Comencem a caminar des de el mateix aparcament, baixem a la mateixa carretera, just al altre costat de l’entrada del túnel hi ha una pista, aquesta es la que tenim d’anar seguint i la que ens portarà a l’interior de la vall, anirem en direcció oest. Aquesta pista s’acaba on comença el bosc, aparti d’aquí, trobarem un sender marcat amb fites, que va seguit riu amunt.
Ens introduirem en una zona boscosa, si passem per la tardor, trobarem una esplèndid mantell de fulles caigudes dels arbres, aquesta zona s’acaba amb un espectacular salt d’aigua. Aparti d’aquí el pendent ja es mes fort, els arbres desapareixen i el riu es mes salvatge. Des de aquesta zona, en un dia que no hi hagi boira es pot veure mes amunt el refugi metàl·lic.
Anirem pujant pel Barranc de Mulleres seguint el riu per la dreta, trobarem dos salts d’aigua amb uns forts repetjons, el primer salt d’aigua, el sender continua per la dreta, entre el salt d’aigua i la paret. Després del segon salt arribarem a la zona dels llacs i just arribar al primer llac, a la nostra dreta, uns metres mes amunt trobarem el refugi.
El refugi de Mulleres esta a 2360m, es un refugi metàl·lic amb unes certes comoditats, es de dotze places, lliteres amb matalassos, mantes, lloc per cuinar i una emissora d’emergència, lloc perfecte per fer l’ascensió en dos jornades.
Un cop superat el tram dels llacs el recorregut continua marcat amb fites, anem superant el fort pendent fins arribar al peu de la cresta, aquí en cas de que les fites no estiguin posades, tenim d’anar seguint direcció sud per sota de la cresta, de seguida veurem un pas molt escarpat que tenim de grimpar i ens donarà pas al tram de cresta mes accessible per arribar al cim.
![]()
|