[^^]San Miguel dels Reis: el claustre sur".

ElMonastir de San Miguel de los Reyes. El claustre sur.

 


 

 

Introducció històrica:

 

http://bval.cult.gva.es/screens/introsmreyes_spi.html

En 1545, el duque de Calabria obtuvo del papa Pablo III una bula por la que se suprimía la orden cisterciense en el monasterio de Sant Bernat de Rascanya y se instauraba en su lugar la orden jerónima, pasando a denominarse el monasterio a partir de ese momento San Miguel de los Reyes .

El duque de Calabria concibió un ambicioso programa cultural y religioso para San Miguel de los Reyes. La idea era construir un nuevo edificio que incluyera un monasterio, una escuela de arte y teología en torno a su famosa biblioteca y un panteón familiar.

El proyecto fue encargado a Alonso de Covarrubias, arquitecto del rey y de la catedral de Toledo, cuya propuesta incluía la reforma y ampliación de la iglesia cisterciense y la construcción de un nuevo claustro al sur de la misma, respetando, en todo momento, el antiguo claustro de Sant Bernat de Rascanya, situado al otro lado de la iglesia.

El monasterio de San Miguel de los Reyes, de padres jerónimos, a media legua de Valencia, está en medio de frondosas campiñas, ocupando una situación de las mas deliciosas de la huerta de Valencia

Alexandre de LABORDE, 1808



Pati dels Evangelistes a El Escorial.

Las obras se iniciaron por el claustro sur, pero la temprana muerte del duque de Calabria, ocurrida en 1550, y los problemas económicos que se derivaron paralizaron los trabajos. Veinte años después, comenzadas de nuevo las obras, los jerónimos decidieron variar el proyecto de Covarrubias en lo que respecta al ornato y seguir la traza del claustro de los Evangelistas de El Escorial, entonces recién concluido.
Posteriormente, en el siglo XVII, se construyó la iglesia y a finales del siglo XVIII comenzó la construcción del claustro al norte de la iglesia que nunca llegó a terminarse.
El refectorio y la cocina permanecieron en el antiguo claustro de Sant Bernat hasta el s. XVIII .


Juan de Herrera abans de Juan de Herrera :El monastir de Sta, Mª de Guadalupe. Guadalupe.Cáceres.

"Terminó el priorato secular en 1389 con la entrega del santuario a la Orden de San Jerónimo, en manos de Fray Fernando Yáñez de Figueroa, primer prior regular del monasterio, alzado en la Iglesia de Nuestra Señora en este mismo año." (més)

Claustre mudejar de Sta. Maria de Guadalupe. (Cáceres)
Claustre mudejar de Sta. Maria de Guadalupe. Claustre mudejar de Sta. Maria de Guadalupe.

 

 

 

 

Pati dels Evangelistes de l'Escorial.


Juan de Herrera

 

 

A Propósit del discurs cubista de Juan Herrera.

A propòsit del discurs cubista de Juan Herrerra.Dali,1960

 

http://www.seviquorum.com/turismo/museos/archivodeindias/

Arxiu de les Indies.Sevilla.

El patio por su monumentalidad se relaciona con el de los Evangelistas de El Escorial.


http://centros1.pntic.mec.es/cra.de.valle.ambles/herreria.htm

Monastir de S. Benet. Valladolid.

Durante mucho tiempo el Patio Herreriano fue atribuido erróneamente al arquitecto Juan de Herrera por su estilo y proporciones, inspirados en el Patio de los Evangelistas de El Escorial. La construcción de este patio se comenzó hacia el 1596 prolongándose su construcción hasta 1665. Su forma no es totalmente regular. Está formado por dos alturas de siete arcos cada una siendo toscanas en el inferior y jónicas en el superior.

Pero el proyecto de mayor envergadura lo lleva a cabo Juan de Rivero Rada entre 1582 y 1584 con la realización de un nuevo claustro, el llamado Patio Herreriano, sede actual del museo, que cuenta con influencias del prestigioso arquitecto italiano Palladio

La monumentalidad viene resaltada por el empleo de la piedra, que aunque es un material escaso en Castilla, se pudo obtener gracias a la concesión por parte de Felipe II del uso en exclusiva de unas canteras cercanas.

El Patio Herreriano constituye por su orden y claridad uno de los mejores ejemplos de arquitectura clasicista española del siglo XVI.

a dalt


El claustre sur : la construcció.

a dalt


 

Redacció abreviada del document(I) que conté la descripció de les capitulacions que es refereixen a la construcció del claustre sur del Monastir de San Miquel dels Reis de València i que haurán de ser reconegudes in situ i comprovada su realització com treball correponent a l'assignatura "Tècniques de conservació dels béns immmobles". 2005-2006.

Documento 48.(II)

29 de octubre de 1581 i 10 de julio de 1588.&mdash

Capitulaciones con JUAN AMBUESA sobre la obra del paño meridional del claustro y su torre suroeste. Además presenta una decisión posterior instando a aumentar el número de operarios de la obra.

APPV, Pere Villacampa, nº 11.985.

Dictis loco die et anno.

