En una inscripció matrimonial a l´Arxiu Capitular de Barcelona del 7 de desembre de 1528 figura un individu anomenat Miquel Gensana: "Mqll Gensana ... amb Miquela filla de Joan Salat", però no hi consta el lloc de procedència. També al mateix Arxiu Capitular hi ha les següents inscripcions: "Pere Jansana pagés ab na Maria filla de Jo Amat" (desembre de 1553) i "Antoni Gensana daguer ab Margarida rosa filla den geroni pau ros mestre desgrima" (octubre de 1554), en cap d'elles apareix el poble d'origen.
Els Gensana, als quals es circumscriu el nostre estudi, s'establiren a Sant Andreu de la Barca, probablement a la primera meitat del segle XVI, ja que en el fogatge de 1497 no hi ha cap referència d'aquest cognom a Sant Andreu de la Barca, però sí en el fogatge pres el 14 d'agost de 1553, que registra com a veí d'aquest terme a " Guillem Desansana ". Aquesta família vivia a la quadra del Palau, terme de Sant Andreu de la Barca, Baronia de Castellvell de Rosanes. Formaven aquesta Baronia els termes de Martorell, Abrera, Castellví de Rosanes, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires.
A l'actual zona del Palau (Sant Andreu de la Barca) existí una vila romana on es van trobar restes d'edificacions en dos indrets separats entre si per uns tres-cents metres. En primer lloc, a l'espai comprès entre la capella de Santa Madrona i el Baluard del Palau i, per altra banda, al solar, actualment edificat, de l'antiga vinya de Can Sunyer. L'edifici del Baluard fou bastit sobre la base d'una antiga construcció romana. Sota el paviment de la capella de Santa Madrona (contruïda probablement el segle XVIII), en unes sitges hom hi ha descobert material dels segles II i I abans de Crist fins al III de la nostra era.
En el llibre "Notes per a la Història de la Baronia de Castellvell de Rosanes" per Bonaventura Pedemonte Falguera, Barcelona 1929, l'autor ens descriu l'existència d'una necròpolis en aquesta vila romana : "Les tombes de la necròpolis precristina del Palau son de planta rectangular.....Rodejades de vasos de ceràmica vermella, demostren llur caracter pagà, i les monedes allí trobades, una existència anterior a l'any 54 ".
El topònim de Palau, segons Pierre Bonnassis, s'aplica en època medieval a territoris on comtes, vescomtes o altres representants de l'autoritat posseïen drets, supervivència de l'antic domini públic del baix imperi romà.
Quadra, segons la definició que en dóna la Gran Enciclopèdia Catalana, és un districte especial dins el terme d'un castell termenat (i, per generalització, també dins d'una demarcació de jurisdicció reial), centrat en una força, torre o domus (existent o desapareguda), però a diferència de la simple casa aloera, amb jurisdicció separada territorialment de la del castell.
Segons Bonaventura Pedemonte, la quadra de Palau formava una línia fortificada que enllaçava Castellví amb Castellbisbal, protegint les defenses de Sant Andreu d'Aiguatoses (nom amb què s'anomenava antigament a Sant Andreu de la Barca).
Seguint amb el llinatge Gensana, l'abans anomenat "Guillem Desansana" consta a l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de la Barca amb diferents denominacions, així en els Capítols matrimonials de la seva filla Àngela amb Joan Bastida, l'any 1560 se l'anomena "Guillem Garbisana". En el testament del seu fill Bartomeu Jansana apareix com a "guillem gensana". A l'Arxiu Capitular de Barcelona surt el nom de "guillem Jansana": "dit dia (XXVIII de noembre 1561) rebere de les esposalles de bartomeu Jansana fill de guillem Jansana..", pàg. 24, 1561 - 1563.
Bartomeu Gensana, fill de Guillem Gensana i Àngela, és esmentat de les següents formes: "Bertº garbisana", "garbizana", "garbisana", "grabisana del palau", "bartomeu garbisana", "barthomeu jansana", "senyer en bartomeu jansana de la cuadra del palau parrochia de St. andreu de la Barcha" i "bartomeu gensana del palau". Un fill seu, en Pere Joan Gensana apareix com a " Jensana "...fill den garbizana del pa..." (1564).
Jaume Gensana, fill i hereu de Bartomeu Gensana, en el testament del seu pare consta amb la grafia "Jaume Gansana". Jaume és anomenat en la partida de baptisme amb el cognom "Jana": "Jana...fill de garbisana i de francina ... font posar nom Jaume" (1566). A l'Arxiu Capitular de Barcelona amb motiu del seu matrimoni hi ha la següent partida: "Jansana dit die (dimarts a 21 jener 1592) reberem de Jaume Jensana pages de la parrª de S. Andreu de la barca fill de Berthomeu Jansana pages y de Francina muller de aquell difunts ab Miqla donsella filla de Bernat Sunyol pages de S. Miquel de Castellvi de Rosanes y de t. de aquell muller defucts."
