dimecres, 27 d'octubre
 |
 Les restes actualment
conservades del castell de Palafolls són el resultat d'un conjunt
de reformes i ampliacions al voltant d'una construcció primitiva,
esglaonades al llarg d'un període que va del final del segle X o
principi del segle XI, fins ben entrat el segle XIV, en què assoleix
la seva grandària actual. La fortalesa es troba a la cresta d'una
muntanya allargada i de poca elevació, sobre les terres de Palafolls
i sobre la marina de Blanes. Des del seu emplaçament es dominen
les vies de comunicació de totes aquelles terres i es veu un panorama
tan extens com atractiu. És un lloc ideal per a l'excursionisme,
per la qual raó abunden les referències escrites d'aquest
castell, un dels més populars entre els de Catalunya ja que la seva
silueta és coneguda de tots els viatgers que passen per la carretera
general de França. La planta del castell, de forma allargada, és
força complexa. Des del seu emplaçament es dominen les vies
de comunicació de totes aquelles terres i es veu un panorama tan
extens com atraient. L'emplaçament, amb els acusats desnivells de
la muntanya, determina aquesta irregularitat, amb un desequilibri manifest
en les masses de construcció, ja que les més fortes i destacades
han d'agrupar-se al cim que s'alça a l'extrem meridional de la muntanya,
mentre el recinte exterior es prolonga fins al nord per cobrir tota la
longitud de l'allargat planell. Així resulta en conjunt una planta
aproximadament rectangular (amb molts accidents en el seu perímetre),
dins de la qual s'acumulen els edificis residencials a la meitat meridional
i més enlairada.Pel que fa a la defensa exterior, el terreny és
bastant abrupte i en aquesta condició natural s'assenta tot el sistema
de fortificació, que s'adapta a la configuració del terreny.
El costat més escarpat és l'oriental. Sobre el qual es repenja
la torre de l'homenatge amb el nucli residencial entorn seu. També
té una inclinació molt pronunciada el terreny a la part occidental,
a la qual mira la façana del castell. Els costats estrets del rectangle
resultarien els més vulnerables, i per això es van fortificar
d'una manera especial. A l'extrem nord, la cadena muntanyosa queda tallada
davant la muralla per un vall, ample i fondo, que potser és una
depressió natural del terreny, però probablement ampliada
i adaptada pels constructors de la fortalesa; la vegetació que la
cobreix no ens permet assegurar-ho d'una manera terminant.Pel que fa al
costat meridional, calgué posar un mur exterior i obert per establir
i defensar l'entrada. El camí venia a la fi a enfilar-se en una
rampa, encaixonada entre dos murs, per voltar després la muralla
al descobert i penetrar dins el primer recinte. Aquest està format
per un mur molt gruixut que a la seva part baixa fa de terraplè
i després s'enlaira fins a rematar en marlets quadrats que defensen
el camí de ronda. Aquest mur és d'obra de pedres grosses
i assentades, amb sagetes disposades en dos nivells. El seu perfil regularitza
els sortints de la muntanya tancant-los en baluards quadrats que així
serveixen per flanquejar les cortines. Hi ha molts panys d'aquest mur exterior
caiguts, però el que en queda permet encara determinar la seva continuïtat
i el seu traçat.Cal assenyalar la existència de la torre
com a important línia de defensa. De segur que estava destinada
a albergar un cos de guarida en aquest lloc tan apartat del gros de la
fortalesa i que a més era potser el més fàcilment
expugnable. La torre té planta rectangular, oberta de dalt a baix
cap a l'interior del recinte. Està dividida en dos pisos coberts
amb voltes de canó apuntades. La seva estructura no pot ser anterior
al segle XIII i encara serà d'època molt avançada
dins aquesta centúria. És de carreus, però toscos
i desiguals.Junt a aquesta torre i mirant a llevant, hi ha un portell de
sortida amb vestigis d'una escala.L'interior d'aquest primer recinte formaria
una plaça llarga i més aviat estreta, que després
es prolonga en un altre espai obert i en declivi davant la porta principal
del segon. Entrem ara en aquest.Queda en peu, encara molt maltractat, el
massís de la façana, sense altre buit que el de la porta,
adollada en mig punt i de dos arcs consecutius deixant entre ells el buit
per alar el rastrell i l'obertura que domina el pas per dalt, per a ser
defensat des del corredor al qual ens referim tot seguit. Passat el portal,
queda al costat esquerra un reco amb dos trams d'escala descoberta que
després s'endinsa dins el gruix del mur d dóna accés
a un corredor.El desnivell que aquí fa el terreny permet alçar
junt a l'escala esmentada una sala amb semisoterrani i planta principal.
Al primer s'arriba per una volta de canó i al seu interior degué
servir com a magatzem de vitualles.
Damunt s'alçava la sala principal del castell, rectangular
i espaiosa, amb sostre de bigues sobre arcs de fàbrica. Aquesta
estança tenia finestres obertes a la muralla i una altra damunt
la porta. Actualment està enfonsada però subsisteixen els
elements necessaris per a la seva reconstrucció. En el seu mur lateral
s'obre una porteta i una recambra, segurament per a ús del senyor
i comunicació més directa amb la seva residència.A
mà dreta, sempre des de la porta que em atravessat, el mur tomba
obliquament i davant seu veiem una altra paral·lela amb mènsules,
com a indici que devia haver una altra estança coberta. Entre un
costat i altre, queda al descobert el pati, amb el seu pis de fort pendent
i que actualment es fa intransitable a causa dels esbarzers que s'hi acumulen.
