Després d’unes hores de tortuós descens, per fi es veu el refugi, un cop al refugi, encara ens quedaran 1500m de desnivell fins el alberg de Imlil.

Amb el esgotament que portàvem i després de meditar-ho, vem decidir de contractar el servei de mules per portar les motxilles a Imlil.

Pels vols del refugi hi ha una sèrie de carpes que pertanyen a guies, son per allotjar els seus expedicionaris.

Per tal d’anar una mica mes ràpids i com que els petits estaven molt cansats, se’ns va ocorre la fatal idea de pujar als mes petits dalt dels rucs, dic fatal per que apartí d’aquell moment els conductors dels rucs van accelerar força el pas i el descens es va convertir en una mena de cursa campestre per atrapar els rucs.

Per fi vem arribar al alberg, estàvem molt cansats, esmicolats i humiliats després de que ens avancessin uns marroquins amb xancletes.....

Ens vem tirar com llops afamats sobre el suculent cucus que ens va preparar el xef.

Després ja no hi va haver celebracions, el cos ja no donava per mes i teníem que descansar per la jornada següent, teníem de fer uns 300 km fins Essaouira on teníem previst de fer la gran celebració amb una bona mariscada.

L’esmorzar del matí va estar d’allò mes bé a fora a la fresca.

Avanç de marxar la foto d’acomiadament amb l’amo del alberg.

Petit descans pel trajecte.

Una mica tard però al final em arribat al càmping d’Essaouira. El càmping estava situat a uns 15 km de la població, era propietat d’un francès, te una esplèndida piscina i per fi uns lavabos en condicions.