|
|
FENALS D'ARO PLATJA D'ARO |
|
Escut caironat truncat
al 1r. d'or, tres fanals sable; al 2n. d'or, cuatre pals de gules.
Per timbre, una corona mural de poble.
Fenals d'Aro i Fenals d'Amunt
El poble de Fenals era antigament de masies escampades a l'extrem oriental de les Gavarres, no gaire lluny de la mar. Des del segle XVII s'estengué vers els vessants meridionals i es formà un agrupament a mig km de la costa on es bastí la nova església parroquial. El primitiu emplaçament s'anomena Fenals d'Amunt i la majoria dels masos es troben abandonats, mentre que Fenals d'Aro, vora la vall i prop de la mar, conserva encara masies dels segles XVII i XVIII, però les construccions turístiques han arribat a ajuntar gairebé el petit nucli amb la gran població estiuenca de Platja
d'Aro.
El lloc de Fenals i la seva església es troben esmentats en un precepte del rei Lotari del 968 a favor de Sunyer, abat de Sant Feliu de Guíxols. En el document abans esmentat del 1041, s'al·ludeix a la parròquia de Santa Maria de Fenales. L' església vella de Santa Maria de Fenalses troba dalt d'un turó prop del Mas del Monjo o Mas Castelló, a l'extrem septentrional del terme, ja a la conca de la riera de Calonge. Abandonada des de fa molt de temps, serví de pallissa a la masia veïna fins que aquesta quedà deshabitada, i es troba en perill d'arruïnar-se definitivament. És un notable edifici romànic, del segle XI, d'una llarga nau i absis semicircular on apareix la decoració llombarda de tres arcuacions entre lesenes o faixes.
L'església nova de Santa Maria de Fenals, a Fenals d'Aro, és una construcció del segle XVIII, molt senzilla, d'una nau amb absis semicircular i capelles laterals i campanar de planta quadrada, inacabat. Es conserva una làpida gòtica de l'edifici anterior. Actualment aquesta església gairebé no té gaire culte, ja que se'n construí una de nova (1954) a Platja d'Aro.