Joan Gensana Sunyol, fill de Jaume Gensana y Miquela Sunyol, consta com a
"Joan Gensana del pou pages de la cuadra del Palau".
Joan Gensana Campamar, fill de Jaume Gensana Sunyol i nét de Jaume Gensana, apareix com a
"Joan Gensana del baluart pages del Palau".
La casa Gensana del Palau fou on s'instal·là el rector de la parròquia de Sant Andreu de la Barca, Francesc Aloi, quan fou declarada la pesta a la vila el 31 de març de 1652, segons el seu testimoni directe:
A Corbera de Llobregat, terme limítrof amb Sant Andreu de la Barca, també trobem el cognom Gensana. La carretera que enllaça Corbera amb Sant Andreu de la Barca caracteritza bona part del terme , s'anomena l'Avall; en aquest indret trobem el Bosch d'en Gensana. El caseriu de "Can Moriscot" està format per cinc edificis, un dels qual és "Ca la Maria Jansana", també a "Can Moriscot" s' esmenta en el cens de 1913 "Cal Andreu Gansana". Batlle de Corbera fou Joan Jansana (1831, 1833 i 1834).
Esteve Gensana (1638-1692), fill de Joan Gensana Sunyol i d'Elisabet, es casà a Sant Andreu de la Barca l'any 1667 amb Caterina Mateu "donzella filla de Pere Joan Matheu hostaler de la Vila de Igolada bisbat de Vich y de Joana muller sua", pocs mesos abans del matrimoni, Caterina vivia a Sant Andreu de la Barca, se'n fa esment el 5 de Desembre de 1666: "Catheryna Matheu donzella habitanta en casa de Franch Fuster de la Morycota de la pnt parª". Els tres primers fills del matrimoni nasqueren a Sant Andreu de la Barca.
La família formada per Esteve Gensana, Caterina Mateu i els seus tres fills Teresa, Joan i Valentí es van establir a Igualada entre als anys 1672-1674, ja que el dit Valentií fou batejat a Sant Andreu de La Barca el 25 d'Agost de 1671, i el 21 d'Abril de 1675 trobem registrat a la parròquia de Santa Maria d'Igualada el bateig de Ramon Gensana Mateu, el quart fill d' Esteve i Caterina: "Ramon ... fill de Esteva Jansa pages y Catarina". Els altres fills nascuts posteriorment a Igualada foren Salvador, Agustí, Jacint, Josep i Maria.
De Jacint Gensana Mateu, batejat a Igualada el 1686, setè fill d'Esteve i Caterina, no se n'ha trobat cap més referència a Igualada, però sí que consta el seu matrimoni amb Caterina Frach el 16 de Desembre de 1726 a Sant Vicens (Sarrià, Barcelona), donant lloc a una nova branca de Gensana. Els seus descendents han viscut a Barcelona des del segle XVIII, actualment porten el cognom Llansana. Dels estudis realitzats trobem que en un capbreu de l' any 1752 de l' Església de Santa Maria del Pi, en el poble de Sants, apereixen com a masovers en Joan Jansana, en Mateu Jansana, n' Onofre Gensana i un altre Joan Jansana, suposem que un dels Joan Jansana és el nostre avantpassat Joan Jansana Franch, pagès casat a Sants el 1757 amb Teresa Martí l´altre Joan pensem que deu ser en Joan Jansana Mata fill de n' Onofre Jansana Pi i de Serafina Mata, també descendents d'en Guillem Gensana de Sant Andreu de la Barca.
|
A la “Guía de San Martín de Provensals” de Josep Suñol Gras de l’any 1888, apareix en Josep Moliné i Llansana a la pàgina 39 “Señores que componen el Magnífico Ayuntamiento”, és el “Concejal nº 13”
i el seu domicili Carretera de Mataró Casa de Campo (amb alguna escriptura apareix al costat de la Riera d’Horta), a la fotografia la família Moliné Llansana davant de la masia que encara es pot veure però enmig d’altres edificis.
|
 |
Els Gensana que han continuat residint a Igualada són, en la seva major part, descendents de Salvador Gensana Mateu (1679-1736), cinquè fill d'Esteve i Caterina, el qual morí de desgràcia tal com consta en la seva partida de defunció: "Mori repentinament per avar caÿgut de par molt alta".
