xisco bernal

"aprenent dels que aprenen/aprendiendo de los que aprenden/learning from who's learning"*

Currículum Vitae d'En Francesc Bernal Tortosa, divulgador científic.

* aquests tallers només poden ser d'interés per amants de la llibertat/Estos talleres sólo puden ser de interés para amantes de la libertad/This workshops are designed only for liberty lovers.

Taller "El gravat".

"El gravat ha estat per mi un mitjà d’expressió major –em digué Miró-. Ha estat un mitjà d’alliberament, d’expansió, de descobriment." Joan Miró. Interessants anotacions sobre el gravat a la Fundació Joan Miró de Palma de Mallorca.

Metodolgia i objectius :

• Nocions elementals de gravat :

  
  Introducció teòrica.Repàs històric i primeres nocions.

• El gravat amb la má i objectes diversos d'ús quotidià:

  
  Diversos objectes d'ús quotidià en ofereixen la possibilitat d'endindar-nos en l'apassionant món del gravat. En aquest taller realitzarem gravats a partir d'objectes que diariament tenim a má.Això fa aquesta realització molt engrecadora ja que l'experiència es pot repetir a casa sense haver de utilitzar cap eïna o procediment complicat.

• El gravat en relleu :

  Una impressió en relleu és una imatge transferida - imatge matriu -,des d'una superficie sobresurtint i entintada a un full de paper o altra superfície. Per invertir la imatge es fa el dibuix primer en un paper i després es calca tornat a l'inrevés.
  Segons el material de la superfície de la planxa tenim :
  
  

  • Xilografia, la planxa és de fusta:

    
    "La xilografía impuso una simplificación que produce una imagen tosca y atractiva por su primitivismo pero que los grandes maestros elevan a síntesis extraordinarias."(7,34).
    "El periodo xilográfico por excelencia es el siglo XV y XVI."(7,36)
    El gravat en fusta ens porta a l'esencial del dibuix, ja que no permet afegir detalls accessoris.
    Fusta tallada a gra lateral:
    S'usa fusta de sicomoro, lima, peral, cirerer, i boj, fusta vella de mobles i derrocaments.
    
    Procés : Alisar la fusta amb paper de vidre i cuxilla raspadora. Les línies es fan amb gúvies en V i cuxilles. Les zones amples amb gúvies curves. Afilar les gúvies amb asperón. L'entintat es fa amb tinta xinesa. Per a transferir el dibuix del paper a la fusta més fàcilment, aplicar sobre la superfície una capa fina de guix mesclat amb aigua i pols de taulell tot ben molgut.
    És útil un saquet d'arena per recolçar la peça de fusta que s'està treballant i fer-la girar. Les tonalitats es fan amb punts de densitat variable i també amb línies.
    
    
    

    Sense títol. Obra en fusta de William Giles.

    Obra impressa en fusta de Carol Summers. "Galactic Fontain" .

    
    
    

  • Aiguafort en relleu :

    
    Preparació de la planxa, generalment de zinc : 1. neteja a fons de la planxa eliminant tota resta de grasa; 2. restregar amb un mescla de geix i aigua; 3. neteja amb aigua; 4. tractament amb una solució feble d'àcid nítric, - 5 parts d'àcid i 95 d'aigua -; 5. frotar amb un drap net i assecar, -amb secador o papaer secant -; 6. la planxa ja está preparada per a rebre el diseny que es pinta directament amb vernís, usant un pinzell fi de marta. el diseny d'una línia exigeix la formació de dos surcs paral·lels que serán atacats per l'àcid.
    Procés :
    Cubeta amb solució d'àcid al 10%. Atenció a alçar de tant en tant la planxa per eliminar les burbulles d'hidrògen que es formen a la superfície.Les zones atacades no s'imprimiran.
    

  • Relleus en metall :

    
    Planxes de coure i zinc. Plomb més tou. També plàstic.

  • El fotogravat :

    
    Com a l'aiguafort en relleu no cal ser un hàbil tallista per a realitzar un bon treball ja que l'àcid s'encarega de tot el treball dur. En resum el fotogravat es fa a partir del tracatament d'una planxa amb material fotosensible que s'endureix amb el contacte amb la llum. Les zones que no estat exposades a la llum no s'endureixen i es poden netetjar després amb facilitat.

