PALAMÓS

Escut caironat: d'atzur, un castell d'or obert ambanderolat d'una bandera d'or amb 4 faixes de gules i l'asta d'or, acompanyat de 3 rocs d'or. Per timbre una corona de comte.

 

Palamós

Començaren el nostre recorregut per la planassa, el antic port de Palamós, com no podia ser de altre manera Palamós sempre a mirat cap el mar. Tot passejant per la planassa ens fixaren en la casa Ribera caselot del segle passat,popularment conegut con banca Ribera. seguidament pujarem pel carrer major, centre comercial de la vila. Sobre el popular bar el glaç, trobaren dues finestres renaixentistes, una de elles ornamentada amb un escut, que desconeixo el llinatge que representa un ocell i un vaixell, possible d’una família de mercaders o de cavallers de Palamós. També destacaren els canons q decoran el passeig del mar i el carrer canó, que provenen de l'antiga fortalesa de Palamós.

 

Cano de Palamos

 

 

Paseig

Al carrer major trobaren moltes cases que tenen finestres en llindes de pedra, que insinuen formes gòtiques y d’altres en la data de la construcció de la casa, sobretot segles XVI, XVII i XVIII. Arribaren fins la plaça de la vila allí destaca sobre tots els edificis la esglesia de Santa Maria del Mar, esglesia gòtica amb un estilitzat campanar, tinguem en compte que el campanar en la seva part superior es de aquest segle amb un estil neogotic que encaixa a la perfecció amb la resta del temple.

 

Escut

 

Portada Gotica de l'esglesia de Palamos

 

Nostra Senyora de Gracia, provinent del antic monestir dels agustins

L’esglesia de Santa Maria es construí entre els segles XV i la primera meitat del XVI destacaren la porta lateral que té una notable decoració gòtico-renaixentista del segle XVI. Una obertura d’arc carpanell decorada amb motius florals estilitzats i baixos relleus y dues petites imatges. També son d’interès les gàrgoles, la portalada principal molt pobre en decoració  però amb una imatge de Nostra Senyora de Gràcia provinent del antic convent dels Agustins de Palamós.

 

Port de Palamós

 

Palamos

 

Capella del Carme, i  monestir dels Agustins

 

Entre el carrer quarter y el carrer terç de napolitans, dos noms que evidencien el passat militar de Palamós, que va ésser plaça forta amb muralles y una fortalesa, trovaren la capella del Carme. Esglesiola del antic hospital dels pobres de Palamós, un edifici del segle XVIII, amb una portalada de pedra neoclàssica. Enfront de dita capella i deuria haver-hi el convent nou dels Agustins, una esglesia neoclàssica un claustre renaixentista i les celes dels monjos, desgraciadament tirat a terra fa pocs anys.

 

Ajuntament

 

Palamos

 