Els fills de Salvador Gensana Mateu i Rosa Rovira Roca, Josep, Miquel i Francesc Llansana Rovira han donat lloc respectivamen a diferents branques de Llansana, que trobem a Igualada des del segle XVIII fins als nostres dies i també algunes a Barcelona aproximadament des de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX. Descendent de Josep Llansana Rovira és
Jordi Carreras Llansana, Catedràtic, que ha sigut rector de la Universidat de Barcelona.
La forma d'escriure el cognom a Igualada ha estat molt variada: "Sana", "Jansa", "Jansana", "Jançana", "Gensana", "Hiansana", "Lansana", "Llançana" i "Llansana". La forma gràfica Llansana que ha prevalgut fins a l'actualitat comença a aparèixer ja a la primera meitat del segle XVIII, desplaçant totalment a les grafies anteriors de Gensana o Jansana.
Al "Llibre intitulat de les recepcions i Profesions dels Terciaris de la, 3ª orde del pe St. Franch de la IIIª vila de Igualada Funda en lo cont. de religiosos menors caputxins de dita vila, any 1692" figuren les següents inscripcions: "Dia 7 de Dezembre de 1736 prengue lo habit Rosa llançana muller de Juan Llançana Pag" i "Dia 25 de Mars (1758¿) Professà Joan Llançana Pages".
A l'Arxiu Notarial d'Igualada (Notari Raurés, any 1791), consta la superació de l'examen de mestre blanquer de Nicolau Llansana Llucià (1768-1841), nét de Miquel Llansana Rovira: "Sia notorio Que Antonio Castelltort y Franco Lafarga en el corriente año Consules del Gremio de Curtidores de la Villa de Igualada Juan Roig, y Ramon Lluciá Exams elegidos y nombrados por el otro Gremio, han sido examinados Salvador Baliu y Nicolas Llansana, el primo vecino de Montblac, y el otro de esta villa, à quienes han declarado habiles, y suficientes por maestros del propo Gremio.... Igualada à los catorse de Agosto de mil setec. noventa y uno". (Hi ha una firma de Nicolau Llansana: "miculas llansana").
El llibre "Història d'Igualada", escrit per Mossèn Joan Segura, pvre., en la descripció dels preludis de la guerra de la Indepèndencia, en començar la sublevació a Igualada es fa esment de Pasqual Llansana, peraire: "Mentrestant, lo toch de somatent, que á Igualada durà tres dies y tres nits, fins á esquerdarse la campana ab que hi tocavan, enardía més y més l'entusiasme de tota la comarca... Al efecte s'havian concertat en Joan Soler, sabater, son fill menor Domingo, y son vehí Pasqual Llansana, perayre, les quls ab les provisions necessaries estigueren tot aquell temps tancats en lo campanar de Sta. María" (Juny de 1808).
El llibre "Igualada-10 Itineraris per la ciutat" (Igualada, 1981, autor Pau Llacuna Ortínez), es fa una referència a Antoni Llansana Soler (1865-1929): "L'actual perfumeria de"A Cal Gaspar" té els seus inicis en la barberia del mateix nom que col.locada al carrer de Custiol era, segons sembla, el lloc on s'agençaven les barbes més prestigioses de la ciutat: la de Francesc Bedós, mestre de l'Ateneu Igualadí, la d'Antoni i Pere Llansana, advocat i procurador respectivament, etc.".
A Igualada es trobava la casa anomenada "Cal Guixoter", on visqué una branca de la família Llansana, des de la primera meitat del segle XIX fins, aproximadament, a la meitat del segle XX. La casa estava situada a l'antic carrer de l'Amnistia (actualment carrer dels Esquiladors), i durant quatre generacions es dedicaren a la fabricació de guix. El primer que féu aquest ofici fou Pere Llansana Baliu (1802- 1851), fill de Nicolau Llansana Llucià. El seu fill Francesc Llansana Boyer (1829-1899) continuà aquesta activitat.
Joan Llansana Bosch (1879-1922), fill de Francesc Llansana Boyer, destacà pels seus coneixements tècnics en teixits. Fou regidor municipal a Igualada i periodista. Els seus articles es poden trobar a "Revista Astronómica), "Catalunya Tèxtil", "El Ateneo", "El Eco de la Industria", "Stelo Kataluna", "Pàtria", "L'Ateneu", "L'Eco d'Igualada" i "El Igualadino". Fou un dels fundadors de la Federació Patronal a Igualada., intervengué com a element moderador en reposta a las fortes tensions laborals i socials de l'època. A l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera fou professor i director de l'Escola de Teoria de Teixits, a més, creà i presidí la secció d'Enciclopèdia. La seva biografia consta en el diccionari Biogràfic d'Igualadins (Barcelona, 1986, Fundació Salvador Vives i Casajuana, autores Maria Antònia Bisbal i Sendra i Maria Teresa Miret i Solé). També en el llibre "Mi ciudad y yo. Un período de història anecdótica" (Igualada 1948, autor Ramon Solsona Cardona), el capítol XXII està dedicat a la seva persona. Sentia una predilecció especial per l'Astronomia, publicà una sèrie d'articles que li valgueren una entusiasta felicitació del savi astrònom Comas i Solà.
