La cúpula de Brunelleschi, de Ross King.Ediciones Apóstrofe,2002. ISBN : 84-455-0211-5.


(Comentari de la lectura.)

Introducció general.

After considerable research with the available literature and after a long telephone interview with Massimo Ricci, the most authoritative, living Brunelleschi dome expert, I have attempted to draft my "structural assumption" to answer the question "how does the dome stand up?". (més...)

Chronology

1296 The first stone of the new cathedral Santa Maria del Fiore chief architect Arnolfo di Cambio (the same that had built Palazzo Vecchio)
1302 Arnolfo di Cambio dies in Florence
1348 the first Plague epidemics (Black Death) hits Florence 30%-25% of the population succumbs
1363, 1374, 1383, and 1390 subsequent plague epidemics of lesser importance
1366 Giovanni di Lapo Ghini master of the construction proposes a model for the dome
1367 Neri di Fioravanti is asked for a new model of the dome
1368 the officials of the Opera del Duomo after much uncertainty chose Neri’s model even if nobody knew how to build it
1377 Filippo Brunellleschi is born in Florence to Ser Brunellesco di Lippo Lapi notary and Giuliana Spini
1339 Giotto’s Bell-tower (Campanile di Giotto) beginning of construction
1359 Giotto’s Bell-tower (Campanile di Giotto) completed;
1389-1464 Cosimo de' Medici (Pater Patriae)
1398 Filippo Brunelleschi becomes "orafo" (goldsmith);
1400 new Black Death epidemics 12.000 Florentine succumb (1/5 of the population)
1402 Competition for the bronze doors of the Battistero Lorenzo Ghiberti and Filippo Brunelleschi are both chosen: Brunelleschi resigns outraged because he does not want to work with Ghiberti. Ghiberti was 24 and Brunelleschi was 25 years old.
1402-1416 Brunelleschi and his friend Donatello in Rome
1418 the Opera del Duomo officials announced a prize of 200 golden Florins for models presenting technical devices for the construction of the octagonal dome;
1418 The Opera del Duomo choses Brunelleschi’s and Ghiberti’s proposals for the dome and asks them to work together
1420 Giovanni da Prato an old professor of humanae litterae is nominated to assist Ghiberti: Giovanni da Prato does not like Brunelleschi and nags him continuously
1420 August 7th the works for the construction of the dome officially begins
1421 Brunelleschi designs the huge "crane" oxen operated
1427 Failure of the transport barge Il Badalone designed by B. for the transportation of blocks of marble on the Arno River: the cargo goes lost in the river after the barge capsizes.
1429 Cracks develop in the church main nave close to the octagonal base of the dome: fear of the worst slowed the construction process for several years;
1430 Great botched attempt to flood Lucca with a dam on the river Serchio Brunelleschi is responsible for the failure and suffers for the heavy criticism;
1432 A first model for the lantern by Brunelleschi is presented to the Opera dedl Duomo;
1435 last timber chain set on the summit of the dome;
1436 March 25th, for the celebration of the "Mary’s Announcement" the Church of Santa Maria del Fiore is consecrated by the Pope Eugenio IV with the dome "almost" finished. (lacking the last round of bricks, the "lantern" on the top and the roof tiles)
1446 15th of April Filippo Brunelleschi dies in Florence
1449-1492 Lorenzo d' Medici detto Il Magnifico
1452 the lantern is completed as designed by Brunelleschi and modified by Antonio di Ciaccheri, the big bronze sphere (2.5 m of diameter) on top of the lantern is the work of Andrea del Verrocchio in whose shop the young Leonardo da Vinci worked as an assistant.

dibuixos i cotes de la cúpula.

Introducció personal.

