Després de superar el primer coll de uns 4700m d’alçada baixem al fons de la vall que està a 4400m. aquí passarem la primera nit.
El baixar una mica d’alçada sembla que faci que et trobis una mica millor entre “”
Al fons de la vall hi havia alguna casa d’alguns camperols, aquets s’han instal•lat en aquestes contrades remotes per que per aquestes zones el bestiar encara troba menjar.
Realment el canvi climàtic es nota força en aquesta zona, cada cop plou menys i els animals tenen menys menjar.
Les condicions de vida en aquets llocs son molt dures.
Al fons de la vall hi havia alguna casa d’alguns camperols, aquets s’han instal•lat en aquestes contrades remotes per que per aquestes zones el bestiar encara troba menjar.
Realment el canvi climàtic es nota força en aquesta zona, cada cop plou menys i els animals tenen menys menjar.
Les condicions de vida en aquets llocs son molt dures.
Fins hi tot en les mateixes aigües gèlides del riu hi broten aigües termals amb força.
Aquí muntarem el primer campament.
A prop don acamparem hi ha una piscina d’aigua calenta amb una caseta per canviar-te, no ens vem poder banyar per que l’aigua no estava massa neta.
Ja hi ha el campament muntat, les carpes vermelles son la cuina i l’altra el menjador, les altres tendes més petites son les nostres.
Un cop muntat ens van servir per berenar uns mates de coca amb crispetes i galetes, realment tot un luxe, no estem acostumats a anar a la muntanya d’aquesta manera.
Després de berenar ja fèiem més bona cara.
Una mica de tertúlia i a fer la migdiada fins l’hora de sopar.
No es podia dormir massa, faltava l’aire i costava respirar.
Al matí tocaven diana a les 7’00 fora estava tot glaçat i feia molt fred.
Desprès d’un bon esmorzar ja tocava el sol i la temperatura ja era més suportable, es el moment de preparar les motxilles per continuar la marxa, avui toca la jornada més llarga.
L’Albert i jo amb el Vidal, l’ajudant del guia.
I aquí amb Eloi, el guia.
Una parella de vizcachas, son com aquí les gavines i sempre van en parella.
