ELS LLIBRES DE TEXT DE LA CIA
desclassificació de manuals de la guerra bruta

Mentre el Departament d'Estat d'EEUU anunciava, dies enrera, la publicació el seu informe anual sobre la situació dels drets humans en el món -tot el món menys EEUU, és clar-l'Agència Central d'Inteligència (CIA) desclassificaba uns manuals sobre com violar aquests drets humans pregonats. Els textos, "KUBARAK Interrogatoris de Contrainteligència" i "Manual d'Aprenentatge en l'Explotació de Fonts Humanes", van ser usats per la mateixa CIA en l'Amèrica Llatina.

En 1985 es va incloure l'última pàgina en un d'aquests manuals. En la que es deia que "l'ús de la força, tortura mental, amenaces, insults i tractes inhumans de qualsevol tipus com ajuda per un interrogatori està prohibit per la llei". En canvi, la resta de "lliçons" no van ser modificades.

La CIA es va veure obligada a desclassificar aquests manuals de guerra bruta arran d'una investigació duta a terme pel diari "Baltimore Sun", sobre el "Batallón 316", un "escuadrón de la muerte" de l'excèrcit d'Hondures entrenat pels EEUU en els 80.

Un dels mètodes per a extreure informació als detinguts segons els manuals és "donar la impressió al detingut que els seus familiars corren perill", i així ho confirma Jose Barrera, un exmembre del "Batallón 316", que declara que la primera cosa que feien amb el detingut era dir-li: "Coneixem a la teva mare i als teus germans i els portarem aquí si no col.labores".

Un portaveu de la CIA va confirmar que realment els seus especialistes van donar cursos als hondurenys. Aquests cursos consistien en classes de teoria i també amb classes pràctiques, les quals consistien a interrogar presoners 'de veritat' com poden ser rodamons trets del carrer.

Però els pàrrafs més macàbres estan inclosos en el capítol "tècniques de coacció". En ell s'indica que "sempre és més útil usar tècniques psicològiques", doncs "l'amenaça de produïr dolor pot causar-li més mal que no la sensació inmediata de dolor físic. De fet, la majoria de persones subestima la seva capacitat d'aguantar el dolor."

Després dóna exemples de tortures 'no violentes', com "obligar al detingut a mantindre una posició rígida, com estar ferm de peus o sentar-se en una cadira durant llargs períodes de temps". Segons la CIA, aquest últim mètode és el més efectiu, per què "el dolor causat des de fora, pot intensificar la determinació del detingut a resistir", mentre que "el dolor que un sent que s'està produint ell mateix té més probabilitats de debilitar la seva resistència".

La tortura psicològica comença en el mateix moment de detenir les persones. Segons els senyors del terror de la CIA, "les detencions sempre han d'incloure l'element sorpresa per a poder causar el màxim malestar", i a més, "l'hora ideal per fer una detenció és a primeres hores de la matinada. Al ser detinguts en aquest moment del dia, la majoria de persones pateixen sensacions intenses de conmoció, inseguretat i estrés psicològic".

Després de ser detinguts, els presoners s'han de portar a cel.les aïllades amb porta d'acer amb la idea de "prevenir que el subjecte es pugui relaxar". També és necessari estudiar bé els llocs on s'han d'efectuar els interrogatoris per "estar segurs de que tot l'ambient pugui ésser manipulat com es dessitgi", i així no deixar cap moment de pau al detingut.

La resposta oficial no s'ha fet esperar. Mark Mansfield, portaveu de la CIA, va afirmar, després de la desclassificació d'aquests manuals, que "en aquests moments, si tenim coneixement de violacions dels drets humans durant el transcurs d'una activitat conjunta amb un Govern extranjer podem suspendre aquesta activitat".

Per si algú encara té dubtes sobre si la CIA ha canviat o segueix amb els mateixos postulats que sempre, només hem d'observar la paraula clau del portaveu que és 'podem'.


pàgina principal