Acabe de llegir el fabulòs llibre de Ross King i l'únic que trobe a faltar és una descripció més acurada dels elements tècnics. Elements tècnics que s'hi varen descriure i analitzar molt acuradament a la Universitat Politècnica de València el propassat any 2004, però tot i que no trobem ni senyal a l'internet. Demà, - 24.11.2005 -,tenim una avaluació de la lecturra i no me puc entretindre més però hi tornarè més endavant amb comentaris sobre el llibre. Ara he de concentrar-m'hi en la fitxa resum i aclarar alguns conceptes que, com els tècnics, no hi queden clars. Tampoc s'hi anota, per eixemple, l'altura de la 'llinterna' en metres. Ni tampoc l'altura definitiva de la cúpula. En resum, s'hi trona a faltar un accèsit tècnic amb les dades claus, -cronologia-, i les cotes com ara altura dels murs, del tambor, de la cúpula, de la linterna, etc. etc.

La Història de l'Art de Salvat, - Tomo 9 "El Renacimiento" ,p. 36-, que El País comença a distribuir els dissabtes fa uns comentaris interessants dedicats tant a Brunelleschi com a la seua volta a la catedral de Florència : "El diseño reúne las virtudes de una cúpula autoportante con la planta de una cúpula octogonal facetada. El domo está construido en base a dos cascarones paralelos, lo cual contribuye a reducir su peso total : la cúpuña interior realizada en ladrillo y piedra se encuentra reforzada por nervios y por costillas horizontales concéntricas; la interior, - per la volta extrerior-, protege el conjunto de las inclemencias del tiempo."

Al mateix Tomo 9,p. 16, podem llegir : "...mientras que la de Florencia subdivide su peso, para dar menos empuje, con una cúpula interior más baja y una cúpula externa que,peraltándose en arco apuntado, sirve de contrafuerte a la cúpula interior, En efecto, las cúpulas semiesféricas tienden, debido al peso de su centro a hundirse de forma que sus bordes se abren hacia fuera; en cambio las cúpulas apuntadas tienden a abrirse por la cúspide y,consecuentemente sus bordes ejercen un gran empuje hacia dentro.
Al combinar ambas cúpulas, Brunelleschi consiguió contrarrestar el empuje horizontal de la cúpula semiesférica con el peso, en sentido contrario, de la cúpula exterior de perfil apuntado.
(...) ciertamente es el mismo sistema de las cúpulas románicas cistercienses que, siendo esféricas en su interior, estan dentro de una torre cuadrada u octogonal más alta que aparece como un cimborrio exterior, pero que además, por medio de su peso, que actúa como fuerza en sentido vertical, desvía el empuje de la cúpula y hace oficio de contrafuerte.
(...)Esta combinación de sistema diríamos dinámico de la Edad Media y el estático de la Antigüedad, es lo que constituye la verdadera invención de la cúpula de Florencia."

Anem a completar la fitxa del llibre object del present treball..

Fitxa.

1. Neri di Fioravanti va establir un model de construcció de la cúpula anomenat de 1367, l'any que el va dissenyar.Substitució dels arbotants per arcs circumferents, 24

2. El bàrbar gòtic: Neri di Fioravanti rebutjaren els suports externes propossats per Giovani di Lapo Ghini. Els arbotants hi eren estranys a Itàlia on els rquitectes els consideraven solucions temporals antiestètiques."olien a l'arquitectura dels enemics tradicionals de Florència : Alemanya, Francia i Milà. 23

3. La cúpula del panteó de 43,5 x 43m. 57,/ 7m d'amplària de la base de la cúpula, 0,60m a la part superior,60 / les esquerdes,61.

