CALONGE

Escut caironat truncat i semipartit:

 al 1r. d'argent, una col de caluix llarg arrencada de sinople;

 al 2n. d'atzur, un roc d'or; 3r. d'or, 4 pals de gules.

 Per timbre una corona de baró.

 

Vista general de Calonge
 
"Vianant,
siguis qui siguis,
vinguis d’on vinguis
i pensis com pensis,
si estàs cansat, reposa,
la vila de Calonge
t’ofereix aquest seient."
P. Clarà
 

Seguidament enfilem el carrer Angel Guimerà i, com edifici rellevant, hi ha can Savalls, magnífic casal, del qual només es conserva la façana que data de l´any 1587. La porta de la façana és dovellada, i a la pedra del mig hi ha esculpit un escut amb l'estrella de Salomó, on s'aprecia la següent inscripció: "15 DMG 1587". Aquesta estrella fa pensar que hi podria haver viscut una família noble jueva. Són de remarcar també, dos finestrals d'estil renaixentista, i una espitllera que es troba molt arran del teulat. Desgraciadament, la casa ha estat completament restaurada i ha perdut tot el caràcter cinccentista que tenia. (Actualment és un supermercat). Aquesta, prengué el nom del seu propietari, que fou un clergue que visqué al segle passat

 

Can Savalls
 

 

Carrer Calcul
 

A mà dreta, trobarem un carrer estret i curiós, anomenat carrer del Càcul, sobre l'origen del nom del qual hi ha diverses especulacions. La més fonamentada, però, és d'origen etimològic i diu que Càcul significa "sortida d'aigua d'un molí", la qual cosa es podria relacionar com el lloc que dóna pas al desguàs dels molins hidràulics, un cop l'aigua ha mogut les moles. Les característiques físiques del carrer semblen corroborar aquesta hipòtesi, tot i que no està clar. Es tracta d'una volta baixa de sostre, inclinat, que facilita l'escorriment de les aigües de pluja de la Plaça Major. Aquest carrer és el de les peixateries, ja que antigament n'hi havia moltes i actualment encara en funciona

 

Enfront topem amb la plaça de la Doma, que rep aquest nom perquè antigament hi havia la casa del Domer, la casa del clergue que exercia un càrrec eclesiàstic i que cobrava setmanalment els tributs de la Doma (impostos de l'època).

 

 

Castell de Calonge
 
Esglesia de Calonge 
 

Seguint el carrer Àngel Guimerà amunt, a mà esquerra trobarem l'Església de Sant Martí, església d'estil barroc i de transició al neoclàssic. És un dels temples més grans de la diòcesi gironina, i està datada, tal com podem veure a la porta principal del 1767 i 1740 (porta petita) i 1763 (finestra enreixada de la sagristia). El temple és un gran edifici del s. XVIII, aixecat sobre les restes de l'anterior església romànica. L'interior, tot pintat, consta d’una sola nau i capelles laterals, però, al costat esquerre, es pot distingir les restes de l’antiga església. Les fotografies anteriors al 1936, ens mostren una decoració barroca-neoclàssica molt carregada sobretot al retaule de l'altar major que va ser destruït durant la guerra civil.

 

Seguidament, hem arribat a la plaça Major, que és el centre neuràlgic de la vila i on es concentren la major part d'activitats que tenen lloc a Calonge. Aquesta plaça és una altra àrea de serveis importants, ja que hi trobem: el Departament de Cultura de l’Ajuntament de Calonge, el Servei de Català i l'Oficina de Turisme que obre les portes els mesos de juliol i agost. I just al costat hi trobem també l'Arxiu Històric i el que els calongins anomenen el Cercle Calongí, que fou l'antic casino fundat el 1922. Finalment, hi trobem el punt més important, el Castell Medieval de Calonge, on es concentra tota l'activitat cultural de la població: Festivals de Música de Calonge, el Mercat Medieval per Setmana Santa, el pessebre vivent... L’edifici del castell consta de diferents dependències, algunes habilitades com a sales d'exposicions o concerts... i una altra amb el Museu Arqueològic Local.