  • A contrafibra :

    
    Variació de xilografia en qué la fusta està tallada a gra terminal, - perpendicular a la fibra. Gravure sur bois.
    
    
    

    Edward Bawden, linoleísta.

    Paul Gauguin. "Mahana Atua"

    
    
    
    

  • Linogravat :

    Linoli. Més econòmic i fàcil de treballar que la fusta. Gúvies en U i V. Pintura "Lino". Rodillo.
    Procés :
    Desengrassar amb alcohols metilats. dibuix : es pinten en blanc les zones a llevar i en negre les que han d'imprimir-s'hi.
    Materials :
    Llàpissos, pinzells, pintura blanca i negra, - Poster Color "Winsor&Newton" -, cuxilles i gúvies, -diferents puntes -, tinta d'imprimir tres primaris, -Linoprinting Rowne-, rodillo.
    "El linóli és fàcil de tallar si la temperatura ambient és càlida i les eïnes ben afilades."(1,37)
    El linoli en petites peces es pot adquirir a les tendes de Belles Arts.Més econòmic resulta el linoli per a sols/terra. Es fabrica en dos grossors:millor el més gros, clar.(1,37). Una alternativa al linoli és el vinil xaponès.(1,37) El linoli pot gravar-s'hi a l'àcid de forma prou efectiva a,b modents com ara els netetja forns en spray,decapant de pintura, o la nostra pròpia solució de sosa cáustica. Personalment considere que la solució de sosa és la més efectiva.(1,38) La impressió en relleu no és fonamentalment diferent a la del gravat en buit.Planxa de vidre, formica o pedra litográfica per estendre la tinta i carregar el rodillo. Espàtula ampla i flexible per a manejar les tintes. Raspador per a eliminar la tinta sobrant. Recomanable tintes en tubo. Rodillo de poliuretà. Papers econòmics : paper premsa o xaponesos cars. No cal prensa, la impresió es pot fer a mà frotant amb una cullera de fusta, brunyidor,o pedra lisa. Per a imprimir en color, necessitarem una planxa per a cada color.

• El gravat en buit.

  Els primers treballs calcográfics reprodueixen els còdecs de la xilografia. El traç xilogràfic de contorn uniforme, tanmateix, "se puede transformar en la calcografía en una linea sensible a la presión del dibujante, creando acentuaciones."(7,37).
  Tècniques mecániques : La talla dolça . "se excava el metal com puntas de secciones geométricas apoyándolas con un pomo en la palma de la mano" (7,38). i la manera negra, - manière noire -, "inventada por Siegen (...). Con el berseau o cuchilla punteada, que se mueve como ua cuna sobre la plancha para producir una superficie graneada hasta conseguir imprimir un negro intenso. Después con puntas de ágata y rascadores se bruñen partes de la plancha para sacar el dibujo con luces (7,38). Gràcies siguen donades a Juan Bordes per aquesta explicació tan clara!
  

  • El gravat :

    
    La més antiga de les tècniques. La planxa, - de coure o zinc -, es treballa amb un buril o punsó. Important aprendre a controlar el buril sobre planxes velles.Les virutes es lleven amb un rascador.Quan més fondària tinguen les línies més intensitat tindrá el color. Línies molt juntes i creuades s'usen per a les ombres.
    Atenció : la imatge surt invertida de la impressió.
    

  • La punta seca :

    
    Igual que el gravat però amb un punta fina, -agulla dura d'acer -. Més senzill que el gravat. Adquereix l'esponteneïtat del llápis.

  • L'aiguafort :

    
    Molt després del gravat s'inventá el gravat mitjancant un àcid que corroeix el metall.
    Desengrassat: espolvoretjar geix francés. Fortoar amb un drap amb amonïac. Estendre sobre paper secant. Calfar la planxa i aplicar la base. Estendre la base. En aquest moment es pot preparar per a la impressió amb objectes texturats.Ennegrir la base amb metxes. Dibuixar sobre la base amb una agulla, -de cosir, d'un gramòfon, etc. etc. amb cura de no ratllar la planxa.

