|
|
||
|
Amb el Diccionari de figures retòriques publicat per Llibres de l'Índex el 1995, en una primera edició, i el 1996, en una segona edició (revisada i augmentada), els autors (Joan A. Oriol Dauder & Joan Oriol i Giralt) han volgut contribuir a la recuperació de la Retòrica al nostre país --tants anys oblidada i negligida-- oferint, per primera vegada, un diccionari complet de les figures d'estil i de diversos recursos expressius. Per poder dur a terme aquest propòsit, han hagut de fixar en català bona part del lèxic retòric, una tasca no gens fàcil, atesa la complexitat de la matèria. La retòrica clàssica sovint ofereix una duplicitat de termes (derivats del grec i del llatí) per a la mateixa figura, duplicitat que s'ha mantingut en les llengües modernes. En d'altres ocasions, els termes no són clars i una mateixa figura ens ha arribat amb diversos noms, de vegades diferenciats només per algun matís. També la lingüística i l'estilística modernes (Mounin, Morier, el Grup de Lieja, Genette, etc.) han encunyat termes nous per referir-se a recursos moderns o, de vegades, a figures que ja tenien un nom en la retòrica clàssica, etc. A banda d'això, els autors d'aquest diccionari també han hagut de superar la dificultat d'haver de fixar un lèxic retòric que, molt sovint, no es troba recollit en els nostres diccionaris, però que, en canvi, és ben usual en llengües com el francès i el castellà. Amb tot, els autors esperen que aquest Diccionari de figures retòriques i altres recursos expressius sigui un instrument de treball útil per al públic interessat en l'estilística, i que ens acosti una mica a més a la tan desitjada normalitat. |
||
