Uns metres més amunt d’aquest refugi, a 5200m hi ha el refugi metàl•lic on em d’esperar fins l’hora de sortida.
Aparti d’aquí ja tot està cobert de neu, gel i esquerdes.
Ja em arribat al refugi, la tenda del costat es la cuina i el dormitori dels guies.
Son cap les 6 de la tarda, fora ja fa força fred, és l’hora de sopar i intentar dormir fins la 1 de la matinada que començarem a pujar.
Ja és l’hora, tothom està impacient, tenim tota la nit d’ascensió, arribarem al cim a l’alba.
Quan van començar a il•luminar els primers rajos de sol, estàvem progressant per la rampa de uns 60º que porta al cim.
Últims metres per arribar al cim, l’esforç per superar la rampa era considerable.
JA SOM AL CIM!!! Calia descansar una mica per estar conscients de que ja havíem arribat.
Foto de cim amb un Canadenc que es va unir a la nostra cordada.
Aquí, foto de cim amb el guia.
En aquestes alçades els núvols et queden per sota, llàstima per les vistes.
A la baixada anar a donar la volta per la carena, el descens es més suau.
Com que ja era de dia podíem veure l’espectacularitat del recorregut que vem fer de nit.