 

Portal d'una casa de Calonge
 

 No obstant, l'Ajuntament, juntament amb la Generalitat ha aconseguit una subvenció de l'Administració Central per portar-ne a terme la restauració que està a punt de començar i que durarà aproximadament uns dos anys. Aquest castell és una fortalesa fundada pels comtes de Girona, al s VIII, tot i que d'aquest segle ja no es conserva res, i ofereix detalls arquitectònics de molt diversa cronologia i estils: romànic, gòtic-renaixentista i barroc. La part més antiga del castell, que sí que es pot apreciar és el que anomenem la Torre Quadrada, datada del s. XI-XII i d'estil romànic, però molt robust. Aquesta Torre tenia sobretot una funció de defensa. Està plena d'espitlleres situuades a diferents nivells. En aquella època, el castell estava format per la Torre Quadrada i la gran muralla. Més tard, entre els s. XIII-XIV els senyors de Cruïlles van construir la part gòtica del castelll, utilitzant una part de la muralla. En aquesta part podem trobar la Sala Gòtica i la Sala Major. Més tard, al s. XVI la família Cardona-Recasens, van afegir a l'antic castell la part renaixentista, en la qual trobem el que anomenem Sala Renaixentista, on fins fa poc encara es feien exposicions. La característica més destacable d'aquesta sala és que té el sostre pintat amb una pintura que representa un cel blau envoltat de motius vegetals, datada del s. XIX i atribuïda al pintor Gimeno. Dos portals monumentals ens donaran entrada i pas a l’antic pati d’armes, lloc recollit i de molt bona acústica. Des d’aquesta plaça es pot rodejar la muralla i gaudir d’una bella vista panoràmica.

Una de las torres del castell de Calonge
 
Casa del Senyor del Mal Us
 

Seguirem pel carrer Major amunt, típica via comercial. A mà dreta es troba un carreró, el més estret de Calonge, anomenat de Sant Joan o de l’Educació, perquè durant el s. XIX hi van haver les escoles públiques. Més endavant trobem el convent de les Germanes Carmelites de la Caritat, fundat l’any 1894, antiga casa rectoral que data del s XVII i la casa del senyor del Mal Us. Aquest edifici és gotic-renaixentista, i era habitat pel Batlle del Sac del castell; funcionari que era malvist per la seva feina

 

Trencant a la dreta, agafem el carrer de l’Hospital. Enfront se’ns presenta un pati que conserva una porta dovellada i un arc. Són restes d’una casa important. A mà dreta se’ns mostra el carrer Anselm Clavé amb tota la seva llargada, i enfront la petita plaça del Xato. Cal dir que el Xato era un taper que vivia a la plaça. Aquí crida l’atenció un gran casal: can Xifró. La porta és dovellada, consta de soterrani, planta baixa i pis, coronat per una torre, i data de l´any 1569.

 

 

Recreacio historica al castell de Calonge
 

Capella de l'hospital

 

Al capdavall del carrer de l’Hospital, enllacem amb el carrer de Sant Joan. Enfront hi tenim l’antic hospital que fou transformat en escoles; cal destacar la porta principal i dues inscripcions: una, de l´any 1574 i l’altra, de l´any 1842. 

 