Grabat de Palamos, segle XVII

HISTORIA

A l'arxiu municipal de Palamós es guarda un important pergamí: la carta pobla del port reial de Palamós ( Portus regalis de Palam ors), atorgada pel rei Pere el Gran amb data del 3 de desembre de 1279. Els palamosins han tingut ocasió de celebrar amb tota solemnitat el 700 aniversari del naixement de la vila, creada per la necessitat de Pere II de posseir un port a la costa empordanesa, sobretot després de l'ensorrament progressiu del port de Torroella de Montgrí a causa de l'avanç de les terres al·luvials portades pel Ter. La situació geogràfica havia de fer del port, ben aviat, un centre d'atracció del transport mercantil d'una rodalia molt extensa del país. Abans d'aquesta decisió de Pere II el territori de Palamós, exposat a les incursions piràtiques, devia ser pràcticament deshabitat. La petita península on s'estableix la nova població pertanyia al terme jurisdiccional del castell de Sant Esteve de Mar, que s'estenia fins al marge esquerre de l'antic curs de la riera d'Aubi. Per aquest motiu, el sobirà, prèviament a la fundació del port, hagué d'adquirir el castell de Sant Esteve, operació que encarregà al seu batlle Astruc Ravaia, jueu empordanès de Castelló d'Empúries i personatge molt influent, que afranquí els palamosins dels drets feudals, restant la vila sota domini directe del rei. Ja aquest mateix any Pere el Gran instaurà el mercat setmanal del dimarts —que ha perdurat fins als nostres dies— i la fira anual del dia de l'Assumpció, privilegis que foren confirmats pels seus successors els anys 1287 i 1335. El 9 de novembre de 1279 Astruc Ravaia nomenava primer batlle reial de Palamós Arnau de Bruguera; la batllia de Palamós comprenia també Calonge, Vila-romà i Vall-llobrega.
Ben aviat hi ha constància de la importància estratègica del port de Palamós, en el qual, malgrat les ordres específiques del rei per a la seva defensa, es trobava fondejada la part principal de l'estol francès l'estiu del 1285. Roger de Lloria, després de la seva ressonant victòria, ordenà als almiralls Mallol i Marquet que, al temps que ell es preocupava de recuperar Roses, s'enduguessin a Barcelona tots els vaixells enemics que havien romàs aïllats als ports de Palamós i Sant Feliu.
En cas de guerra o d'atac dels pirates —quelcom molt freqüent— els habitants dels pobles de la jurisdicció del batlle de Palamós havien d'acudir a defensar la vila i el port amb tot llur armament. Encara que no fer-ho podia ser motiu de càstig, molts no hi anaven.
El 1329 Alfons III establí perpètuament al seu escrivà Bernat de Pallarés el palau reial de Palamós, i el 1331 —davant l'amenaça de guerra catalano-aragonesa— li donà llicència per a fortificar el palau i la vila. El 1354 la vila de Palamós fou incendiada i assaltada per vint-i-cinc galeres genoveses.
El 1365 Pere el Cerimoniós vengué als prohoms de Palamós el dret reial de nomenar batlles, els quals a partir d'ara serien escollits pel rei d'una terna presentada pel poble. El 1380 Pere Pallarès —fill de Bernat— havia reparat el palau de Palamós i el 1394 el vengué a Berenguer de Cruïlles, a qui el rei, en anar concedint diferents drets sobre la vila, convertí, de fet, en senyor de Palamós. Al principi del segle XV es treballava en la construcció de la muralla de mar, tot i haver sofert molts atacs dels pirates sarraïns.
Durant la guerra contra Joan II la vila de Palamós capitulà davant les forces d'aquest rei el 12 de novembre de 1471. L'any 1466 Joan II havia concedit el títol de baró de Palamós —que el 1484 revertiria a la corona— al seu almirall Joan de Vilamarí. Aquest havia afirmat que qui posseís Palamós guanyaria la guerra, tot ponderant la vàlua estratègica del port.
L'any 1484 Palamós obtingué el privilegi d'encunyar moneda. L'any 1488 el rei Ferran II vengué la jurisdicció de Palamós a Galceran de Requesens, malgrat el privilegi de Pere el Cerimoniós del 1399, segons el qual la vila no podia ser venuda, permutada o empenyorada. Per aquest motiu la decisió del rei motivà moltes protestes dels habitants de la batllia. El 1493 el sobirà amplià encara els drets de Galceran de Requesens concedint-li el títol de comte de Palamós.
Al primer comte li succeí el seu germà Lluís de Requesens i a aquest, l'any 1513, la seva neboda Elisabet, filla de Galceran, casada amb Ramon Folc de Cardona, duc de Sessa. L'any 1522 heretà el comtat de Palamós llur fill, Ferran, casat amb Beatriu Fernández de Córdoba, hereva del Gran Capità. Fou llur nét, Antoni, qui avantposà al cognom patern el de Fernández de Córdoba; per casament el títol havia de passar més endavant als Cardona Anglesola, ducs de Somma, i, finalment, als Ossorio de Moscoso, ducs de Medina de las Torres.
El 5 de desembre de 1536 desembarcà a Palamós l'emperador Carles V amb un gran seguici de tota mena de vaixells. També estigué a la vila el 1543, quan, des de Palamós, l'emperador escriví les famoses instruccions al seu fill Felip. Aquest mateix any —el 6 d'octubre— s'esdevingué l'atac a Palamós per l'estol corsari de Hayr al-Din Barba-rossa, almirall del Gran Turc i, aleshores, aliat dels francesos. De totes les depredacions piràtiques comeses en el nostre litoral fou aquesta, probablement, la més terrible.
S'ha discutit la possible estada de Miguel de Cervantes a Palamós, suposició basada en la descripció que fa a la Galatead'una població de la costa catalana sense anomenar-la. L'any 1691 la vila fou assetjada per l'estol francès comandat pel mariscal Tourville i caigué el dia primer de juny. No se'n retiraren fins el 1695.
Al segle XVIII la manca de guerres i el descens de la pirateria comportaren un increment de l'activitat marinera i pescadora i del trànsit mercantil del port. El comerç amb Amèrica, la prosperitat agrícola i —a la segona meitat del segle— l'inici de la indústria tapera, són altres elements que afavoreixen una considerable expansió de la vila en aquest moment. En aquesta època la població era ben fortificada. Durant la guerra del Francès la vila fou ocupada, el 1809; el 1814 el general Suchet, en abandonar-la, féu arrasar les fortificacions.

TORNA AL INDEX