    • Base tova:

      
      Mètode d'aiguafort en qué la base es manté tova i no s'ahuma. Aquesta base es confecciona afegint una part de sebo o grassa a tres parts de base dura. el diseny del dibuix sobre la planxa es fa marcant les línies del dibuix fet sobre paper que posteriorment quedaran marcades a la base. Es poden aplicar textures.
      els àcids per a gravar s'han d'usar amb cura a propo d'una pica amb aigua i llloc ben ventilat.
      Coure o zinc: mordient holandés,- 9 parts d'aigua, 1 d'ácid clorhídric i 1/5 cristalls de cloruro potàsic, 10-12 minuts fins a 60 min per a línies fondes -, cloruro fèrric, - el menys perillós, no desprén vapores ni perjudica la pell, densitat de 38 a 45 graus Beaume, hidròmetre Beaume,en aquest +àcid la pnaxa s'introdueix boca avall amb suports als quatre cantons, per evitar que s'acumule l'òxid fèrric a les línies, temps de gravació 15-20 min. -, i àcid nitric, - el més usat, per a zinc solució forta, 10 parts d'aigua o dèbil 20 parts d'aigua,per a coure 10 d'agua i 5 d'àcid forta, i 20-5, tova.solucions fortes 7-6 minuts, .
      Procés :
      Introduir les planxes en cubetes de revelat de fotografia amb cordes amb molta cura.
      Materials :
      agulla per a gravar, echoppe, placa de calor, rodillo d'acer, pinzells, vernís resistent, base dura i tova.

    • Aiguatinta :

      
      Tècnica que s'usa per a imprimir zones de tons;: gravació de molts foradets a la planxa.Resina o asfalts, - asfalt de Siria-, en pols i sucre - diseny del dibuuix amb sucre+tinta de dibuix+gotes de Teepol; després de seca aplicar vernís protecor a toda la planxa; secat del vernís; introduir en aigua calenta i frotar suau, el vernís que cobreix la zona del dibuix es desprendrà; pols de resina o asfalt+derretir+gravació,materialsresines, asfalts, caixa de pols,tinta de dibuix, sucre granulat,morter,Teepol, almírez i metxer Bunsen..Espolvoretjar amb caixa de pols. Calfar amb metxer Bunsen. En molts casos s'haurà gravat la planxa amb línies prèviament a l'aiguafort. Protegir amb vernís les zones que han de quedar sense impresió, -blanques -. Es sumergeix per a gravar el tono més clar. Netetja ràpida al xorro d'aigua per evitar més acció de l'àcid. Cobrir aquest tono amb vernís protector. Segona immersió per a tonos més foscos.
      

  • Mitjatinta :

    
    Aquesta tècnica és mecànica, - raspadors i brunyidors -, i per tant sense àcids.

  • Fotogravat:

• El gravat planogràfic.

  • Litografia :

    
    

    "La litografía fue un invento fortuito de A. Snefelder hacia 1795; y se produce en el momento que el grabado calcográfico después de más de dos siglos, había alcanzado unos sofisticadas técnicas para imitar las calidades gráficas del dibujo. La nueva técnica tiene como matriz una piedra de carbonato de cal, la cual posee la propiedad de retener la grasa; pero si protegemos parte de su superficie mediante un dibujo realizado con lápiz graso, y a continuación se ataca con una solución acidulada las zones libres, éstas camviarán su comportamiento rechazandolas grasas. Por ello, al limpiar el lápiz graso del dibujo y entintar la piedra, sólo las partes dibujadas retendran la tinta grasa, lacual puede pasar al papel mediante una prensa vertical de estampación. (...) la matriz litográfica es plana y reutilizable tras decaparla con un abrasivo fino (7,41).
    Amb la litografia s'hi aconsegueix un abaratament de la producció, - a més de la gran advantatge de la realització directa del dibuix per part de l'artista sense cap formació ni intervenció de gravador -. "Por todo esto se consigue una democratización en la reproducción de la imagen, que liberada de los centros de poder se convierte en una produccion al alcance de grupos sociales más débiles "(7,41).
    Interessant anotació de Bordes en relació amb la coincidència del desenvolupament de la litografia i el sorgiment del romanticisme i el moviments nacionals europeus. La qual cosa provoca una producció sense precedents històrics (7,41).

