ARAM CARRERAS JOSA
ECONOMIA APLICADA
3ER EDUCACIÓ SOCIAL
|
|
|---|
En aquestes últimes setmanes la greu realitat argentina sembla tocar fons quan la fam del poble dispara a diari els índexs de mortalitat infantil per desnutrició.
La realitat no és una altra d’un país venut a l’estranger de mans d’una minoria de corruptes polítics i empresaris que en el seu nom provoquen la mort de més de cinquanta nens cada dia. La xifra escandalosa, però més escandalosa la consciència de tals personatges indesitjables que semblen preocupats en com cada cop fer més i més mal.
Deixant de banda si podríem parlar d’un problema de falta de democràcia, que s’ens dubte es dona, diria que el tema va més enllà i s’acosta a qualsevol exemple de genocidi en forma de corrupció de les classes dirigents i benestants enfront la majoria. Així doncs accions a títol particular, dipositant grans quantitats de diners a l’estranger davant l’accelerada crisi financera i la consequent devaluació de la moneda han portat a posar en evidència els resultats més destructors d’aquesta crisi; la fam.
En moltes ocasions aquells en qui esta dipositada l’esperança per a tirar endavant no respon als interessos col.lectius, però quan la mateixa veu del poble passa gana i la misèria es tan generalitzada la situació passa a ser tan alarmant que igual les respostes s’haurien de buscar fora, fora d’un país estancat, embargat, venut i condemnat a un cercle viciós d’insostenibilitat on el peix es mossega la cua i on construir per una banda suposa destruir per l’altra.
L’argentina , país molt ric en recursos, sembla deixar de ser dels argentins. Fins a quin punt tal patriotisme que predica la classe dirigent, no és més que un crit a la desesperada pera reunir esforços i recuperar allò que en altres dies era realment seu; les seves vaques, la seva agricultura, en fi la seva vida. Allò que ells mateixos van vendre com a mercaderia, fins a tal punt de jugar amb la vida de la pròpia persona com a conseqüència fatal de la corrupte i indigne administració i redistribució dels recursos d’una població.
Els efectes de la inversió estrangera, de tants per cents elevadíssims, i les polítiques corruptes del continu de personatges que ha anat conduint el vaixell, n’han provocat l’enfonsament, enfonsament del qual les classes més pobres n’esta patint les pitjors conseqüències. Considero trascendental la intervenció internacional en relació a la condenació del deute extern i la fi de polítiques financeres que agreugen a diari la perpetuació d’aquesta crisi.
Doncs, la situació que plantejo es fa difícil de creure en un món globalitzat que cada cop més flexibilitza l’economia a nivell munidial en busca de nous mercats on invertir. Centrant el progrés únicament a nivell econòmic, amb resultats totalment destructors i insostenibles. Els efectes perversos del neoliberalisme actual es van construint mica en mica en països com l’Argentina, on les polítiques corruptes dels seus dirigents han portat el país a la misèria, però també es van construint en països, suposadament en creixement econòmic, on cada cop les polítiques econòmiques de privatització suposen un retriment de les polítiques socials elementals i dualitzen la societat; deixant un nombre elevat de la població al llindar de la pobresa.
S’ens dubte la situació és difícil, però el que realment em sobta és aquest bombardeix noticiari que aquest últims dies estan realitzant els mitjans de comunicació en relació al problema de la fam a l’Argentina. Doncs no crec que es tracti d’un problema present i actual, sino que és un problema global a tota l’Amèrica Llatina que ja fa anys que es dona i que tanmateix s’amaga. No es dubta que el problema s’accentua amb la crisi, però realment aquest no és un problema recent i aquest continu de notícies igual respon a la voluntat política i electoralista, en favor d’aquell polític que més ràpidament solucioni el problema i freni la fam del país.
Considero importantíssim el compromís que millons d’argentins han adoptat i porten adoptant durant temps per fer front al problema que els amenaça. La red social d’aquest país s’ha activat més que mai i esta responent en molts sectors de la població i de manera molt afectiva; menjadors socials, hospitals, escoles, etc. han vist com molts professionals i voluntaris conscienciats de la problemàtica, han doblat els esforços i dedicació en una lluita conjunta en nom del mateix poble argentí.
És en aquesta xarxa social que s’esta donant a l’Argentina on recau tota la influència i capacitat per tirar endavant no només la recuperació de la crisi sinó que també, i importantíssim, la construció d’una alternativa per a que el país torni a començar de zero sota una veritable democràcia social, a favor del poble i les seves llibertats.
Davant aquesta conscienciació social en forma de revolució solidaria, són les pròpies institucions econòmiques i polítiques del país i a nivell internacional les que n’haurien de prendre nota i prendre les mesures necessàries per a poder recuperar el país construint una alternativa millor.