Escut de la Vila
 

La història


El document més antic que esmenta Calonge de Mar és un diploma del rei Carloman del 881 on concedeix al bisbe Teuter de Girona el domini de la Vall d'Aro i assenyala com a límits septentrionals els termes de Calonge de Mar ( Colonico) i Romanyà. El 944 els comtes Sunyer i Riquilda de Barcelona donaren un alou del lloc de Sant Martí (identificable amb Calonge) situat al vilar de Rifred i de Fonts (encara veïnats actuals del terme). En un precepte de Lotari del 969 el rei confirma a l'abat Sunyer de Sant Feliu de Guíxols les possessions que el monestir tenia a Colonico.Durant el segle XI el bisbe cedí els drets que tenia al lloc a la canònica gironina, fundada aleshores (1019) i fa esment precís de l'església de Sant Martí de Calonge i d'altra banda l'abat de Sant Feliu donà el castell de Calonge en feu als Gausfred de Fenals.
A l'inici del segle XII s'apoderà del castell Oliver Bernat de Pals, amb altres propietats del cenobi de Sant Feliu (excomunicat, l'hagué de restituir i se n'anà a fer penitència a Terra Santa). A la fi del mateix segle XII el lloc havia passat al domini directe dels comtes reis i el 1193 el canceller Ramon de Solius va retre homenatge a Alfons I pel castell de Calonge, determinat de Marítima, que tenia en feu.
Des del segle XIII la vila i el castell pertangueren als Cruïlles. Gastó de Cruïlles (mort el 1229) en fou el primer senyor (incorporà la vila a la seva baronia de Cruïlles) i el seu fill Gilabert, que participà activament en la conquesta de Mallorca, sembla que fundà el poble de Calonge de Mallorca (Santanyí). El 1279 Gilabert (IV), dit el Gran, obtingué el dret de celebrar-hi mercat setmanal i el mateix any Pere II fundà la batllia reial de Palamós, de la qual Calonge passà a formar part, però els Cruïlles no perderen la senyoria efectiva del lloc i castell. El fill segon de Gilabert el Gran, Berenguer de Cruïlles i Peratallada, heretà Calonge (1284) independentment dels dominis troncals i fundà la branca dels Cruïlles de Calonge,aviat senyors de Bestracà per matrimoni; obtingué també importants dominis a Sardenya.
El 1347 Bernat d'Olzinelles, tresorer reial, vengué a Gilabert Dalmau de Cruïlles la jurisdicció civil i criminal del lloc (pertanyents de dret a la batllia de Palamós). Foren continuades les tensions entre els batlles de Palamós i els Cruïlles, que conservaren el castell, però no sempre les jurisdiccions de la vila (el 1371 passaren novament a la corona, que les vengué de nou als Cruïlles el 1393) fins que Alfons IV uní de nou Calonge de Mar a la corona (1437) i prometé als seus habitants de no alienar-la.
Durant la guerra contra Joan II, Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes, senyor de Calonge i Llagostera, fou un conspicu partidari del rei en contra de la Generalitat (fou un dels defensors de la Força de Girona), però la població, contrària al rei, es revoltà i ajudà el comte de Pallars i el baró de Cruïlles en la captura de Martí Guerau, refugiat al campanar. Carles Antoni Setantí fou nomenat capità del castell de Calonge pel duc de Lorena i s'enfrontà amb els Vallmanya, batlles de sac del castell, partidaris de Joan II i de Martí Guerau. Per castigar la rebel·lió dels calongins Joan II els privà de llurs privilegis i creà la baronia de Calonge (1474), que donà a Martí Guerau, però aquest morí el mateix any i no arribà a prendre'n possessió. L'any 1477 el castell va ser atacat i ocupat després pels remences i la vila fou sotmesa al saqueig i al foc.
El 1488 la baronia de Calonge fou conferida a Galceran de Requesens, creat també comte de Palamós. Passà al seu germà Lluís i el 1513 a la seva filla Elisabet, casada amb el duc de Sessa, Ramon Folc de Cardona. Heretà comtat i baronia llur fill Ferran Folc de Cardona, casat amb Beatriu Fernández de Córdoba, hereva del Gran Capità. La baronia continuà en aquest llinatge (ducs de Somma, Sessa i Baena i comtes de Palamós) fins a la segona meitat del segle XVIII, que per casament passà als Ossorio de Moscoco, que mantingueren la propietat material del castell fins a la fi del segle XIX.
El 14 de juny de 1640, a l'inici de la guerra dels Segadors, els terços de Juan de Arce, comandats per Lleonard Moles, arribaren a Calonge, incendiaren i saquejaren la vila, i feren presoners 20 homes que se'ls enfrontaren, els quals destrossaren a trets de trabuc fins al punt que llurs famílies no els pogueren identificar.

TORNA AL INDEX