 |
Castell de Vila-Roma |
|
Malgrat que el cap i casal del senyoriu era el castell
de Vila-romà, aquest mai va protagonitzar cap fet d’armes, sinó que va
servir tan sols com a residència dels seus primers posseïdors, la família
Alemany. Quan el varen vendre al bisbe de Girona, l’any 1277, va passar
a ser l'habitatge d’un batlle de sac i posteriorment de diferents
masovers.
Les seves terres eren repartides arreu de les dues parròquies, arribant
pel sud fins al lloc que més tard fou la vila reial de Palamós i a tocar
el mateix Cap Roig i Font Morisca, per l’extrem de llevant.
El primer senyor del qual tinc noticies fou el cavaller Pere Alemany “milites” (1191) Abans d’ell, però, és possible que el titular del senyoriu fora Alemany de “Vallelubrica”, citat en un pergamí de la Mitra de l’any 1137
L’esmentat Pere Alemany va ser protagonista, l’any
1191, d’una gran baralla entre tres senyors de Vila-romà i Vall-llobrega.
El fet que va provocar aquesta commoció fou el dessecament d’un estany
situat enmig del Pla de Vall-llobrega. Els vassalls de Pere Alemany, per a
buidar les aigües de l’estany, varen construir un rec que passava per
terres del senyoriu d’Aguilar i del de Valle, a fi de connectar amb la
riera de Vall-llobrega i així poder enviar-les cap al mar. Els senyors
que varen veure envaïdes les seves terres eren en Raimundo de Valle (senyor
del mas Vidal de Vall-llobrega) i n’Arnau d’Aguilar (senyor del mas
Parals, al Figuerar). La qüestió es va solucionar amb la intervenció de
Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona, i amb la col·laboració
dels cavallers, Raimundo de Vilademuls, Pere de Torroella, Bernat de Santa
Eugènia, Berenguer de Calonge, Dalmau de Biert i Gaufrido Gilabert, tots
ells amics dels implicats.
Un altre Pere Alemany, fill de l’anterior, en el seu
testament, va ordenar als seus marmessors: “Volo et mando atque iubeo
quod castrum meum de Villaromano cum sius pertinenciis universis vendatur
ecclesiae vel loco religioso per manumissores meos praedictos ne de ceteo
exeat inde malum et quod de hiis quae inde habebuntur solvantur omnia mea
debita et iniuriae meae restituantur et solvantur...”. La seva voluntat,
pel que es veu, no era altra que eximir el castell de tot el mal que
s’havia comès. Però, de quin mal o excessos parla?. Estarà relacionat
amb les barbaritats comeses contra els pagesos de les contrades?, o hi
haurà alguna relació amb els fets que he comentat anteriorment, junt els
dominis d’Aguilar? o, fins i tot, tindria relació amb els paratges que
hi ha a prop del mas Vidal de Vall-llobrega (senyoriu de Valle), que
rebien el nom de “sa Desfeta” o “Coll de sa Desfeta”. Què va
passar en aquest lloc? Potser mai podrem conèixer el que va succeir
durant el segle XIII, entre el senyor del castell de Vila-romà i els
altres senyors o habitants de les parròquies.
Aquest darrer Pere Alemany, fill del cavaller que va anar a Mallorca, va fer testament l’any 1272 i és presumible que morís aquest any. Cinc anys més tard, els seus marmessors i el seu fill, altre Pere Alemany, amb la intervenció del veguer de Girona, varen vendre totes les possessions del senyoriu de Vila-romà. La venda, per tant, es va realitzar l’any 1277. El comprador va ser el bisbe de Girona, Pere de Castellnou. Va pagar 45.000 sous barcelonesos.
Després de la venda del castell, el nou senyor, el
bisbe de Girona Pere de Castellnou, va fer testament i redactà un codicil
pel qual els seus marmessors poguessin vendre’l
. Aquests, l’any 1279, varen lliurar el castell al nou bisbe, en
Bernat de Vilert i
trenta sis anys més tard, el bisbe Guillem de Vilamarí va ordenar la
redacció del que es creu és el primer capbreu del castell de Vila-romà.
Es tracta del capbreu de les rendes de la Mitra de Girona de l’any 1315,
del qual ja n'he parlat en un altre capítol.
Per a completar els dominis sobre Vila-romà i Vall-llobrega, entre 1310 i
1323, els bisbes Bernat de Vilamarí i Pere de Rocabertí compren altres
dominis directes i tasques, entre d'altres a Guillem de Figueres, a
Marimon de Palomar, a Ferrer de Valle de Pals, a Simó de Trilla, fill del
cavaller Simó de Trilla i senyor d’Aguilar i adquireixen diferents
possessions que la família Cruïlles tenia a Vila-romà
.
El domini directe del senyoriu de Vila-romà va pertànyer sempre més als
bisbes de Girona, fins a l’abolició de l’antic règim feudal.
TEXTE: PERE TRIJUEQUE