COM VAIG COMENÇAR?

Cap allà l'any 1997, el bar Nummulit de Girona va canviar l'orientació del local, adaptant-lo més cap allò que es coneix com a bar musical. Així, la gran novetat va ser, a part de treure un millor profit de l'espai, la instal.lació d'una cabina per un discjòquei. Aleshores jo no era client habitual del Nummulit: era client perpetu.

I amb les millores, arribaren noves músiques. Crec que fins a tres DJ punxaven entre setmana.

Per motius que desconec, el DJ que punxava els caps de setmana, de cop hi havia dies que no apareixia.

En aquestes que un dia l'encarregat del local, en Toni Hidalgo em va demanar que si li podia fer un favor. Quin? Posar música. Quan ell anava per mú, jo ja hi era. En Toni m'acabava de donar l'alternativa.

I quina experiència tenia jo?

De fet sempre havia pensat que el més tonto és el que posa música a les festes. Tot i axí em vénen al cap dos dies en que vaig posar música en un local.

Un cop va ser a la Rectoria d'Ollers, local de regust hippy que regentava la Claudine. En el pis de dalt hi havia un tocadiscos i molts vinils. Em va donar permís per posar-ne algun i, remenant, hi vaig trobar l'Angie dels Rolling Stones. I la vaig punxar. Quan va acabar, vaig aixecar l'agulla i la vaig tornar a posar al principi de la cançó. Així fins que tres quarts d'hora després ja tenia prou traça com per clavar l'agulla al principi de l'Angie sense mirar. En aquestes que se'm va acostar una amiga meva, amb la que havia anat a la Rectoria, i em va dir: "Jordi, vols parar de posar aquesta cançó d'una puta vegada!".

El segon cop que recordo va ser en el Nummulit, un diumenge, temps abans que canviés l'orientació del local. Aleshores la música sortia d'un aparell d'aquells que hi pots carregar 5 CDs i que vagi fent. Aquell diumenge vaig demanar permís per posar quatre cançons. Les posava mirant una noia que havia conegut el dia abans i amb la que després hem estat molt bon amics. Les vaig anar encertant una rere l'altra, sense que importessin els llargs intervals entre cançó i cançó mentre canviava el CD. De cop, des de la barra, un camioner panxut va exclamar: "Ets el millor discjòquei del mòn". Aquesta nit no vaig punxar l'Angie.