Els enfrontaments violents entre comunitats ètnic-religioses diferents es repeteixen regularment en tots els països del sud d'Àsia. No es tracte d'un problema recent, però si sembla incrementar-se amb el temps.

Països Hindustànics, caracteritzada per la diversitat ètnica, lingüística i religiosa de la seva població, és ara escenari d' enfrontaments molt violents entre les diferents comunitats. Poblacions musulmanes i hindús han conviscut durant segles, amb moments de més o menys tensió, sense arribar als extrems de violencia que avui dia es viuen a l'Índia, Pakistan i Bangla Desh. Els enfrontaments entre les comunitats hindús i budistes a Sri Lanka són, també, d'aquest últim segle.

La política de divisió, fomentada pel poder britànic colonial a la regió, va contribuir a crear un ambient de desconfiança i recel entre els diferents grups. Desconfiança, que més tard ha estat alimentada pels diferents grups religiosos extremistes. Amb l'objectiu d'apropiar-se del control polític i econòmic del país, aquests grups, juguen amb la sensibilitat de la gent més vulnerable, utilitzant un discurs de defensa dels drets d'una comunitat religiosa o ètnica determinada, a expenses de les altres.

Un dels temps més conflictius i sanginaris va venir amb la Independència i la Partició, al 1947, entre l'Índia (amb una majoria de població hindú) i el Pakistan (amb majoria de població musulmana). Milers de persones de religió hinduísta van haver de deixar-ho tot i fugir de les seves terres (ara sota control del Pakistan) per buscar refugi a l'Índia i viceversa. Milers (alguns/es historiadors/es apunten els dos mil.lions) de persones varen morir en els brots de violència que es van produir, aleshores, entre les dues comunitats.

Els anys 80 - 90 han vist un increment d'aquest tipus de violència. En la lluita per aconseguir més poder polític, la majoria dels partits dirigeixen les seves campanyes cap a una comunitat (religiosa, lingüística, ètnica, de castes ) determinada prometent -els hi certs privilegis respecte de les altres i fumentant l'odi. Els partits polítics juguen a fer una política ètnica-religiosa, que pot tenir i té conseqüències tràgiques i violentes, en societats multiculturals com són la societat índia, la pakistanesa, la Bangla Deshi i la societat de Sri Lanka.

Organitzacions paramilitars nacionalistes hindús, com la RSS ( Associació de Voluntaris al Servei de la Nació, promotors de l'assesinat de Mahatma Gandhi) que defensen una Índia pels hinduístes i volen acabar amb el discurs de l'Índia secular promogut per en Nerhu, van naixer als anys 20, però a poc a poc han anat guanyant un espai en la societat india, fins al punt d'aconseguir convertir-se en una força política important. El decembre de 1992, els fundamentalistes hindús van organitzar una marxa per destruir la mesquita de Babri a Ayodhaya, Uttar Pradesh; denunciant que aquesta s'havia construit damunt d'un temple hindú que feia honor all lloc on va nàixer el deu Rama. Davant la sorpresa de tothom, la destrucció es va fer efectiva i sorgiren brots de violència contra la comunitat musulmana per tot el país. Hi va haver més de tres mil persones mortes i ferides, cases cremades, pèrdues materials diverses, etc... Una vegada més, la gent es va sentir amenaçada pel fet de pertanyer a una religió minoritaria al seu país.

Aquestes revoltes comunalistes, deliberadament organitzades, provoquen reaccions en cadena a tota Països Hindustànics.

A Bangla Desh, animats per els grups fundamentalistes musulmans, joves radicals ocuparen els carrers i descarregaren contra la població de religió hindú provocant també, morts, ferits i pèrdues materials diverses.

Ni el govern indi ni el de Bangla Desh van intervenir per aturar el conflicte. De fet, encara no hi hagut cap judici per aquest cas. La passibitat de la policia, dels tribunals i del govern, fa suspitar que encara que el govern no ho aprobi obertament, tampoc condemna els fets i n'és còmplice.

El comunalisme afecta, actualment, a tots els nivells de l'Estat: la policia es criminalitza, la justicia s'immovilitza, la classe política disposa de màfies que alimenten les tensions intercomunitàries, etc.

Aconteixements com el d'Ayodhya, generen un ambient de tensió permanent entre les diferents comunitats ètnic-religioses, sobretot per la desconfiança que creen en l'aparell de l'Estat i la sensació d'inseguretat pernanent dels grups minoritaris a ambdós països. En els darrers anys apareixen barris diferenciats per l'afinitat religiosa dels seus habitants. S'està produint una segregació geogràfica i econòmica entre la gent de creences religioses diferents. La por i les amenaces inciten a les "minories" religioses a traslladar-se al país on la seva religió és majoritària.