    
    La litografia és el gravat a partir d'un suport de pedra, -també alumini i zinc-. Se fonamenta en l'adherència de les tintes litográfiques a les matèries grasses i la repulsió a l'aigua. Val a dir, qualsevol zona grassenca a la superfície de la pedra quedarà impregnada per les tintes i posteriorment serà posible la seua impressió.El dibuix es fa sobre la pedra amb tinta grassa preparada amb àcid nítric i goma aràbiga, es mulla la pedra i s'entinta amb un rodillo de pell : la tinta quedarà adherida a la zona grassa.es posa el paper sobre la pedra i s'aplica la prensa. Aleshores, es tracta de aconseguir que les zones engrassades siguen les del dibuix a gravar. Com s'aconsegueix això?
    Doncs bé, primer hem de netetjar ben bé la pedra amb aigua i sabó. En cas que hi haja un dibuix previ cal eliminar-lo frotant la pedra amb el dibuix amb un altra. Primer s'haura espolvoretjat pols de carbur de silicona o arena sempre amb aigua. Frotar fent moviments circulars i en vuit. Després hi ha que donar-li un cert grá a la pedra per a lo qual n'usarem un abrasiu fi (220-300). Finalment es repasen amb una lima els marges de la pedra. aigua abundant per a eliminar tot rastre de l'abrasiu i a assecar.
    En el cas de l'alumini o zinc, -sempre pegats a una pedra-, la netetja es fa amb una solució saturade de alum+aigua+gotes d'ácid nítric.
    Es fa el dibuix. Després s'engoma la planxa amb goma aràbica, -no s'adherirá a les zones dibuixades ja que son grasses.Es lava la imatge amb asfalt per a eliminar les zones negres i augmentar la grassor de la zona a imprimir. Es netetja l'asfalt amb aigua i un drap net. s'humediex la planxa com a fase prèvia a l'entintat. Entintat. És important que la planxa esté humida durant l'entintat.S'espolvoretja geix (yeso) francés sobre la imatge entintada. Netetja amb aigua neta. Ara encara es poden fer correccions amb un borrador, -pedra pómez comprimida-, i la pedra humida.S'aplica la solució gravadora. S'aplica goma. Es deixa assecar.Impressió. Fulles damunt del paper per acolxar el paper d'impressió. La litagrafia en color requereix una planxa per a cada color.
    Materials bàsics : rodillo de pel, pedra litogràfica, aiguarràs, esponja, goma aràbica, tinta litogràfica en barres,crayons litogràfics, pedra d'esmeril, tinta xinesa, pizells, llàpis litogràfic, planxa de zinz/alumini, espàtules i tintes litogràfiques en pots F. Charbonnel
    
    
    

    Henry Moore, ens presenta "Dues figures dempeus".

    Litografia de Toulouse-Lautrec.

    
    
    
    

  • La serigrafia :

    
    Aquesta tècnica començà a les coves, -Tibrran, Gargas i Maltruieso als Pirineuz mitjançant la impressió de les petjades de mans i peus pels homes del neardental. Plantilles de paper de formes comlicades aparegueren al Xapó al segle XVIII. La imatge es transfereix mitatçant el contacte del paper amb les trames on el diseny esta format per plantilles. La trama pot ser de seda, seri, cotó, nylon, o teixit metàlic. Les plantilles poden estar pegades a la trama o pintades amb un líquid que s'endureix. La majoria de les trames només es poden entintar amb un color. Les plantilles fotográfiques i fotomecàniques permeteixen incloure imatges fotográfiques
    La moderna serigrafia comença als USA, 1914 amb John Pilsworth, San Francisco, que inventa el mètode Selectasine. Louis F. d'autremont, Dalton, Ohio, inventà una pel·lícula per a plantilles que podia retallar-se amb una cutxilla, -Profilm -. Després Nufilm. Pop Art . Andy Warhol. Roy Lichtenstein.
    Procés :
    
  • Altres possibilitats :
    El colagràfic.
  
