 |
PALAMÓS |
|
Escut caironat: d'atzur, un castell d'or obert ambanderolat d'una bandera d'or amb 4 faixes de gules i l'asta d'or, acompanyat de 3 rocs d'or. Per timbre una corona de comte.
Palamós
Començaren el nostre recorregut per la planassa, el antic port de Palamós, com no podia ser de altre manera Palamós sempre a mirat cap el mar. Tot passejant per la planassa ens fixaren en la casa Ribera caselot del segle passat,popularment conegut con banca Ribera. seguidament pujarem pel carrer major, centre comercial de la vila. Sobre el popular bar el glaç, trobaren dues finestres renaixentistes, una de elles ornamentada amb un escut, que desconeixo el llinatge que representa un ocell i un vaixell, possible d’una família de mercaders o de cavallers de Palamós. També destacaren els canons q decoran el passeig del mar i el carrer canó, que provenen de l'antiga fortalesa de Palamós.
Cano de Palamos
Paseig
Al carrer major trobaren moltes cases que tenen finestres en llindes de pedra, que insinuen formes gòtiques y d’altres en la data de la construcció de la casa, sobretot segles XVI, XVII i XVIII. Arribaren fins la plaça de la vila allí destaca sobre tots els edificis la esglesia de Santa Maria del Mar, esglesia gòtica amb un estilitzat campanar, tinguem en compte que el campanar en la seva part superior es de aquest segle amb un estil neogotic que encaixa a la perfecció amb la resta del temple.
Escut
Portada Gotica de l'esglesia de Palamos
Nostra Senyora de Gracia, provinent del antic monestir dels agustins
L’esglesia de Santa Maria es construí entre els segles XV i la primera meitat del XVI destacaren la porta lateral que té una notable decoració gòtico-renaixentista del segle XVI. Una obertura d’arc carpanell decorada amb motius florals estilitzats i baixos relleus y dues petites imatges. També son d’interès les gàrgoles, la portalada principal molt pobre en decoració però amb una imatge de Nostra Senyora de Gràcia provinent del antic convent dels Agustins de Palamós.
Port de Palamós
Palamos
Capella del Carme, i monestir dels Agustins
Entre el carrer quarter y el carrer terç de napolitans, dos noms que evidencien el passat militar de Palamós, que va ésser plaça forta amb muralles y una fortalesa, trovaren la capella del Carme. Esglesiola del antic hospital dels pobres de Palamós, un edifici del segle XVIII, amb una portalada de pedra neoclàssica. Enfront de dita capella i deuria haver-hi el convent nou dels Agustins, una esglesia neoclàssica un claustre renaixentista i les celes dels monjos, desgraciadament tirat a terra fa pocs anys.
Ajuntament
Palamos
Grabat de Palamos, segle XVII
HISTORIA
A l'arxiu municipal de Palamós
es guarda un important pergamí: la carta pobla del port reial de Palamós
( Portus regalis de Palam ors), atorgada pel rei Pere el Gran amb
data del 3 de desembre de 1279. Els palamosins han tingut ocasió de
celebrar amb tota solemnitat el 700 aniversari del naixement de la vila,
creada per la necessitat de Pere II de posseir un port a la costa
empordanesa, sobretot després de l'ensorrament progressiu del port de
Torroella de Montgrí a causa de l'avanç de les terres al·luvials
portades pel Ter. La situació geogràfica havia de fer del port, ben
aviat, un centre d'atracció del transport mercantil d'una rodalia molt
extensa del país. Abans d'aquesta decisió de Pere II el territori de
Palamós, exposat a les incursions piràtiques, devia ser pràcticament
deshabitat. La petita península on s'estableix la nova població
pertanyia al terme jurisdiccional del castell de Sant Esteve de Mar, que
s'estenia fins al marge esquerre de l'antic curs de la riera d'Aubi. Per
aquest motiu, el sobirà, prèviament a la fundació del port, hagué
d'adquirir el castell de Sant Esteve, operació que encarregà al seu
batlle Astruc Ravaia, jueu empordanès de Castelló d'Empúries i
personatge molt influent, que afranquí els palamosins dels drets feudals,
restant la vila sota domini directe del rei. Ja aquest mateix any Pere el
Gran instaurà el mercat setmanal del dimarts —que ha perdurat fins als
nostres dies— i la fira anual del dia de l'Assumpció, privilegis que
foren confirmats pels seus successors els anys 1287 i 1335. El 9 de
novembre de 1279 Astruc Ravaia nomenava primer batlle reial de Palamós
Arnau de Bruguera; la batllia de Palamós comprenia també Calonge, Vila-romà
i Vall-llobrega.