Al mig del pati i a nivell més elevat es troba la cisterna principal
de les diverses que tingué el castell. És molt espaiosa i
profunda, amb carreus i tancada amb volta per impermeabilitzar el seu fons.A
la dreta de la cisterna i a la seva altura, es conserva encara un racó
de la capella, de volta de canó apuntada, amb absis rodó,
que tenia una obertura o sagetera al mig. La il·luminació
és de pensar que seria per un ull de bou posat sobre la porta. Tenia
teulada amb massissades teules de morters, de la qual encara resta quelcom.
La part alta de la volta correspon al camí de ronda de la muralla,
que, en acostar-se a la capella, pren gran amplada. Se pujava al camí
de ronda per una rampa entre la capella i la muralla. A l'angle de la muralla
corresponent a la capella queden encara restes d'un mirador o torre descoberta
per darrera. És més probable que fos per a fins militars
que no pas de goig o de comoditat. Des de la cisterna fins a la capella
quedava un gran pati. És de creure que el tros que va des de la
porta principal fins a la cisterna estava, algun temps, cobert amb un embigat."El
tercer recinte aïllava les habitacions del servei domèstic
dels senyors, de la resta del castell. Les muralles són molt gruixudes
i altes, i donen, per la part de llevant, directament a l'exterior. Passada
la porta, se presenta una habitació, probablement descoberta, que
devia servir de vestíbul i distribuïdor general a les altres.
A la dreta es marca una altra habitació, que està limitada
per un tros de paret i devia tenir una finestra a la paret arrunada de
migdia. A l'esquerra de l'entrada hi ha la torre de l'homenatge, de parets
enormement gruixudes, amb volta de canó, i d'una gran fondària,
que té una obertura a la part superior. Aquesta torre devia ésser
molt més alta, ja que havia de dominar tot el castell, essent de
suposar que tindria almenys un altre pis. A la muralla que dóna
a llevant, en el tros superior que queda dret, hi ha una finestra tapiada.
Finalment, l'espai annex d'habitació, també tenia una finestra
que mirava a ponent, oberta sobre el pati, la qual tenia bancs de pedra,
dits "festejadors". Aquesta secció presenta merlets a la part superior.
Devia estar coberta amb un embigat, i és de construcció anterior
a la de les altres parts, probablement del segle XIII.Respecte a haver-hi
cabres subterrànies o mines, res no se pot dir, per no haver tingut
ocasió de practicar excavacions.En definitiva la distribució
d'aquest palau elemental és molt senzilla. Amb aquests elements,
abans esmentats, queda complet el programa de construccions del castell
de Palafolls, monument genuïnament militar i de caràcters típics
dins la seva època. Tot ell està construït amb una pedra
groguenca, utilitzada en aparells molt desiguals. Falta en absolut qualsevol
tret estilístic o qualsevol detall de decoració. Per establir
la seva cronologia, des del punt de vista arquitectònic, només
disposem de la traça dels seus elements utilitaris: arcs de mig
punt, voltes de canó, cobertes de bigues, marlets quadrats i sagetes
rectes.
|
|
|
|
 |
 |
En un concurs d'arquitectura convocat pel Centre Excursionista de
Catalunya l'any 1913, el guanyador, Isidre Puig, tractà aquesta
fortalesa des del punt de vista arquitectònic i subratllà
que el de Palafolls és un dels millors castells catalans de l'Edat
Mitjana. El castell, més que no pas per l'elevació on fou
edificat es distingí, i les seves restes es distingeixen encara,
pel gran buc i per la situació estratègica, al cim d'una
petita serra que s'estén de nord-oest a sud-est (quasi paral·lela
al riu Tordera), en un indret que ha d'ésser considerat clau; si,
per un costat, el castell guaitava el curs baix del riu Tordera i veia
el mar, per altre costat la fortalesa representava un nus important en
la xarxa territorial, car dominava camins prestigiosos que relacionaven
sectors gironins amb la capital catalana.
El castell de Palafolls és obra d'addicions successives que
aconseguiren la seva major importància en els segles XIII i XIV,
si bé hi pot haver alguna cosa del XII per una banda, mentre per
altre hi ha reparacions i obres de reforç atribuïbles fins
al segle XVI.Dins d'aquesta imprecisió de dates, sembla clar que
el més primitiu és el recinte sobirà, o sigui la torre,
i a més la capella. Per tant, en la construcció degueren
procedir de dins a fora, és a dir, per ampliacions del perímetre
fortificat, fins a aconseguir el que hem descrit.Ja hem dit que l'estat
de ruïna de Palafolls és molt avançat. No obstant encara
és un d'aquells castells en els quals no és inexorable la
destrucció. El que en queda encara és gran i bell. Una simple
neteja i desenrunament posaria de manifest tots els elements fonamentals
del castell i donaria la pauta per a una reconstrucció, en la qual
no hi hauria problema ni dubtes perquè les dades que la realitat
ofereix són indiscutibles. Una restauració d'abast tan gran
ens sembla sempre un somni sense possibilitats de realització. Però
si en algun lloc ha d'intentar-se, el més indicat seria justament
Palafolls pel seu fàcil i còmode accés, pel seu emplaçament
junt a una carretera principal i en el centre d'una de les comarques més
afavorides pel turisme, que trobaria un estímul de gran força
en la visita a un monument tan evocador.
|
|
|
|
Capella del Castell
Torre de vigilància
Entrada al Castell
|