In dei nomine et. Nos frater Elifonsus de Alcacer prior conventus et monasterii Sant Michaellis Regum ordinis Santi Hieronynimi in orta et extramenia Valentia (&hellip)
.
.
.
.
.
Capitulaciones de la obra del claustro que ha de acabr de hazer maestre Joan de Ambuesa en el panyi que cahe a la parte de Valencia, juntamente con la torre que cahe en aquel panyo, las quales capitulaciones son entre el padre Prior y convento de San Miguel de los Reyes y el dicho maestro Joan de Ambuesa.

Primeramente fue pactado, avenido y concertado entre el padre Prior y convento de sant Miguel de los Reyes y Joan de Ambuesa, maestro de cantería, que el dicho Juan sde Ambuesa sea tenido y obligado, según (&hellip)aunque la obra lo requiera.


Item que fue pactado y concertado entre las dichas partes que el dicho maestro Joan de Ambuesa ha de hazer y labrar y asentar(1) la vara(2) del chafrante que cahe dentro del claustro a ocho sueldos(3) por vara_VIIIs sueldos.

Item por labrar y asentar(1) la vara(2) de los sillares(3) en quadro(4) nueve sueldos_VIIII sueldos.


Item por asentar ocho palmos(5) de mampostería en quatro(4) quarenta y dos sueldos_ II libras(6) ,II sueldos.


Item por la vara de los pilastres(6) labrados de fuera o dentro del claustro con las faxas(7) según están los otros y la obra lo requiere, con sus basas por labrar y asentar , a razón de dieciséis sueldos y medio por vara y lo que obrare de los pilastres a los lados se cuenta a razón de mampostería entiendese a la parte de mamposteria y no de selleria(8)_XVI libras VI sueldos.


Item por la vara de los chapiteles(9) de los dichos pilastres, así toscanos como dóricos, de labrar y asentar una libra y cinco sueldos_I libra V sueldos.
.
.
.
.
.
Con las demás clausulas necesarias y oportunas, según el stilo y plática del notario recibidor de los presentes capítulos.
Fue recibido aucto en 29 octubre de 1581, por Villacampa, notario, publicado en el choro de dicho Convento de Sant Miguel de los Reyes.

(De otra mano:) Oy que se cuentan diez días del mes de julio(tachado:&rdquoagosto&rdquo) de 1588 se ha concertado (&hellip)
.
.
.
.
(&hellip)firmado de mano de Pedro de Villacampa, notario y el dicho Joan de Ambuesa, Dichos dia y año.

Pedro Vilacampa, notario
Joan Ambuesa.

(I) El monasterio de San Miguel de los Reyes. Arquitectura y construcción en el ámbito valenciano de la época moderna / tesis doctoral... Luis Arcinega García ; dirigida por Joaquín Bérchez Gómez.
Valencia : Universitat de València, Departamento de Historia del Arte, 2000 ( BID.T 02493(I-II) , pp. 1004 i ss.
(II) Les notes en números latins s'hi corresponen amb les explicacions dels termes en valenciá antic. Aquestes explicacions provenen del "Vocabulario de arquitectura valenciana. Siglos XV al XVIII", de Mercedes Gómez-Ferrer. Editat per l&rsquoajuntament de València l&rsquoany 2002. ( M 7PV 112, signatura de la Biblioteca d&rsquoHumanitats de l&rsquoUV-EG).

(1) Asentar, açentar, assentar : Val Ant: Assentar. Colocar i dispossar els materials al lloc que li corresponen. Pg. 47.


(2) Mesura de llargària equivalent a 835 mm i 9 dècimes. Pg. 238.

"Antiga mesura de longitud dividida en quatre pams (...). Les vares de València i Castellò de la Plana fan 0,906 m; (...)"(1)

En Castilla : "medida de longitud dividida en tres pìes o cuatro palmos y equivalente a 835 mm y 9 décimas." (2) En Aragón : " " " " en cuatro palmos de 12 pulgadas; equivale a 772 mm." (2)

(3) sueldo : sou : entre els romans, moneda d'or (solidus), (...)El sou com unitat de compte rebé denominacions específiques segons els països.(1)

(4) Sillar, cellar: La pedra llaurada 'en quadro' assentada 'en hilera' unes a sobre de les altres. Pg. 218.0


(5) en quatro: catalanització de "en quadro". Val a dir de forma cuadrada.

(6) Libra : lliuira : (...) bé que fou adoptada la divisió carolingia de la
lliura en 20 sous i 240 diners, (...),[ a la corona d'Aragó].(1)

(7)Palm, pam, palmo : Mesura de llargària. Palm. A València equival a 0,2265 m. Pg. 175.


(8) Pilastra, pelastra: Pilastres. Pg. 192.


(9) Faixa, faxa, faxes: Faixa, moldura ampla de poc 'vuelo', 'lisa'. Pg. 122.


(10) Silleria, selleria, sillaria, sillalleria : 'Silleria'. Obra de fábrica bastida amb sillars, en especial, quand aquestes están ben llaurades i aparellades. Pg. 218.


(11) Chapitell, chapitel : Val. Ant. : Xapitell. Sinònim de capitel. Pg.210.

