El IX Congrés del PSUC hauria d'haverse celebrat l'any 1992. Haver
mantingut, més que congelat, segrestat un partit de la tradició i
la història del PSU ha impedit l'exercici del dret democràtic i constitucional
dels comunistes a militar en el seu partit. Després de la Conferència
Nacional de 1990, el Comitè Executiu va deixar de reunir al Comitè
Central i, sense comunicarlo als comitès ni a les organitzacions de
base, va paralitzar el seu funcionament com a direcció del PSUC i es va dedicar
exclusivament a actuar en el si d'Iniciativa per Catalunya, empenyent amb el seu
exemple a que la majoria dels comitès i militants del partit fessin altre
tant.
Els mètodes i els processos democràtics han brillat per la seva
absència i constitueixen un fet de gravetat sense precedents a la història
del PSUC. Del VIII al IX Congrés, per altre banda, la situació d'excepcionalitat
viscuda no ha contribuït a veure i a projectar en IC el millor del PSUC: tota
la seva complexitat tradicional política, la seva capitalitat cultural, certs
sectors de militància i de votants.
Els qui han provocat aquesta situació deuran assumir la responsabilitat
política d'una gestió que ha incomplit els acords del VIII Congrés
i de la Conferència Nacional del 90. Els que impolsem aquest manifest ens
sentim legítimament compromesos amb aquests acords, plenament vàlids
fins que no es celebri el IX Congrés.
ÉS NECESSARI REACTIVAR EL PSUC
Creiem necessària la recuperació del funcionament orgànic
i de l'activitat política del PSUC perquè som conscients que l'articulació
d'una alternativa progressista a l'hegemonia del capitalisme neoliberal no pot prescindir
de ningú sector de l'esquerra, i tampoc dels comunistes. Vuit anys després
de la caiguda del mur de Berlín, amb l' enfonsament dels sistemes de l'est
europeu impròpiament anomenats del socialisme real i que en cap
cas van ser el nostre model, no s'evidencia sinó una profunda crisi d'idees
alternatives de totes les esquerres. A la vegada els centres de poder econòmic
i els de la seva defensa ideològica, han optat per augmentar les polítiques
dirigides a la reducció dels drets socials, a l'augment del temps de treball,
a la precarització dels contractes i els drets sindicals, a una competitivitat
salvatge, a la disminució dels salaris, a l'abandó dels aturats i
pensionistes, a la privatització d'empreses i serveis públics bàsics
de l'"estat del benestar", a la depredació de la natura, a l'augment
de les desigualtats per raó de sexe, de cultura, ètnia o raça,
a la banalització de la cultura i de l'oci dels ciutadans, a la deformació
dels mecanismes democràtics, a la construcció d'un demà que
es revela buit e indiferent amb la sort de les 2/3 parts de la humanitat.
Els governs de dreta, centredreta i fins i tot els de centreesquerra
comparteixen cada vegada més l'opció neoliberal, que santifica una
limitada democràcia política i un oligàrquic sistema econòmic,
que augmenta les desigualtats, on uns pocs decideixen la sort de tots. La participació
democràtica es limita a aspectes secundaris de la vida social, i fins i tot
aquelles qüestions que haurien de ser rellevants com el compliment dels
programes electorals i de les promeses als ciutadans - són tamisades i controlades
pels grups de pressió un nou totalitarisme econòmic que
prescindeix de lleis, drets i constitucions. La lluita contra la creixent hegemonia
dels poderosos del capital constitueix un ret ineludible per a totes les forces
polítiques i socials d'esquerra que optem per un model alternatiu i socialista.
Els signants d'aquest document creiem que el PSUC, Partit nacional i de classe,
defensor conseqüent del Front Popular durant la guerra civil, promotor sota
la dictadura de la política de reconciliació nacional i dels organismes
unitaris que van culminar a l'Assemblea de Catalunya, principal impulsor de la lluita
i organització social i política dels treballadors, per la seva història
i per la vigència del marxisme, té un lloc en la lluita per afrontar
dit ret; que la seva presència i acció organitzades segueixen sent
necessàries per a que els comunistes catalans continuïn la seva tradició
unitària impulsant, a través d'IC, la construcció d'una alternativa
d'esquerres al domini que la dreta manté a Catalunya des de fa 18 anys, i
contribuent en germandat amb el PCE a aconseguir l'alternativa d'esquerres
a tota Espanya i a la recerca, a escala internacional, dels nous camins que ens
han de permetre avançar cap a la societat de lliures i iguals.
