El fet que el primer dia d'abril de l'any 1129 un Berengarius de Palafolls signi com a testimoni de la defincició i evacuació dels castells de Papiol i de la Blefa feta per Berenguer de Queralt al comte de Barcelona Ramon Berenguer II, a canvi del castell d'Orís i d'altres terres, ens dóna dret a suposar que en aquella data existia un feu de Palafolls i, sens dubte també, hi havia alguna edificació fortificada, fonament tal vegada de l'actual castell. El llinatge Palafolls apareix de tant en tant en el transcurs de la història i així, segons Desclot (Crònica, cap. XXXIII), en l'expedició de Jaume I que incorporà Mallorca a la seva corona, sota el comandament de Guillem de Montcada es trobava en Guillem de Palafolls, qui es comptat, pel cronista, entre els "comdors e honrats hòmens de Catalunya".

Dissortadament la falsa història ens ofereix sobre el castell de Palafolls dades més curioses i fantàstiques que les dades vertaderes. Així ens ha calgut deixar a banda les notícies que sobre el nostre castell proporciona "Bernat Boades" ---entengui's Roig i Jalpí (Segle XII)--- el qual, en el Libre de Feyts d'Armes de Catalunya no escasseja la il·lustració sobre el castell i algun dels seus senyors.
 
 

Sembla ser que el castell de Palafolls formava part dels nombrosos feus de la casa Cabrera. En la gran història el seu paper no fou mai important ni decisiu, segurament. Quan la qüestíó dels remences potser hi tingué lloc alguna petita acció d'armes, com en tants altres castells de la Catalaunya vella, Car l'onze d'agost del 1485, N'Enric d'Aragó, lloctinent general de Catalunya, ordenava que for "ben guardat el castell de Palafolls". Com els seus veïns, el castell de Palafolls és gran , dels més extensos i complexos del país. La seva magnitud ha resistit l'abandó prolongat i la reiterada destrucció de què ha estat objecte durant segles; el seu volum és superior a l'obra corrosiva de l'home i la natura, fins al putn que, ja enfonsats els seus sostres i abatuts els seus marlets, en canvi no s'han pogut encara aterrar els seus murs ni esborrar la seva planta, que apareix completa i clara entre l'esbarzeram frondosissim que recobreix aquell paratge.