Declaració
de Palma:
Medi ambient i municipalisme
Els passats dies 8, 9
i 10 de març de 2002 tingué lloc a la ciutat de Palma el
Congrés de Medi Ambient i Municipalisme, que constituí la
tercera trobada de l´Assemblea de Regidors i Regidores del País
Valencià, Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la
Catalunya Nord, Andorra i l´Alguer. Els partits sotasignants, forces
polítiques de les Illes Balears, han elaborat la següent Declaració,
com a expressió pública dels compromisos adquirits i compartits
en l´àmbit del medi ambient a nivell local.
El conjunt del territori
de parla catalana gaudeix d´una singularitat que li és pròpia
com a part de l´arc mediterrani nord-occidental, i que es reflecteix
en la fragilitat dels sistemes naturals, la presència del litoral
com a denominador comú, els escassos recursos d´aigua dolça,
una biodiversitat extraordinàriament rica i altament endèmica
, i un paisatge valuós i atractiu.
La gestió d´aquest
territori ha de partir dels paràmetres d´aquesta singularitat,
amb el màxim respecte a l´equilibri ecològic i des
de la lògica de la sostenibilitat. Aquest és el nostre patrimoni
natural, que hem de llegar a les generacions futures igual o millor de
com el rebérem.
Els homes i les dones
que des dels ajuntaments gestionen els problemes ambientals dels municipis
són els qui, probablement, coneixen millor tant les potencialitats
com les febleses del nostre territori i dels nostres sistemes urbans. Aquesta
gestió s´ha d´emmarcar en el context i característiques
pròpies de la Mediterrània i de cadascun dels territoris
que la componen. És a partir d´aquesta realitat que prenia
un sentit molt important la celebració del Congrés de Regidors
i Regidores de Medi Ambient. I és en aquest sentit que s´acordà
proclamar les següents valoracions i propostes.
La gestió dels
recursos naturals bàsics: l´aigua i l´energia renovable.
L´aigua és
un bé escàs, especialment en el conjunt de la conca mediterrània.
La planificació i la gestió de l´aigua a partir dels
recursos propis és un objectiu bàsic des del criteri de la
gestió sostenible. Malgrat això, les concentracions demogràfiques
i l´increment de població temporal en determinades zones per
motius turístics i urbanístics dificulten enormement la necessària
gestió sostenible de l´aigua. Projectes com els transvasaments
del Roine i de l´Ebre esdevenen així difícilment compatibles
amb la sostenibilitat dels recursos hídrics.
El sol i el vent representen
recursos energètics potencials dels quals el clima mediterrani disposa
d´una manera generosa. Paradoxalment, es tracta de recursos enormement
infrautilitzats com a fonts energètiques. L´aprofitament del
sol i del vent com a principals fonts d´energia representa un objectiu
primordial, generador de noves activitats econòmiques que possibiliten
l´establiment de centrals de gestió mancomunada des de l´àmbit
local. Les iniciatives per impulsar alternatives energètiques com
la solar i l´eòlica han de permetre el tancament a mitjà
termini de les centrals nuclears d´Ascó i Vandellós,
com també la disminució del consum de combustibles fòssils
i les emissions de CO2. De tota manera, remarquem que qualsevol instal.lació
de producció energètica ha de ser avaluada amb acuradíssims
criteris ambientals.
L´equilibri territorial
i la preservació dels espais naturals.
El litoral és l´espai
que probablement rep més la pressió urbanística del
conjunt del territori. La proliferació de ports esportius i d´urbanitzacions
està posant en perill la important riquesa natural que representa
el litoral mediterrani. Una gestió sostenible del litoral esdevé
necessària per a garantir la qualitat ecològica i ambiental
d´un espai que ha de seguir sent l´aposta per un turisme responsable
i de qualitat.
La muntanya és
l´altre sector del territori que està patint una colonització
destructiva, en forma d´instal.lacions de lleure, edificacions, embassaments
i obertura de nous vials. Això comporta la desaparició d´espais
singulars, la degradació de paisatges emblemàtics i la pèrdua
d´un patrimoni natural i cultural únic. La gestió sostenible
de la muntanya mediterrània és indefugible i urgent, per
garantir la qualitat de vida i la prosperitat dels seus habitants, l´ús
assenyat i respectuós per part dels visitants, i la conservació
dels seus valors extraordinaris.
Els espais rurals i l´agricultura
han de permetre la garantia de mantenir un equilibri harmònic entre
els espais urbans i els que no ho són. L´agricultura és
una de les activitats econòmiques més importants i més
esteses del nostre territori; alhora, garanteix una bona part de la gestió
i conservació dels paisatges culturals rurals. Malgrat aquesta impotant
funció de la nostra agricultura, avui és un sector que pateix
la manca d´ajuts i de cooperació. La correcta gestió
dels espais rurals garantiria també la disminució del risc
d´incendis.
Els espais naturals protegits
han d´assegurar la salvaguarda del patrimoni natural i cultural.