Ben aviat hi ha constància de la importància estratègica del port de
Palamós, en el qual, malgrat les ordres específiques del rei per a la
seva defensa, es trobava fondejada la part principal de l'estol francès
l'estiu del 1285. Roger de Lloria, després de la seva ressonant victòria,
ordenà als almiralls Mallol i Marquet que, al temps que ell es preocupava
de recuperar Roses, s'enduguessin a Barcelona tots els vaixells enemics
que havien romàs aïllats als ports de Palamós i Sant Feliu.
En cas de guerra o d'atac dels pirates —quelcom molt freqüent— els
habitants dels pobles de la jurisdicció del batlle de Palamós havien
d'acudir a defensar la vila i el port amb tot llur armament. Encara que no
fer-ho podia ser motiu de càstig, molts no hi anaven.
El 1329 Alfons III establí perpètuament al seu escrivà Bernat de Pallarés
el palau reial de Palamós, i el 1331 —davant l'amenaça de guerra
catalano-aragonesa— li donà llicència per a fortificar el palau i la
vila. El 1354 la vila de Palamós fou incendiada i assaltada per vint-i-cinc
galeres genoveses.
El 1365 Pere el Cerimoniós vengué als prohoms de Palamós el dret reial
de nomenar batlles, els quals a partir d'ara serien escollits pel rei
d'una terna presentada pel poble. El 1380 Pere Pallarès —fill de Bernat—
havia reparat el palau de Palamós i el 1394 el vengué a Berenguer de Cruïlles,
a qui el rei, en anar concedint diferents drets sobre la vila, convertí,
de fet, en senyor de Palamós. Al principi del segle XV es treballava en
la construcció de la muralla de mar, tot i haver sofert molts atacs dels
pirates sarraïns.
Durant la guerra contra Joan II la vila de Palamós capitulà davant les
forces d'aquest rei el 12 de novembre de 1471. L'any 1466 Joan II havia
concedit el títol de baró de Palamós —que el 1484 revertiria a la
corona— al seu almirall Joan de Vilamarí. Aquest havia afirmat que qui
posseís Palamós guanyaria la guerra, tot ponderant la vàlua estratègica
del port.
L'any 1484 Palamós obtingué el privilegi d'encunyar moneda. L'any 1488
el rei Ferran II vengué la jurisdicció de Palamós a Galceran de
Requesens, malgrat el privilegi de Pere el Cerimoniós del 1399, segons el
qual la vila no podia ser venuda, permutada o empenyorada. Per aquest
motiu la decisió del rei motivà moltes protestes dels habitants de la
batllia. El 1493 el sobirà amplià encara els drets de Galceran de
Requesens concedint-li el títol de comte de Palamós.
Al primer comte li succeí el seu germà Lluís de Requesens i a aquest,
l'any 1513, la seva neboda Elisabet, filla de Galceran, casada amb Ramon
Folc de Cardona, duc de Sessa. L'any 1522 heretà el comtat de Palamós
llur fill, Ferran, casat amb Beatriu Fernández de Córdoba, hereva del
Gran Capità. Fou llur nét, Antoni, qui avantposà al cognom patern el de
Fernández de Córdoba; per casament el títol havia de passar més
endavant als Cardona Anglesola, ducs de Somma, i, finalment, als Ossorio
de Moscoso, ducs de Medina de las Torres.
El 5 de desembre de 1536 desembarcà a Palamós l'emperador Carles V amb
un gran seguici de tota mena de vaixells. També estigué a la vila el
1543, quan, des de Palamós, l'emperador escriví les famoses instruccions
al seu fill Felip. Aquest mateix any —el 6 d'octubre— s'esdevingué
l'atac a Palamós per l'estol corsari de Hayr al-Din Barba-rossa, almirall
del Gran Turc i, aleshores, aliat dels francesos. De totes les
depredacions piràtiques comeses en el nostre litoral fou aquesta,
probablement, la més terrible.
S'ha discutit la possible estada de Miguel de Cervantes a Palamós,
suposició basada en la descripció que fa a la Galatead'una
població de la costa catalana sense anomenar-la. L'any 1691 la vila fou
assetjada per l'estol francès comandat pel mariscal Tourville i caigué
el dia primer de juny. No se'n retiraren fins el 1695.
Al segle XVIII la manca de guerres i el descens de la pirateria
comportaren un increment de l'activitat marinera i pescadora i del trànsit
mercantil del port. El comerç amb Amèrica, la prosperitat agrícola i
—a la segona meitat del segle— l'inici de la indústria tapera, són
altres elements que afavoreixen una considerable expansió de la vila en
aquest moment. En aquesta època la població era ben fortificada. Durant
la guerra del Francès la vila fou ocupada, el 1809; el 1814 el general
Suchet, en abandonar-la, féu arrasar les fortificacions.
