significa que és una organització sobirana defensora conseqüent dels drets nacionals del poble de Catalunya, del dret d'autodeterminació i l'opció federal. És des d'aquesta sobirania i de la inequívoca tradició del PSUC que apostem per reprendre les malparades relacions i enfortir els lligams històrics amb el PCE. La reactivació del PSUC contribuirà a configurar­lo com a el punt de trobada i organització del conjunt dels comunistes a Catalunya, superant debats i diferències històriques, aprenent d'altres trajectòries e incorporant els estímuls libertaris i les noves exigències que s'expressen en els moviments socials, segurs que el socialisme no és un somni del passat sinó la més sensata i humana possibilitat de futur.
   
6. Recuperar el PSUC per a la vida política, social organitzada i del pensament, és molt més que l'expressió d'un sentiment de nostàlgia o la necessitat de mantenir un símbol. Representa reprendre la pràctica de l'anàlisi i la discussió política, avançar en la reflexió sobre l'alternativa socialista al capitalisme, constituir un punt de trobada per als comunistes, impulsar la participació, el desenvolupament dels moviments socials i contribuir a reforçar IC com a marc plural de l'esquerra transformadora. Significa recuperar el mètode d'anàlisi marxista i tornar a situar els valors de llibertat, igualtat i solidaritat com a eixos del desenvolupament econòmic i social.
   

RECONSTRUINT EL PSUC

La sistemàtica vulneració dels estatuts i dels acords congressuals, per part de la majoria de la direcció elegida al VIII Congrés, no deu ser un obstacle per a que els militants comunistes procedeixen a la convocatòria, organització o enfortiment de les agrupacions d'empresa, centres d'estudi, districtes i comarques a tota Catalunya. Des de ací instem a que s'iniciï aquest procés i convoquem als que es reconeixen en la trajectòria del PSUC a compartir amb nosaltres una història que està molt lluny d'haver arribar al seu final.

Per tot això el IX Congrés deu ser una cita important: un congrés democràtic, darrera un debat respectuós, transparent i clarificador, que reculli el més digne de la trajectòria comunista per la llibertat i la igualtat i aposti pel que nosaltres considerem com a única opció: la recuperació del PSUC, com a expressió d'aquest fil roig de la nostra història. Un Partit Socialista Unificat que assumint de forma crítica i globalment la seva història de lluita per la llibertat, la igualtat i la solidaritat, no sigui el mirall i la nostàlgia del passat sinó la confluència del futur, perquè si d'alguna cosa tenim nostàlgia és d'un futur millor.

Els promotors del Manifest pel PSUC ens comprometem a elaborar un document congressual, en forma de proposta per al debat, que serveixi per al projecte polític i organitzatiu dels comunistes catalans en el proper període.

El IX Congrés i la reconstitució del PSUC s'ha iniciat ja.

MANIFEST PEL PSUC

Barcelona, gener de 1997

Baixar còpia en *.zip(5 Kb.) tornar a l'índex general