AIXÒ QUE EN DIUEN ESTAR ENAMORAT
Joan Manuel Serrat
---------------------------
Això que en diuen estar enamorat
Toca a qui li toca
El més prudent es pot quedar amorrat
De quatre potes

Més d'un científic ho ha catalogat
Com una malaltia
Que es cura amb contacte amb la realitat
De cada dia

Els arbres amaguen el bosc
Però és tan bonic que sembla mentida
Sempre és el primer cop
I sempre deixa ferida

El qui ho pateix dona per assentat
Que com aquella bruna
No n'hi ha cap més, sense haver-les tastat
Una per una

Afirmarà, amb mirada de xai
Que com aquella rossa
No n'hi ha cap més, sense haver sortit mai
De Saragossa

Es van perdent les proporcions
Només hi ha un tema de conversa
Es confonen les il·lusions
Amb el cul i viceversa

Això que torna el ferotge manyac
I el vell criatura
Té uns sintomes molt semblants al atac
De calentura

S'atapaeix el cap, s'estova el cor
De l'infernal nirvana
Però té una cosa potser al seu favor:
No s'encomana

Perque això pugui prosperar
No n'hi ha prou amb una parella
D'enamorats, ho han d'estar
Ella d'ell i ell d'ella

El perseguim i ens persegueix perquè
De tant en tant funciona
És un instant, però aquest instant només
Aquesta estona

És una traca que rebenta el pit
És emplenar l'eternitat
És parlar amb el Déu, atrapar l'infinit
Això que en diuen estar enamorat