Des de les zones pregonament humanitzades, on la gestió ha d´actuar
com a motor per al desenvolupament sostenible de les comunitats rurals,
fins aquelles altres on s´ha de protegir i potenciar el caràcter
natural dels seus ecosistemes, el paper d´aquests espais resulta
imprescindible per a aconseguir un territori equilibrat on es pugui mantenir
la qualitat de vida.
La biodiversitat dels
territoris que representem és excepcional, especialment en el context
europeu; malauradament, no ha rebut encara tota l´atenció
i protecció que mereix. Les característiques geogràfiques
i històriques han propiciat l´existència de nombrosíssimes
espècies endèmiques, sovint limitades a zones molt petites.
La conservació de la biodiversitat ha de ser un dels indicadors
educatius i de sostenibilitat de la nostra societat: la supervivència
de tota la flora i fauna endèmica, sovint humil però no per
això poc important; la protecció dels boscos antics i altres
ecosistemes de gran complexitat; i la supervivència o retorn d´espècies
emblemàtiques com són l´ós, el voltor negre
i el vell marí.
L´impost sobre
estades turístiques, més conegut com a ecotaxa i promogut
pel Govern progressista de les Illes, representa una experiència
innovadora que aporta nous recursos econòmics i també noves
maneres de fer front des de l´administació a l´impacte
ambiental que genera en el territori la pressió humana derivada
del turisme. Aquesta passa es podria multiplicar en diverses varainats
en altres sectors i àmbits de l´administració local,
mitjançant una fiscalitat ecològica, per al finançament
de projectes ambientals.
La planificació
estratègica per avançar cap a la sostenibilitat ambiental
des de l´àmbit local.
El desenvolupament de
les Agendes 21 és l´instrument que un bon nombre de municipis
està ja dissenyant com l´eina de planificació i de
definició dels Plans d´Acció Locals, per tal d´avançar
en la direcció del desenvolupament sostenible del municipi. La valoració
dels processos, l´anàlisi de les dificultats i l´apreciació
dels resultats obtinguts representen una sòlida base que pot ser
punt de referència per al conjunt dels municipis amb voluntat política
de treballar en la direcció de la sostenibilitat.
L´Auditoria Ambiental
Municipal és l´instrument d´anàlisi del diagnòstic
ambiental i punt de partida per a l´elaboració de l´Agenda
21 Local. Les metodologies que cal seguir per a l´elaboració
d´una auditoria ambiental constitueixen l´eina bàsica
per conèixer el funcionament del sistema urbà des de la seva
lògica d´ecosistema i per definir els plans d´acció
ambientals.
La informació
i els processos de participació de la ciutadania són part
fonamental de l´estratègia d´elaboració de les
Agendes 21 Locals. La cooperació del conjunt del teixit associatiu
i la participació activa de la ciutadania són fonamentals
per crear xarxes amb capacitat per fer front als problemes ambientals.
Una nova informació i noves formes d´informar esdevenen un
objectiu imprescindible.
Els indicadors ambientals
com a baròmetre per mesurar el grau de sostenibilitat d´un
municipi i avaluar progressivament el seu desenvolupament conformen un
debat obert avui a Europa. La Comissió Europea de Medi Ambient va
proposar inicialment deu indicadors a Hannover, i la Xarxa de Pobles i
Ciutats cap a la Sostenibilitat de Catalunya treballa amb trenta en un
grup d´onze municipis. Els indicadors han de ser les noves eines
per al balanç, la mesura i la comparació dels processos cap
a la sostenibilitat, i per tant també de la qualitat de vida dels
ciutadans.
Les xarxes de municipis
s´estan convertint en l´espai de cooperació municipal
més útil, flexible i operatiu per a l´ajut recíproc,
l´intercanvi d´experiències, i l´elaboració
de projectes comuns per a l´anàlisi i recerca de solucions
de les noves dificultats que planteja la gestió local des de la
lògica de la sostenibilitat.
Propostes i experiència
sectorials en la gestió ambiental municipal.
Les àrees d´acuació
on la gestió ambiental municipal ha de posar esment són,
en síntesi, les següents: la gestió dels residus, la
gestió de l´aigua, la contaminació (atmosfèrica,
acústica, del sòl i de les aigües), la planificació
d´una mobilitat sostenible, la progressiva implantació d´energies
renovables i de l´eficiència energètica, els programes
de sensibilització i educació ambiental, la declaració
i gestió d´espais naturals protegits, i el manteniment i la
recuperació de la biodiversitat.
L´àmbit
municipal és el més proper a la ciutadania, en el sentit
físic però també polític: la democràcia,
la pluralitat i el coneixement directe de la realitat que representa són
signes evidents d´aquesta proximitat. La participació i el
respecte als drets individuals i col.lectius són la clau per trobar
solucions als problemes ambientals que a tots ens afecten i ens preocupen.
Un nou temps i una nova manera de fer política permeten encarar
amb optimisme aquests reptes.
Partit Socialista de les
Illes Balears
Partit Socialista de
Mallorca-Entesa Nacionalista
Esquerra Unida de les
Illes Balears
Els Verds de les Illes
Unió Mallorquina
Coordinadora d´Organitzacions
Progressistes de Formentera
Col.lecció Documents
d´ant nº 4
|