Fills de Joan Llansana Bosch, foren Francesc Llansana Torrents (1907-1956), Alcalde d'Igualada (1951-1955),
Josep Llansana Torrents (1916-1999), que també destacà pels seus coneixements tècnics en teixits i Joan Llansana Torrents (1917-1981), Procurador en Corts per la Junta Econòmica del Sindicat Nacional de la Pell.
Jaume Llansana Marcé, fill de Francesc Llansana Torrents, és autor del llibre "Africa en Globo. Encuentros con Julio Verne", (Editorial Juventud, Barcelona 1997). Fruit d'una vivència personal.
Lluis Serra Llansana, Germà Marista, fill d'Anna Llansana Torrents i nét de Joan Llansana Bosch, és Director General de Publicacions de l'Institut dels Germans Maristes a Roma, director de la revista "FMS Message Mensagem Mensaje", editada per l'Institut dels Germans Maristes i corresponsal a Roma del setmanari d'informació i cultura religiosa "Catalunya Cristiana", es llicencià en Teologia per la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma.
Ramon Llansana Colom, Germà Marista, fill de Josep Llansana Torrents, és Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, la seva tesi doctoral és l'obra "Catálogo Florístico de la Comarca Seguntina" (Madrid, 1984, Director de la tesi: Dr. Dn. Emilio Fernandez-Galiano Fernández.
A la Gran Enciclopèdia hi ha la biografia de Josep Oriol Jansana i
d'Anzizu, nascut a Barcelona l´any 1913 , pintor de fama internacional que signa normalment J. O.
Jansana i també descendent d'en Guillem Gensana de Sant Andreu de la Barca.
|
Enric Gensana Merola (Barri de Pardinyes, Lleida, 3 de juny del 1936 - 29 de setembre del 2005) fou un futbolista català que féu la major part de la seva carrera al FC Barcelona, en la posició de defensa central.
Gensana
va formar part d'una de les èpoques més glorioses del FC Barcelona,
aconseguint 2 Lligues, 3 Copes i 2 Copes de Fira, disputant a més la
final nefasta i inoblidable del Wankdorf Stadium de Berna el 31 de
maig de 1961, on el FC Barcelona va estavellar quatre pilotes al pal
i es va fer un gol en pròpia porteria, perdent la final de la Copa
d'Europa davant el Benfica de Lisboa.
Després de la seva
desvinculació com a jugador del Barça, Gensana va estar vinculat a
l'Agrupació Barça Veterans del club blaugrana i participava en actes
relacionats amb les penyes barcelonistes.
|
 |
| |
|
Marina Llansana Rosich l'any 2003 va ser escollida Diputada al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya
i és Diputada al Parlament de Catalunya com a
Secretària quarta de la Mesa del Parlament. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998) i Llicenciada en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra (2002). Una beca Erasmus li va permetre de fer estudis de llengua occitana a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc “Le Mirail” (1997).
Ha fet crítica literària al diari Avui i ha estat redactora del diari Regió 7. Des del 1999 treballa a Catalunya Cultura, l'emissora cultural de Catalunya Ràdio. Ha realitzat programes culturals com “Verdaguer a peu” –amb motiu de l’Any Verdaguer-, i “Cercavila”, un programa de cultura popular i tradicional dels Països Catalans. Ha fet de guionista en programes realitzats, entre d’altres, per Gaspar Hernández i Jordi Llavina. És membre de l’equip de dramatúrgia de la companyia de teatre musical “El Musical més petit” amb qui va estrenar l’any 2002 l’obra “Molt soroll per
Shakespeare”. La Marina Llansana també ha format part de diferents entitats culturals de l’Anoia com l'Associació Anoienca d'Ajut a l'Universitari, la coral juvenil Xalest, el Col·lectiu Pro-patgesses i el Consell Municipal de Joves d’Igualada. És membre de la colla castellera Moixiganguers d’Igualada des de la seva fundació,
i en el camp de l’educació en el lleure ha estat responsable de la Coral Infantil Els Verdums i de l’escola de disminuïts Àuria. És patrona de la Fundació Reeixida de suport a la llengua catalana.També
ha ocupat llocs destacats a les llistes de les eleccions municipals d'Igualada els anys 1999 i 2003.
És militant d'ERC i ocupa el dotzè lloc per Barcelona de la candidatura al Parlament de Catalunya.
Autors del treball:
