ELS MASSOS DE FITOR

Mas Estanyet

El terme de Fitor, plenament integrat a les Gavarres, estava format per una quinzena de masies. La seva vida girava a l'entorn de l'emblemàtica parròquia de Fitor, centre espiritual i social d'aquest nucli, que va quedar desocupat progressivament quan l'explotació del bosc va deixar de donar recursos suficients per sobreviure.

Mas Bruguerol, Mas Cals, Mas Castell, Mas Comelleres, Mas Ermengol, Mas Ferrer, Mas Fitor, Mas Godofir, Mas Guerau, Mas d'en Guillem, Mas que fou de Joan, Mas Liuenc, Mas Llorenç, Mas d'en Mas, Mas de Novell, Mas Quinçana, Mas de Riera, Borda Riembau, Mas Riembau, Mas Roig, Mas Torrent, Mas de Vuisilo, Mas Puig Mas, Torroella, Mas Plaja, Mas Marines

Mas Vidal

Els orígens coneguts del conjunt Mas Vidal-monestir benedictí són del s. VIII, quan aquests monjos s'hi van establir per evangelitzar l'Empordà.
Curiosament aquest monaquisme primitiu es va assentà sobre unes restes paleo-cristianes preexistents.
De la nau que bastiren, es conserven principalment l'absis de l'esglesia, el transepte i el lateral N de la nau principal.
Després de moltes vicissituds l'església es mantindrà com a parròquia insignificant, fins que en el 1737 es començà la construcció, a uns 2 Km de distància, de la nova parroquia actual.
El canvi d'ubicació provoca l'abandonament de l'anterior i, segurament, l'aprofitament de la pedra treballada (cantonades, arcs i portes).
Pella i Forgas, el gran historiador de l'Empordà, en la seva visita al Mas Vidal en el 1877 redescobreix l'ubicació del monestir i cita un arc bizantí de ruda construcció.
El 1918 visita la casa Josep Pla, i narra en el seu llibre "Quadern gris" una pantagruèlica escena d'un àpat a base de cargols, amb vi a dojo. La descripció que fa de la casa, del menjar i dels personatjes, considerem que no té desperdici.

Mas Cals

 

Fitor i els voltants de Mas Cals han estat poblats des de sempre.
Set dolmens termenejant la seva actual finca, i un seguit de runes trinxadíssimes, i de topònims desenterrats dels pergamins, com Puig Castellà, Mas Castell, Caremany, fan pressentir que aquí no es va trencar l'ocupació de l'home fins que el 1945 començà el declivi de la majoria dels masos de Les Gavarres.
La primera documentació que trobem que provi l'existència del Mas Cals, és la continguda
en l'Acta de Consagració de l'Església de sta. Coloma de Fitor (any 948), en la que s'uneixen 6 vilelles (Calbs, Quinciana, Fitor, Castell, Vilanova i Canet) per poder erigir la parròquia.
Com veiem Cals ho anomena Calbs (Calvos en llatí), el que ens aclara que el topònim prové de calb o calva, i no de calç, que és un element desconegut a la zona, mentre que de planes rocoses n'hi ha moltes i formen unes calves en els prats i boscos.
Mas Cals està ubicat en plena natura, al costat de l'antic camí de cavalleries que unia Girona amb el port reial de Palamós (avui corriol PR, blanc i groc), al que subministrava amb un pou de glaç que es troba a tan sols 60 m de la casa.

TORNA AL INDEX