|
Obrint
Pas
La revolta de l'ànima. 45 revolucions
Obrint Pas (99). 45 revolucions-Propaganda
Terra (02). 45 revolucions-Propaganda
'Obrint pas, continuem avançant, recuperant el somni que tots hem somniat'
Així
és com és defineixen els Obrint Pas, un grup de joves del País Valencià.
Obrint Pas va aparèixer a València amb l'objectiu d'omplir un buit musical al sud de Catalunya. Així aquesta banda que té els Negu Gorriak entre d'altres referents abarca tot un conglomerat d'estils des d'ska fins el hardcore i tot barrejat amb música tradicional.
El fet que aquest grup no sia gaire famós al Principat es deu principalment al fet que, tot i haver guanyat l'Enderrock en el seu moment i rebre bones ofertes de diverses discogràfiques del Principat, hagin optat per muntar el seu propi segell: 45 revolucions. Tot i això si bé és cert que els hi hagi pogut restar publicitat en un inici, també és cert que d'altre banda el grup s'assegura la independència i integritat que necessita una banda musical de les seves característiques per sobreviure.
Al seu treball La revolta de l'ànima
tot i que al Xavi, el compositor del grup, no li agrada recórrer a lletres
plamfetaries sinó més aviat lletres creatives és fàcil de desxifrar la
temàtica de les seves cançons. Ells disfruten tocant però alhora volen
aprofitar-ho per reflectir tot allò que els passa com a joves catalans
de València. Els components dels 
Obrint Pas reneguen
de viure d'esquenes a la seva realitat i s'impliquen tant com poden fent
que el seu missatge arribi a quanta més gent millor. No són un grup polític
però sí que són un grup de música marcadament polític format per gent
que te la seva individual forma de pensar però que comparteixen el fet
de ser joves independentistes i revolucionaris.
Del seu genial disc La revolta de l'ànima, reeditat per cert amb col.laboració amb el segell compromès Propaganda; cal destacar la frescor de les seves cançons, veus, raggamuffins i ritmes africans. La revolta de l'ànima, som més, els crits de la terra, el ritme de la gent i Àfrica són les cançons d'aquest disc on cadascuna aporta quelcom de nou i no poguent-se prescindir de cap.
Veritables danses de guerra al só de dolçaines. Les dianes de les seves lletres: l'atac a la terra i les lleis de mercat. Una única crítica, cinc cançons se't fan massa curtes i quan més gaudeixes de l'àlbum va i s'acaba... però per sort comencem segle amb nou CD dels Obrint i amb... onze cançons!!
El nou treball s'anomena com ells mateixos... Obrint Pas i és tota una sorpresa ja no sols pel nombre de cançons sinó pel seu estil i la presència de mitjans. En Obrint Pas la temàtica de les lletres es manté intacte però els ritmes maduren, s'endureixen i opten per marcar diverses línies musicals ben diferenciades dins del mateix treball.
En un grapat de cançons s'allunyen, potser un pel massa pel nostre gust, dels seus raggamuffins inicials per apropar-se al hardcore. El primer cop que vaig sentir la primera cançó vaig tenir aquella sensació que allò em recordava quelcom que ja havia sentit abans, un só i ja està... els Bad Religion, sens dubte! Les línies de guitarra son molt similars alhora que les percussions, la veritat no podem dir el mateix de les dolçaines. Cada cop, Telefeixisme, Temps d'esclatar i Continuant avançant són mostres clares que no feien més que confirmar aquesta impressió inicial.. la més important.
Però tranquil@s que sol cal que escolteu Sota el seu cel, Quan no ens quede res i Trencar el silenci per gaudir dels Obrint de sempre. Trencar el silenci és definitivament la millor peça del disc, suposo que també influeix la simpatia que ens desperta les referències al gran Tio Canya i que sia el més pur estil Obrint. Quan no hi ets, un cant pels presos polítics que continuen a les presons espanyoles i d'arreu, és un reagge d'allò més caribeny.
I arribem a la tercera via, que és una combinació de les dues anteriors i No tinguis por n'és la millor mostra... hardcore i dolçaines per la puresa de l'amor i la lluita de tots aquells que són maltractats i que tant cops ens creen aquelles contradiccions internes quan ens veiem abocats dins l'espiral de l'odi. No tingues por... és la confirmació a ritme de reagge d'aquesta tendència... cap agressió sense resposta!
Finalment el CD acaba amb Punt de Mira,
un homenatge conscient o inconscient, als Negu Gorriak, i la seva cançó
Pistolaren Mintzoa de la seva obra mestra Borreroak Baditu
Milaka Aurpegi. De fet la seva admiració cap els Negu també es mostra
en el seu directe on solen fer versions seves de Sarri Sarri entre
altres. I parlant de concerts, el directe dels Obrint Pas és actualment
i sense dubte un dels tres o quatre directes més impactants de tot l'estat.
Pura energia i dolçaines que et faran saltar sense parar coneguis o no
la seva música.
L'abril del 2002 Obrint Pas treu el seu darrer treball al mercat: Terra que és presenta oficialment a la sala Bikini de Barcelona un parell de mesos més tard. Editat per Propaganda, el treball compta amb 13 cançons.
Que ningú s'enfadi però amb Terra aquesta banda del sud s'ha confirmat indiscutiblement com la millor banda de combat rock en català. Objectiu que no era pas fàcil davant de companys com Brams, Inadaptats o els dissolts (que no auto-dissolts) Kop. Únicament és criticable de la banda el fet que de tant en tant combinen actuacions impecables amb més fluixes.
Terra és un recull de temes compromesos amb lluites d'aquí i d'allà com demostren Fuster i Sense terra. La primera cançó fent referència a un dels autors valencians més compromesos amb els Països Catalans mentre la segona fa referència al moviment dels sense terra que es veuen obligats a ocupar les terres dels patrons americans per subsistir-hi. Un CD de só més treballat que l'anterior però amb un contingut polític encara més marcat. Les dolçaines continuen gaudint d'un pes preferent en el conjunt del ritmes, uns ritmes molt molt ballables i enèrgics. Contràriament al que és podia esperar d'un disc d'inspiració americana, els ritmes caribenys són afortunadament força absents i els Obrint mantenen el seu estil propi i immaculat. Volien fer un disc que recollís el costat bàsic del grup, la forma de ser, pensar i compondre les cançons utilitzant el concepte de terra en moltes cançons i serveix de nexe d’unió. El millor treball dels Obrint Pas.
És difícil quedar-se amb 1, 2, 3, 4 o 10 cançons del disc doncs totes són rodones. Tot i així, és cert que en tots els seus concerts les més ballades són Més lluny i El cant dels Maulets. Aquesta darrera peça que ja portaven molt de temps tocant en directe ara es gravada amb els seus creadors i, també valencians: Al Tall.
La banda valenciana d’ska i fusió tradicional ha preparat un nou espectacle per a la gira preparada per aquest 2003: Obrint Pas en directe 2003. El divendres 21 de març es donarà el tret de sortida al tour a la sala Razzmatazz, un concert de presentació on s’estrenarà el nou format de d’espectacle. Obrint Pas sortirà a principis d’abril en gira europea visitant Alemanya i Itàlia per continuar amb l’Obrint Pas en directe 2003 a la tornada a la península.
Obrint Pas està format pel Xavier, guitarra i veu; Josep, baix; Marc, bateria; Miquel G., dolçaina, veu i percussió; Robert, guitarra; Miquel R., veus i teclats.
Contacte: 938726056
http://botiboti.org· iniciativa
cultural de promoció de la música en català ·
info@botiboti.org
disseny,
manteniment i promoció web: latevaweb.com