  
  

  L'estudi :

  
  Orientació :És preferible treballar a una habitació orientada cap el nord per eestalviar l'entrada directa del sol i poder observar els dibuixos sense reflexos.Il·luminació :L'il·luminació recomanable és la fluorescent, llevat de la llum natural.Es preferible que estiga el més a sota posible per a resaltar fins als més petits detalls. La llum portàtil pot ser interesant per per a les taules allunyades de la font luminosa. Cal situar-les enfront de la taula.
  Taula : Es aconsellable que tinga una superfície dura recoberta amb plàstic, tablex, zinc o formica.
  Draps :Són necessaris per a la netetja. Els millors són de cotó, tela, etc.
  Tarros : Preferibles amb tap de rosca. Són útils els recipients hermètics de plàstic, tarros de yogurt.
  Les pintures : han de protegir-se de l'acció del sol.
  Els disolvents : Cal allotjar-los dintre un armariet metàl·lic per protegir-los del foc. Allunyar-los de qualsevol font de calor.
  Com a paleta el millor és una superfície de vidre de 25x35 cm i 2,5 cm d'espesor.Convé que estiga granulada per tal que retinga millor la tinta. Una pedra litográfica vella, - caliza de Kelheim -, constitueix una bona base per a mescles.
  Com a mínim s'han de tenir dos rodillos de goma, uno tou i un altre dur de 10 cm. S'han de netetjar amb cura i guardar penjats per estalviar deformacions.
  El brunyidor més senzill és la palma de la má. Tanmateix necessitarem cullarons vells, pedres rodones, etc. Brunyidors d'acer o d'ágata són necesaris per a treballs molt especializats.
  Es poden construir prenses molt económiques a partir de dues plaques de fusta, -una amb una goma-escuma pegada, -aproximadament de 12 mm d'espesor -. Per usar-les, cal posar-se dempeus per a fer pressió amb el nostre pes sobre de les plaques. També escurridors antics. O prenses antigues.
  La cámara fotomecánica serveix per a obtindre positius o negatius de semitonos amb els que es poden fer fotoplantilles, gravats fotográfics o preparar planxes.
  Els àcids s'han d'usar amb molta precaució. L'àcid clorhídric i el nítric ataquen el coure, el zinc i l'alumini. Les salpicadures es neutralitzen amb carbonat càlcic. Després llavar amb molta aigua la zona afectada.
  Els disolvents més usats per a netejar planxes son acetona, porpanol i alcohol metílic.
  Per desengreisar s'usen tolué i aiguarrás.
  El papermés econòmics són els de tipus cartridge.
  L'assecat es fa com el de la roba a casa :estesa i amb pinses.

  Realització del taller.

  El taller és realitza en una sessió setmanal de tres hores de duració durant quatre setmanes.

  Participants i preus.

  Apte per a tots els públics sense limitació d'edat i/o coneiximents previs, - escolars a partir d'institut.

  El preu del taller és de 200 euros/mes per a grups de quinze participants. Els materials no estan inclosos.

  Bibliografia:
  Todo sobre el grabado y la impresion. John Dawson, Coordinador. Ed. Blume. Madrid. 1982. Phaidon Press Limited. Oxford. 1981.

  Oller, Juan Títol Estampación directa : huecograbado : historia y técnicas de la talla dulce, aguafuerte, medias tintas, aguatinta... : con un suplemento del diccionario técnico del artes gráficas / Juan Oller Publicació Barcelona: Felipe González-Rojas, 1943 F- 53/35

  1.- Pastor Llorián, Francisco A. (traducció) "El grabado : historia de un arte." Publicació Barcelona : Carroggio, 1981. Alaior 76 GRA,Ciutadella 76 GRA, Artesana A-4423

  2.- "Grabados en cobre" Buenos Aires : Kapelusz, 1972 Campos, Maria de la Salut, Ses Salines, 761 BEC

  3.- "La gravure". Louis Dimier Paris. Garnier frères, 1930 Biblioteca Artesana de Palma de Malorca : A-6834
  

  4.- Rothenstein, Michael: FRONTIERS OF PRINTMAKING : NEW ASPECTS OF RELIEF PRINTING

  5.- "Impresión Digital".Stobart, Jane i altres.Anaya Multimedia, 2003. Biblioteca Pública Valenciana :C-I 004 IMP

  6.- Maureice Busset, 1951 :La técnica moderna del grabado en madera, Hachette, Paris.(A-439 Biblio. Artesana, Palma.)

  7.- Bordes, Juan, 2003 : Historia de las teorias de la figura humana. El dibujo, la anatomía, la proporción, la fisiognomía, Cátedra, Madrid. (B-8628 Artesana)

  This document maintained by xiscobernal@gmail.com>