4. les dues cúpules encaixades originàries de Persia i d'ampla difusio al món islàmic.,27

5. tècnicament : bòveda de claustre octogonal composta de 4 bòvedes de canó,28

6. perfil ojival no hemisfèric,28

7. la construcció de les nervadures : plà a tamany real a les arenes del Arno .Plantilles per a determinar la curvatura de les nervadures,146

8. "Els taulells de la cúpula no s'hi posaven en filades horitzontals,sinò amb un angle cada volta major respecte al plà horitzontal. (...) Cóm s'arreglà Filippo per a calcular la disposició dels taulells i dels enormes sillars ( s'hi refereix als sillars d'arenisca transversal circumferents,129) hi és un altre dels misteris de la cúpula..",147

9. el quinto apuntato,143,151

10. la cúpula octogonal de La Domus Àurea,56

11. el panteó : impressionats pel desafiament a la llei de la gravetat els visitants l'anomenen estupefactes "la casa dels diables",57

12. emergies de tracció/pressió/compressió vs empempta-tensió :esforç tangencial,esforç horitzontal

13. Leon Batista Alberti : "La bòveda esfèrica no exigeix cimbra (...) s'hi composa de cercles superpossats: dificultats per a una hipotètica construcció amb cimbram, 74.Tanmateix Lapo Ghini al seu projecte hi incloia la construcció amb cimbra.77

14. antonio di tuccio manetti, biògraf de bernolluschi,

15. la decisió,91 : memorandum

16. l'inici : agost de 1420

17. l'experiència pràctica durant la construcció com a guia fonamental,102

18. el montacàrregues,108

19. les cadenes de ferro,130

20. les cadenes de fusta,130 (nomès una a la fi)

21. la reducció dels costos de construcció er l'eliminació de la cimbra,73

22. s'hi vegeren oligats a confiar-li la obra,73

23. impossibiitat tècnica d'adoptar solucions tradicionals en la construcció,83,104,106

24. solució de 'filada de taulells en estructura helicoidal i espina de peix',84,116,137,168,169

25. el tirant 'chatena de castagni' a prop del tambor,85

26. possibilitat de manutenció del tirant,86

27. anclatge del tirant a les nervadures de les aristes,86

28. el marbre de carrarra a dalt, el de figlin di prato (negre) al mig, el de st. giutto (vermell) al tambor,

29. els motles per als taulells,93

30. la pedra 'afonada' que servia d'enllaç entre el casquet exterior i l'arista,95

31. la cúpula com a mostra del 'gòtic florentí' (gòtic mediterràni) : absència de contraforts i sistema de nervadures intern,'unificat'(XB),102

32. traçat de les aristes,108,110

33. la concoide de nicomede,112,114

34. LA REGOLA,138: LA SERRAGLIA/CHIERICA DE LA CÚPULA,138

35. 4 cadenes de pedra arenisca transversals circumferenciants per la primera cúpula,129.)9 per a la segon,(?)

36. Les cadenes de ferro que no sap ben bé si foren o no posades ,130

37. La 'corda murare' : el compas de vares modern,148

38. els avantatges de l'arc apuntat sobre el de mig punt : dona més alçada i menys força tangencial,150,151

39. la il·luminació,154

40. a 1426 s'aplega als 30º d'angle,157

41. el morter medieval,161

42. la sosa acceleradora de la fragua,163

43. la formació del morter a dalt de la cúpula,163

44. els 9 aneels de taulell a la bòveda exterior,

45. il badalone,193

Bibliografia sobre la cúpula:

Nelli G.B., Discorsi di architettura, Firenze 1753

Ximenes L., Del vecchio e nuovo Gnomone fiorentino, Firenze 1757

Guasti C., La cupola di Santa Maria del Fiore illustrata con i documenti dell'archivio dell'opera secolare, Firenze 1857

Sanpaolesi P., La cupola di Santa Maria del Fiore, Roma 1941

Saalman H., Filippo Brunelleschi: the Cupola of Santa Maria del Fiore, Londra 1980

Gurrieri F., La cattedrale di Santa Maria del Fiore, Firenze 1994

Ricci R. - Suppa G. (ed.), Meridiane. Le ombre del tempo, Firenze 1994, p. 58

Links sobre la cúpula:

Links

Altres comentaris sobre el llibre.

Altres comentaris sobre F. Brunelleschi.

Links sobre la construcció en general:

http://www.arqhys.com/arquitectura-gotica.html

album de fotos