VALL-LLOBREGA

 

Escut caironat: d'or, una vall de sinople; el peu ondat d'atzur sostenint una faixa d'argent i carregat d'un roc d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

 

 

Vall-llobrega, vista general

 

Pont de la Creu

El poble dit el barri de l'Església, és a la dreta de la riera del seu nom. L'església parroquial és dedicada a sant Mateu. El lloc, que havia format part dels dominis del monestir de Sant Feliu de Guíxols, fou després del comtat de Palamós. El municipi comprèn, a més, els veïnats de Robau, Roca de Gria i el raval de Dalt.

El Raval de Baix
El Raval de Baix o Raval de Mar (46 m d'altitud) és al bell mig de la part baixa de la vall i constitueix el centre del municipi: hi ha l'ajuntament i l'església parroquial (també és anomenat el barri de l'Església). Les seves cases, dels segles XVII i XVIII, s'arrengleren al llarg i en una banda del camí.
L'església de Sant Mateu de Vall-llobrega, l'actual parròquia al Raval de Baix, és d'una nau amb dues capelles laterals i capçalera poligonal. El frontis, on hi ha la porta arquitravada i un ull de bou, és coronat per una espadanya de dos arcs. Les voltes són de llunetes i el sòl és enllosat amb llicorella. A la inscripció (en llatí) de la llinda de la porta consta que del dia 30 del mes de gener del 1669 fou concedida al rector Salvador Bralla la llicència per a fer aquesta església segons consta a la notaria episcopal.
La festa major de la població se celebra per Sant Mateu, els dies 21 i 22 de setembre, mentre que la festa petita es fa per Sant Vicenç, el 22 de gener, i inclou un homenatge a la vellesa. Els darrers anys s'ha fet tradició a Vall-llobrega de fer, al juliol, una festa de germanor entre els del poble i els estiuejants.

Essglesia nova de Sant mateu de Vall-llobrega

 

 

Raval de dalt, Vall-llobrega
 
Ajuntament de Vall-llobrega
Can Menció, Raval de dalt
 
El Raval de Dalt, 1 km al NW de l'anterior, ja prop de la capçalera de la vall, és format per una dotzena de cases dels segles XVII i XVIII.
Les pagesies de Vall-llobrega, dels segles XVII al XIX, són, en general, edificis de dimensions més aviat modestes, amb llindes de pedra, a voltes datades. Cal destacar  Can Menció—ara més conegut per Mas d'en Maça—, gran casal del segle XVII, amb un gran portal adovellat i finestres ornades amb motllures. L'antiga rectoria, al Raval de Baix, és un edifici gran del segle XVII, amb afegitons de la centúria següent. A l'extrem N d'aquest raval hi ha el Pedró, una pilastra amb una creu de ferro al cim, i al seu costat el pont del Pedró, d'un sol ull.
Les ruïnes de l'església vella de Sant Mateu de Vall-llobrega es localitzen en un replà, a la capçalera de la vall, menys de 2 km al NW del Raval de Dalt. Can Menció, ja esmentada, és la masia habitada més pròxima. 
Església romànica, segurament del segle XI,
 es degué abandonar quan es construí 
la parròquia nova al Raval de Baix.
Aquesta església romànica, segurament del segle XI, es degué abandonar quan es construí la parròquia nova al Raval de Baix. És d'una nau capçada per un absis semicircular. La coberta és esfondrada. A l'interior de la nau es distingeix l'arrencament de la volta. Al mur de tramuntana hi ha tres fornícules. L'aparell és de petits carreus de llicorella mal tallats i els murs sense ornamentació són lligats a les cantonades amb grans carreus ben escairats de pedra sorrenca. El temple és emplaçat en un indret poblat des d'antic.

La història
Segons un precepte del rei franc Lotari, del 968, adreçat a l'abat Sunyer de Sant Feliu de Guíxols, aquest monestir posseïa l'alou de Valle Lubrica.En un document del 1062 el lloc s'esmenta amb el nom de Vallis Lubrica, el mateix que surt l'any 1116. El domini del cenobi guixolenc apareix confirmat el 1163 en una butlla del papa Alexandre III. El 1362 consta que l'abat de Sant Feliu era considerat rector de Sant Mateu de Vall-llobrega i de Santa Eugènia de Vila-romà, que aleshores formaven un sol districte parroquial. Vall-llobrega formà part, més endavant, del comtat de Palamós i de la batllia reial de Palamós.

TORNA AL INDEX