IC, PROJECTE ESTRATÈGIC DELS COMUNISTES
CATALANS
Tal és l'aposta que va fer el VIII Congrés i que segueix sent vàlida:
un PSUC volcat en IC. Una alternativa que va néixer de la millor tradició
històrica del PSU d'obertura i mirada cap el futur; un PSUC que no volem
i no serà una instància de confrontació amb IC, un PSUC que,
en IC, acceptarà sempre l'expressió democràtica que en qualsevol
moment es doni, però un PSUC que té dret al seu propi espai i reclama
també, que IC, no sigui vista mai com instrument alternatiu al nostre Partit.
El PSUC és una senyal d'identitat de la Catalunya republicana i antifranquista,
autònoma i democràtica. La seva història constitueix un capítol
polític no solament dels comunistes, sinó de tots els catalans que
aspiren a superar la societat regida per el capitalisme salvatge i a construir altre
tipus d'organització social que es proposa acabar amb la fam, la guerra,
la ignorància, l'explotació i l'opressió.
Davant el debat, per nosaltres obert ja, cap el IX Congrés del PSUC, els
que subscrivim el Manifest pel PSUC solament contemplem la hipòtesi que el
Partit es reactivi, discutint amb les diferències i matisos que sens
dubte existeixen i existiran en una organització saludablement no monolítica
quina és la seva funció com a organització sobirana compromesa
en un projecte més ampli i divers a través del qual s'estableix la
mediació política i parlamentària.
Per això estem fermament convençuts de que la desaparició
del PSUC provocaria inevitablement un debilitament d'IC i la continuïtat, en
canvi, no tindria altre resultat que el seu enfortiment.
Els comunistes tenim dret a dotarnos d'un teixit organitzatiu propi, amb
òrgans de direcció que funcionin regularment. Respectem als que, per
coherència, deixin la militància perquè consideren superat
el projecte comunista, en el convenciment que podem i hem de seguir junts en el
treball polític, en el marc de l'esquerra transformadora, que per a nosaltres
és IC. Així mateix, deu respectarse la voluntat dels que creiem
fermament que és necessari mantenir viu el PSUC. Ningú ens pot obligar
a seguir desorganitzats, congelats o a dissoldre'ns. Seria una paradoxa singular
que quan tots defensem la inevitabilitat i la conveniència del pluralisme
per fer avançar els projectes d'esquerra, es discrimini al PSUC i es pretengui
aniquilar la contribució a la mateixa d'un projecte tan creatiu, coherent
i sòlid com ha estat per Catalunya el del PSUC.
EL PSUC QUE VOLEM
RECONSTRUINT EL PSUC
La sistemàtica vulneració dels estatuts i dels acords congressuals,
per part de la majoria de la direcció elegida al VIII Congrés, no
deu ser un obstacle per a que els militants comunistes procedeixen a la convocatòria,
organització o enfortiment de les agrupacions d'empresa, centres d'estudi,
districtes i comarques a tota Catalunya. Des de ací instem a que s'iniciï
aquest procés i convoquem als que es reconeixen en la trajectòria
del PSUC a compartir amb nosaltres una història que està molt lluny
d'haver arribar al seu final.
Per tot això el IX Congrés deu ser una cita important: un congrés
democràtic, darrera un debat respectuós, transparent i clarificador,
que reculli el més digne de la trajectòria comunista per la llibertat
i la igualtat i aposti pel que nosaltres considerem com a única opció:
la recuperació del PSUC, com a expressió d'aquest fil roig de la nostra
història. Un Partit Socialista Unificat que assumint de forma crítica
i globalment la seva història de lluita per la llibertat, la igualtat i la
solidaritat, no sigui el mirall i la nostàlgia del passat sinó la
confluència del futur, perquè si d'alguna cosa tenim nostàlgia
és d'un futur millor.
Els promotors del Manifest pel PSUC ens comprometem a elaborar un document congressual,
en forma de proposta per al debat, que serveixi per al projecte polític i
organitzatiu dels comunistes catalans en el proper període.
El IX Congrés i la reconstitució del PSUC s'ha iniciat ja.