foto 3 foto 4 |
El Socarrat. El socarrat és una peça de ceràmica. originària del segle XVè de fabricació quasi exclusiva de Paterna.-València. La paraula socarrat, admesa universalment en els museus estangers pe a aquestes peces, és un terme valencià, que fa referència a que nomès s'hi cou una vegada. Els socarrats s'utilitzàven per a cobrir els espais lliures entre les bigues dels sostres. També en ocasions, per a formar volades. Això influeix en la seua ornamentació : Traços forts i un cert esquematisme, fugint de dibuixos minuciossos que no s'hi distinguirien als sostres. |
foto 1 foto 2 |
foto 5 foto 6 |
El procès de fabricació
és el següent: una placa de fang (foto 2)es deixa assecar en un lloc poc airejat i sense sol ; que desprès es recobreix amb una capa lleugera de pasta blanca (fotos 7,8,9 i 10) (carbonat càlcic que es converteix en òxid al forn). A sobre s'hi dibuixa un quadre negre i en el seu interior amb òxids de manganeso i ferro ( aquest també anomenat "almazarron") ( foto1). L'òxid de manganeso s'hi convertirà en negre amb la cocció i l'òxid de ferro en un marrò vermellenc molt caraterístic ( foto 6). |
foto 7 foto 8 foto 9 foto 10 |
Els taulells pintats s'introdueixen al forn
(900ºC) que en una única cocció esl farà resistents i
amb els colors d'aspecte mate. Els tipus de dibuixos són variats. Perfils humans ( dames, cavallers, escenes galants), temes desembarassats a vegades i de gust popular. Hi són abundants i graciosos els que tènen com a tema la figura d'un animal : aus ( àguiles, camallargs, ocells...), dragons i animals quimèrics, peixos en moltes versions. Cèrvols i cèrvoles hi són alguns dels animals preferits pels pintors. Generalment individus aïllats. Bous, lleons, -als que revesteixen de caràcters fantàstics-, senglars i conills. |
This document maintained by
ezine2001@yahoo.com. |