Col·lectius de Joves Comunistes som una organització
juvenil nacional de Catalunya que lluita per
transformar la
societat en què vivim.
Els comunistes partim de l'anàlisi que
aquest no és el
millor dels móns possibles (com
ens intenten vendre
quotidianament). A més, no creiem que
el que hi hagi
siguin petits problemes o una qüestió
de detalls que es
puguin solucionar amb uns quants retocs, considerem
que
l’ordre social actual (capitalisme) és
intrínsecament
perjudicial per la majoria de la humanitat
i que calen
canvis en profunditat, canvis que afectarien
a la forma de
funcionar de l’economia, la política,
la cultura i, en
general, de tot allò que afecta al
dia a dia de la vida de les
persones.
Davant d’això els comunistes proposem
una societat ben
diferent.
Un món on l’activitat humana sigui compatible
amb la
supervivència de l’ecosistema i amb
l’existència dels altres
inquilins del planeta terra. L’actual model
econòmic, basat
en el benefici empresarial, el consumisme
i la rapinya és
incompatible amb el medi ambient i, per tant,
compromet
molt seriosament el futur de la humanitat
en els propers
segles.
Un món globalitzat des de la solidaritat
i el respecte a la
pròpia identitat entre les nacions,
amb igualtat en termes
de justícia econòmica i nivell
de vida però divers en les
cultures, precisament l’oposat al que es pretén
imposar
ara, basat en l’hegemonia cultural de l’imperi
estadounidenc, amb brutals diferències
de riquesa i
benestar entre nord i sud i on la guerra i
l’opressió de les
nacions febles estan a l’ordre del dia.
Una societat on la immensa majoria de la riquesa
i la
propietat no es concentri en les mans d’uns
pocs sinó que
sigui en mans de la majoria al servei de les
necessitats de
la majoria, on l’economia sigui al servei
de les persones i
no les persones al servei dels índexs
macroeconòmics.
Una societat on la política no es faci
des de dalt per unes
elits dirigents més sensibles als interessos
dels poders
econòmics que no pas als interessos
de la gent sinó que es
faci de baix a dalt, amb democràcia
directa, on tothom
puguem decidir d’una forma quotidiana sobre
les qüestions
que ens afecten.
Una societat on la solidaritat i la cooperació
entre les
persones substitueixi a la competitivitat,
l’individualisme
salvatge i la confrontació. Una societat
d’igualtat real, on
no hi hagi discriminació per
raó de gènere, raça, nació,
poder adquisitiu o inclinacions sexuals.
Una societat de llibertat a la pràctica.
On les penúries
econòmiques, l’alienació en
el treball, la manipulació dels
mitjans de comunicació, la publicitat
consumista i la
imposició de les autoritats no limitin
la llibertat de les
persones. A la societat actual la llibertat
està només a
l’abast de la minoria que té diners
per pagar-se-la. Davant
d’això nosaltres proposem una societat
que doni un marc
col·lectiu de participació i
democràcia on els individus
puguin desenvolupar els seus propis projectes
de vida
lliurement i sense perjudicar als altres.
Quan nosaltres parlem de societat socialista
és
precisament d’aquest altre tipus de societat
del què estem
parlant. Som conscients que aquest nou tipus
de societat és
encara lluny i que és una tasca ben
difícil treballar en
aquesta direcció quan hi ha tants interessos
creats
defensats pels grans poders (econòmics,
polítics, militars,
mediàtics, culturals). Tanmateix sabem
que els i les
treballadors/es som la majoria i que som nosaltres
qui
mantenim la màquina funcionant amb
el nostre esforç, una
màquina que, però, no controlem.
Per això veiem possible
aquest canvi, mitjançant l’organització
de les persones,
aportant la seva intel·ligència,
la seva força, el seu
entusiasme i la seva dignitat per donar-li
la volta a la truita.
Nosaltres comencem aquesta tasca aquí
mateix, a casa
nostra, sense oblidar però la nostra
vocació
internacionalista, és a dir, sense
perdre de vista el fet que
la realització d’un canvi en el model
de societat no pot
tenir un èxit complet sinó és
produeix un procés a escala
mundial. Per això nosaltres ens mantenim
en contacte i
col·laborem amb gent que lluita per
la seva emancipació
arreu del món, especialment en els
països empobrits
(empobrits a causa de l’ordre internacional,
no perquè
siguin víctimes d’una maledicció)
on la situació és més
greu.
A Catalunya la situació no és
gaire afalagadora. Les
polítiques neoliberals malmeten cada
dia més les
conquestes socials dels i les treballadors/es,
això no fa més
que posar en evidència la cara més
poc amable del
capitalisme. Els sous es congelen o es baixen
en
comparació amb uns beneficis empresarials
i bancaris
senzillament espectaculars (entre el 20 i
el 30 per cent
cada any). Mentre se’ns diu que cal estrènyer-se
el cinturó,
és a dir, moderar salaris, retallar
despesa social,
acomiadaments en massa, precarietat laboral…
els
banquers i grans empresaris fan el seu agost.
Aquests fets
queden maquillats per uns índexs econòmics
amplificats
pels mitjans de comunicació que en
realitat no volen dir
res. Potser es cert que l’economia va bé,
però aquest
concepte d’economia tan esbiaixat no inclou
ni als i les
treballadors/es (especialment joves i dones),
ni a les bosses
de misèria (15% de la població
catalana), ni als petits
botiguers, ni a la gent gran, ni als pagesos.
