IMMA LLORT I JUNCADELLA

La pobresa i la impossibilitat de subsistir al lloc d'origen obliga famílies senceres, joves, nens i nenes a abandonar les zones rurals i ocupar els carrers de les grans ciutats de la Índia amb l'esperança de sobreviure.

Abans d'analitzar les condicions de vida de les nenes que arriben a les ciutats o han nascut en aquestes condicions de precarietat i duresa analitzarem el paper de la dona i/o les nenes a la societat índia amb la finalitat de situar l'anàlisi dins d'un marc més ampli.

La República de la Índia és un dels pocs països del món amb menys dones que homes (929 dones per a cada 1000 homes al cens de 1991) i on l'esperança de vida és inferior per a les dones. Aquesta situació s'està degradant amb el temps, sobretot des de que existeix la possibilitat de determinar el sexe del fetus durant els seus primers mesos de vida. L'amniocentesis com a mètode que facilita la pràctica d'abortament selectiu per sexe s'està generalitzant, sobretot entre les classes i castes mitges i altes.

L'Hinduïsme, religió majoritària al país i que compta amb gran influència inclús entre la població no hindú, considera estríctament necessari que sigui un fill (i no una filla) el que encengui la pila funerària del seu pare i/o mare per a assegurar la seva purificació al moment de la mort.

Per una altra part, el Codi de Manu (Codi moral que es va escriure al periode d'Hinduïsme Èpic i Purànic, temps al que pertànyen el Ramayana i el Mahabarata), base de la moral popular actual, indica la possició de subordinació pròpia de les dones respecte als homes. ".... si bé mancat de bones qualitats, el marit ha de ser constantement adorat i respectat com deu per la seva dona." (5.154). El seu pare la protegeix a la seva infància, el seu marit a la seva juventut i els seus fills mascles a la vellesa; la dona no és feta per a tenir independència." (9.3) (Hawley and Wulff, The Divine Consorts. Ed. pg 210. ).

D'aquestes paraules es dedueix també que els fills mascles són la seguretat dels seus pares a la vellesa, element molt important a una societat on la majoria de la població no compta amb una pensió al deixar d'estar en condicions per al treball assalariat.

Les dones, discriminades sexualment inclús abans de nèixer,

(salvant les diferències per classe, casta, religió, etc...) ocupen una possició secundària dins la família i a la societat. Desde la seva infantesa reben pitjor alimentació, menys atencions sanitàries i menys educació que els seus germans mascles. Se'ls hi exigeix ajudar econòmicament a la família a una edat més aviat amb el que han d'abandonar abans l'escolarització. Desde molt petites ajuden a les tasques de la reproducció (recollir llenya, aigua, herba per al ramat, cuinar, etc...) i són responsables de la vigilància dels seus germans i germanes més petits/es. Tota inversió econòmica i afectiva realitzada en les filles no repercuteix mai a la seva pròpia família, ja que al casar-se perden el seu vincle familiar anterior. A tot alló s'ha d'afegir l'esforç econòmic que suposa la dot (dowry) de les filles, que malgrat d'ésser prohibida per la llei s'ha convertit en una pràctica cada cop més generalitzada, inclús entre la població musulmana i cristiana. El pagament a terminis i el no pagament de la dot compromesa exposa a les dones a alts graus de violència per part del marit i la seva família arribant fins a l'assassinat, encobert com a suïcidi als mitjans de comunicació.

Les dones mancades d'estatus i poder s'inicien a la vida adulta a travers del matrimoni (en un 95% es tracta de matrimonis de conveniència arreglats pels seus pares) i la maternitat.

Tractànt-se d'una societat patriarcal, patrilinial i patrilocal, les dones, a la major part dels casos, no participen de l'herència de la família i, a cambi, se'ls otorga una dot amb la finalitat de fer un millor casament. Al casar-se passen a formar part de la família del seu marit i a conviure amb ells, perdent la relació amb la seva pròpia família, sobretot a les comunitats més ortodoxes, on la pràctica habitual és casar a les filles amb famílies de zones allunyades geogràficament.

Les dones han d'arribar verges al matrimoni i la seva puresa és l'honor del marit i la seva família, els quals s'encarreguen de controlar que així sigui. Les dones de castes i classes acomodades pateixen més control i reclusió mentres que les dones pobres han de sortir per treballar i no se les pot mantenir tancades a casa.

