|
|
Fitor |
 |
Escut caironat: de gules,
sembrat de creuetes d'argent; ressaltant sobre el tot un colom d'azur. Per
timbre una corona de baró.
El terme de Fitor, plenament integrat a les Gavarres, estava format per una quinzena de masies. La seva vida girava a l'entorn de l'emblemàtica parròquia de Fitor, centre espiritual i social d'aquest nucli, que va quedar desocupat progressivament quan l'explotació del bosc va deixar de donar recursos suficients per sobreviure.
Fitor era un terme molt extens i de poblament dispers situat en plena serra de les Gavarres. Els masos més importants foren el mas Plaja, el mas Torroella, can Puig, can Ribot i el mas Cals. Anys enrera, en una alzina propera a l'església hi havia penjada una gàbia. Aquesta gàbia, contenia junt amb dues gàbies més els caps de tres lladres que van matar el rector de Fitor, mossèn Batlle, l'any 1817. A l'entrada de l'església hi ha la làpida sepulcral del rector amb una inscripció que recorda aquesta història. A la zona de Fitor s'han descobert fins a tretze sepulcres megalítics, essent el nucli dolmènic més dens de la zona de les Gavarres.
Mas Cals, Fitor
L'església de Santa Coloma de Fitor, es consagrà l'any 948. Aquesta esglèsia posseeix dues naus, construïdes en èpoques diferents, amb dos absis semicirculars i una torre campanar de planta rectangular de dos pisos amb coberta piramidal. Altres elements d'interès de l'església són el retaule de fusta barroc, els bancs de fusta amb el nom de les famílies del lloc i la creu de pedra.
El titol de Baró de Fitor va esser concedit per Jaume I el 6 de abril de 1316 a Bernat de Cruilles