Tot aquest procés es fa amb la complicitat
(més o menys
intencionada) de les oligarquies de poder.
La immensa
majoria de partits coincideixen en l’essencial
del model de
societat, per després escenificar pantomimes
de grans
diferències i enfrontaments durant
els períodes electorals.
Els grans sindicats fan el joc a la patronal
assumint uns
plantejaments que no són propis de
la classe treballadora
sinó producte de la burocratització
i de l’allunyament
pràctic de la realitat quotidiana dels
i les treballadors/es.
Els grans mitjans de comunicació presenten
una realitat
deformada i parcial al servei dels grups financers
i polítics
que els hi donen suport.
Els joves som una de les primeres víctimes
d’aquesta
Catalunya del segle XXI. Enfront un concepte
de nació
d’estar per casa basat en el sentimentalisme
barat i
manipulador de la dreta els comunistes catalans
fem una
aposta de nació per al poble català
realment existent,
volem una Catalunya del benestar, una Catalunya
pels i les
treballadors/es, una Catalunya de llibertat
no tutelada i de
democràcia no manipulada, una Catalunya
que pugui
decidir sobiranament sobre el seu destí
com nació, una
Catalunya, en definitiva, socialista. Catalunya
no es
defensa solament ni principalment ballant
sardanes, anant
a Montserrat, menjant botifarra i sent del
Barça, nosaltres
pensem que Catalunya es defensa en el dia
a dia, amb la
gent del poble, lluitant per canviar la societat,
vertebrant
una societat civil que, des d’avall, millori
les condicions de
vida de la majoria i canviï un paradigma
de societat
profundament injusta i antihumana.
A CJC-Joventut Comunista elaborem col·lectivament
estratègies que després apliquem
per tal d’aconseguir els
objectius exposats anteriorment. El nostre
treball està
encaminat cap a la autoorganització
dels joves catalans en
la lluita pels seus drets i la transformació
de la seva realitat
quotidiana. Es per això que impulsem
i participem en
moviments de joves als instituts, als barris,
als pobles, als
llocs de treball i a les universitats. Pensem
que a partir de
moviments populars amples, participatius,
democràtics,
oberts i no polititzats que lluitin per problemes
concrets els
joves aniran, de forma natural i mitjançant
la seva
experiència organizativa i de lluita,
adquirint consciència
de la problemàtica global que genera
aquests problemes.
A més d’això, a CJC-Joventut
Comunista ens agrupem els
joves que tenim consciència de que
el problema és el
sistema econòmic, polític i
social capitalista i apostem
clarament per una Catalunya socialista o,
simplement, els
joves que tenim ganes de fotre més
canya o que estem
més implicats. Fem extensives les nostres
idees i visions
sobre la realitat i anem creant una cultura
reivindicativa i
crítica, intentant sumar a més
joves per poder enfortir
l’alternativa. Mitjançant el debat
i la participació, sense
dogmatismes i des del pragmatisme (que vol
dir veure com
aconseguir els teus objectius i no canviar-los
pels seus
oposats) anem acumulant experiències
i anem aprenent
dels nostres errors, enfortint-nos dia a dia.
A CJC-Joventut Comunista funcionem mitjançant
els
col·lectius, que són els grups
bàsics de militants que
treballen en equip desenvolupant i aplicant
el projecte del
conjunt de l’organització al seu àmbit
de treball. En funció
dels tipus d’àmbits de treball els
col·lectius s’agrupen en
federacions. En aquests moments existeixen
tres
federacions: la de Territorisformada pels
col·lectius de
barris i de pobles (p. ex. Col·lectiu
de Cornellà), la de
Brigades formada per les brigades de solidaritat
(p. ex.
Brigada Dolores Ibarruri de solidaritat amb
Cuba) que
desenvolupen projectes de cooperació
amb d’altres països
i la d’Universitat formada pels col·lectius
de facultats i
universitats (p. ex. Col·lectiu Universitat
Pompeu Fabra). A
més a cada federació existeixen
organismes de
coordinació i per coordinar l’activitat
del conjunt de
l’organització tenim el Comitè
Nacional.
Després del fracàs de l’experiència
als països de l’est
(fracàs que es produeix en realitat
molt abans del 1990 ja
que s’havien abandonat molts dels principis
del que ha de
ser una societat socialista) ara ens trobem
en un moment
de la història on comença el
segon “round”. Catalunya ha
demostrat al llarg de la història ser
una terra de rebels i de
lluitadors, de gent que ha estat en ocasions
tocant amb la
punta dels dits el socialisme. Ara potser
som pocs però
mentre hi hagi gent hi haurà esperança
i mentre el món
segueixi sent essencialment injust hi
haurà motius per
negar-se a acceptar la voluntat dels poderosos.
Per això et
necessitem a tu i a molts més com tu,
gent treballadora
que no es conforma i que vol construir una
nova
alternativa, que vol repensar la lluita i
corregir els errors
del passat, per a que, algun dia (quant més
aviat millor), la
història canviï de guió
i de protagonistes.
Com diuen les Madres de la Plaza de Mayo “La
única lluita
que es perd és la que s’abandona”.
Recorda que tots som necessaris però
ningú
imprescindible. |