La maternitat és la essència de la vida de les dones a la societat índia tradicional. Una dona adulta sense fills no és dona, essent per aixó repudiada i abandonada per la família i la societat. D'aquí la pressió que s'exerceix sobre les dones per a que concibeixin sobretot fills mascles.

Quan neix un nen es celebra àmpliament mentres que el naixement d'una nena es considera una desgràcia i una càrrega, sobretot si encara no hi ha nens a la família. Els fills mascles pertanyen al pare, encara que donin prestigi, estatus i poder a la mare.

Aquesta situació és comú a tots els grups socials encara que es manifesti distintament a cadascú d'ells.

Les nenes pobres dels carrers de les grans ciutats pateixen la mateixa discriminació per gènere, a la que cal afegir una discriminació de classe, casta, ètnia, edat, etc...

Nascudes en un entorn familiar de condicions econòmiques i socio-culturals que no afavoreix el seu desenvolupament com a persones, sovint marginades pel fet d'haver nascut dones i en ocasions abandonades voluntaria o involuntàriament per les seves famílies, les nenes es veuen obligades a les responsabilitats d'una vida adulta, sense experimentar la infància. Als quatre o cinc anys assumeixen les feines domèstiques i surten als carres juntament amb els seus germans a buscar-se la vida. Són les nenes i les seves mares les que es desplacen diàriament a la recerca de llenya com a combustible i les encarregades d'aconseguir aigua per al consum de tota la família. Aquestes tasques poden suposar, segons els casos, desplaçaments de fis a deu Km. diaris o cues de moltes hores devant dels pocs pous d'aigua al seu abast, suposant un promig de sis o set hores diàries extres que s'afegeigen a la ja sobrecarregada jornada laboral de les dones. Aquestes hores es resten del descans i, en el cas de les nenes, també d'hores d'estudi.

Els barris urbans que allotgen a la població pobre, pel general no són reconeguts legalment, són barris joves, de cases autoconstruides i no compten de cap infraestructura ni serveis mínims. En aquestes condicions les dones no compten amb la privacitat mínima que assegura la seva dignitat. No existeixen els serveis, però tampoc l'alternativa del bosc o camp al seu voltant amb el que compten a les zones rurals. Tot aixó facilita que les dones i les nenes siguin víctimes d'agressions sexuals dins de la seva mateixa família, al barri o als carres on treballen.

La virginitat de les nenes és un valor molt important e inclús entre les poblacions pobres urbanes essent en aquestes condicions molt més difícil de garantir. No és d'extranyar que la pràctica dels casaments infantils (prohibit per la llei desde 1880), per arribar al matrimoni abans de la ruptura de l'hímen sigui habitual i serveixi d'estratègia per a protegir contra violacions i altres abusos sexuals a les nenes. Normalment aquests matrimonis no es materialitzen fins que els dos cònjuges arriban a l'adolescència. Les nenes es converteixen en mares als 13 o 14 anys, tant aviat com la biologia ho permet.

Els embarassos i abortaments freqüents, la malnutrició i la duresa de les condicions de vida i feina d'aquestes nenes-mares recorta les seves vides.

Una altre característica d'aquestes poblacions és que són matrilocals. Des de la possició d'una família pobre d'una zona rural, sense alternatives, la possibilitat d'emigrar a la ciutat és l'única solució. Per aixó aquestes famílies intenten casar als seus fills mascles amb nenes o adolescents dels barris marginals de les ciutats, donant així el seu primer pas d'apropament a la ciutat. En aquest cas no s'exigeix dote a la família de la dona, però s'espera a cambi que aquesta es responsabilitzi i acolli al seu fill. En aquest cas són els nens o homes els que es desplacen a viure amb la família de l'esposa.

Les responsabilitats de la reproducció, la divisió sexual del treball i l'escassesa de capacitació dificulta l'accés al treball assalariat de les nenes del carrer restringint les seves possibilitats al mercat informal, en condicions d'inferioritat, a la prostitució i als treballs que la resta de la societat no vol assumir.

Les nenes, les seves mares i àvies realitzen les tasques més dures i que presenten un major risc per a la salut a la construcció dels carrers, carreteres, edificis, etc... i altres treballs com a jornaleres. Les dones van a l'obra amb els seus fills/es petites, essent frequents els accidents.

Moltes dones i nenes subsisteixen gràcies a les rúpies que treuen de la recollida selectiva de les escombreries i a la venda a intermediaris de materials reciclables com paper, cartró, vidre, etc.