La persecució, de l'escritora Taslima Nasreen, militant feminista i anti-integrista, per la seva denúncia contra la violència de certs grups integristes musulmans sobre la minoria hindú al país, és una prova ben clara del poder polític creixent dels grups integristes islàmics a Bangla Desh. El seu llibre Lajja (Vergonya), que va aparèixer al mercat al febrer de 1993 i del qual s'en van vendre més de 50.000 còpies, li va costar la petició de la pena de mort per part dels integristes islàmics del seu país, que varen considerar el llibre una ofensa contra l'Islam. Taslima, que acusava a les institucions religioses islàmiques del seu país d'oprimir a les dones, va haver de fugir i buscar refugi polític a Europa fins que el govern de Bangla Desh li pogués garantir protecció. Actualment torna a ser a Bangla Desh i continua lluitant amb altres dones per millorar la situació de les dones al seu país.

Les relacions econòmiques entre Bangla Desh i els Països del Golf Pèrsic han contribuit a enfortir les tendències més conservadores i extremistes de l'Islam a Bangla Desh. En aquest moment, al país hi ha més escoles coràniques que escoles estatals, les ONGs (organitzacions no guvernamentals) i els serveis (bancs, hospitals, etc...) islàmics s'extenen per tot el país.

L'organització nacionalista islàmica, El Jamaat E Islami té cada dia més força tant en la societat bangadeshi com a la pakistanesa. A Bangla Desh tenen capacitat per movilitzar multituts, però només aconsegueixen entre el 12% i el 15% dels vots en les eleccions generals. El Jamaat té una forta influència sobre els partits que obstenten el poder i els obliga a tenir sempre present el fenòmen religiós.

La rivalitat històrica entre Pakistan i l'Índia que comença amb la divisió entre els dos països en el moment de la Independència i s'alimenta en les tres guerres que han tingut entre ells, es torna més perillosa des que ambdós països tenen tecnologia nuclear i reconeixen que la utilitzarien en contra de l'altre si es sentissim amenaçats. El conflicte es centra principalment en el territori de Catxemira (on hi ha una majoria de població musulmana fortament reprimida pel govern indi), que els Pakistanesos es volen anexionar i l'Índia no ho vol permetre sota cap concepte. No hi ha rés millor que aquesta rivalitat per justificar, davant d'una majoria de població que viu en condicions d'extrema pobresa, la desmesurada despesa militar que ambdós països tenen.

A l'Índia el BJP (Bharatiya Jhanata Parti), partit polític dels nacionalistes

hindús, s'ha convertit en la principal força d'oposició amb capacitat prendre el poder, en les últimes eleccions, al Partit del Congrés (que mantenia el privilegi de governar el país des de la Independència). El Pakistan, amb una constitució laica, viu avui sota una mena de sharia o llei islàmica.

El creixement dels fundamentalismes religiosos fa que tradicions culturals, festes, espais de culte, etc. abans compartits per gent de creences religioses diferents, actualment s'organitzin d'una manera que asseguri l'exclusió de la gent d'altres religions. Aquestes festes s'utilitzen per fer propaganda política integrísta, són un instrument d'exclussió i promouen la por entre els que no pertanyen al grup religiós que organitza la festa.

Al mateix temps que creix el poder dels grups polítics i religiosos fundamentalistes, també creix la preocupació de la població civil que defensa un model de societat secular en els diferents països de Països Hindustànics.

En els darrers anys, sobretot a l'Índia, s'han multiplicat les iniciatives que promouen la comunicació, el coneixement i la tolerància entre els diferents grups religiosos del país. Una d'elles és la campanya Sabrang Communication (iniciada per un periodista i un assistent social de Bombay). La campanya té diferents eixos d'actuació:

• La redacció, publicació i difusió d'una revista periòdica de debat sobre el comunalisme nomenada "Communalism Combat".
• Un projecte d'educació laïca per les escoles de Bombay.
• Sessions de formació sobre el tema per la policia de la ciutat.
• Enquestes sobre situacions d'intolerància o incidents violents relacionats amb el tema.
• Realització de pel.licules que denuncien la violència del comunalisme i donen a conèixer les iniciatives de solidaritat entre gent de diferents religions en cas de violència comunalista.
• Participacipen en el Forum per la Pau i la Democràcia d'Àsia del Sud.
• Treballen amb el Forum Indi d'Acció Secular per realitzar un programa d'acció secular amb les ONGs de l'Índia.

Iniciatives com la campanya Sabrang Communication troben el suport de la població preocupada i sensibilitzada per el tema, però tenen dificultats per accedir a les grans masses.