Comentaris als ítems :

Les obres a què s'hi refereixen les capitulacions del present treball hi són les del pany sur
del claustre.

Comencem ara per estudiar els punt concrets de les capitulacions que constitueixen l'objecte del present treball:

1.- Item por labrar y asentar la vara de los sillares en quadro nueve sueldos_VIIII sueldos(3).

Segurament, aquest ítem fa referència al conjunt de la silleria necessària. L'observació directa del claustre mostra silleria rectangular al mur interior i a la base de les pilastres.

2.- Item por asentar ocho palmos de mampostería en quatro quarenta y dos sueldos_ II libras(4) ,II sueldos.

La referència als vuit pams de "mamposteria en quatro" - podria ser un catalanisme de "en cuadro" -, podria fer referència a la mamposteria de la base de les pilastres.

3.- Item por la vara de los pilastres labrados de fuera o dentro del claustro con las faxas según están los otros y la obra lo requiere, con sus basas por labrar y asentar , a razón de dieciséis sueldos y medio por vara y lo que obrare de los pilastres a los lados se cuenta a razón de mampostería entiendese a la parte de mamposteria y no de selleria(8)_XVI
libras VI sueldos.

Podria fer referència a les pilastres de dintre i fora del claustre que efectivament s'hi troben. "Segun estan los otros" segurament fa referència al fet de l'existència del "model a escala natural" del costat est ja construïda. La referència a les bases, -"con sus basas por labrar"-, invalida la suposició anterior referent als "vuit pams de maposteria en quatro". "Y lo que obrare de los pilastres a sus lados" insisteix que ha de ser de mamposteria i no de silleria. L'observació de camp no permeteix reconèixer cap obra de mamposteria al lloc indicat "de los pilastres a los lados".

4.- Item por la vara de los chapiteles(9) de los dichos pilastres, así toscanos como dóricos, de
labrar y asentar una libra y cinco sueldos_I libra V sueldos.

Aquest és el més identificable del ítems. Obviament s'hi refereix als capitels de les sis columnes, - més les cantonades -, dòriques al baix i toscanes/jòniques al primer pis.

a dalt


Bibliografia.:

a dalt


Metodologia:

Aquest treball a estat realitzat tractant d'aprofitar al màxim les possibilitats de gaudir d'un dels llocs m&iotas emblemàtics de la nostra història. Buscar, primer, als racons més foscos de la represió del franquisme per tal de donar un sentit históric al present treball que vol ser continuador dels d'aquells que ho deixaren tot entre els murs de claustre nord d'aquest monastir. També, fer una acurada visita a l'esglèsia on reposen aquells que iniciaren aquesta obra i dels quals em sent igualment modest continuador. I finalment, passetjar pel claustre sur. Una obra interessantíssima des del punt de vista tècnicament constructiu i històric. La metodologia d'aquest reball de camp s'hi pot resumir als punts segents:

1.-El resum de les capitulacions que va estar a l'inici del treball demanava una ampliació per tal de contextualitzar aquest document, absolutament "estrany" per un neófit. Hi havia la possibilitat d'accedir a la mateixa tesi de Luís Arciniega,d'on està tret el text a estudiar. L'amabilitat de la professora Mercedes G&sigmamez em va permetre aconseguir l'autorització de l'autor per a treballar i reproduir el texte original. A partir d'aquest original i desprès d'una profitosa tutoria amb la professora, s'hi va concretar l'estudi de les capitulacions als quatre ítems seleccionats.

2.-Un treball de consulta a la biblioteca mitjançant els textos que s'anoten a la bibliografia em va permetre situar històricament el document de les capitulacions a estudiar.

3.-Finalment, la comprobació "in situ" de l'obra realitzada. S'ha de fer esment a l'amabilitat del personal de Biblioteca i serveis del propi monastir que em va permetre tota la llibertat per anar i visitar el llocs que necessitava,consultar els textos i fer les fotografies necessàries.

4.- Queda pendent un altre treball d'investigació, imposible però d'incloure en aquest treball incial : tirar del fil del quadre de Salvador Dalí "Discurs cubista de Juan de Herrera" que es pot veure a dalt d'aquesta pàgina. Aquesta obra gràficaq podria enllaçar amb la valoració geomètrica del sonet com a perfecció cubista que es troba a Miquel Hernández, - vore "La cárcel del sonet": "(...)cerrado por el concepto y la espada, ocupado por la solemnidad majestuosa del Imperio (...)"(1)Tot això ens portaria a un paradís imposible on posiblement Salvador Dalí creà el seu "A propòsit del discurs cubista de Juan de Herrera" : l'obra herreriana com a materialització arquitectònica del sonet. Del sonet de Petrarca i de Garcilaso de la Vega - i de la major part de la poesia del Renaiximent -, que he de deixar necessàriament per a un altre moment.

(1)Miguel Hernández, obras completas, Tomo I, p.60. RBA Coleccionables. Barcelona, 2006.

a dalt

This document maintained by ezine2001@yahoo.com .
Material Copyright © 2000 ezine2001.com

setstats 1